conectors català 2n batx, Ejercicios de Lengua y Literatura

¡Descarga conectors català 2n batx y más Ejercicios en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

5. Connectors 68 e7 60 Reescriviu el text segúent esmenant els errors que hi ha i subratllant cada esmena que hi feu: : "El batile us fa saber, Qué fer presentar-se alá prova per obtenir la plaga d'escombriaire municipal cal ser una persona malt madura ¡ molt responsable. De-no tindra fets els 30 anys. quí aspiri JAS , al'cárréc haurá de. venir acompányat dels progenjitors. Del-contrari no será admés ea a la prova eliminatoria, El dia de examen, ¡:a. ho.ser que- nevi, hadrá d'escombrar. 3 quilómetres de pista en un másdm de 50 minuts. Si supera aquesta prova, ¡sempre 4-quan complelxi els altres requisits, haurá aconseguit Pobjectiu d'ingressar en la - « «plantilla municipal. o? o. Ompliu els buits amb ún dels elements que hi ha entre paréntesis: *M'havien 'delegat per assassinat'_- (A UN / UN) un funcionari í, “(ENCARA QUE / QUE) em vingués _. (DE /A)repel, o 7 (HAVIA QUE / HAVIA DE) complir. EN) aquest món, si__ (NOMÉS:/ NO MÉS) féiem j (LO / ALL.Ó) qué ens ve. (A / DE).gust ens estovariem. (A MÉS / PER QUÉ), considéro que milita, ha d'ésser disciplinat ¡ obedient. El funcionari em va rebre (DE SEGUIDA / DESSEGUIDA), _. (PERQUÉ / PERQUÉJI portava (QUÉ /- QUE) idula de part d'una amiga seva una carta, Figurava un paquet confidencial i, o A/EN asseúre'm davant «Pell, aTalra banda de la gran taula de ministre, vaig obrir.la cartera de má i em vaig treure la pistola (AMB / EN) silenciador posat, : El masover va convéncer-se j (DE QUÉ / QUE) que jo havia d'ésser una criatura racional. Va parlar-me -diverses vegades ¡ jo vaig respondre-li (AMB / EN) veú ben: alta io _——— (AMB./ EN) diferents llenguatges. Ell sovint “acostava Porella (A / EN).¿unes dues iardes de mi; peró toi erá endebades, _. (PER QUE /PERA QUÉ / PERQUE) érem completament. Inintel-ligibles Pun (A / PER A) Paltre. Després va tramétre l 2 (ALS / ELS) seus servents (GQUANT'/ QUAN) un home . 59 7O ra] A A -«c Després _. (AL / EL) el camp, i, traient-se el mocador de la butxaca, va doblegar-lo | va estendre'| a la seva má esquerra, la qual va collocar plana a terra (EN /AMB) el palmell (CAP / CAP A) amunt. Vaig confiar 2 (EENJ/DE/ AMB) sortir-me'n si Pobeía, i vaig saltar dins del mocador, amb la resta del. qual va embolcallar-me - (PER / PER A) portar-me (EN / A) casa seva. (A / EN) arribar, va cridar _(ALA/LA) seva dona. : + Els raigs. X, _--— A (COM / COM A) qualsevol altra radiació , electromagnética, no transporten cárregues. eléctriques i, (JA QUE / PER TANT), no: els desvien de la seva trajectória rectilínia ni el camps eléctrics ni els camps magnétics. Provoquen la fuorescéncia d'alguns materials com (AL / El) el vidre, la calcita, el sulfur de zinc. - (DEGUTA. / A CAUSA DE) les seves longituds d'ona (TANT '/TAN) curtes'són molt penetrants, — encara que, invisibles a Puli huma. La majoria de les substánciés, (INCLOENT-HI 1 INCLOS / INCLUS) els metalls, són més o menys transparents als raigs X. Pús dels raigs tous en medicina es basa j (AMB /'EN') el fet ME QUÉ / QUE) els. vestits, els músculs, la fusta, són o (PERO ADÁ MATEDO els ossos els són opacs; els raigs X que travéssen el cós humá impressionen una placa fotográfica o Í (D'AMUNT /, DAMUNT) d'una pantalla fuorescent que emet llum; en la pantalla queden regions fosques que corresponen ales paris transparents a ells, incideixen AAA del cos opaques als raigs X MN (DEGUT A / PER CAUSA DE) les elevades freqiéncies ¡ energies són capagos d'ionitzar _ (ALS / ELS) gasos. a (PERAL / PEL) seu carácter ondulatori, _ (COM QUE / COM) passa amb la llum, experimenten reflexió, refracció i difracció. a Noesticd'acord__— (DE QUE / DE QUÉ / QUE) Pacusin de lladre. b Es conforma (EN / DE) guanyar poc. (DE QUE / DE QUE / QUE) hagís fet la presentació, en parlarem. 