¡Descarga contexto del renacimiento y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
CONTEXT HISTÒRIC
REFERENTS HISTÒRICS:
El renaixement fou un període històric que es va desenvolupar després de l’edat mitjana. Va tenir lloc a Europa al segle XVI. EL seu origen fou a Itàlia, en aquells moments Itàlia no era una nació unificada i no ho serà fins l’any
- És un territori dividit en Estats independents , dominats cadascun per ciutats d’una enorme importància econòmica , que controlen políticament el territori , és el cas de Florència o Gènova a les quals caldria afegir els amplis territoris que queden a mans del Vaticà , els anomenats Estat Pontificis. Als Estats Pontificis, el papa Nicolau V va reformar la ciutat de Roma i va construir la basílica de Sant Pere. Durant aquests segles XV i XVI els diferents territoris italians patiran l’assatjament constant de dos grans monarquies europees, especialment la francesa i l’espanyola en mans dels reis Carles I i Felip II.
Al segle XIV les lluites entre Francesc I i l’emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Carles d’Habsburg havia aconseguit el títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquets conflicte va tenir repercussions també a Itàlia perquè el suport del papa al francès va provocar l’assalt de la ciutat de Roma per les tropes imperials l’any 1527, aquest fet fou la decadència del papat i emigració de pintors, escultors i arquitectes
Al segle XV , al Quattrocento les dinasties de prínceps com els Mèdici a Florència van ser capaços de mantenir-se en el poder d’algunes ciutats durant molts anys. A la resta d’Europa els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana que poc a poc va anar guanyant influència amb la noblesa. A més a més en el terreny econòmic , al final del segle XV es va produir un creixement gràcies a l’activitat manufacturera i comercial d’Alemanya i dels descobriments geogràfics d’Espanya i Portugal gràcies als quals començaren a arribar a l’or i la plata procedents d’Amèrica Aquesta riquesa va repercutir en l’art ja que va desenvolupar un major desenvolupament cultural a les corts dels reis i a la residència dels mecenes
Al segle XVI , la Reforma Protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós europeu. El cisme d’Anglaterra per Enric VIII fou un dels episodies més notables. El papa Pau III amb el suport de Carles V va convocar el Concili de Trento i va intentar la reforma de l’Església de Roma (contrareforma)
Localització i evolució artística: Al llarg del segle XV les noves tendències artístiques es van desenvolupar per Itàlia. Florència, Roma i les escoles del nord d’Itàlia van ser els centres de producció artística més importants. Al segle XVI , el Renaixement es va estendre per tota Europa a través dels anomenats artistes vagi ( viatgers ) o gràcies als contactes i viatges d’Europa a Itàlia. Es desenvoluparen així nous centres artístics com l’escola alemanya , l’escola flamenca , l’escola espanyola i l’escola anglesa
Cronològicament el Renaixement comprén dos períodes: el quattrocento (segle XV) i el Cinquecento ( segle XVI) termes italians juntament amb el manierista (segle XVI).
RENAIXEME
NT
CARACTERISTIQUES GENERALS
RENAIXEMENT
MANIERISME
URBANISME I ARQUITECTURA
QUATTROCENTO
CINQUECENTO
MANIERISME
URBANISME IDEAL I URBANISME DE JARDINS
TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES
EDIFICIS RELIGIOSOS
EDIFICIS CIVILS.
ALTRES TIPOLOGIES URBANES
*ESPANYA
PLATERESC
PURISME
ESCORIAL
ESCULTURA
QUATTROCENTO
CINQUECENTO
CARACTERÍSTIQUES GENERALS RENAIXEMENT
URBANISME I ARQUITECTURA
L’urbanisme com a marc de l’arquitectura, presentà propostes de ciutats ideals alhora que desenvolupà nous plantejaments en l’ordenació dels jardins.
QUATROCCENTO.
FLORÈNCIA. BRUNELLESCHI. ALBERTI
Durant el segle XV , la regió de la península Itàlica on es va experimentar una atracció cap a l’arquitectura clàssica fou , la Toscana, especialment a la seua capital Florència. El renaixement trenca amb l’estil gòtic , pren com a model l’art de l’arquitectura Romana, utilitza els mateixos cànons clàssics. Habitualment s’utilitzen com a elements sostenidors els 3 ordres grecs ( dòrics, jònic i corinti) i s’afegeixen dos ordres romans ( toscà i compost) , element de cobriment (l’arc de mig punt, la volta de canó i la cúpula de mitja taronja en substitució del cimbori medieval)
Ex. Santa maria de las flores , Brunelleschi, L’hospital dels Innocents , brunelleschi podem veure arcs de mig punt sobre columnes amb capitell corinti
CINQUECENTO.
ROMA. MIGUEL ÀNGEL. BRAMANTE. PALLADIO
Durant el segle XVI es creen combinacions de monstres, meitat animals i meitats humans i motius vegetal que reben el nom de grotescos. Els arquitectes del segle XVI també tenen un gran interès per la normativa clàssica.S’hi escriuen tractats d’arquitectura com els de Sebastian Serlio, Jacopo Vignola, Andrea Palladio influenciats pels tractadistes antics dels quals destaca Vitruvi. Una de les característiques més important d’aquests tractats fou la inclusió d’imatges que completen les descripcions escrites.
