El uso del cuestionario en la investigación - Prof. Latorre, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga El uso del cuestionario en la investigación - Prof. Latorre y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

El qüestionari

en el treball de recerca

Francesc Martínez Olmo

FACULTAT DE PEDAGOGIA

Departament de Mètodes d’Investigació i

Diagnòstic en Educació

Índex

• Presentació 3/
• I. Fases en l'elaboració d'un qüestionari 4/
  • 1. Descriure la informació necessària. 4/
  • 2. Redactar les preguntes i la manera de contestar. 5/
  • 3. Redactar un text introductori i les instruccions. 8/
  • 4. Dissenyar l’aspecte formal del qüestionari. 9/
• II. Fases en l'aplicació d'un qüestionari. 11/
• III. Fases en l'anàlisi i interpretació dels resultats. 12/
  • 1. Codificar les respostes. 13/
  • 2. Crear una matriu i “buidar” les enquestes. 14/
  • 3. Recompte de respostes per a cada variable i càlcul de percentatges. 16/
  • 4. Elaboració de gràfiques de variables individualment. 17/
  • 5. Estudi de relacions entre variables (taules i gràfiques). 19/
• Bibliografia 23/

1. Descriure la informació que es necessita.
2. Redactar les preguntes i la manera de contestar.
3. Redactar un text introductori i les instruccions.
4. Dissenyar l'aspecte formal del qüestionari.
5. Reproduir el qüestionari.

Cinc passos bàsics en l'elaboració d'un qüestionari.

Volem saber la informació que té l'alumnat de secundària postobligatòria sobre les noves professions.

1. Descriure la informació necessària.

Convé determinar clarament: Τ quin tipus d'informació desitgem i Τ de quines persones volem la seva opinió.

Això ha de permetre prendre decisions sobre quines preguntes són necessàries i quines no ho són, i sobre l'estil del redactat de les preguntes. No podem utilitzar el mateix llenguatge en un qüestionari adreçat a nens, joves, adults o gent gran.

Un cop hem centrat el tema i la població sobre la qual volem obtenir informació és molt recomanable definir una finalitat -“per què necessito aquesta informació?”- i definir unes

I. Fases en l'elaboració d'un qüestionari

Volem saber l'opinió i els coneixements que té l'alumnat de secundària postobligatòria sobre diversos aspectes de les noves professions (quines són, quin atractiu tenen, quina preparació és necessària, quina sortida laboral tenen), a fi de proposar uns temes concrets per a ser tractats i aprofundits en les sessions d’orientació professional de tutoria.

• Sexe: home o dona.
• Edat.
• Opció de batxillerat cursada: Humanístic, Social, Tècnic o Artístic.

àrees de contingut més específiques. També cal que ens preguntem, abans d’elaborar un qüestionari, de quina informació prèvia ja disposem i si veritablement un qüestionari és el millor instrument per a obtenir la informació que desitgem.

2. Redactar les preguntes i la manera de contestar.

A l'hora de redactar les preguntes convé tenir presents els següents suggeriments:

2.1. Cal incloure algunes preguntes de caire sòcio-demogràfic per poder descriure globalment el col·lectiu de persones que ha contestat el qüestionari. Aquestes preguntes també permetran posteriorment fer anàlisis diferènciades de les respostes.

Indica el grau d'interès que et produeixen les noves professions: Gens Una mica Bastant Molt [ ] [ ] [ ] [ ] Quin és el teu grau d'acord amb la gent que pensa que les noves professions estan més pensades per a homes que per a dones? Gens Una mica Bastant Molt d'acord d'acord [ ] [ ] [ ] [ ]

En les preguntes tancades també tenim la possibilitat d'oferir respostes escalars (excloents i ordenades en intensitat), en les quals l'enquestat pot expressar el grau de la seva opinió.

2.3. El redactat de les preguntes.

A continuació presentem alguns suggeriments per redactar les preguntes adequadament. Està comprovat que petits canvis en la redacció d'una pregunta poden provocar grans diferències en les respostes.

C Les preguntes han de ser clares, senzilles i concretes.

C Les preguntes no han de suggerir una determinada resposta, no han de ser tendencioses. Exemple d'una pregunta tendenciosa, mal formulada: Les noves professions estan destruint molts llocs de treball, veritat?

C Convé no redactar preguntes en forma negativa, ja que dóna problemes a l'hora d'interpretar la resposta.

L'objectiu d'aquest qüestionari és conèixer la teva opinió sobre les "Noves professions". Les teves respostes són molt importants per determinar que en pensa el jovent d'aquest tema.