61 76 77 78 ec Quan ens trobem amb en Jaume, sempre ens parla * anar a casa seva. . . : d Sha acostumat viure sense treballar. prendre:una decisió. e Els polítics vacil:len sovint Ompliu els buits amb un dels elements que hi ha entre paréntesis: Perla necessitat d'espal que devía enfrontat-__- o > HA UN/ Ún)arquitecte que ja descansa en pau, el rebedgr.de casa té forma de-triangle. No hauria pensat mai (AMB / EN) les Bermúdes, US NO / SINÓ) fos “2 PER QUE / PERQUE) en questió de pocs dles el, rébedor va endrapar-se"_. j (ALA LA) tía Margarida 1 un cobtador de la mútua' que: era: una bellíssima persona. No és pas per la moléstia.. (PER QUE/ PERA QUE / PERQUE) ja se sap que les grans ciutats són incómodes—, gue estic una mica nerviós. Ára Ñ (QUANT / QUAN) surto de casa, vaig d'esquitllentes, (DONCS / PERQUE / PER QUÉ) el triangle eni fa basarda, “Há mort Eduardo Vaño, el creador de Roberto Alcázar y Padrin, un dels, cómics que “més éxit van tenir (QUANT: £ QUAN) els tebeos éncara NO eren 'objecta de' culte. - (SINÓ/ SI NO) simplement- de- consum. Baixávem les escales del. metro, i, mentalment, repassávem les monedes que portaverá - (A CEN) la butxaca. La memoria és traidora, peró oo (POT SER/ POTSER) ara. - _, em sembla recordar -—. _ (DE QUE / DE QUÉ / QUE) el tebeo més barat era Roberto Alcázar, > (DESPRÉS / DESPRES) veria El Capiién Trueno, ¡ el més car.era les Hazañas Bélicas... : Justament, per alxd, per Pescás prestigi que elva acompanyar _ (AMB 7 EN) vida 1. mort, vull deixar constáncia __—. o (DE QUE po DE QUÉ / QUE) Roberto Alcázar y Pedrín era el meu tebeo preferit: Molt probabjement o (PER /PER A) una qUestió d'ambient familiár. o (ENJA) casa els tebeos estaven mal vistos "(PER -QUE / PERQUÉ), els” meus (POT SER'/ POTSER) — 63 79 80 el 64 pares disposaven d'una notable biblioteca ¡ eren ávids lectors. Eh aquest context, Roberto Alcázar y Pedrín era, efectivament, el tebeo que menys semblava un tebeo., Ara diuen__. (DE QUE/ DE QUÉ / QUE) Roberto Alcázar y Pedrín tenia una certa retirada a José Antonio, (A LES HORES / : ALESHORES) omnipresent amb el front ample | net ¡ els cabells.enganxats amb gomina. -- (POT SER / POTSER) sí. També s'ha dit que Roberto «Alcázar formava una mena de parella gal amb Pédrih, pero aquella versió era inimaginable en «aquell moment, No 'homés la censura hauria prohibit el tebeo (SI NO: / SINÓ) que el públic infantil i adolescent (AL QUE/A QUE) anava dirigit no Phauria comprat. En tot cas, el cómic ha estat implícitament oposat al d'El Capitán Trueno. : És cert (DE QUE / DE QUE / QUE) Pimaginari d'El Capitán Trueña era molt menys resclosit que el de Roberto Alcázar y Pedrín i que; en bona part, (DONCS /'ATÉS QUE) la nostra realitat quotidiana era sórdida'¡ mediocre. Peró, en canvi; no es pot negar que (ANT / TAN) Roberto Alcázar y Pedrín (COM / COM A/ IGUAL COM) les.Hazañas Bélicas erén. menys metafóriques, més realistes. (POT SER / POTSEB) per aixó m 'agradavén. No ho sé : _. (DEL / EN EL. /PEL) cert. aquesta és la clau del seu Sxit, En Daniel, amb la bicicleta, va baixar un carrer. que hi ha als afores del poble, famós pel seu pendent, sense tocar el tre ¡ sense fer gens decas (AL / DEL) senyal de direcció prohibida. En arribar (AVALLÍA BAIX), va veure un cotxe que girava, perú ¡a