MANIERISME
Es caracteritza per la ruptura amb la normativa clàssica , per l’alteració de la morfologia dels ordres arquitectònics establerts i per fer una arquitectura experimental El manierisme és un art aristocràtic lligat a les corts europees, posteriorment es va convertir en un espai ideal per a la nova litúrgi
URBANISME IDEAL I URBANISME DE JARDINS
Els projectes urbanístics del Renaixement volen trencar l’anarquia organitzativa de la ciutat medieval ÀMBIT PÚBLIC: urbanisme orientat a l’organització de ciutats ideals o utòpiques ÀMBIT PRIVAT: organització d’espais oberts o jardins
Les propostes de dissenys urbans van ser La ciutat ideal : dissenyada per Filarete anomenada Sforzinada d’orientació radiocèntrica del model clàssic
La ciutat utòpica: amb aportacions de caràcter social, proposada per Tomas Moro en la seua obra Utopia.
Pel que fa al disseny dels jardins, aquests van tenir el seu major desenvolupament al segle XVI en plenitud del manierisme.
Ex Villa d’Este a Tívoli, Sacro Bosco.
TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES
Les més comunes són: l’església i el Palau , també es van construir altres tipus d’edificacions de significació menor, com ara hospitals,teatres, biblioteques, ponts i arcs de triomf
CARACTERÍSTIQUES GENERALS TIPOLOGIA
1. NOVA FORMULACIÓ DELS EDIFICIS RELIGIOSOS
La forma de la planta de les esglésies renaixentistes és de dos tipus: La basilical en forma de creu llatina , amb 3 naus i cúpula i creuer que té el mòdul com a organitzador de l’espai ex. La basílica romana
La centralitzada : en forma de creu grega o forma circular
Vil·les: recuperació de l’antiga casa de camp romana, màxima esplendor a les vil·les suburbanes de Palladio Ex. Villa capra “la rotonda”
ALTRES TIPOLOGIES URBANES
Hospitals entre els quals destaquen el dels Innocents a Florència, Brunelleschi Teatres , teatro Olimpico de Vicenza
També són importants els espais interiors del Cinquecento Miguel Àngel per a la Biblioteca Laurenziana a Florència
A ESPANYA
Nous models renaixentistes com a elements decoratius sobres estructures encara gòtiques i mudèjar
Aquest estil de transició s’anomena plateresc, elements decoratius, medallons, emblemes,columnes Ex. L’hospital de santa cruz de Toledo, l’Escalera Dorada de la catedral de Burgos obra de Diego de Siloé , façana de la Universitat de Salamanca, Universitat d’Alcalá.
A la segona meitat del segle XVI , el gust d’allò decoratiu deixàs pas a un estil més auster en el qual es desenvolupen totes les formes arquitectòniques renaixentistes , l’arc de mig punt, la volta de canó, la cúpula etc. Aquest període es conegut com a purisme o classicisme. Finalment l’arquitectura renaixentista espanyola juntament amb el regnat de Felip II està dominada per la construcció del monestir d’El Escorial que amb la falta de decoració defineix un nou estil arquitectònic que rep el nom d’herrerià o escorialencs,que continua present en l’arquitectura espanyola fins ben entrat el segle XVI
PLATERESC
ESCALA DORADA
UNIVERSITAT DE SALAMANCA
CASA DE LAS CONCHAS, SALAMANCA
ESCALERA DORADA
PURISME
PATI DE PALACIO DEL CARLOS V A L’ALHAMBRA DE GRANADA
CATEDRAL DE GRANADA DE SILOÉ
ESGLÈSIA DEL SALVADOR D’ANDRÉS DE VANDELVIRA
FAÇANA DEL PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ESCORIALENC
MONESTIR D’EL ESCORIAL
ESCULTURA DEL CLASSICISME
AL MANIERISME
L’escultura renaixentista italiana s’inicià a Florència amb les obres de Ghiberti i Donatello, per arribar, en el Cinquecento a la maduresa amb les proposes de Miguel Àngel i posteriorment a les formulacions manieristes anticlàssiques.
ESCULTURA QUATTROCENTO. DONATELLO
L’escultura italiana va anar evolucionant progressivament , inspirant-se sempre en els models clàssics. Durant el quattrocento el centre artístic es va traslladar a Florència
El primer exemple d’escultura renaixentista és la porta del Paradís del baptisteri de Florència obra de Ghiberti, en la qual esculpeix les escenes aplicant-hi la mateixa perspectiva geomètrica que utilitzarien els pintors i jugant amb la gradació dels relleus
L’escultura renaixentista es caracteritza per: PROPORCIONALITAT : reprenent el cànon del nou caps utilitzats durant el període grec CONTRAPOSTO CAMES OBERTE EN COMPÀS E. David de Donatello i la seua sèrie de profetes , el profeta Abacuc o Zuccone
A la darreria del segle , les representacions guanyen mobilitat i expressivitat Ex. Anteu, Hèracles
Les tècniques vans seguir la tradició, es feien amb marbre i bronze Temes eren bíblics sobre la vida dels sants , es van afegir temes mitològics, el retrat del bust i el retrat eqüestre
OBRES
ARQUITECTURA
BRUNELLESCHI
CÚPULA DE SANTA MARIA DE LAS FLORES
ESGLÉSIA DE SAN LORENZO
ALBERTI
FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA
PALAU RUCELLAI
BRAMANTE
SAN PIETRO IN MONTORIO
MIGUEL ÀNGEL
CÚPULA DE SANT PERE DEL VATICÀ
PALLADIO
VILLA CAPRA ( LA ROTONDA)
OBRES
ESCULTURA
DONATELLO
DAVID
MONUMENT EQÜESTRE AL CONDOTTIERO GATTAMELATA
MIGUEL ÀNGEL
PIETAT
DAVID
MOISÈS
SAGRISTIA NOVA I TOMBES MEDICEES
