Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La relación entre la historia y la ciencia: presentismo y historicismo - Prof. Adan, Apuntes de Psicología

En este documento, los autores raquel morales, lara morales, irene nogales, emma oliva y mª ángels oliva i soraya ortigosa discuten sobre la relación entre la historia y la ciencia, especificamente sobre el presentismo y el historicismo. El presentismo se define como la visión actual de la historia con sus evoluciones y correcciones a lo largo del tiempo, mientras que el historicismo es el estudio del propio pasado sin intervención de la ciencia. La ciencia y la historia se entienden juntas, ya que la ciencia ha influido en la historia aportando teorías y conocimientos útiles, mientras que la historia explica los hechos pasados del ser humano complementando la práctica científica. El documento también aborda el paradigma de kuhn y cómo influye en el conocimiento científico.

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 24/10/2016

raimon-195
raimon-195 🇪🇸

4.2

(63)

10 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Raquel Morales, Lara Morales, Irene Nogales, Emma Oliva, Mª Àngels Oliva i Soraya Ortigosa
08/10/2015
PAC 1
1
CONCLUSIONS DE LA PAC 1
1. La conclusió del nostre grup amb respecte aquest primer apartat seria que història i ciència
caminen, creixen i treballen conjuntament i que, per tant, no s’ entenen l’ una sense l’ altre.
Definiríem història com la narració fiable del passat, com l’ explicació de fets socials
comprenguts en un context socio-cultural mentre que la ciència va lligada, s' interrelaciona
i ha influenciat en el transcurs de la història aportant teories i coneixements útils, basats
en la pràctica de les seves investigacions, i recolzant-se així mateix, en les fonts d’
informació que aporta l’ història per a continuar amb el seus mètodes de
desenvolupament.
És doncs, que la ciència acudeix a la història per a la obtenció de coneixements que
complementin la seva pràctica científica i la complementa amb els seus resultats i la
història explica els fets passats de l' èsser humà amb tota aquesta totalitat de
coneixement.
2. Gràcies a les aportacions de les companyes, podem concloure que el presentisme és la
visió que tenim, avui en dia, de la història amb les seves evolucions i correccions que s'han
anat fent al pas del temps. Amb això el que volem dir és que aquest plantejament engloba
tot el que ha influenciat en el que coneixem història, com ara bé la ciència, la tecnologia,
les matemàtiques, etc. Com hem vist en la lectura proposada en aquest debat, Stocking
al 1965 denomina presentisme com un plantejament de la història en contraposició al que
ell mateix denomina historicisme, és a dir, per explicar-ho d'una manera més senzilla, el
presentisme és el mateix que dir que és el resultat que l'historicisme més la intervenció de
la ciència. En canvi, el historicisme, contrariament a l'aportació donada anteriorment, és
l'estudi del propi passat sense que intervengui cap tipus de ciència per tal de modificar
aquesta, és a dir, la història que ens proposarien en l'època antiga.
Per tant, el presentisme es classificaria amb una visió més científica i, així doncs, ho
relacionariem amb la perspectiva de la ciència. Contrariament, l'historicisme ho
classificariem amb una visió més històrica, com s'ha esmentat anterioment.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La relación entre la historia y la ciencia: presentismo y historicismo - Prof. Adan y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

08/10/ PAC 1

CONCLUSIONS DE LA PAC 1

  1. La conclusió del nostre grup amb respecte aquest primer apartat seria que història i ciència caminen, creixen i treballen conjuntament i que, per tant, no s’ entenen l’ una sense l’ altre. Definiríem història com la narració fiable del passat, com l’ explicació de fets socials comprenguts en un context socio-cultural mentre que la ciència va lligada, s' interrelaciona i ha influenciat en el transcurs de la història aportant teories i coneixements útils, basats en la pràctica de les seves investigacions, i recolzant-se així mateix, en les fonts d’ informació que aporta l’ història per a continuar amb el seus mètodes de desenvolupament. És doncs, que la ciència acudeix a la història per a la obtenció de coneixements que complementin la seva pràctica científica i la complementa amb els seus resultats i la història explica els fets passats de l' èsser humà amb tota aquesta totalitat de coneixement.
  2. Gràcies a les aportacions de les companyes, podem concloure que el presentisme és la visió que tenim, avui en dia, de la història amb les seves evolucions i correccions que s'han anat fent al pas del temps. Amb això el que volem dir és que aquest plantejament engloba tot el que ha influenciat en el que coneixem història, com ara bé la ciència, la tecnologia, les matemàtiques, etc. Com hem vist en la lectura proposada en aquest debat, Stocking al 1965 denomina presentisme com un plantejament de la història en contraposició al que ell mateix denomina historicisme, és a dir, per explicar-ho d'una manera més senzilla, el presentisme és el mateix que dir que és el resultat que l'historicisme més la intervenció de la ciència. En canvi, el historicisme, contrariament a l'aportació donada anteriorment, és l'estudi del propi passat sense que intervengui cap tipus de ciència per tal de modificar aquesta, és a dir, la història que ens proposarien en l'època antiga.

Per tant, el presentisme es classificaria amb una visió més científica i, així doncs, ho relacionariem amb la perspectiva de la ciència. Contrariament, l'historicisme ho classificariem amb una visió més històrica, com s'ha esmentat anterioment.

08/10/ PAC 1

a. Les frases, segueixen el paradigma i ciència bàsica de Kuhn on es descriu els diferents nivells d’un procés de coneixement objectiu.

La primera frase fa referència a l’estat revolucionari on un paradigma existent és desplaçat per un altre. Aquests serien els “notables cambios” a través d’un procés d’objectivació com descriu la frase. Aquest desplaçament es produeix després de superar els dos estats anteriors que descriu Kuhn: el preparadigmàtic i el paradigmàtic.

La segona frase, fa referència a l’estat intermedi del coneixement científic: el paradigma. No hi ha dubte que és el nivell més complex on l’anàlisi dels coneixements i definició del problemes són bàsics perquè, en cas de no ser així, ens quedaríem en només una part de aquest coneixement i el procés quedaria desvirtuat. I la ciència, segons Kuhn, requereix d’un anàlisi científic global i subjectiu.

b. En quant a la postura de Kuhn, la relaciono amb l’historicisme. Kuhn considera la ciència com un mètode d’indagació que combina el mètode científic objectiu i el comportament emocional del científic, per tant la ciència progressa perquè els científics estan obligats a canviar els seus sistemes de creences. En aquest cas, els canvis socials, els fets històrics, fins hi tot polítics, provocaran que la ciència evolucioni. Els coneixements aniran adaptant-se al embolcall social i complementant-se amb altres vessants científics.

  1. En el primer paràgraf : “Los científicos naturales tienden a ver su tarea como un progresivo desvelamiento de la naturaleza de los objetos que constituyen el mundo y de las regularidades de su comportamiento”.

S'explica que els científics aconsegueixen "coneixement" mitjançant l'observació del "tot". Es a dir, els cientifics nomès veuen com a recurs del coneixement i de la ciència l'observació de la natura. Centrant-se en el plantejament i desenvolupament d'estudi,