CATEGORIES GRAMATICALS
Empar
1) LES CONJUNCIONS
La conjunció és una categoria gramatical invariable que serveix per a enllaçar tan aviat dos
elements d’una oració com dues oracions senceres ( coordinant-les o bé subordinant-les)
Diferència entre conjunció i preposició
Tant la preposició com la conjunció tenen la funció d’enllaç o nexe, és a dir, serveixen per a
connectar parts de la frase. Però es diferencien pel fet que només la conjunció pot unir dues frases,
configurant una oració composta, mentre que la preposició té com a única funció la de subordinar un
membre de l’oració a l’altre.
1.1) CONJUNCIONS COORDINADES
Les conjuncions coordinants relacionen proposicions amb idèntica jerarquia i , per tant,
funcionalment independents. Poden agrupar-se en:
a) Copulatives: i, ni .
La conjunció i no es transforma mai en e, ni quan el mot següent comença també en i.
b) Distributives: ni... ni, ara... ara, adés... adés, mig... mig, no sols... sinó , etc.
c) Disjuntives: o, o bé.
Tampoc no transformem o en u davant d’un mot començat en o: Tanca o obri?
d) Adversatives: però, sinó, altrament, tanmateix ...
e) Continuatives: i també, és més, i encara ...
f) Explicatives: això és, és a dir ...
1.2) CONJUNCIONS SUBORDINADES
Les conjuncions subordinants relacionen proposicions de diferent rang sintàctic: la proposició
subordinada depén formalment de la proposició principal. Les podem agrupar en:
a) Completives: que, si.
b) Consecutives: doncs, així, per tant, per consegüent...
c) Condicionals: si, segons, en cas que...
No confongues sinó ( conjunció adversativa) amb si no ( format per la condicional si i la negació no.
d) Concessives: encara que, malgrat que, bé que, per bé que ...
e) Comparatives: com, tan... com, tant... com , etc.
f) Causals: perquè ( + indicatiu), ja que, car, puix ...
g) Temporals: quan, mentre, abans que, després que ...
h) Finals: perquè (+ subjuntiu), a fi que, per tal que ...
i) De lloc: on, allà on.
2) ELS ADVERBIS
Els adverbis són mots invariables que modifiquen el verb, l’adjectiu, un altre adverbi, o tota una
oració, tot ampliant-ne, matisant-ne o precisant-ne el significat. Fa la funció de complement
circumstancial.
Els adverbis i locucions adverbials més habituals són:
CLASSES
ADVERBIS
LOCUCIONS ADVERBIALS
De lloc
( On? )
on, ací, allí, allà, pertot arreu, enlloc, prop, lluny, dalt, baix,
davant, darrere, sobre, damunt, sota, davall, enlaire, dins,
fora ...
al darrere, al davant, a prop, a la vora,
al costat, al voltant, al capdamunt ...
De temps
( Quan? )
quan, ara, abans, ja, després, prompte, enjorn, tard,
sovint, llavors, aleshores, sempre, mai, avui, hui, demà,
anit ...
d’ara en davant, mai més, de tant en
tant, a vegades, al moment, despús-
ahir, de bon matí ...
De manera
( Com? )
bé, ben, mal, malament, millor, pitjor, així, ràpidament,
lentament ...
a cau d’orella, a cegues, a poc a poc,
de bat a bat, de cap a peus, de gom a
gom, de sobte ...
De quantitat
( Quant?)
molt, poc, gens, massa, quasi, prou, bastant, almenys,
menys, només, sols ...
a grapats, d’allò més, bona cosa, no
gens, no gaire, gens ni mica ...
D’afirmació
sí, també, certament, evidentment, indubtablement ...
fins i tot, en efecte, per descomptat,
sens dubte, de veres ...
De negació
no, tampoc ...
de cap manera ...
De dubte
potser ...
potser sí, potser no, qui sap, tal
vegada ...