Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Història de la Psicologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: URV
Tipo: Apuntes
1 / 11
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Objecte d’estudi de la psicologia científica Antecedents del conductisme
Principis del conductisme La psicologia és una ciència experimental objectiva que té com objectiu descriure, predir i controlar la conducta (≈positivistes; ≈ pragmatisme). Reduccionisme antimentalista. Estímul- Reacció Posició ambientalista. Concepció associacionista del coneixement i l’aprenentatge. Principi d’equipotencialitat (Tª de l’evolució). Metodologia: observació sistemàtica i mètode experimental Les teories conductes sorgeixen com a contraposició a la introspecció, com a mètode subjectiu per estudiar la conducta humana. Per a ells tots els patrons de conducta són apresos i consideren que no cal recórrer als motius de l'inconscient per explicar la conducta. Les teories conductes són també conegudes com Psicologia de l'Aprenentatge. Entenem per aprenentatge el canvi relativament permanent en el comportament d'un organisme fruit de l'experiència. Veurem com els animals i els éssers humans aprenem mitjançant associació d'estímuls (Condicionament clàssic), per les conseqüències de la nostra conducta (Condicionament Operant) i observant les conseqüències de les conductes d'altres persones (Condicionament Observacional). CONDUCTISME CLÀSSIC B.WATSON Va ser fundada per John B. Watson (1878— 1958 ). L’any 1913 publica el manifest conductista. Defensa l'ús de procediments estrictament experimentals per estudiar el comportament observable públicament i mesurable. Li interessava la conducta, considerant l'entorn com un conjunt d'estímuls - resposta. Estudi dels patrons de connexió entre parells d’estímuls i respostes. Watson pensava que els humans ja portaven, des del seu naixement, alguns reflexos i reaccions emocionals innates i que tots els altres comportaments s'adquirien mitjançant l'associació estímul - resposta, és a dir, mitjançant condicionaments
També anomenat condicionament instrumental, B.F. Skinner (1904--1993), psicòleg nord- americà, va ser l'iniciador d'aquest corrent. La probabilitat de que una conducta es repeteixi depèn de les seves conseqüències.
Skinner considera que la psicologia és predir i controlar la conducta dels organismes individuals, i insisteix que la psicologia es limita a l'estudi de la conducta, ja que és observable, pot es mesura i, per tant, estudiada científicament. Mètode operant lliure: es reforcen o castiguen les conductes espontànies per moldejar la conducta. a. Reforçament: quan una conducta té conseqüències satisfactòries per al subjecte que l'emet, aquesta conducta s'enforteix en el sentit d'augmentar la seva ocurrència en el futur. b. Càstig: quan una conducta té conseqüències insatisfactòries per al subjecte, aquesta conducta es debilita en el sentit que disminueix la seva ocurrència futura. És important tenir present que tant el càstig positiu com el negatiu, disminueixen la probabilitat d'aparició d'una conducta. c. Extinció: quan es retira el reforçador que estava mantenint una conducta, aquesta disminueix la seva freqüència fins a desaparèixer. Per la conducta que abans rebia un reforçador, ara no ho aconsegueix. Conductisme radical: negació de l’existència de processos mentals (≠conductisme metodològic).
Processos cognitius superiors i conducta simbòlica. L’objecte d’estudi és la conducta però per explicar-la cal fer referència a estats interns de l’organisme E-----------------------------------> O -----------------------------> R Edward C. Tolman: necessitat d’aspectes propositius (metes) i cognitius (mapes mentals). Clark L. Hull: model de la caixa negra. A partir de l’observació de l’input (estímul) i de l’output (conducta) podem inferir les variables de l’organisme que intervenen. TEMA 6. HISTÒRIA PSICOLOGIA. Psicologia cognitiva
La psicologia cognitiva és el vessant de la psicologia que es dedica a l'estudi dels processos mentals com la percepció, la planificació o l'extracció d'inferències. És a dir, processos que històricament s'han entès com privats i fora de l'abast dels instruments de mesura que s'han vingut utilitzant en estudis científics. Alan Turing ( 1912 - 1954 ) Màquina de Turing(1936): dispositiu formal capaç d’emmagatzemar informació i transformar-la seguint unes instruccions(algoritmes). *Dues màquines fetes amb materials completament diferents que segueixin el mateix algoritme produiran el mateix output donat determinat input(funcionalisme). la "màquina de Turing", que va impulsar la construcció d'ordinadors i consistia en un model formal que descrivia el funcionament de un dispositiu de còmput basat en la inserció de símbols en una cinta. Test de Turing(1950) va ser la base de la intel·ligència artificial i pretenia resoldre per via pràctica la qüestió de si les màquines poden pensar. Imaginem una situació en què una persona rep respostes mecanografiats a les preguntes que envia a l'habitació del costat, amb la qual no té altre mitjà de comunicació. En aquesta habitació hi ha un home i una dona, i l'objectiu de qui rep les respostes és endevinar quin és l'home i quina la dona. Suposem ara que una màquina substitueix a l'home. Seria capaç d'adonar-se la substitució la persona que fa les preguntes? sense contacte sensorial directe, ¿Podria un ésser humà esbrinar si el seu interlocutor és una persona o una màquina? en cas negatiu, és perfectament legítim afirmar que les màquines pensen. Això és el que defensava Turing.
