corrandes d’una pluja a la nit
de Josep Carner
Anàlisi significativa
Aquest poema pertany al poemari El cor quiet de Josep Carner, conegut també com el
príncep dels poetes catalans
i és el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Altrament, a part de signar les seves obres amb el seu nom, també utilitzava pseudònims,
quaranta-nou en total, com per exemple: Bellafila, Caliban, Two…, entre molts més.
El sisè poema de El cor quiet, és anomenat corrandes d’una pluja a la nit
i pertany a la
secció de les “nits. Abocat, en general, a la profunditat de la pluja i la calma que li dona en
els moments d’angoixa i dubte. El benestar de la pluja, el silenci del món. On només hi ha la
manifestació de la pluja.
Per començar, ens centrarem en el significat del poema, per estrofes:
L’aigua magníficament
dringa, degota i regala,
la pluja dona entenen
que cau amb el cor content;
dementre el meu cor la sent
no té por de cosa mala.
L’aigua de gran esplendor, aigua que és única. No hi ha res com ella, sempre sobresortira dels
altres elements. Que ressona i és regal per a la persona, que cau fluidament i mentre se senti
la presència d’ella, el cor estarà en plena tranquil·litat i calma. La negativitat i les
preocupacions desapareixeran, mentre ella ressona, plora i ens dona vida al “mur de fang”, el
cos de l'ésser humà. Mentre la persona té el coneixement de la pluja, sabrà l’existència de la
vida.
Si jo sé sentir-la no vull
un llibre me’n distrauria;
llegint, no és sent aldarull;
mes, si cansat o curull
em paro al tombant d’un full,
la pluja em fa companyia
Si no volgués curar els meus malestars, em delitaria amb un llibre, ja que la concentració que
donem li donem, ens farà oblidar de la calma de la pluja. Acte de llegir, pèrdua de la
tranquil·litat, l’ordre i el silenci de la pluja i només tindrem sentits per les lletres i el significat
plasmat al llibre. Encara que senti cansament o que em senti ple, la pluja present, impossible
no distreure's amb ella em fa companyia per oblidar les angoixes que m’habiten.