C Les preguntes no han de ser indiscretes, com per exemple: De què treballen els teus pares i quant cobren?

C Les preguntes no han de ser dobles, del tipus "Què penses de la discriminació per raó de sexe i els requisits que cal tenir per exercir les noves professions?", o "Podríes dir si coneixes alguna nova professió" (no es pot saber si la resposta fa referència a si ho pot dir o a si en coneix alguna).

En quant a la quantitat de preguntes, a mode d'orientació, no es recomana que hi hagi més de 30 preguntes i que la seva cumplimentació no dugui més de mitja hora.

3. Redactar un text introductori i les instruccions.

Per motivar els enquestats a respondre se sol iniciar el qüestionari amb un breu text que explica l'objectiu de l'estudi.

També es freqüent fer alguna al·lusió al principi del qüestionari sobre l'anonimat o confidencialitat de les respostes, a fi de facilitar que l'enquestat respongui amb més llibertat. En el cas de l' anonimat significa que és impossible identificar qui ha contestat el qüestionari. En canvi, en el cas de la confidencialitat , significa que al menys la persona que fa la recerca pot saber qui ha contestat cada qüestionari però que garanteix que aquesta informació no es podrà saber per cap medi.

Abans de donar per definitiu el disseny d'un qüestionari convé que alguna altra persona el pugui revisar, ja que sovint s'escapa alguna falta ortogràfica o tipogràfica que dóna molt mala impressió als enquestats.

També és molt recomanable que, abans de disposar-se a aplicar un qüestionari que s'acaba de construir, es posi a prova amb uns quants pocs subjectes. És el que s'anomena "prova pilot". En aquesta prova és bo que l'alumne que ha creat el qüestionari sigui present mentre els enquestats el cumplimenten i que vagi prenent nota de tots els dubtes que van sorgint a l'enquestat. En la prova pilot se sol demanar als enquestats que expressin la seva opinió sobre qualsevol aspecte del qüestionari (contingut i forma).

Un cop fets els canvis oportuns suggerits per l'aplicació de la prova pilot, ja només queda decidir com es farà l'aplicació definitiva del qüestionari:

C Grupal (es passa a diverses persones en el mateix moment). C Individual (recordeu que s'ha de garantir la confidencialitat).

També hi ha la possibilitat d'enviar el qüestionari per correu o cumplimentar-lo per telèfon. Si s'envia per correu s'ha de preveure molt bé que la manera de retornar-lo sigui la més fàcil i còmode possible per a l'enquestat. Si es fa per telèfon s'ha de tenir en compte que l'enquestat ha de fer un esforç per recordar com s'ha de contestar.

II. Fases en l'aplicació d'un qüestionari.

1. Codificar les respostes.
2. Crear una matriu i “buidar” les enquestes.
3. Recompte de respostes per a cada variable i càlcul de percentatges.
4. Elaboració de gràfiques de variables individualment.
5. Estudi de relacions entre variables (taules i gràfiques).

Cinc passos bàsics en l'anàlisi dels resultats d'un qüestionari.

Exemples de preguntes nominals: Sexe?, Quines noves professions coneixes?, Quina opció de batxillerat has cursat?

Exemple de pregunta escalar: Marca amb una creu el teu grau de satisfacció amb la informació que aporta l’institut sobre les noves professions (gens satisfet /poc satisfet /satisfet /bastant satisfet /molt satisfet).

Els càlculs i proves estadístiques que es poden realitzar amb les respostes d’un qüestionari són moltes. En aquest document no pretenem explicar-les totes elles, només fem una breu referència a les més senzilles i habituals.

El més important de cara a analitzar les respostes és saber amb quin tipus de variables hem de treballar:

C Nominals (també anomenades qualitatives o de categories).

C Ordinals (també anomenades escalars, expressen certa intensitat del fenomen

sobre el qual s’està preguntant)

III. Fases en l'anàlisi i interpretació dels resultats.

De quines noves professions n’has sentit parlar? (Pots marcar més d’una opció) [ ] Enòleg (Codi 1 si es marca. Si no es marca codi 0) [ ] Bioquímic (Codi 1 si es marca. Si no es marca codi 0) [ ] Fisioterapeuta (1 ó 0) [ ] Educador social (1 ó 0)

Les preguntes quantitatives no cal codificar-les; es pot introduir la resposta (que normalment és un número) directament a la matriu.

