Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Contexto Histórico: Roma y su Arquitectura, Apuntes de Historia

Una breve reseña histórica de Roma, dividida en tres etapas: la Monarquía, la República y el Imperio. Se detalla la importancia del río Tiber, los siete turbes de defensa y las características arquitectónicas de Roma, como el uso de arcos de medio punto, volteras de canó y de Aresta. Se mencionan obras arquitectónicas como el Maison Carrée y el Aqueducte de Les Ferreries.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 02/03/2021

Nataliasamedinaa
Nataliasamedinaa 🇪🇸

1 documento

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CONTEXT HISTORIC ROMA
Situem Roma en el centre de la península Itálica. Tenía aprop el riu Tiber això va fer
millorar l’agricultura, el comerç i les comunicacions. Estava en voltada de 7 turos que
eren una forma de defensa davant dels pobles invasors. Dividim Roma en tres etapes
històriques:
La Monarquia (753a.C-509 a.C)
La República Romana (509a.C-31a.C)
L’Imperi Romà (31a.C- 476d.C)
LA MONARQUIA
Fos una època de creixement econòmic. En política el rei era assessorat pel Senat.
Van haver-hi tres reis a aquesta etapa, els quals destaquem Ròmul i el rei Tarquí. Va
ser un període de conflictes on tindrà lloc el conflicte entre Roma i Alba Longa.
LA REPÚBLICA
En aquest època el poder recau sobre el Senat és un període de màxima expansió
territorial, de moltes conquestes on podem destacar les Guerres Púniques. Van haver-
hi moltes revolucions del poble, amb desigualtats socials que provocaven conflictes
com d’Espartaco que va consistir en la rebel·lió dels esclaus. Podem destacar en
l’època a Julio César.
IMPERI ROMÀ
En aquesta època governà Octavi August que va ser anomenat emperador. L’imperi
Romà es divideix en dos etapes:
1. La Pax Romana:
Roma es convertí en la capital del món. La gran prosperitat econòmica,
millora el comerç i les vies de comunicació. Es realitzen les ultimes
conquestes i s’envolten en limes, les quals fan que no hi hagi lluites.
Aquesta època de pau va permetre l’envelliment en escultura i pintura.
2. Crisi, enfonsament i caiguda de l’imperi Romà
A partir del segle III Roma entra amb decadència per culpa de:
La corrupció interna que consistia en l’abús de poder.
L’aparició del cristianisme, que provoca una nova religió
monoteista i contraries a la societat romana.
Les invasions barbares, els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen
les vies de comunicació.
CARACTERISTIQUES GENERALS DEL ART ROMÀ
ARQUITECTURA
1. Arc de mig punt
2. Volta de canó ( molts arcs de mig punt)
3. Volta d’Aresta
GRECIA I ROMA TENIA COLUMNES D’ORDRE: +
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Contexto Histórico: Roma y su Arquitectura y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

CONTEXT HISTORIC ROMA

Situem Roma en el centre de la península Itálica. Tenía aprop el riu Tiber això va fer millorar l’agricultura, el comerç i les comunicacions. Estava en voltada de 7 turos que eren una forma de defensa davant dels pobles invasors. Dividim Roma en tres etapes històriques:  La Monarquia (753a.C-509 a.C)  La República Romana (509a.C-31a.C)  L’Imperi Romà (31a.C- 476d.C) LA MONARQUIA Fos una època de creixement econòmic. En política el rei era assessorat pel Senat. Van haver-hi tres reis a aquesta etapa, els quals destaquem Ròmul i el rei Tarquí. Va ser un període de conflictes on tindrà lloc el conflicte entre Roma i Alba Longa. LA REPÚBLICA En aquest època el poder recau sobre el Senat és un període de màxima expansió territorial, de moltes conquestes on podem destacar les Guerres Púniques. Van haver- hi moltes revolucions del poble, amb desigualtats socials que provocaven conflictes com d’Espartaco que va consistir en la rebel·lió dels esclaus. Podem destacar en l’època a Julio César. IMPERI ROMÀ En aquesta època governà Octavi August que va ser anomenat emperador. L’imperi Romà es divideix en dos etapes:

