EL CONDUCTISME
El conductisme és una escola psicològica nascuda als anys 20 del segle passat als EEUU. Aquesta
corrent centra el seu estudi en la conducta (behaviour) de l’ésser humà. --> conjunt de reaccions del
nostre organisme al medi que l’envolta.
Aquesta adaptació al medi és el que permet la supervivència de qualsevol espècie, i es produeix
mitjançant reaccions automàtiques i innates de l’organisme davant del medi (reflexos incondicionats).
Es pot entendre el conductisme com una reacció contra la psicoanàlisi, en la mesura que afirma que
l’objecte d’estudi de la psicologia han de ser fenòmens observables, i.e. susceptibles de ser estudiats
amb el mètode científic (com, per exemple, la fisiologia).
CONDICIONAMENT CLASSIC
Ivan Pavlov (fisiòleg rus i Premi Nobel en medicina l’any 1904) va estudiar els processos de digestió
dels gossos, i va arribar a una sèrie de conclusions...
EN: no provoca cap tipus de resposta abans de l’aprenentatge.
EI: provoca la resposta sense un condicionament previ.
RI: resposta que es fa de forma natural davant un estímul.
EC: la relació amb l’individu és resultat de l’aprenentatge.
RC: resposta que es dóna davant un estímul que abans no produïa cap resposta.
FACTORS D’INFLUÈNCIA
Novetat > els estímuls nous provoquen reaccions més intenses que aquells que ens són familiars.
Intensitat > com més intens és un estímul, més ràpid es produeix l’associació EC-EI.
Rellevància > si són estímuls rellevants s’aprèn més l’associació (ex: menjars verinosos)
ADQUISICIÓ I EXTINCIÓ d’un reflex condicionat
De la mateixa manera que podem aprendre o adquirir un reflex condicionat, es pot provocar també la
seva extinció o desaparició.
Les respostes condicionades, però, no s’esborren del tot (recuperació espontània).
MECANISMES DE GENERALITACIÓ I DISCRIMINACIÓ D’ESTÍMULS
Són processos recíprocs (no es dóna un sense l’altre)
La generalització es produeix quan una RC es fa extensiva a elements que tinguin característiques
similars a l’EC.
Ex.: si el so de la campana era més greu o més agut, el gos salivava igual.
Ex.: color vermell i presència de perill.
La discriminació és la capacitat de distingir l’EC d’altres que se li poden assemblar, que no provoquen
la RC.
Ex.: llum vermell – llumetes d’una festa o revetlla
