QÜESTIONARI PER AL CONTROL DE LECTURA
1) Segons Xavier Gil, com defineix Jean Bodin en la seua obra Six Livres
de la République (1576) el concepte de poder absolut?
Poder absolut: En primer lloc, deia que era el poder sense cap límit (excepte la
llei divina i el dret natural), i en segon lloc, que era la sobirania legislativa
exercida exclusivament pel monarca. El rei absolut, quedava per tant, deslligar
tant de les lleis humanes com de la intervenció parlamentària en su elaboració.
El monarca com a jutge suprem -pervivència medieval-, i legislador únic -
novetat moderna-, en això consistía la sobirania absoluta i de ahí que els
termes sobirà i rei, acabaren sent sinònims durant l’antic règim.
Pàg 13
Fins a quin punt era contrària a la interpretació de Bodin la fórmula
jurídica medieval “quod omnes tangit ab omnibus approbari debet”?
La fórmula medieval vol dir “el que concerneix a tots ha de ser aprovat per tots”.
Els juristes medievals la van aplicar a qüestions de legislació. Defenia la idea
de representació mitjançant parlaments i corts. Recollida aspectes de la
reciprocitat feudovassallàtica i resumia la participació dels súbdits en tasques
de govern. En aquesta expressió descansava bona part dels parlamentarisme
medieval i modern. Ell advocava pel govern monàrquic que ell mateix
anomenava “pur”.
En canvi, el jurista francés Jean Bodin, va fer una clara dissociació en el terreny
doctrinal. Defenia el poder sense cap límit i la soberania legislativa
exclusivament per part del monarca.
2) Al llarg del segle XVI les anomenades “noves monarquies” (com ara la
francesa dels Valois o l’anglesa dels Tudor) van desenvolupar diversos
mitjans d’enfortiment de la potestat règia. Un d’ells fou el principi de
monarquia dinàstica i hereditària. Segons Xavier Gil, de quines diferents
maneres es va reforçar aquest principi?
És un principi d’origen medieval que havia tingut continuïtat ja què en el segle
XVI soles hi havia monarquia electiva en el Sacre Imperi, en Polònia, en
Hongria, en Venècia (sense forma monàrquica), i forçosament en el papat. De
fet, aquestes
“noves monarquies” eren les mateixes tardomedievals dotades ara d’un principi
d’autoritat més clar dut a terme mitjançant principis com aquest.
Va ser molt significatiu que la “Guerra de las Dos Rosas” acabara amb
l'aparició d’una nova monarquia anglesa, els Tudor.
El principi de monarquia hereditari es va reforçar amb rituals funeraris i de
coronació que deixaven clar a vista de tots que al morir el rei es produÏa la
transmissió instantània de l’autoritat i els atributs al seu successor, transmissió
operada mitjançant la teoria, també medieval de “els dos cossos del rei”, uno