no " (HI VA / VA) ser a temps! La resta ja te la pots imaginar: tres dents trencades, un trenc at front, el colze desllorigat... I (ENCARA / MALGRAT / SI BÉ ) podem dir (DE. QUE / DE QUÉ / QUE) hem estat de sort, (DONGS / PERQUE) hauria pogut-ser molt pitjor. No sé — (QUANT / QUAN) s'adonará que no es pot anar així pel món, que s'ha d'anar molt més Ñ (EN / AMB) compte. En fi, vista la situació (POTSER / POT SER) será millor que vinguéu vosaltres, g4 a S'encarregaran de que les carreteres siguin netes. :8s 66 Esmeneu els errors que hi hági: la No treballa de pagés des de que va a la fabrica. e Lomissió de la geréncia va ser el legalitzar les. aturades. » 4 Diuen que el plorar de tant en tant és bo: e De continuar les pluges; suspendran les Festes de la Merca. a “ErGrariollers va guanyar al Piera... Í oo b Van localitzar al desaparegut'a Montserrát, e Els inspectors d'Hisenda sancionen éls quí no fan fa declaració de renda. d Disposéem d'un:mes. par representar Pobra. e. En Joan es va pieséntar per mosso d'esquadra. a En aquesta tábrica per als acabais fan servir un altre miétode. b Preguem disculpin.les molésties, c Us demano us comporteu, que som en un lloc distingit. d No volen jugar? Dones que no juguin. e El jugador ha plegat, doncs no s'entenia amb "entrenador. 87 88. 89 Degut a les lesions, el jugador no podrá jugar. Van suspendre el pregó degut aUáigua que ha caigut. Van guanyar en la rifa, del que ens vam alegrar. Hi va haver una baixada de tensió, pel que es va interrompre la línia... El diposit s'omple poca pot. : ta * home del temps ha dit. que el temps s'aguantaráa així, corrí molt, fins el cap de: * setmana. , : . . o -« Com ne ho facis, te'n'recordarás: No va guányar Pequip hebreu sinó el visitant. A Pany de morir el marit ja sortia amb uri nol. És un dels quadres que més m'agrada. Tenen prou dólars com pera anar de vacances a Píndia. ! : Ñ : Posat que es complissin les condicions, sigharien Pacord. He tancat la novela per tal qué no Pentenia. No ho facis, sinó en tens ganes., Els aldaruils esclataren arrel del tancamerit de les drassanes, 67 93 : “orendie ¡ maltractar”.' Els altres. tres principals mals. usos forén: suprimits PER Z sérigles privilegis concedits per Alas (ot: 0 (QUÉ 7 QUI) reconeixia - de jure el tégim municipal primi “No. hi ha "notícies d'haver:existit mai" — femenga proplament ditá.- 0 TAMPOG 7 Ni els máls USOS, dits: gl (DE [DE LA) universitat, que; festava > - (BAIX l: SOTA) la. seva “detensa j protecció”), noble Ramon e Cerver i per Pers ko : z 1 : Lo PER ho PER A lectors:cultes::- » Segons éls grecs; Y eimoloda e erá la. recerca del: sentit Lvóritabl. Lraspeculació Ñ : ] sobre les..páraules > (EN /CA) Lan gor va ligada. no pas a. —— (SINO, £SUNO) a una. ura méntalitat histórica i científica, "interpretació magicorel glosa, lo] Els heBreus ja demostren Ñ A (PER/PER A aquests problerriés, interpretatius de la lengua; concretament - : - (PER AL / PEL) valor dels mots. d AN (AMB 7 EN/ A la sava obra Dé lingua fatina, Marc Terenci Varrá dóna, llóc -preerninent «al problema de la relació entre les paraules ¡les COSES, (AL QUE / QUE) anomena també etimología, disciplina 69 (AL EN Cervera. ni la pelo (a: / EN la Biblia. interás que esbrina_, > (PERQUE/PERAQUE/ PERQUÉ) les paraules + són el que són ¡ d'on procedeixen, (HI / intenta. de trobar les paraules origináries _ — (EN / AMB) particular atenció (A / EN) Pestudi dels significais. (EN QUANT / EN QUAN / QUANT / QUAN) al coneixement de P'étim.o origen primer * dels mots, Varrá té (AMB / EN).compte quatre nivells. 