¡Descarga constitució y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Constitució
sistemàtica dels drets
titol de la constitució conté ( 5 capítols)
- Capítulo Primero , “ De los españoles y los extranjeros ”, precedido por el art. 10 CE. Qui té aquests drets, qui n’és el titular.
- Capítulo Segundo , “ Derechos y libertades ”, dividido en dos Secciones , precedidas por el principio de igualdad (art. 14 CE). Catàleg de drets. Secció 1: superprotegits LO.
- Capítulo Tercero , “ Principios rectores de la política social y económica ”. (objectiu dels poders polítics). No són drets sinó principis declaratòris d’intencions.
- (^) Capítulo Cuarto , “ De las garantías de las libertades y derechos fundamentales ”. (vincula sobretot als poders públics)
- Capítulo Quinto , " De la suspensión de los derechos y libertades ”. En casos d’alarma, exepció, estat de setge (catastrofe natural, vagues, albarulls i guerres) es limiten aquests drets.
Pel desenvolupament d’quests drets cal una llei. En el cas del titòl 1 els capítols 1 i 2 han de ser desenvolupats per una llei orgànica (LO) l qual necessita majoria absoluta per part dels membres del congrés ½ + 1. Aquests drets es poden reclamamr davant del tribunal CT mitjançant un recurs d’empara (art 15 al 29) i titol 1 secció 2 protecció ordinària. Els altres no es poden reclamar davant de TC. (titòl III, IV i V). Aquests només es poden alegar davant d’un jutge sempre que hi hagi una llei.
Garanties
- Protecció ordinària: Cap II titòl 1 CT (tenen reserva de llei orgànica)
- Protecció excepcional: (art 81) CE titòl 1 cap II secció 1 (art 15 al 29) disposa del recurs d’empara davant del TC, llei orgànica art 30.
- Principis rectors en politica social i econòmica cap III, solen anar directament cap els poders públics, és una orientació política, són els drets de l’estat social (segons ideologia) protecció de les families etc. Els poders han de fer X però no es pot reclamar si no hi ha una llei que ho expressi.
L’estat autonòmic
- El sistema institucional
- La distribució de competències
L’art 1 CE (defineix l’estat social i democràtic de dret).
- l’art 2 CE parla del dret d’autonomia de les nacions i de les nacionalitats però alhora parla que és una patria indivisible. Això ho trobem expressat al titòl VIII CE (de la organización territorial del estado) parla dels conceptes generals, de l’administració local i de les CCAA. Els criteris de divisió són històrics, límitrofs.
- És un model territorial obert ( principi dispositiu ) és a dir, la CE no condiciona el nombre de CCAA, ni com han de ser. No hi ha un mapa autonòmic, ni especifica quantes competències han de tenir.
- La CE estableix el procediment per ser CA.
- És voluntat dels territòris decidir si formen un CCAA o no. (art 147) en cap cas tenen privilegis socials ni economics.
- Al titòl III art 147 ens parla de l’estatut d’autonomia, és una norma jurídica. És la norma institucional bàsica de la CCAA. La CE és una llei de mínims.
- Aquesta norma institucional bàsica EAC consta de (dominació, territòri, competències i institucions. S’hi afegeixen drets entre d’altres.
Sistema institucional
Segons l’art 152CE ens diu com ha de ser aquest estat autonomic (definició constitucional) que ens diu respecte les institucions de les CCAA.
Partim d’una assamblea legislativa (parlament) hi haurà un president i un govern autonòmic. Poders legislatiu i executiu, és el mateix govern que a l’Estat (parlamentarisme)
el poder judicial és un tribunal de l’Estat a la CCAA. No està descentralitzat. L’estat autonòmic no té la competència en justicia. Són òrgans de l’estat central així com la llista de competències exclusives del titòl VIII art 149.
La distribució de competències
Al contràri del que passa als EUA a Espanya ens separem amb una idea d’una millor administració, la CCAA disposa d’un llarg llistat de competències excepte les competències exclusives de l’Estat. Aquest repartiment s’anomena sistema/ mecanisme de competències.
