ALGUNS CONCEPTES DE LA PRIMERA AVALUACIÓ
ABSOLUTISME: Sistema poltic dominant a l’Europa dels segles XVII i XVIII en el qual la sobirania la tenia el rei el
qual concentrava tots els poders (executiu, legislatiu i judicial) i no tenia cap limitació de tipus jurdic. La sobirania li
venia al rei per voluntat de Déu (sobirania de dret div). De tota manera, el poder reial no fou mai completament
absolut perquè les corts o parlaments imposaren unes certes limitacions (en l'aspecte fiscal, especialment).
AFRANCESAT: Partidaris del programa reformista de Josep I Bonaparte, ja que el veien com una manera de superar
l’Antic Règim i de modernitzar el pas. En general, rebien aquest «malnom» com a insult per part dels «patriotes» que
guanyaren la guerra.
AMNISTIA: L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal. És un acte
jurdic, normalment emanat del poder legislatiu, pel que una pluralitat d'individus que havien estat declarats culpables
d'un delicte passen a considerar-se innocents per desaparició de la figura delictiva. Una persona que es amnistiada,
queda lliure del seus càrrecs.
ARMISTICI: Cessament de l’hostilitat entre dos exèrcits.
CARTA ATORGADA: Norma bàsica o llei fonamental que no és pròpiament una Constitució ja que no està aprovada
en unes Corts constituents, representants de la sobirania nacional, sinó cedida o atorgada per un rei als seus súbdits.
Com a exemples tenim l’Estatut de Baiona del 1808, atorgat per Josep I, i l’Estatut Reial del 1834, atorgat per la reina
regent Maria Cristina.
CENSURA: Acte de control que fan les autoritats d’un Estat del continguts de llibres i de diferents mitjans de
comunicació (premsa, ràdio, televisió, internet, ...) considerats com una crtica o contraris al règim o ordre establert en
l’àmbit poltic, moral, religiós, etc. La censura representa una limitació fonamental de la llibertat d'expressió.
L'autoritat pública, als països on és respectada la llibertat d'expressió, pot imposar la censura com a mesura
excepcional en casos d'emergència o d'anormalitat, guerra, etc. Utilitzada perllongadament, com a recurs habitual,
esdevé un instrument de control propi dels règims autoritaris. Exemples: Les ordres reials de censura del rei Carles IV
el 1792 en les quals prohibeix qualsevol tipus de document, manuscrit, objecte, llibres en francés, ... que facen algun
tipus d’al·lusió a les idees revolucionàries, la revolució, la nova constitució de França i la república francesa. Un altre
exemple serien els 40 anys de rgida censura de la dictadura de Franco a tot allò que era considerat oposat o crtic amb
el règim.
CENT MIL FILL DE SANT LLUÍS: Nom amb què és conegut l'exèrcit que el 1823 penetrà a Espanya per tal de posar
fi al règim constitucional del Trienni liberal i de restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII. La intervenció d'aquest
exèrcit francés procedia dels acords presos per les potències de la Santa Aliança al Congrés de Verona (1822).
CENTRALISME: Forma d'estructuració poltico-administrativa de l'Estat consistent en la concentració dels centres de
decisió del poder en l’administració central que es concentra en una àrea geogràfica reduïda, tot ofegant l'autonomia de
les entitats locals i regionals en tots els camps. Exemples els tindrem en les monarquies borbòniques de França i
Espanya.
CIUTADÀ: Individu que pertany a una comunitat poltica erigida en estat i que, per tant, té drets (poltics, protecció
jurdica, participació en les funcions públiques, etc) i deures (submissió a les lleis, prestacions personals i materials a
l’estat, etc). Aquest terme era utilitzat pels liberals com a contraposició al de «súbdit» (individu carent de drets) dels
reis de l’Antic règim. No obstant, durant bona part del segle XIX es distingia entre ciutadans actius, que eren aqueslls
que tenien dret a vot, és a dir, els majors de vint-i-cinc anys que pagaven una contribució, i els que no tenien dret a vot
que eren els ciutadans passius.
CONSTITUCIÓ: Norma bàsica o llei fonamental d’un Estat liberal. Aquesta prové de la soberania nacional i recull el
funcionament bàsic de l’Estat -organització poltica, territorial y econòmica- i el conjunt de drets i deures de la
ciutadania. La seua redacció i aprovació va ser l’objectiu del moviment liberal del segle XIX en la seua lluita contra
l’Antic Règim.
CRIOLL: Població americana blanca descendent dels colons espanyols. Formaven bona part de la burgesia americana
però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs poltics. Influïts per les doctrines revolucionàries nord-americanes
i franceses i encoratjats pels interessos estrangers, particularment britànics, s'anaren deslligant de la metròpoli a la
darreria del s XVIII i a la primeria del XIX. Aprofitaran la difcil situació d'Espanya, pràcticament incomunicada amb
Amèrica durant la Guerra contra el Francés, per a iniciar el procés emancipador hispanoamericà.
DIVISIÓ O SEPARACIÓ DE PODERS: Principi poltic liberal, que fou teoritzat pel pensador il.lustrat Montesquieu,
que afirma la necessitat de separar en òrgans distints i independents als tres poders d’un Estat, l’Executiu (el govern),
el Legislatiu (les Corts o Parlament) i el Judicial (els tribunals de justcia). És la base dels sistemes poltics liberals del
segle XIX i dels sistemes democràtics actuals.
ESTAT CONFESSIONAL: L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, en el cas
d’Espanya seria la religió catòlica, la qual cosa implica el gaudi de privilegis i finançament econòmic d’aquesta en
detriment de les altres religions. Aquesta situació queda reflexada en la constitució de l’Estat. El fet que l'Estat
reconega una religió oficial, no vol dir que no es permeta practicar amb més o menys llibertat altres religions, bé
públicament o bé restringides a l'àmbit privat. Aquesta situació és la de tolerància religiosa o intolerància,
respectivament.