8) : (AL /-EN- EL) període de Phumanisme, prácticament fins - (AL / EL) segle XVII!, als interessos lingúístics dels estudiosos se centren . Ñ (SOBRE TOT y) SOBRETOT. —. Ñ (A/ EN / AMB) les lengúes modernes. 296 a): = j 2 siÑió Asi NO) hi hágués guerra, no velotariem la pal. . Bb). (TANT/ TAN) el bé com:el mal tenen un “loo necessari en P ordre de lós coses, pensava: Herdoli. 0) A Parmánides la: raó - (HI / LA Hi 7 1) dela que res no pot canviar. : d) Empédocles va arribar a la conclusió (DE QUE / DE QUE / QUE) no és podien posar d'acord, -— (DONCS / PERQUE / PER +, QUÉ) els dos filosofs havien admeés lá preséncia d'un sol element. -e) No 27. (HI VA / VA) haver un rei suec que va ser assassinat : (4.7 EN) un teatre? 97 a) Estas ponsant —— (AMB / EN) Gustas II, un bon exemple d'aixd (QUE / QUÉ) dic. _ ) Va viatjar molt j a -_ (PERTOT/ PER TOTA / PERTOT) Europa, abans de tornar a a Edimburg ¿CAP EL /CAP AL) final de la seva vida, c) z - (COM / Com A) empirista, Hume es Va obligar a (S1/ sí) matebe a ordenar tots els canceptes. d) Ellmón de Sofía converteix la historia de la filosofia ___. (AMB / EN) protagonista d'una «novel-la: apassionant. Va des, dels presocrátics 2 (FINSA/ FINS) Sartre, passant (PER PER A) Plató i Aristótil. 70 aaa IN 101 (SINÓ / SI NO) beguéssim : (TAN 7 TÁNT), | no aniríem beguts. : bo (SINÓ / SI NO) és d'aram, ho sembla. | e) Creu que té el suport? (DONCS / CAR) que ho demostri. d) No us preocupeu , (DONCS / PERQUE) Ñ | (TOT HOM / TOTHOM) us ajudará. : : | . : o. | | a. (QUANT / QUAN) comengará el partit ja serem davant el televisor. 4 | ¡ . | 102 a) No nyágrada elcava__.-- - (SINO / SINÓ) el xampany. 4 cd b) Nol'he vist. -— (AMBFAFEN) ma vida; (PER TAN / PER TANM, no el conea.” * : : : ¡ o) S ho.mirava com j Ñ _— (8INO 1 SINO) fio hagués de comprar mal. : d) He tancat les portes, (DONCS 7 JA QUE) entrava massa fred. e) Els tracten Ñ (COMA! COM) ns Bons alumnes. 103 a) Es van comportar _. e (COM A / COM) animals. b) Vine- (CAPAS /CAP) aquí - Dd Y EN) I' hivern anem cap (ALS /ELS) Alps. (DES DE / DES) que va marxar ala guerra, a) No 'hemn vist e No es van poder trobar _ fins (EL/ AL) vespre. ' (CANT / TAN) bé. 104 a) Tuno ho saps a _XTAN / TANT) gran com havíeu dit. p) No és c) Avui P' atinosfera fá pudor _—. — (DE/ A sócarrim. d) Aquesta colónia ___-—. _ QUE 7 QUE) has: comprat fa olor _ (DE / A) roses. e) La Maria ha comprat un gelat amb gust: _. —_(A/DE) préssec. : 72 105 106 107 108 a És una casa adequada (PER / PER-A) la seva ávia. b) En Pere no arribará (FINS A / FINS) dilluns al matí. o) Anirem d'excursió i ens arribarem (FINS A / FINS) Pestany. : d) Avui tino interés _ (DE/EN) parlar-l. e) Estava d'acord, (A / AMB) ter acte de contrició. Substituñu Pexpressió subratllada per una altra de sinónima, fent els canvis que calguin: ' : : a) Hem hagut d'anar-hi amb autocar perque al tren s'havia espatllat, Ñ : b) Hi ha obres a la carretera, alxÍ que hem hagut d'agafar Pavió. 0) Heu d'avisar la Txell perguá reculli la roba ara mateix. d) Sino tróbein entrades per al cinema, haurem d'anar al teaire, e) Toti que hi ha molts aspirants, les places a MOsso de Tránsit no s'han cobert. a) Posat que es fessinJes esmenes, avalariem acord. b) És massa llarg, així que resumebclo una mica més. c) Vés a veure aquesta obra, ja que és forga bona. d) No hi vágis a peu perque et cansarás. e) El dólár no és res al costat del ¡en. a) Tinc mota gana a pesar de tot el que he menjat. b) A més de la pel-lícula, veurem el curt. 2) : Volien la fagana cap a la muntanya de ponent. ad) Tots ho van ser, excepte el primer i el segon. e) Pel quefa al dinar hi ha