DAVID HUME
David Hume es empirista (corrent filosófic). Aquest va crear una obra que es diu “Abstract
del tractat de la Naturalesa Humana”.
Hume diu que la ment és com un full en blanc que anem omplint en base l’experiència.
Només és vàlid el coneixement d'allò que és recolza a l’experiència, per tant, critica la idea
de Déu (no es pot experimentar). No nega que tinguem idees al cap, sinó que això sigui un
coneixement.
Ment de Hume:
Lleis d’associació d’idees, és el mecanisme que junta les idees a través de:
● Semblança (exemple: veus una foto i penses en aquella persona perquè s'assembla)
● Continuïtat espai-temps (exemple espai: barca-mar / temps: continuïtat d’una cançó)
● Relació causa-efecte (p → q): Hume diu que la causa no és observable, és a dir,
veiem que 2 esdeveniments sempre passen junts, assumint que una causa l’altre,
però en realitat només veiem que una segueix l’altre. (Exemple: si plou i surto sense
paraigües em mullo)
A partir d’aquí, afirma que la causalitat és una connexió mental que fem després de
veure moltes vegades aquests mateix fenomen. Per tant, no podem tenir certesa.
Hume deia que les nostres idees venen de les percepcions. No podem tenir idees sobre
algo que mai hem percebut.
Diferencia de percepcions:
● Impressions: tot allò que experimentem són impressions. La impressió és immediata.
○ Sensació (sentits) i reflexió (estats mentals, ex. por, angoixa…) → poden ser
simples o complexes
● Idees: són vàlides com a coneixement tot això que és recolza amb les
impressions. Les idees copien les impressions (un rècord seria una còpia d’una
impressió). No podem tenir idees sense haver-les viscut abans, ja que es basa en
l’experiència.
(Exemple: la primera vegada que vaig tenir la impressió de por, i ara ja puc recordar i
tindre la idea de tindre por).
Per tant, la idea de Déu no és una idea perquè no ho has experimentat, ni prové
d’una impressió, per tant, no val com a coneixement.
NO TENIM EXPERIÈNCIA EN EL FUTUR, TOT ES BASA EN L’EXPERIÈNCIA DEL
PASSAT!
