Fanerozoic Cenozoic Quaternari
Holocè
Plistocè
Pliocè
Miocè
Oligocè
Eocè
Paleocè
Neogen
Paleogen
Superior
Inferior
Cretaci
Mesozoic
Triàsic
Carbonífer Mesozoic
Permià Juràssic
Superior
Inferior
Mitjà
Superior
Inferior
Mitjà
Lopingià
Guadalupià
Cisuralià
Superior
Inferior
Superior
Mitjà
Mitjà
Mississippià Pennsylvanià
Paleozoic
Mitjà
Superior
Calabrià
Gelasià
Plasencià
Zanclià
Messinià
Tortonià
Serraval·lià
Languià
Burdigalià
Aquitanià
Catià
Rupelià
Priabonià
Bartonià
Lutecià
Ipresià
Thanetià
Selandià
Danià
Maastrichtià
Campanià
Santonià
Coniacià
Turonià
Cenomanià
Albià
Aptià
Barremià
Hauterivià
Valanginià
Berriasià
Titonià
Kimmeridgià
Oxfordià
Cal·lovià
Bathonià
Bajocià
Aalenià
Toarcià
Pliensbaquià
Sinemurià
Hettangià
Retià
Norià
Carnià
Ladinià
Anisià
Oleniokià
Indià
Changxingià
Wuchiapingià
Capitanià
Wordià
Roadià
Kungurià
Artinskià
Sakmarià
Gjelià
Kasimovià
Moscovià
Baixkirià
Serpukhovià
Viseà
Fanerozoic
Asselià
Inferior
Tournaisià
Famennià
Frasnià
Givetià
Eifelià
Emsià
Praguià
Lochkovià
Ludfordià
Gorstià
Homerià
Sheinwoodià
Telychià
Aeronià
Rhuddanià
Hirnantià
Katià
Sandbià
Darriwilià
Dapingià
Floià
Tremadocià
Desè estatge
Jiangshanià
Paibià
Guzhanguià
Drumià
Cinquè estatge
Quart estatge
Tercer estatge
Segon estatge
Fortunià
Terranovià
Segona sèrie
Tercera sèrie
Furongià
Cambrià
Superior
Inferior
Mitjà
Llandoverià
Wenlockià
Ludlowià
Pridolià
Superior
Mitjà
Inferior
Silurià DevoniàOrdovicià
Paleozoic
Fanerozoic
Hadeà
Arqueà
Precambrià
Proterozoic
Neoproterozoic
Meso-
proterozoic
Paleo-
proterozoic
Neoarqueà
Mesoarqueà
Paleoarqueà
Eoarqueà
Ediacarià
Criogenià
To n i à
Estenià
Ectasià
Calimmià
Estaterià
Orosirià
Riacià
Siderià
0.0117
0.126
0.781
1.80
2.58
3.600
5.333
7.246
11.63
13.82
15.97
20.44
23.03
28.1
33.9
37.8
41.2
47.8
56.0
59.2
61.6
66.0
72.1 ±0.2
83.6 ±0.2
86.3 ±0.5
89.8 ±0.3
93.9
100.5
~ 113.0
~ 125.0
~ 129.4
~ 132.9
~ 139.8
~ 145.0
~ 145.0
152.1 ±0.9
157.3 ±1.0
163.5 ±1.0
166.1 ±1.2
168.3 ±1.3
170.3 ±1.4
174.1 ±1.0
182.7 ±0.7
190.8 ±1.0
199.3 ±0.3
201.3 ±0.2
~ 208.5
~ 227
254.14 ±0.07
259.8 ±0.4
265.1 ±0.4
268.8 ±0.5
272.3 ±0.5
283.5 ±0.6
290.1 ±0.26
303.7 ±0.1
307.0 ±0.1
315.2 ±0.2
323.2 ±0.4
330.9 ±0.2
346.7 ±0.4
358.9 ±0.4
298.9 ±0.15
295.0 ±0.18
~ 237
~ 242
247.2
251.2
252.17 ±0.06
actualitat 358.9 ± 0.4
372.2 ±1.6
382.7 ±1.6
387.7 ±0.8
393.3 ±1.2
407.6 ±2.6
410.8 ±2.8
419.2 ±3.2
423.0 ±2.3
425.6 ±0.9
427.4 ±0.5
430.5 ±0.7
433.4 ±0.8
438.5 ±1.1
440.8 ±1.2
443.8 ±1.5
445.2 ±1.4
453.0 ±0.7
458.4 ±0.9
467.3 ±1.1
470.0 ±1.4
477.7 ±1.4
485.4 ±1.9
541.0 ±1.0
~ 489.5
~ 494
~ 497
~ 500.5
~ 504.5
~ 509
~ 514
~ 521
~ 529
~ 541.0 ±1.0
~
~
635
720
1000
1200
1400
1600
1800
2050
2300
2500
2800
3200
3600
4000
~ 4600
Eonotema
/ Eó
Eratema
/ Era
Sistema
/ Per
Sèrie / Època Estatge / Edat Edat (Ma) Sèrie / Època Estatge / Edat Edat (Ma)