moltes coses a dir. 73 114 115 115 117 Les accions de la societat van al davant de tot de Píndex borsari. Ahir van anar al teatre almenys tres classes de Pinstitut. No acabaran el pont llevat que treballin festius itot, Van localitzar els excursionistes arran de la descobería de les motxilles. De cara a les eleccions hem de treballar més i millor. A causa de la nevada no vam poder sortir a buscar bolets, AIxo-ho farem d'antuvi. Ele mossos es van posar dempeus guan va entrar el sergent. El nen petit va col+locar dues boles blanques dins de Pampolla de viare. La Generalitat va cobrar els rebuts d'acord amb la llei. Mentre espera el resultat de la rifa de Nadal, continua treballant de valent. Ha presentat la tenúncla amb vista a la reelecció. En vista de Véxit de La gavina, han prorrogat la temporada de teatre. Esmeneu els errors que hi hagl: a) A mida que passin els anys, ja s'hi anirá trobant bé. Farem el diñar nosaltres, a no ser que el vulguin fer ells. -Arrel de la disputa van venir tots els maldecaps. Li-ho van fer saber á través del fax. Degut al mal temps no va venir ningú. Aixú no ho farem degut a que no tenim diners, Larbitre va assenyalar una entrada no més forta que les demés. Tothom está convencut que el club canviará de local.* 75 118 119 120 121 76 El president de tant en quant en parla. Fa uns dies el Barga semblava imparable; hores d'ara sembla de per riure. Hem posat el millor político al front de la conselleria. * Da tant en tant ens trobem millor. La Unió de Pagesos va'abandonar la reunió, dones els seus punts de vista sobre * la pesta porcina no s "acceplaven. 3 » En tant que portaveu dels ramaders va fer un discura antológic. Mentre feia P'arrós, escoltava la radio; : Tothóm ho dela; mentre, qué dela eli? l'Ajuntament va cobrar la taxa en base a la Hal . El ministre de Defensa ha pensat un nou sistema de sorteig, ¡“els militars han dedicat al mateix tot el seu esforg. . Ñ Els éstudiants que no treballen sólen treure millors notes, mentre que els que treballen acostumen a treure-les pitjors. El cotxe de gasolina i el de gasoil pol-lueixen, mentre P'eléctric és més net, Hem fet la transmissió des de l'estació d'esquí; pel moment no tenim més dades. La reconstrucció del teatre no s'ha acabat, pel que no es podrá estrenar Pópera. z Els castellers de Vilafranca farah un sis'de nou, segons que va informar el cap de colla, Segons que designin un jutgeo un altre, el procés pot ser ben diferent. ' LUany passat vam guanyar molts diners jugant a borsa, si mal no recordo. Afalta de diners hern pagat amb espécies. Hem marxa del cinema a falta de cine minuts per la fi de la petlícula. No tenia més preguntes a fer. evitar e (TAN MATEIX / TANMATEIX / TANT MATEIX) dubtar d'algunes de les opinions positives que s'hi donen _. SOBRE) la integrítat del col-lectiu muntanyena, QUE) s'han d'esmentar alguns casos "(A LA VORA DE / (DONCS / JA (EN LA QUE / EN QUE) la barroería ¡ el vandalisrñe sobresurten d'una manera alarmant: 125- Un grup japonés de 8 participants amb Pajut de 25 xerpes ha aconseguit la primera áscensió (EN /A) la mítica aresta nord-est de Everest, Ltéquip japonés va instal-lar més de 4.000 metres de cordes fixes, 1.300 metres . la,secció dels Pinacles, (DE QUE / DE LES QUE / DE.LES QUALS) van ser collocades a (ON / ON H) va desaparélxer la famosa cordada Boárdman-Tasker "any 1982. La británica Alison Margreaves pujant per l'aresta nord va aconseguir l'ascensió pel seu compte | sense oxigen. És la primera dona que la va fer (AMB /EN) aquestes coridicions. Després Y'aquesta mostra de fortalesa, Alison va.. morir __. 