Alhora del repartient de competències :
Llistes tancades o bloquejades: són els que hi ha no es poden triar ni els diipuatts ni l’ordre)
Al senat les llistes són oberts i pots triarlos per ordre
Senat (art 66 i 69)CE
Té dues vessants:
- Tradicionalment representava la aristocràcia vigilen que no es fassin unes lleis massa exhaltades
- Representació territorial (mantenir els interessos territorials)
El senat espanyol respon a totes dues. Les CCAA mitjançant el principi dispositiu (elecció si ser CCAA o no) no sabien que en un principi tot el territòri acabarien sent CCAA.
Comptem amb 208 senadors provincials (4) per cada una els escolleix el poble en llistes obertes. La lògica és per provincies no per població.
Cada CCAA a més compta amb un senador per cada 1.000.000 d’habitants. Aquests son escollits per la CCAA, el president.
S’escullen cada cop que es forma govern i la manera de fer-ho ho posa a l’Estatut. Comptem en total sobre uns 410 i no tenen més poder que el congrés ja que les seves funcions són diferents.
Representen la província i els altres el territòri.
Funcions de les corts generals^ 62.1 – 66.2 CE
Art. 66.2 CE : Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l’Estat, n’aproven els pressupostos, controlen l’acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució.
(congrés i senat) FUNCIONS:
- Representativa: de la població
- Legislativa: fa lleis
- Funció pressupostària: fer (llei ) i aprovar els pressupostos. És una llei especial es fa cada any.
- (^) Funció de control polític: lligada a la idea del sistema parlamentàri d’investidura. S’escull al president i controla si es fa el que es va dir. Que passa amb X ajuda?
El govern (president i ministres) poder executiu titòl IV CE
El rei no forma part del poder executiu. Dins del govern qui té més importància és el president és qui té preminència sobre els ministres. Els ministres són una elecció del president.
L’administració pública (funcionàris, metges, professors, l’excèrcit) tot el conjunt de recursos humans de l’Estat està integrat al poder executiu.
FUNCIONS:
- Direcció de la política interior i exterior
- Funció executiva (gestionar, administrar, aplicar pressupostos)
- Funció reglamentària: normes del govern sotmeses a les lleis. L’elaboració de decrets no poden contradir la constitció. Són de rang infra-legal.
Poder judicial titòl VI CE
És un poder de l’estat independent i únic. Són uns tercers imparcials format per milers de jutges i magistrats. Jutjat = 1 jutge de pau / magistrats +1 tribunals tribunal suprem. Fan la funció jurisdiccional.
La funció és resoldre conflictes entre dues parts aplicant el dret.
Tribunal constitucional Titòl IX art 159-165 CE
No forma part del poder judicial, és el màxim interpret de la CE però no l’únic ja que polítics, magstrats, nosaltres també ho fem. Però la útima paraula i la més certa la té el TC.
Aquest està format per 12 magistrats, són juristes (formació en dret) amb + de 15 anys d’experiència i de reconeguda competència.
El mandat és de nou anys i es renoven cada 3 anys per terços, és a dir, 4 cada 3 anys.
- El congrés en tria (4) per una majoria qualificada 3/
- Senat (4) m.qual 3/
- Govern (2) el president
- CGPJ: consell general del poder judicial, òrgan de govern del PJ (2) 3/
El TC hi participen els tres poders (legis, exe, judi)
FUNCIONS:
- Control de constitucionalitat de les lleis. Controlar que cap llei sigui contrària a la CE. Si va en contra el principi de supremacía es considera vetada.
- Resolució de conflictes territòrials (entre l’Estat i les CCAA)
Moció de censura
El parlament es qui posa el president i el parlament el pot treure mitjançant una moció de censura 113CE.
Es dóna quan 1/10 per part dels diputats uns 35 de 350 la poden proposar però a Espanya és una moció de censura constitutiva, és a dir, la poden demanar però han de proposar a algú. És per una questió d’estabilitat. Es produeix un debat sobre el nou president i aquest fa un discurs i presenta el seu programa de govern. Llavors es sotmet a votacions:
- Majoria absoluta (dimisió i nova investidura)
- (^) No majoria absoluta ja no hi ha més votació o tot o res. Mai s’ha donat a la història.
- Requisits:
- iniciativa: President del Govern
- deliberació prèvia amb el Consell de Ministres
- qüestió de política general
- Admissió a tràmit: Mesa del Congrés.
