Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


contes per parlar, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: estimulació, Profesor: Procesos psicopedag..., Carrera: Educación Infantil, Universidad: UPCO

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 07/11/2016

yuyu_ina
yuyu_ina 🇪🇸

1 documento

1 / 56

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
NARRACIONS BREUS PER PARLAR, LLEGIR I FER
Juan Carlos Arriaza Mayas
Contes per
parlar
Contes per a l'estimulació del llenguatge oral:
Pràxies, ritme, vocabulari, comprensió i expressió.
CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ PREESCOLAR I ESPECIAL
General Pardiñas, 95 - 28006 Madrid
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30
pf31
pf32
pf33
pf34
pf35
pf36
pf37
pf38

Vista previa parcial del texto

¡Descarga contes per parlar y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

NARRACIONS BREUS PER PARLAR, LLEGIR I FER Juan Carlos Arriaza Mayas

Contes per

parlar

Contes per a l'estimulació del llenguatge oral: Pràxies, ritme, vocabulari, comprensió i expressió. CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ PREESCOLAR I ESPECIAL General Pardiñas, 95 - 28006 Madrid

ÍNDEX

Introducció El cavall i els seus amics El pallasso rialletes El nen que no sabia menjar Els animals de la granja Un viatge amb cotxe Un dia a la fira El fuster alegre La banda de música Baqueta, el nino màgic Els tres porquets El raspall màgic La caseta de la llengua El gran circ L'aniversari feliç Pep, l'extraterrestre El lloro xerraire El mag feliç La princesa poeta Introducció L'estimulació del llenguatge oral és fonamental per als/es nens/es en els seus primers anys de vida, que

auditiva... .). Al final de cada conte es poden realitzar preguntes referents a la història contada o als personatges, per desenvolupar el llenguatge comprensiu i expressiu. Les preguntes aniran de més senzilles a més complexes, segons el nivell dels/es alumnes, sempre buscant la garantia d'èxit en la resposta. Tot aquest procés, es pot fer en grup classe, petit grup o a nivell individual. La narració-interpretació del conte pot ser realitzada pel logopeda en una primera sessió, perquè serveixi de guia al mestre/a o a la família, en els exercicis específics d'estimulació del llenguatge. No obstant això com s'ha comentat anteriorment, ja vénen reflectits entre parèntesis perquè els realitzin directament, si no estigués el logopeda. A més a més sempre hi ha la possibilitat d'improvisar durant la narració del conte, noves situacions i exercicis. La història del conte es pot contar en un principi fent el narrador els exercicis alhora que els/es nens/es, o la pot contar primer ell només i després el conte un altre cop, perquè els/es nens/es sí l'acompanyin en els exercicis de pràxies. Cal recalcar que la narració del conte no es limita a la seva lectura, perquè seria monòton i menys atractiu, sinó que el narrador (logopeda, mestre/a, família) haurà de fer una lectura prèvia i contar-ho interpretar-ho després, perquè li sigui més amè als/es nens/es. Tots els contes contenen temes i vocabulari pròxims al nen/a (el cos, la fira, el menjar, els animals,...), amb alguna moralitat final, per fomentar valors com l'amistat, el respecte pels animals, la higiene, la família, etc. Tot això amb la finalitat, que els motivin més i se sentin més participatius.

El que sí que és segur, és que un conte és motivador i atractiu per als/es nens/es, i els objectius a aconseguir d'aquesta manera lúdica-pedagògica, solen aconseguir-se de forma més fàcil, segons s'ha comprovat en aquesta experiència.

estant fort, i a més de postres es va menjar pastanagues amb sucre, llepant-les amb la llengua (Treure i ficar la llengua, començament lentament i després més ràpid per a llepar les pastanagues). Al vespre el cavall se va anar a ajudar el seu pare que estava construint una casa nova, perquè la que tènia era ja una mica vella. La casa nova era de fusta i pedra, i el cavall arrossegava pedres i col·locava les fustes unes damunt d'altres (Ajudant amb les mans fem com si col·loquem les pedres posa pon posa pon pa posa pun pun pun,... a ritme,- lents i després una mica més ràpids). Quan va arribar la nit el cavall se'n va anar a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca de forma suau i després una mica més fort. També .es pot fer amb vibració de llavis) i estava feliç i content perquè parla salvat la vida a dos animals i a més a més va ajudar a fer la casa nova. L'endemà, el cavall se'n va anar un altre cop de passeig, content, de vegades corrents (tocotoc tocotoc tocotoc... ) i altres cantant (lala la la la la, lelele lele li, ...). Quan portava una estona caminant, de sobte, cataploooon. Va caure dins un forat gran i profund i no podia sortir. Llavors va començar a demanar ajuda (eeeeehhhh, socorroooooo, uuuuuuhhh). As va estar, una bon estona, i de sobte va mirar cap amunt i va veure guaitats al forat a l'ocell i al conill. Li van preguntar: -Què t'ha passat?

