Pregunta 3.b La contextualització Diccionari per a ociosos. Joan Fuster.
Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que les
obres de Fuster es vincula al període de postguerra.
A) Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació
d'aquesta en la trajectòria de l'autor:
1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?
L’ any 1939 ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta anys de dictadura
no tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes:
1. En un primer moment, la repressió fou molt dura. La nostra literatura va patir una doble persecució: a més de la
censura que suportaven tots els escriptors de l’Estat, hi havia l’impediment lingüístic, en aquest règim no tenien
cabuda les llengües distintes al castellà.
2. Amb la derrota del règims amics, Franco hagué de liberalitzar un poc el règim dictatorial com una estratègia per
aparençar tolerància.
3. La dècada dels seixanta és un temps de creixement econòmic. L’aparició del fenomen del turisme va comportar
l’expansió i l’enfortiment d’aquella represa cultural i literària.
La cultura promoguda pel règim franquista està marcada pel nacionalisme tradicionalista, la unificació lingüística i
l’homogeneïtzació cultural.
Joan Fuster va publicar Diccionari per a ociosos en 1964. La publicació d´aquesta obra es correspon amb el règim
franquista, en l´època que va coincidir amb la relaxació de la censura literària. Durant el període del règim, la
censura havia suposat una barrera per a tots els escriptors que va fer quasi impossible el desenvolupament de la
literatura. Però amb aquesta relaxació, es va crear una infraestructura editorial que es va anant ampliant durant la
resta del règim.
Entre els primers autors tolerats per la censura franquista, a mitjan dècada de 1940, figuren Josep Pla i el poeta,
dramaturg i novel·lista Josep Maria de Sagarra. Però no és fins a la dècada de 1960, en que la situació política
internacional condiciona una certa obertura, quan la vida literària cobra un renovat dinamisme, perceptible no sols a
través dels llibres, sinó en les activitats d'entitats privades com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona
2. Situa aquesta obra en la trajectòria de Fuster (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc
(o diferències respecte a altres etapes o blocs).
Fuster és un autor que presenta una obra d’una maduresa inusual dins del camp assagístic en una literatura —
recordem-ho— que vivia entre la clandestinitat i la censura, la postergació acadèmica i la marginació social.
Etapa unitarista (1944-1949): Durant aquesta primera etapa, el model lingüístic emprat per Joan Fuster és el barceloní.
Entre els escrits d’aquest període, trobem el seu primer article en català, Vint-i-cinc anys de poesia valenciana, a
Las Provincias 1945, i uns quants poemes solts publicats a revistes i llibres col·lectius.
Etapa policèntrica (1949-1959): En aquesta etapa canvia al policentrisme: Fuster combina el valencià amb el barceloní.
Publica Antologia de la poesia valenciana, Durant la dècada de 1950, deixarà escrits desenes de textos de caràcter