- Debat
- Votació. Efectes
- Majoria simple: continua el Govern.
- No arriba a majoria simple: dimissió del President. Remissió procés d’investidura art. 99 CE.
La qüestió de confiança: (art 115)CE
Article 115 CE
- El president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, la qual serà decretada pel rei. El decret de dissolució fixarà la data de les eleccions.
- La proposta de dissolució no podrà presentar-se quan hi hagi en tràmit una moció de censura.
- No serà procedent cap nova dissolució abans que hagi transcorregut un any des de l’anterior, llevat del que disposa l’article 99, apartat 5.
- Quan es disol el parlament es disol el govern.
Dissolució de les cambres
- El president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, podrà proposar la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, la qual serà decretada pel rei. El decret de dissolució fixarà la data de les eleccions.
- La proposta de dissolució no podrà presentar-se quan hi hagi en tràmit una moció de censura.
- No serà procedent cap nova dissolució abans que hagi transcorregut un any des de l’anterior, llevat del que disposa l’article 99, apartat 5.
- Iniciativa: President del Govern
- Límits temporals: exclosa quan
- estigui en tràmit una moció de censura
- no hagi transcorregut un any des de l’anterior dissolució (excepte 99.5 CE)
- Estiguin declarats els estats excepcionals (art. 116 CE).
- Efectes
- expiració del mandat parlamentari
- (^) Govern en funcions
L’ORDENAMENT JURÍDIC
Les fonts del Dret. La llei. El reglament. Altres normes.
- Són lleis orgàniques les relatives al desenvolupament del drets fonamentals i de les llibertats públiques, les que aprovin el Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les previstes per la Constitució.
- L'aprovació, la modificació o la derogació de les Lleis orgàniques exigeix la majoria absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.
- Aprovació, modificació o derogació → majoria absoluta del Congrés en votació final sobre el conjunt del projecte.
- Desenvolupament dels drets fonamentals (art. 14 a 29 CE)
- Aprovació Estatuts d’Autonomia
- Règim electoral general
- la resta de les previstes a la Constitució.
- Defensor del Poble (art. 54 CE).
- Tribunal Constitucional (art. 165 CE).
- Ordre successori de la Corona (art. 57.5 CE).
- Estats d'alarma, excepció i setge (art. 116 CE)
- Celebració de determinats Tractats Internacionals (art. 93 CE).
- ....
LLEI ORDINÀRIA: Majoria simple (pressupostos)
NORMES DEL GOVERN AMB RANG DE LLEI = mateixa força d’obligar / vincular
Potestat legislativa del Govern.
Modalitats: Decret Llei : Article 86 CE. En casos d’extraordinària i urgent necessitat, serveixen per no haver d’esperar tres mesos a que es faci una llei. Es dicta i en una setmana ja entra en vigor (no es poden tocar cap tipus de drets fonamentals)
Decret Legislatiu : Articles 82-85 CE. A partir d’una llei existent és desenvolupa una norma. És igual a una llei.
Decret: sota de la llei
- Pressupòsit de fet: extraordinària i urgent necessitat.
Les sentencies del TC
- Recurs d’empara: efectes inter partes.
- Recurs d’inconstitucionalitat: efectes erga omnes.
- TC: legislador negatiu.
Integració Espanya a la UE
- Espanya es va incorporar a les CCEE (ara Unió Europea) per la via de l’article 93 de la Constitució.
- Llei orgànica 10/1985, de 2 d’agost, d’autorització de l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea.
- Les noves modificacions dels tractats requereixen noves LO.
Fons de la UE
- Dret originari : Tractats Constitutius i les seves successives modificacions.
- Dret derivat : normes adoptades per les institucions de la Unió Europea que tenen el seu fonament, abast i límits en les normes constitutives.
- Altres fonts del Dret : com els principis generals del Dret o els actes resultants de l’activitat convencional en el marc de la Unió Europea.
Normes derivades (art. 288 TFUE)
- Reglament: norma general, obligatòria i directament aplicable
- Directiva: norma obligatòria quant al resultat, dirigida als Estats membres.
- Decisió: norma individual, obligatòria en tots els seus elements per als seus destinataris.
- Recomanació o dictamen: no són vinculants.
Tractats constitutius