  1. La Pax Romana: Roma es convertí en la capital del món. La gran prosperitat econòmica, millora el comerç i les vies de comunicació. Es realitzen les ultimes conquestes i s’envolten en limes, les quals fan que no hi hagi lluites. Aquesta època de pau va permetre l’envelliment en escultura i pintura.
  2. Crisi, enfonsament i caiguda de l’imperi Romà A partir del segle III Roma entra amb decadència per culpa de: ► La corrupció interna que consistia en l’abús de poder. ► L’aparició del cristianisme, que provoca una nova religió monoteista i contraries a la societat romana. ► Les invasions barbares, els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de comunicació. CARACTERISTIQUES GENERALS DEL ART ROMÀ ARQUITECTURA
  3. Arc de mig punt
  4. Volta de canó ( molts arcs de mig punt)
  5. Volta d’Aresta GRECIA I ROMA TENIA COLUMNES D’ORDRE: +

► DORIC

► JÓNIC: amb volutes ► CORINTI: CAPITELL AMB FULLES Y ROMA S’AFEGEIXEN: ► TOSCÁ: COLUMNA SEMBLANT A LA DORICA DE PETITES DIMENSIONS ► COMPOST: BARREJA D’UNA CORINTIA AMB UNA JÓNICA CARACTERISTIQUES D’UN TEMPLE: ► ESCALINATA D’ACCÉS A SOBRE D’UN PODIUM A NIVELL ESCULTORIC ► OBRES REALISTES: ELS BUSTOS, LA CARA, ELS RETRATS PERÒ EN ELS COSSOS NO EREN REALISTES, EREN IDEALITZATS (EL TORS). ES REPRESENTEN ESCENES CUOTIDIANES I BÉLIQUES (COMENÇEN A SER FIGURES INDIVIDUALS) TIPUS D’ARQUITECTURES (FUNCIÓ I SIGNIFICAT) PRIVAT: ► DOMUS ► INSULAUS ► VINYES ► PALAUS PÚBLIC: RELIGIOS: TEMPLE CIVIL: ► ENTRETENIMENT × CIRC × ANFITEATRE × TEATRE × TERMES ► ADMINISTRATIU: × BASÍLICA × FÓRUM ► COMMEMORATIU: ARCS

- Fris decorat sense significat - Cornisa ( sobresurt del fris per dalt) - Timpà sense decoració - Teulada a 2 vessants, dos aigües. FUNCIÓ Funció propagandística del poder de l’imperi Romà i la seva família. Doble funció: PROPAGANDISTICA I COMMEMORATIVA.  A l’edat mitjana va ser una església cristiana  A l’edat contemporània un museu  Avui dia, no és un museu, sino un monument del patrimoni de la humanitat. SIGNIFICAT El temple va ser dedicat als nets d’Octavi August que eren fills de la seva filla Júlia i Agripa. Agripa per part de família era el governador de Gál·lia. Trobem un fris decorat sense significat perquè els romans donaven mes importància a l’interior dels temples. MODELS I INFLUENCIES Influenciat per l’arquitectura grega hel·lenística en l’escalinata i el pòdium. Influencia en el renaixement i en el neoclàssic. AQUEDUCTE DE LES FERRERS AUTOR; DESCONEGUT CRONOLGIA; S. ESTIL; IMPERIAL ROMÁ UBICACIÓ; TARRAGONA CONTEXT HISTORIC Ubiquem la obra dinsdel període imperial roma. Aquest aqüeducte l’ubiquem en l’etapa imperial concretament a principis. Es va construir sobre l’any 24 a.C, coincidim amb una de les estades d’Octavi August a la ciutat de Terraco. Es va fundar en l’any 219a.C per als germans scipions. MATERIAL Pedra calcària CARACTERISTIQUES ESTIL Caracteristiques arquitectòniques, volta de creueria.

PLANTA

217M DE LLARGADA I 27 M d’alçada màxima. 25 d’alt i 11de baix. 2 plantes. Totes les distancies entre pilar i pilar tenen la mateixa distancia que l’anomenem llum. ELEMNTS DE SUPORT Els pilars de roca calcària amb forma rectangular i parets brunyides ( lijades). La unió de totes les pedres es a traves de la pressió sense cap tipus de cement. Els pilars d’adalt son rectangulars i els d’abaix fan forma de piràmide rectangular, de mes gran a baix i mes prim a dalt. La imposta es la pedra que uneix l’arc amb el pilar. ELEMENTS SUPORTATS Arcs de mig punt. Totes les pedres tenen el nom de dovelles. Tenim l’spectus que es la zona d’a dalt per on circula l’aigua, sempre te una inclinació perquè l’aigua corres. FUNCIÓ TE DOBLE FUNCIÓ:

- Portar l’aigua a la ciutat de Tarraco. Es construeix amb la finalitat de superar un desnivell. - Romanitzar l’imperi. SIGNIFICAT No te significat concret. Però sabem d’una llegenda anomenada la llegenda del Pont del Diable que consistia en que un fort temporal va enderrocar la gran part de l’aqüeducte llavors decideix invocar al diable. Fan un pacte que es si el diable li reconstrueix el pont ell en la primera persona que begui aigua del riu s’emportarà la seva anima, llavors apareix un burro i se’n emportarà l’ànima d’aquell.