GSSP
GSSP
Eonotema
/ Eó
Eratema
/ Era
Sistema
/ Període
Eonotema
/ Eó
Eratema
/ Era
Sistema
/ Període
Sèrie / Època Estatge / Edat Edat (Ma) Sistema
/ Període
Eratema / Era Edat (Ma)
Eonotema
/ Eó
GSSP
GSSP
GSSA
TAULA CRONOSTRATIGRÀFICA INTERNACIONAL
Comissió Internacional d’Estratigrafia
www.stratigraphy.org v2015/01
http://www.stratigraphy.org/ICSchart/ChronostratChart2015-01Catalan.pdf
Els límits inferiors de les unitats de tots els rangs (estatges, sèries, sis-
temes i eratemes) es troben actualment en procés de ser definits mit-
jançant seccions i punts, com a Estratotips Globals de Límit (GSSP-Glo-
bal Boundary Stratotype Section and Point). L’Arqueà i el Proterozoic
que, per convenció, havien estat definits cronomètricament, segons
edats numèriques absolutes (GSSAs-Global Standard Stratigraphic
Ages) estan involucrats en el procés esmentat. Els GSSP oficials es
marquen a la taula amb el símbol del “Clau Daurat” (Golden Spike) amb
el qual també es materialitzen en el terreny.
El codi de colors segueix la convenció establerta
per la Comissió del Mapa Geològic del Món
(CCGM-IUGS) http://www.ccgm.org
Taula dissenyada per K.M. Cohen, S.C. Finney i P.L. Gibbard.
Gener de 2013. © Comissió Internacional d’Estratigrafia (IUGS), 2015.
Hom pot trobar la taula original i els detalls dels GSSP ratificats (criteris
de definició de cadascun d’ells, localització geogràfica i geològica,
correlació, etc.) a http://www.stratigraphy.org.
Les edats numèriques (Ma) estan subjectes a revisió i no defineixen uni-
tats en el Fanerozoic i en l’Ediacarià. Això només ho fan els GSSP. Pel
que fa als límits d’aquelles unitats del Fanerozoic que encara no tenen
un GSSP ratificat, o dels quals no es disposa d’una edat numèrica aco-
tada, la taula dóna una edat numèrica aproximada (~). Les edats
numèriques de tots els sistemes, excepte el Plistocè inferior, el Triàsic,
el Cretaci i el Precambrià, provenen de Gradstein et al. (A Geologic
Time Scale 2012). Les del Plistocè inferior, Triàsic i el Cretaci són apor-
tacions originals de les subcomissions respectives de la ICS-IUGS.
Cohen, K.M., Finney, S.C., Gibbard, P.L., y Fan, J.-X. (2013; actualitzat)
The ICS International Chronostratigraphic Chart Episodes 36: 199-204.
Traducció al català per iniciativa de Juan Carlos Gutiérrez-Marco
(UCM-CSIC-IUGS).
Traducció al català coordinada per Xavier Berástegui Batalla amb les aportacions de Juli Moll-Gómez de la Tia (Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya) amb la col·laboració de Josep Serra Kiel (Universitat de Barcelona) i les de David Serrat i Congost,
Pere Santanach i Prat (Institut d’Estudis Catalans) i Mariano Marzo Carpio (Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona)
ICGC
Institut
Cartogràfic i Geològic
de Catalunya