  • Doncs que anava caminant i he caigut al forat. Podeu cridar la meva família perquè vinguin a treure'm d'aquí?. - Clar que si, van contestar. I així ho van fer. Van ser molt ràpids i van avisar a la família del cavall, que van ser al forat, i com tenien molta força, llençant i estirant una corda ho van treure de (Estrenyent els llavis fent força mmmmm.. després un altre cop íac iac..., com estirant corda). Llavors el cavall els va donar les gràcies al conill i a l'ocell, i van ser amics per a sempre, i molts dies jugaven plegats. Per això sempre és bo ajudar als altres perquè sempre tindrem més i millors amics. Conte contat, conte acabat!, vermell,....

(Va començar a moure els ulls, obrint i tancant els dos alhora, l'un i l'altre alternant). (Després continu amb els llavis, fent pedorretes, ajuntant-los i separant-los sense fer i després fent soroll, posant-ho un damunt d'un altre, posant-se seriós i amb somriure). El pallasso, cada cop s'anava posant mes content, perquè cada cop movia més i millor les parts de la cara. Va seguir amb la llengua (movent-la d'una banda a l'altra, de dalt a sota, intentant tocar el nas, dins i fora, passejant-la per les dents, ràpid i lent). Després va fer com si fos a inflar un globus (prenia aire pel nas i bufava suau per la boca, després més fort per inflar-ho millor, fins i tot bufava tres vegades seguides). Tot anava sortint molt bé i seguia mes animat. (Després va començar a repetir paraules acompanyat de cops: pal, pa-ta-ta, sopa, mona, cafè, cadira, ven-ta-na, nen, pou, dit,... Va continuar dient expressions inventant-se diferents ritmes: ooooeeeee, hooolaaa, hola holaaaa.,

aíi, aíiiíí, aíiíí, eoo, eoo eooooo) Quan el pallasso va veure que tot li havia sortit magníficament va somriure i li va donar les gràcies a la seva fada padrina, i es va acomiadar d'ella:

- Adéu, adéu, moltes gràcies!. Llavors el pallasso va actuar l'endemà i molt mes dies, i tots reien amb les coses que feia (jajaja ja, jejejeje, jijijíji, jojojojojo, jujujuju) Mai mes va estar trist, i sempre estava alegre i rient. Des de llavors li cridaven el pallasso rialletes. Per això sempre hem d'intentar estar alegres i contents, perquè els altres també ho estiguin. Colorin, vermell,....

donyet, que tenia poders màgics, i li va dir unes paraules comptant: (- Lalaliií, lalalaaa, demà menjaràs,

- Lalaliíí, lalaleee, demà menjaràs bé, I així ho va repetir diverses vegades.) Llavors l'endemà quan es va despertar (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, desemperesint-se, dient aaahhh), se va anar a desdejunar-se, i es va beure la llet sense caure una gota (glu glu glu...), les torrades se les va menjar magníficament (movent la boca tancada d'una banda a l'altra i suaument). La seva família estava sorpresa, de com havia de ben em desdejunat. Però quan va arribar l'àpat, fins i tot es van quedar més sorpresos, perquè va menjar millor encara amb ganivet i tenidora i movent la boca molt bé (fer això últim), i no se li queia res a la roba, ni al sòl. Amb la copa de nata i xocolata que es va menjar de postres, no es va tacar res. (treure la llengua movent-la lentament, d'una banda a l'altra i ajuntant els llavis u sobre un altre assaborint la copa, uuuhhmmm). Tot ho va fer molt bé. Tots estaven tan contents, que van aplaudir (cops amb ritme dirigits). A partir d'aquest dia sempre va menjar molt bé. Per això, el que menja bé i amb educació, serà un campió.

Els animals de la granja Hi havia un cop un home que vivia en una granja. Tots els dies s'aixecava molt primerenc (Badallar com sí ens estiguéssim aixecant). Sempre el cap a quan cantava el seu gall Kiriko (kíkiríki, kíkíríkííiíí, .... ). Després es rentava i després em desdejunava llet i unes torrades de pa molt riques (Obrir i tancar la boca primer lentament i després ràpid, aumm, aumm,.... imitant menjar). Tot seguit, s'anava a cuidar a l'animals. Primer netejava les quadres on estaven, i el cap a cantant (lalalala, lalala lalalala lale, lalalala la lalalali,.... es poden continuar inventant diferents ritmes). Tots els animals estaven molt contents perquè veien que el granger estava content i ho deixava tot molt net perquè ells estiguessin a gust. Després d'haver-ho netejat tot, començava a donar cops (distints ritmes de cops), dient:

  • Tots a menjar. I tots els animals es llepen, perquè ja tenien fam (moure la llengua d'una banda a l'altra passant-la pels llavis de dalt i després pels de sota, lentament i ràpid. Després estrènyer els llavis uuummmm, uum, uumm, ... ) i es preparaven per rebre l'àpat. El granger va començar a donar-li de menjar als gallines:

casa seva a menjar i a descansar una mica. Quan va arribar la tarda va ser al camp amb el seu gos, els dos anaven molt alegres; el granger cantant (lalala la, lalala lala lala la,....) i el gos l'acompanyava (guauu, guauu, guau guau guauuu,...). Anaven alegres perquè havien de tallar herba perquè els animals de la granja, tinguessin àpat l'endemà. Quan van acabar van tornar a la granja igual de contents (repetir l'anterior, si es vol amb altres ritmes). Al final del dia se'n van anar a sopar, i després a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca, com fent el dormit). Tots els animals de la granja, també dormien feliços, perquè tenien un granger que els cuidava molt bé, i per això ho volien molt. Per això, sempre que es cuida bé els animals, ens voldran molt. Colorin, vermell,....

Un viatge amb cotxe Hi havia un cop un cotxe (la llengua) dins un garatge (boca). Aquest cotxe tènia ganes de sortir de viatge i estava una mica nerviós (moviment de la llengua d'un costat a un altre, primer lentament i després una mica més ràpid). Vol sortir i es guaita a la sortida (recórrer amb la llengua les dents de dalt i els de sota). Puja per veure si la sortida està dalt (tocar el paladar amb la llengua). No hi ha manera, allí no està la sortida. Descansa una mica (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca). Comença a buscar novament i comença a empènyer per sortir, però les portes no es poden obrir (els llavis estrets). Comença el viatge, i va en una costa cap avall sense arrencar el motor (ficar i treure la llengua sense fer soroll, de lent a ràpid) després arrenca el motor i començament a fer soroll (treure i ficar la llengua fent soroll i fent pedorretas amb els llavis). Arriba a una plaça i aquesta molt content i no para de moure's, cap a un costat, cap a un altre, puja, sota, envolta la plaça en les dues direccions (moure llengua d'un costat a un altre, dalt sota, envoltar els llavis). Va tan de pressa que dóna voltes dalt i sota (doblegar la llengua cap amunt i feia sota). Després tira gasolina i descansa (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca). Torna novament a casa seva (Treure i ficar la

Un dia a la fira Hi havia un cop una nena que va ser a la fira amb els seus pares i amb el seu germà. La família anava molt contenta perquè tenien moltes ganes de divertir- se tots junts. Quan van arribar a la fira la primera cosa que van trobar van ser els llocs de torró, de patates, glaçats i de cotó dolç. Els pares li van preguntar als nens que si volien prendre's quelcom. I els dos germans molt contents van contestar que si.

  • Jo vull caramels, va dir el nen. (Se'ls van comprar i van ser menjant-se'ls, mentre passejaven, xuclant amb la llengua i movent-la per a tots els costat).
  • Uuhmm, que bons estan!, deia.
  • Ah, perquè jo vull un cotó dolç, va dir la nena. I els seus papes se'l van comprar, i també se'l va anar menjant alegre i contenta. (Obria la boca molt per agafar un bon tros de cotó, auumm, auumm,... i després movia la boca tancada d'una banda a l'altra per menjar-se'l.) Quan va acabar, es rerellepava per treure el que se li havia quedat enganxat a la boca (moure els llavis u damunt d'un altre i passar la llengua pels llavis lentament i ràpid).

Després van passar per un lloc on venien bosses de globus, i es van comprar una bossa i es van posar a inflar-los (Inspirar pel nas unflant la panxa i bufar per la boca per inflar el globus. Es pot fer primer suau i llarg, després fort, o en diverses vegades). As van inflar diversos globus i els portaven a la mà i cantaven (Lalalila, lalalala, lalalí, lalalá, què bé m'ho vaig a passar). Després se van anar a pujar a la sínia, en els cavallets, als matalassets, i fins a la muntanya russa per a nens (tancaven i obrien els ulls quan baixaven molt sorolls, i també cridaven, aacahhhh). Quan ja estaven quelcom cansats, els nens els van dir als seus papes que ja volien anar-se'n per a casa seva, però que si abans podien comprar uns bitllets a la tómbola. Així ho van fer, i en obrir-los ... quina alegria!...

  • M'ha tocat un osset que parla, va dir el nen. Mira el que diu. (L'osset deia: Repeteix amb mi: pol, glaçat, casa, taula, apo, clau, tomàquet, gall, caixa, haca, pissarra, llum, pilota, trompeta, elefant, amic, any, llenya, dau, dit, fira,...).