Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Consolidació del catalanisme, Esquemas y mapas conceptuales de Historia de España

Presentació amb diapositives de la consolidació del catalanisme

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2018/2019

Subido el 18/04/2019

mireiaa04
mireiaa04 🇪🇸

4.7

(23)

29 documentos

1 / 24

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Introducció
Catalunya havia perdut la seva
independència política el 1714:
Decret de Nova Planta
Una Catalunya avançada
econòmicament
i social respecte a Espanya
Ascens d’una nova ideologia
a Europa: el nacionalisme
El desvetllament d’una consciència d’identitat catalana
sorgiria durant el S. XIX:
Reacció enfront del procés
centralitzador i castellanitzant
de l’Estat liberal
Renaixença
Proteccionisme
Federalisme
Carlisme
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Consolidació del catalanisme y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de España solo en Docsity!

Introducció

Catalunya havia perdut la seva independència política el 1714: Decret de Nova Planta

Una Catalunya avançada econòmicament i social respecte a Espanya

Ascens d’una nova ideologia a Europa: el nacionalisme

El desvetllament d’una consciència d’identitat catalana sorgiria durant el S. XIX:

Reacció enfront del procés centralitzador i castellanitzant de l’Estat liberal

Renaixença

Proteccionisme

Federalisme

Carlisme

1.- Es desvetlla una consciència nacional

La Renaixença La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa... Rebuig de l’elitisme dels Jocs Florals

Oda a la Pàtria de Carles Aribau

(1833, identifica poble, llengua i pàtria)

2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme

Nacionalisme cultural

Pitarra, Clavè, La Tramuntana, La Campana de Gràcia

Rubió i Ors “Lo Gayter del Llobregat” Ús del català com a llengua literària

Jocs Florals 1859

Arrels del passat nacional Folklore i llengua Llibertat nacional dels pobles

Romanticisme (XIX)

Popularització de l’ús del català

Te un caràcter progressista, republicà i democràtic

Es considerava cultura catalana, autòctona i diferenciada de la resta de la península.

Justificació de Catalunya com a nació

Quines són les bases ideològiques del Romanticisme?

Les bases ideològiques del Romanticisme que incidiren

profundament en els representants de la Renaixença

foren: l’exaltació de la llibertat política i nacional dels

pobles, que com a individus col·lectius estan dotats de

peculiaritats i diferències; la valoració del patrimoni

popular i folklòric i, sobretot, de la llengua, com a elements

diferencials d’una nació, i la recerca en el passat de les

arrels nacionals, que s’idealitzen.

Modernisme i nacionalisme

La generació literària del Modernisme de final de segle

havia deixat enrere el regionalisme renaixentista dialogant

amb la cultura espanyola, per aspirar a tenir una cultura

catalana, és a dir, una cultura nacional, amb Barcelona per

capital, i per això s’havia difós un afany de contactes amb

Europa, lligat a una ruptura de la dependència cultural

respecte d’Espanya. Joan Maragall no veia una altra

solució, per a Catalunya, que la d’europeïtzar-se, “tallant

més o menys lentament la corda que la lligava a la Morta”.

L’autonomia cultural no es podia aconseguir sense la

política. Modernisme i nacionalisme anaven plegats.

Balcells, A., Història del nacionalisme català. Editat per la Generalitat de

Catalunya. Barcelona, 1997.

2.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) II

Fracassat el federalisme a Espanya,

Valentí Almirall: impulsa un

projecte polític propi de Catalunya: Pas del federalisme al catalanisme

1885 El Memorial de Greuges

Centre Català (1882)

Diari Català

“Lo catalanisme” (1886) Una visió progressista de Catalunya Catalunya, factor de progrés a Espanya

IIn Congrés catalanista (1882)

La lluita contra el centralisme i la uniformització : federalisme i tradicionalisme

Després de convocar el Ir Congrés catalanista crea el

Fracàs d’Almirall

Un projecte excessivament progressista per a la burgesia catalana

Ineficaç apropament a les capes populars

Sectors de la intel·lectualitat conservadora marxen del Centre Català i funden La Lliga de Catalunya (1887)

Lo catalanisme

Valentí Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme

Associant federalisme i catalanisme

No separatista sinó més aviat regionalista, defensor del

particularisme de Catalunya (elements diferenciadors de la

resta d’Espanya) com a base del catalanisme,

Catalanista i federalista de la dècada dels 80

Fundador del Centre Català (1882) i del Diari Català (1879-1881)

Publicà l’obra: “Lo catalanisme” (1886)

Valentí Almirall

“Lo catalanisme”

“Lo sistema federatiu se basa en la varietat. Proclama l’autonomia de

les diverses entitats que constitueixen la nació i les deixa en llibertat quasi

complerta per organitzar-se...Per això, los que vivim en Catalunya, sabent

que aquí tenim per a ser federals motius especialíssims que no tenen les

demés províncies, som catalanistes. Los catalans, per causes històriques i

raons de caràcter, tenim molt esperit regionalista o provincialista; i com que

aquest esperit és la base més sòlida per a la federació, l’alentem i el

fomentem amb el nom de catalanisme.