OPCIÓ A EXERCICI 1 i 2 NOM: Jurment dels Horacis Autor: Jack Louis David Estil: neoclàssic Cronologia: 1784 Tècnica i suport: oli sobre tela Localització: Museu de Louvre Mides: gran format CONTEXT HISTORIC EL JURAMENT DELS HORACIS Aquesta obra es situa cronològicament a l’any 1784. Durant aquesta època van haver molts canvis a nivell polític, social, econòmic i demogràfic. El període que compren el moviment artístic del neoclassicisme te les següents característiques:

- La il·lustració: moviment basat en l’ús de raó - S’enfrontarà a l’Antic Regim basat en la tradició - Autoritat, repressió, monarquia... La il·lustració va provocar la revolució francesa (1789), aquest mateix any la burgesia es revolucionarà contra els estaments de l’Antic Regim. Amb la caiguda de Napoleó hi haurà una restauració de la monarquia absolutista. Aquesta durarà poc temps perquè el poble tornarà a revolucionar-se als anys 20 (1820),30 (1830) i als 40 (1848). Una altra revolució a tenir present va ser la Industrial, provocada per la màquina de vapor. Aquest provocà un augment de la producció de béns de consum i una reducció de la mà d’obra. La disminució de mà d’obra provocarà l’augment de la població. Gracies a la revolució industrial hi ha un augment de la producció agrícola i les persones tenen mes bona alimentació i la gent no mor tant. També hi ha millores en la medicina e la higiene. La burgesia es convertirà en la classe dominant. En aquesta època i en aquest estil neix el Neoclassicisme, l’objectiu d’aquest art es tornar al passat ( Grècia i Romà) i presentar-lo com l’ideal artístic. Es busca la simplicitat i la bellesa. Un altre element seria els descobriments de Pompeya i Hercúlia. David es una de les figures mes importants del Neoclàssic. De jove viatja a Roma per conèixer les runes de Pompeya i Heraculà. Va començar a pintar temes i personatges clàssics i més endavant serà el pintor de Napoleó. Es un personatge a favor de la Revolució. Quadres d’ell: napoleó creuant els Alps i la mort de Marat.

ANALISIS FORMAL

 DESCRIPCIÓ: veiem tres grups de persones on els homes estan depeu i les dondes assegudes amb 2 nens. Es un obra figurativa, 3.1 ELEMENTS PLÀSTICS LÍNIA O DIBUIX Predomina la línia per sobre dels dibuix. La pinzellada es precisa i minuciosa. 3.1.2 EL COLOR Majoritàriament trobem colors càlids, però destaca el blau com a color fred en els personatges. En el fons de l’obra veiem una transició de colors harmònics. Els colors s’ajusten a la realitat. Apreciem la utilització de clarobscur en els personatges. Al fons de l’obra els colors son mes apagats i els personatges els destaquem per la seva lluminositat. 3.1.3 LA LLUM Tenim una llum natural que enfoca en la part inferior esquerra amb la funció de reforçar l’escena 3.2 LA COMPOSICIÓ

- Es SIMETRICA perquè tenim els mateixos grups a cada lloc. - També es tancada, el punt central de l’obra es en les espases. - Predominen les línies rectes, verticals, horitzontals. També trobem línies corbes en el perfil de les dones. En les dones predomina el triangle i en les cames dels homes també. - No hi ha horitzó - El quadre esta pintat des de una perspectiva frontal 3.3 RITME Te un ritme moderat i poc 0__ dinamisme 3.4 TEMPS A questa pintura representa un moment puntual del Jurament dels germans Horacis. També representa un fet que pot succeir a altres moments històrics. També pot representar la unió o el sacrifici d’un poble lluitant per la política. TEMÁTICA David pinta aquest quadre després d’haver vist l’obra teatral d’Horace. David pinta en el moment on els germans Hoasis estan lluitant davant del seu pare defensant la pàtria ‘’Roma’’. Mentre succeeix el jurament veiem com Camila recolzada a l’espatlla de Sabina plora perquè Camila es la promès de un dels Curiacis a l’hora q tmb es germana d’un d’ells. Després del jurament els Horacis guanyaran als Curiacis. Després de la lluita només sobreviu el major dels Horacis, Camila plora perquè el seu promès a mort. Horaci la matarà per plorar la mort d’un enemic.