2. Crear una matriu i “buidar” les enquestes.

Per facilitar els recomptes i l’anàlisi de les respostes primer s’han de col·locar les respostes codificades de tots els enquestats en una graella o matriu.

Exemple de matriu Enquesta (^) Sexe Edat (^) Batxill.Opció Nov. P. Interès Inform.Satis. Enoleg Fisiote. Bioquí-mic Ed. Social

1 1 17 1 3 3 1 1 1 1 2 1 17 3 2 2 0 1 0 1 3 1 17 2 4 2 0 1 1 1 4 1 18 3 3 1 1 1 0 0 5 2 16 4 3 4 1 1 1 1 6 2 17 1 4 3 0 1 1 1 7 2 17 3 2 3 0 0 0 1 8 2 18 3 3 1 0 0 0 1 9 2 18 2 2 2 1 0 1 0 10 2 17 3 4 3 1 0 0 1

L’estructura d’una matriu consisteix en una taula on cada fila representa una persona de les que ha contestat el qüestionari i cada columna representa una pregunta del qüestionari. La primera fila de la matriu es reserva per posar el nom abreujat de les preguntes del qüestionari i la primera columna es reserva per posar el número d’enquesta que es “buida” o “trasllada” a la matriu (és com un codi identificador). Per construir aquest tipus de matriu és molt útil qualsevol dels fulls de càlcul informàtics que hi ha al mercat.

Tots els càlculs que apareixen a continuació en els següents apartats estan fets a partir de la informació continguda en la matriu de l’exemple anterior.

EDAT

Freqüència 16 17 18

7 6 5 4 3 2 1 0

Exemple d’histograma.

Quan es presenten aquestes taules convé fer algun comentari dels resultats obtinguts, emfatitzant algun valor per la seva alta o baixa freqüència.

4. Elaboració de gràfiques de variables individualment.

Un cop s’han estudiat les freqüències de totes les variables és convenient seleccionar aquelles variables que hagin mostrat algun interès especial en els resultats a fi de mostrar-ne una gràfica que il·lustri i faciliti la interpretació de les dades. Les gràfiques més comuns són l’histograma, la gràfica de barres i la gràfica de sectors.

L’ histograma només es pot fer amb preguntes d’intèrval o de raó.

Opció de Batxillerat

Freqüència A B C D

6 5 4 3 2 1 0

Exemple de gràfica de barres.

La gràfica de barres s’utilitza en preguntes nominals o ordinals. Les barres es coloquen separades amb un petit espai entre elles.

Sexe 1 Home 2 Dona Subtotal Interès que produeixen les Noves Professions

1 Gens 0 (0%) 0 (0%) 0 2 Una mica 1 (25%) 2 (33'3%) 3 3 Bastant 2 (50%) 2 (33'3%) 4 4 Molt 1 (25%) 2 (33'3%) 3 Subtotal 4 (100%) 6 (100%) 10

Exemple de taula de doble entrada.

professions que coneixen? ” o “ És cert que l’edat té alguna relació amb l’interès que produeixen les noves professions? ”.

Per respondre aquestes preguntes d’una forma precisa i científica caldria aplicar certes proves estadístiques. Si no volem o no podem arribar a aquesta precisió també és molt útil representar les relacions mitjançant taules de doble entrada o gràfiques.

Les taules de doble entrada són més útils per a ajudar a interpretar relacions entre preguntes nominals o ordinals. En un eix de la taula es posen les categories d’una de les preguntes i en l’altre eix es posen les categories de l’altra pregunta; en les caselles que queden dins de la taula es posa la freqüència de casos que compleixen cadascuna de les combinacions possibles i també se sol incloure el percentatge en funció del subtotal d’una de les preguntes.

SEXE

% que la coneixenHome Dona

100

80

60

40

20

Noves Prof. ENOLEG FISIOT BIOQUIM ED_SOC

Exemple de gràfica de barres per representar una relació.

Les gràfiques de barres poden servir per reflectir la relació entre preguntes nominals o ordinals i les gràfiques de dispersió serveixen per representar la relació entre preguntes quantitatives.

En la gràfica anterior s’observa fàcilment que la nova professió d’enòleg és coneguda igualment per la meitat dels homes i per la meitat de les dones. En canvi, la professió de fisioterapeuta és coneguda pel 100% dels homes mentre que només és coneguda per una mica més del 30% de les dones; en aquest cas sí que sembla haver una relació entre el sexe i el fet de conèixer aquesta professió. En quant a la coneixença de la professió de bioquímic no s’observa cap relació pel que fa al sexe de l’enquestat, ja que tots dos sexes la coneixen