¡Descarga Control 1 y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
CATALÀ ESTÀNDARD
L’eficiència locutiva: Grau d’encert comunicatiu basat en la correcció fonètica, gramatical i lèxica d’un text oral i escrit per ser dit. El text pot ser un document, un guió de preparació de la classe... En comunicació audiovisual sovintegen eles textos escrits per ser dits, a vegades simulant espontaneïtat. (Parlar bé en català).
Repertori lingüístic: Conjunt de varietats dialectals (s’associen a les característiques dels parlants) i funcionals (contextos en què es mouen els parlants) d’una o diverses llengües. El repertori lingüístic de cadascú es demostra en un domini actiu (el parlant el demostra) o passiu (el parlant no fa res però es nota que el té, com ara escoltar una conversa en anglès i entendre-la).
Relació dels 2 dominis: El domini passiu és més generós i menys restringit que el domini actiu. Ets capaç d’entendre més de manera passiva que de manera activa.
Dins del domini actiu trobem dues vessants: el domini actiu funcional (menys restringit) i el domini que té a veure amb les varietats dialectals (més restringit).
El repertori lingüístic, juntament amb el repertori de les normes de la parla (ex: sabem que hem de dir bon dia, sabem que per fer un discurs s’ha d’escriure d’una manera més formal...), formen la competència comunicativa.
RL + RNP = CC
Quan adquirim la competència lingüística podem dir que tenim coneixement gramaticals i pragmàtics. Les competències lingüístiques apliquen el control de la llengua estàndard des dels aspectes més bàsics fins als que cal profunditzar més.
Nivells d’eficiència locutiva:
ME ML ME BL BE ML BE BL
Correccions gramaticals:
- Textes -> Textos
- Improvitzar -> Improvisar
- Sapigut -> Sabut
- Si ... , hagués... -> Si ... (subjuntiu), hauria... (condicional)
- Portar + temporal + gerundi -> Fer + temporal + gerundi: No s’ha de dir porto 10 minuts escoltant, sinó que s’ha de dir fa 10 minuts que escolto. El verb portar fa referència a coses físiques i el verb fer és de temps.
- Una compta pendent -> Un compte pendent
(nivell d’eficiència òptim)
Correccions lèxiques:
- Tràfic -> Trànsit
- Solventar -> Solucionar, resoldre...
- Tasa -> Taxa
Correccions fonètiques:
- Trenta anys -> Trentanys (elisió)
- Vint anys -> VinT anys
ME ML Allà el transport públic és insuficient i per això triguem molt en arribar a Barcelona. [...] triguem molt a arribar a Barcelona. Perquè després va un infinitiu. La població acull fires destacades, com la festa del bolet, on s’hi apleguen boletaires. [...] festa del bolet, on s’ apleguen boletaires. No es pot repetir un pn feble per a la mateixa funció (on – hi). La indústria va ser important a Alcoi: va atraure als espanyols d’arreu. La indústria va ser important a Alcoi: va atraure a espanyols d’arreu. Maó, dins sa (la) illa de Menorca, té es (el) millor port. Maó, dins s’ illa de Menorca, té es (el) millor port. El mar s’ha convertit en un viver de medusses. El mar s’ha convertit en un viver de meduses.
Morfologia: Canvis de gènere (pel contacte català-castellà): El síndrome de la immunodeficiència adquirida és el sida. La síndrome de la immunodeficiència adquirida és la sida. És una situació habitual, comú. És una situació habitual, comuna.
Alteracions en el nombre: La il·luminació no és bona i amb les ulleres et fa reflexes. La il·luminació no és bona i amb les ulleres et fa reflexos. En el meu TFG hi haurà dos índexos. En el meu TFG hi haurà dos índexs.
Article neutre: No m’agrada gens lo dolç. No m’agrada gens el dolç.
Quantificador indefinit: Vàries persones es van involucrar. Diverses persones es van involucrar.
Ortografia: Van tenir una discusió. Van tenir una discussió. Va guanyar per una centèssima. Va guanyar per una centèsima. Es va fer una lessió al genoll. Es va fer una lesió al genoll.
Puntuació: “,” Davant de proposicions adversatives introduïdes per però , encara que , tot i que , per bé que. També en vocatius. Exemple:
Seguint el procediment, la policia va supervisar-los però , no va detectar cap pancarta. Seguint el procediment, la policia va supervisar-los , però no va detectar cap pancarta. Ja et vaig dir Joan que ho hauríem de fer. Hola Joan. Ja et vaig dir, Joan , que ho hauríem de fer. Hola , Joan.
BE ML Criteris de pronunciació:
+ vocal Exercici, inexacte gz <-tg->, <-tj-> Viatge, platja, metge no fer tx!! inicial Xocolata (shuculata) , arxiu (arshiu)
Fonètica sintàctica (passa entre vocals): vinT anys, amB els... Noms estrangers: Saoirse Rouan (Sirshe Rouin).
ME BL
Tipografia, espais, majúscula, ortografia, accents, puntuació...
OLOt -> Municipi Gironí famós pe-ls bulcans. Una altra opció s’oci, són les antitats, n’hi ha del que v ulguis, “el foment”, “EL tènis”, les Sardanes...
Assegurar el BE BL Mallorca, 1-Madrid, 0. Es pot indicar que s’ha de llegir UN Van construir un túnel als afores de la ciutat. Es pot escriure túnal per assegurar el BL Era un ambient agradable. Posar agradaBle per no llegir agradaple
CRITERIS DE PRONUNCIACIÓ
Les llengües necessiten referents orals: I els tenen, perquè en totes les llengües hi ha ocasions en què els parlants saben que qui parla, parla bé, ja que l’ocasió ho exigeix. Aquests referents són un patró canviant en el temps (els estàndards els genera la societat, i l’església ajuda a canviar). Els models en què s’emmiralla cada llengua són diferents:
Anglès: La llar original de l’anglès comú, tant en la seva forma oral com literària, és la parla educada de Londres i les comarques que l’envolten. Danès: Vaig proposar com a definició del millor danès la parla d’aquells per la pronuncia dels quals no es pot veure de quina part de Dinamarca procedeixin. Castellà: Les dues normes més comunes són la del sistema centre-nord peninsular i la illa de l’Amèrica o l’atlàntic. Italià: El florentí parlat per les persones cultes es va adaptar com a llengua de la unificació italiana. (1 procés històric d’1 llengua concreta fa que en 1 cas concret no sigui la llengua de la capital sinó part d’1 territori). Català: Diverses formes regionals de la varietat estàndard, matisades per alguns trets diferencials que no comprometen la intercomprensió. Totes les formes regionals de l’estàndard mereixen la mateixa consideració (sempre i quan no comprometin la intercomprensió). Formes regionals:
Català Central Rossellonès Nord-occidental Valencià Oriental
Isoglossa: Isoglossa: Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat, que pot contribuir a delimitar dues àrees dialectals.