Lo catalanisme, doncs, no és altra cosa que el federalisme positiu i

pràctic aplicat a Catalunya...A Espanya hi ha dues tendències ben marcades

i distintes: la tendència central o castellana, que ens porta a

l’absorció, al predomini, a la imposició; la tendència de les regions del

llevant, araneso-catalana, ens porta a l’expansió, a la llibertat, a

l’autonomia.”

Article de Valentí Almirall al Diari Català, 22 de maig de 1881

1885 El Memorial de Greuges

Lliurat a Alfons XII Elaborat pel Centre Català “Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña”

" Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriosísimos Imperios de Austria-Hungría y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en los días de nuestra grandeza. "Lo deseamos no sólo para Cataluña, sino para todas las provincias de España ; y si en nombre de Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa. "Señor. Se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés. "No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones familiares : desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratación pública y también de los tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni éstos entienden a los jueces. " Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazándose, y hoy se intenta con empeño destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas generaciones suceden a otras generaciones. A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra.

Text del document

“Les Bases de Manresa”

Bases de Manresa Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25- de març de 1892. Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l'assemblea.

la legislació antiga havia d'ésser mantinguda (lleis particulars de Catalunya

la llengua catalana havia d'ésser l'única oficial

a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics

la divisió territorial era basada en la comarca natural

Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior (Legislació, impostos, moneda) sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç

En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.

Bases per a la Constitució Regional Catalana

Base segona. En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es

mantindrà el temperament expansiu de la nostra legislació antiga (...).

Base tercera. La llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà

usar- se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb el Poder central.

Base quarta. Sols els catalans, ja ho siguin de naixença, ja per virtut de

naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics (...).

Base sisena. Catalunya serà l’única sobirana de son govern interior. Per lo

tant, dictarà lliurement ses lleis orgàniques; cuidarà de sa legislació civil,

penal, mercantil, administrativa i processal; de l’establiment i percepció

d’ impostos ; de l’encunyació de moneda (...).

Base setena. El Poder legislatiu Regional radicarà en les Corts Catalanes, que

deuran reunir-se tots els anys en època determinada i en lloc diferent. Les

Corts es formaran per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes

fundades en el treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i

en la propietat, indústria i comerç, mitjançant la corresponent organització

gremial en el que possible sigui.

3.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX): La Lliga Regionalista

La fundació de la Lliga Regionalista

Crisi del 98: pèrdua de Cuba i Filipines

Allunyament burgesia catalana dels partits dinàstics Apropament burgesia catalana al catalanisme

Fracàs del govern Silvela-Polavieja

Tancament de Caixes (1899)

Creació de la Unión Regionalista: la burgesia catalana trenca amb els partits dinàstics

Grup de “La Veu de Catalunya” funda el Centre Nacional Català

Aliança electoral (UR i CNC): Candidatura dels 4 Presidents Victòria electoral: fundació Lliga Regionalista (1901)

Lliga Regionalista: la hegemonia del catalanisme conservador (1901-1923)

Partit conservador i catòlic Representant de la burgesia catalana

Projecte de regeneració democràtica d’Espanya

Autonomia política per a Catalunya

Líder més important: Prat de la Riba

“La Nacionalitat Catalana” (1906)

Catalunya te tot el que defineix una nació: història, llengua, voluntat, etc...

Crisi i escissió (1904): visita del Rei a Barcelona

Sector republicà abandona el partit i funda el Centre Nacionalista Republicà (1907)

Enric Prat de la Riba

“La nacionalitat catalana”

“ A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del

nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al

fet social de la nacionalitat. (...)

Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació

d’un Estat català , en unió federativa amb els Estats de les altres

nacionalitats d’Espanya. (...)

Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional

de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya , enfortits per dues lleis

correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat

socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències

mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació

Espanyola.

Prat de la Riba, E., La nacionalitat catalana (1906)

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Aprovada l’any 1912 per Canalejas

Agrupació de les quatre diputacions de Catalunya

Enric Prat de la Riba en fou el primer president (1914-1917) El seguí Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) Alfons Sala (1924-1925) la buidà de contingut

Abolida el 1925 per Primo de Rivera La Mancomunitat

Institucions

  • Presidència
  • Govern
  • Assemblea General

L’obra Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia, ferrocarrils, sanejament, ...)

Assistència social (Casa de la maternitat...) Obra cultural Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans) Biblioteca Nacional de Catalunya Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Inversió en investigació

Reforma Educativa

Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, infermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia etc. Modernització i dignificació de l’escola

Enric Prat de la Riba

La qüestió del català