2 "(AL / AL GAP DE) poc temps balxant del cim del K2; (ARRAN / ARREL) d'una tempesta: Substituñu els mois subratllats per una expressió sinónima i feu els canvis que calguin: : 126 a) Els fets histórics ens demostren que l'ús de la llengua basca es va estendre més 78 d) e) del que habitualment es pensa, tant cronoldgicament com geográficament. S'har trobat un gran, nombre de noms bascos fins a Andorra, PAÍt Urgell ¡la Cerdanya, ádhue la francesa. Peró són el Pallars, juntament amb la Vall d'Aran, les zones que van constituir una illa lingúística basca, quan galrebé tot PAragó ja s'havia submergit en la marea creixent de la romanització. En aquesta. regió apareix un 54% de noms bascos de peblacions i igualment de nos d'indrets.. Les valls de Cardós, Ferrera ¡ d'Aneu, durant la rorranització als segles Xx iXi, devien presentar un quadre lingúístic singular, després d'una llarga simbiosi de! baso ¡del ¡latí, formant uns noms en els quals es van barrejar les dues lléngúes. Aquesta parla bascoide antiga dels Pirineus centrals ¡ orientals és sens _dubte molt diferent dels dialectes bascos actuals, encara que se'n pugui arribar a desxifrar tot el significat, Aquí teniu alguns d'aquests noms: Certascan, Zarta-azkan, “fi de les branques, de la vegetació”; Broate, Buru-ate, “porta de la fi” (en sentit de “port”, 'coll'); Boavi, Boga-be, 'sota la fita o el límit; Cassibrós, Kartze-buruz, “davant els despreni- ments o el rocan, ¡ Sorguem, Sorgin, 'pia de bruixes'. 127 Ompliu els bults amb 'un dels elements que hi ha entre paróntesis i feu les esmenes que calguin: (EM / AMB / EN) una sólida formació intellectual —doctor _ (AMB /EN) filosofia ¡ _ — (EN/AMB) dret, penslonat ¡ professor o (EN / A) lestranger—, fou amic ¡ deixeble, _ (COM A / COM) Maragall 1' Pijoan, dels institucionistes — "(EN / A) Madrid. El seu estudi Manuel Bartolomé Cossío Í' Peducació a Espanya (1945) continua sent encara avui— una fita inexcusable - (PER /PER.A / PER QUE / PERQUÉ) qualsevol persona interessada (EN / A) condixer.el tremp pedagógico d'aquells homes formats ca Pombra. de Giner de los Ríos. Catedrátic de la Universitat de Barcelona des de 1928, palesá (A / EN) la seva pedagogia una preséncia de + Phumanisme integral i dal racionalisme harmónic del krausisme _ 123 129 (DE QUE / QUE) conjuminá sáviament amb un espiritualisme Sar cristiana, allunyat, perd, de tota escolástica. Xirau elaborá una ontologia de "amor, aixó és, un ordo amorís (De QUÉ / QUE), partint de leros pedagógie hel-lenístic, genera, _ (GRÁCIES / MERCES) a l'acció vivificadora de la charitas cristiana, una nova paidela “potenciadora de la subjectivitat humana. El cristianisme establí — (AIXÍ COM / TAL COM) s'enuncia en el De Magistro d'Agustí— el regne de la interioritat. D'aquesta manera Xirau agombola una antropologia de la conscióncia amorosa, si bé propera a la tradició agustina ¡ franciscana representada, entre : nosaltres, per "ordre amorós lubliá. Siguem justos; d'entrada no vam y pensar —— (A/AMB/EN) imposar-li la lectura _ - __ (COM COM A) deure. D'entrada, només vam pensar (A / AMB / EN) el seu plaer. Els seus primers anys ens van posar (A / EN) un estat de grácia. Lladmiració absoluta davant d'aquella nova. vida ens va atorgar una mena de geni. Per ell, ens vam convertir (AMB / EM / EN) contista. — (DES/DES DE /DES QUE) la seva eclosió al llenguatge, li vam explicar histories. Era una aptitud que no coneixieri. Per ell, vam multiplicar els personatges, vam encadenar els episodis, vam afinar els paranys... — (COM AL / COM El) vell Tolkien als seus néts, vam inventar-li un món. 78