CONCEPTES DE SOCIOLINGÜÍSTICA BÀSICS
LLENGUATGE 1. Facultat humana per a comunicar-se a través de
la paraula oral o escrita.
2. Tipus de varietat d’una llengua caracteritzada
per una terminologia específica. Sinònim de
registre especialitzat: llenguatge administratiu,
llenguatge publicitari, llenguatge científic.
3. Codi o sistema comunicatiu de signes no
lingüístics: llenguatge de sords, llenguatge
cinematogràfic.
LLENGUA Realització concreta del llenguatge i adoptat per una
comunitat com a sistema de comunicació. Idioma.
Llengua anglesa, llengua sueca, llengua xinesa.
VARIETAT LINGÜÍSTICA Concepte general que fa referència a tota modalitat d’una
llengua. Engloba els dialectes (varietats diatòpiques o
geogràfiques) i els registres (varietats funcionals o
diafàsiques).
VARIETATS GEOGRÀFIQUES O
DIATÒPIQUES Són el conjunt de trets (fonètics, morfològics, sintàctics o
lèxics) que comparteixen les persones que viuen en un
territori determinat. Se sol emprar el terme dialecte
especialment per a referir-se a la variació geogràfica
d’una llengua.
VARIETATS FUNCIONALS, DIAFÀSIQUES
O REGISTRE Són les diverses maneres de parlar depenent de la
situació, el tema, la intenció, el receptor, etc.
VARIETATS SOCIALS O DIASTRÀTIQUES Són el conjunt de trets lingüístics que identifica un grup
social determinat (el parlar de la delinqüència, la llengua
dels grups professionals). També s’anomena argot.
DIALECTE Varietat geogràfica d’una llengua, determinada per la
zona on es parla.
REGISTRE Varietat funcional d’una llengua, determinada per l’àmbit
d’ús i la situació comunicativa. Registre oral, registre
escrit, registre formal, registre col·loquial.
ESTÀNDARD Varietat culta d’una llengua, oral i escrit, que es fa servir
en àmbits d’ús públics i formals, apresa als centres
docents i divulgada pels mitjans de comunicació, vehicle
de cultura i factor de cohesió de la comunitat lingüística.
ÀMBIT D’ÚS Situacions en què s’usa una llengua. Són públics
(publicitari, administratiu, judicial, acadèmic...) i privats.
Als públics s’associa l’ús d’un registre estàndard formal i,
al privat, un registre oral i informal i un dialecte.
LLENGUA CATALANA Denominació acadèmica i històrica de la llengua.
VALENCIÀ 1. Nom del dialecte de la llengua catalana parlat al
País Valencià.
