Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Principios básicos de la construcción de muros pantallas, Exámenes de Construcción

Este documento aborda diversas preguntas relacionadas con la construcción de muros pantallas, incluyendo la longitud de anclajes necesaria, la solidez de muros subterráneos, la posibilidad de taludes superiores a un ángulo de fricción, la estabilidad general de muros pantallas y las amplias de damas. Además, se discuten temas como la isostática anclaje, los esfuerzos máximos a los que estará sujeto un muro pantalla y la función de contrafortes.

Tipo: Exámenes

Antes del 2010

Subido el 31/01/2007

sheilabatlle
sheilabatlle 🇪🇸

1.8

(5)

13 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Un mur pantalla, la longitud dels ancoratges ha de ser suficient per:
a. Evitar fregament negatiu
b. Tenir la zona d’ancoratge fora de la cunya d’empenta.
c. Tenir la zona d’ancoratge dins la cunya d’empenta.
2. Els murs de soterrani son una solució adequada:
a. Si tenim sorres amb nivells freàtic.
b. Si tenim terrenys cohesius i un soterrani.
c. En qualsevol cas si tenim mes d’una planta de soterrani.
3. Es possible que un tern tingui un talús superior al seu angle de fregament?
a. Si, sempre si es un talús finit.
b. Si però nomes si el terreny te cohesió.
c. No mai.
4. Un mur pantalla, analitzant-lo de forma general, es pot dir que:
a. Sempre ha de ser hiperestàtic.
b. Sempre ha de ser estable.
c. Sempre ha de ser auto estable.
5. Les amplades de dama d’un mur pantalla oscil·len entre:
a. 2,00-4,00m
b. 2,00-3,00m
c. 1,00-2,00m.
6. Durant l’execució d’un mur pantalla:
a. L’encofrat de la cara interior s’ha d’anar estintolant durant l’excavació.
b. Els encofrats interior i exterior són auto estables.
c. Ninguna de les anteriors.
7. Un mur pantalla es ancorat isostàtica-ment si:
a. S’aguanta per ell mateix.
b. Te una fila d’ancoratges o recolzaments.
c. Suporta empentes de sols arenosos.
8. Els esforços màxims a que estarà sotmès un mur pantalla per 4 soterranis serà.
a. Al que tindrà degut a les sobrecarregues del soterrani.
b. Els que tindrà deguts a les empentes durant l’excavació.
c. Els que tindrà deguts a la retracció dels forjats.
9. Els murs subjectats en cap es defineixen per:
a. Tenir el cap vinculat a un forjat de l’edifici.
b. Estar arriostrats per una biga de coronació.
c. Estar encorats per la part superior.
10. Els contraforts en un mur de contenció de terres serveixen per:
a. Donar mes rigidesa al mur i evitar així el bolc.
b. Donar mes rigidesa al mur i evitar així el desplaçament.
c. Donar més rigidesa al mur i augmentar la resistència a la fricció.
11. El lliscament en un mur depèn de:
a. El pes del mur i l’angle de fregament intern.
b. L’ample de la sabata del mur.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Principios básicos de la construcción de muros pantallas y más Exámenes en PDF de Construcción solo en Docsity!

1. Un mur pantalla, la longitud dels ancoratges ha de ser suficient per: a. Evitar fregament negatiu b. Tenir la zona d’ancoratge fora de la cunya d’empenta. c. Tenir la zona d’ancoratge dins la cunya d’empenta. 2. Els murs de soterrani son una solució adequada: a. Si tenim sorres amb nivells freàtic. b. Si tenim terrenys cohesius i un soterrani. c. En qualsevol cas si tenim mes d’una planta de soterrani. 3. Es possible que un tern tingui un talús superior al seu angle de fregament? a. Si, sempre si es un talús finit. b. Si però nomes si el terreny te cohesió. c. No mai. 4. Un mur pantalla, analitzant-lo de forma general, es pot dir que: a. Sempre ha de ser hiperestàtic. b. Sempre ha de ser estable. c. Sempre ha de ser auto estable. 5. Les amplades de dama d’un mur pantalla oscil·len entre: a. 2,00-4,00m b. 2,00-3,00m c. 1,00-2,00m. 6. Durant l’execució d’un mur pantalla: a. L’encofrat de la cara interior s’ha d’anar estintolant durant l’excavació. b. Els encofrats interior i exterior són auto estables. c. Ninguna de les anteriors. 7. Un mur pantalla es ancorat isostàtica-ment si: a. S’aguanta per ell mateix. b. Te una fila d’ancoratges o recolzaments. c. Suporta empentes de sols arenosos. 8. Els esforços màxims a que estarà sotmès un mur pantalla per 4 soterranis serà. a. Al que tindrà degut a les sobrecarregues del soterrani. b. Els que tindrà deguts a les empentes durant l’excavació. c. Els que tindrà deguts a la retracció dels forjats. 9. Els murs subjectats en cap es defineixen per: a. Tenir el cap vinculat a un forjat de l’edifici. b. Estar arriostrats per una biga de coronació. c. Estar encorats per la part superior. 10. Els contraforts en un mur de contenció de terres serveixen per: a. Donar mes rigidesa al mur i evitar així el bolc. b. Donar mes rigidesa al mur i evitar així el desplaçament. c. Donar més rigidesa al mur i augmentar la resistència a la fricció. 11. El lliscament en un mur depèn de: a. El pes del mur i l’angle de fregament intern. b. L’ample de la sabata del mur.

c. De la altura del fust del mur.

12. La clava de un mur pantalla es: a. La sabata del mur pantalla. b. La part enterrada del mur en el sol. c. Els encoratges del mur. 13. En els murs pantalla: a. La biga de coronació serveix per homogeneïtzar les dames que el formen. b. El muret guia serveix per homogeneïtzar les dames que el formen. c. El muret guia no s’ha de enderrocar un cop executat el mur. 14. En el procés de construcció descendent d’un mur de recalçament de dos plantes de profunditat: a. Cal fer-lo per dames alternatives i per nivells i cada nivell per trencajunts respecte de l’anterior. b. Cal fer-lo per dames alternatives i per nivells i cada nivell alineat amb l’anterior. c. Cal fer-lo per dames consecutives I per nivells I cada nivell a trencajunts respecte de l’anterior. 15. En un mur en L, la comprovació de bolcament es fa determinant en el moment de les forces desestabilitzants i estabilitzants respecte a un punt situat. a. Ubicat a l’eix de rotació del bolcament que es proper a l’extrem de la puntera. b. A qualsevol punt de la base sempre que sigui al costat de l’ intradós del mur. c. Al punt de pas de la resultat de les empentes o al punt de pas de la resultat de les forces estabilitzants.