CONSTITUCIÓ DEL 1812.
Aprovada el 19 de març del 1812 i popularment coneguda com "La Pepa", aquest text legal va ser la
primera constitució liberal de país. És el resultat del compromís entre la burgesia liberal i els
absolutistes. És un text molt extens, perquè, en el seu desig d'evitar interpretacions contràries a
l'esperit de la Constitució, els legisladors gaditans van regular fins al detall totes les qüestions
relacionades amb la vida política i els drets dels ciutadans.
Conté diversos principis bàsics:
· Sobirania nacional. L'autoritat suprema resideix en el conjunt de la nació representada a les Corts.
(S'elimina la monarquia absoluta de dret diví com a forma de govern). El principi de la sobirania
nacional va constituir el fonament de el nou sistema polític i es va presentar com el mitjà que va
liquidar el model absolutista en què la sobirania requeia en el rei.
Els diputats liberals espanyols van concebre la nació com un subjecte indivisible, compost
exclusivament d'individus iguals, a l'marge de qualsevol consideració estamental i territorial. Només a
ella, la nació, de manera exclusiva i indivisible, recau la sobirania. Tal idea de nació suposava
suprimir els estaments i dels gremis, eliminant els privilegis i les diferències territorials que existien
entre els espanyols.
La nació espanyola no seria ja un agregat de regnes o províncies amb codis diferents, duanes i
sistemes monetaris i fiscals propis, sinó per contra un subjecte compost exclusivament d'individus
formalment iguals, com suport de la unitat territorial legal i econòmicament unificada.
La Constitució va introduir a més altres principis polítics innovadors, moderns i en aquella època
revolucionaris:
L'estructura de el nou Estat és una monarquia limitada amb divisió de poders: el legislatiu
corresponia a el rei juntament amb les Corts; l'executiu a el rei que presidia el govern; el judicial als
tribunals de justícia.
El poder legislatiu resideix en «les Corts amb el Rei». Són Corts unicamerals amb amplis poders en
l'elaboració de lleis, aprovació dels pressupostos i tractats internacionals. El mandat dels diputats
dura dos anys, són inviolables mentre exerceixen el seu mandat. El seu mandat és incompatible amb
qualsevol altre càrrec. Es reuneixen anualment davant el temor que el rei no les convoqués o
suspengués.
Elecció dels diputats per sufragi universal. Per ser candidat era necessari disposar de rendes pròpies.
Es garanteix una àmplia sèrie de drets fonamentals de l'individu: igualtat davant la llei, inviolabilitat de
domicili, llibertat d'impremta, sufragi, educació elemental, garanties penals i processals ...
No es reconeixia en canvi la llibertat de culte, sinó que s'imposava el catolicisme com a religió oficial
i única, el que era una concessió clara a el sector absolutista de les Corts.
Creació de la Milícia Nacional, cos de civils armats per a la defensa el sistema constitucional