Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Cuestionario de Freud, Apuntes de Psicología

Este es mi cuestionario, para vosotros

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 10/01/2020

ian-28
ian-28 🇪🇸

5

(1)

2 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PSICOLOGIA
Ins Alba del Vallès
Curs 2018-2019
Nom i cognoms: Ian Peral Gómez
Data:
Grup: 1r Batx B
QÜESTIONARI SOBRE FREUD
1. Fes una breu ressenya de la biografia de Freud (màxim 10 línies).
Sigmund Freud va néixer en el que és avui la República Txeca, el 6 de maig de 1856, i va morir a
Londres el 1939. És, entre moltes coses, el pare de la psicoanàlisi, i un gran pensador que
segueix influint en la psicologia moderna.
Freud va ser metge neuròleg, pel que va estar en contacte amb les tortuositats de la ment, fins
portar-lo a desenvolupar-se en el camp de la psicologia.
Va estudiar a París, on va començar a emprar la tècnica de la hipnosi per tractar la histèria. De
tornada a Viena, va reemplaçar aquest mètode per l'associació lliure i la interpretació dels
somnis. Tot això es va convertir en el punt de partida de la psicoanàlisi, al qual va dedicar la
resta de la seva vida.
El neuròleg va innovar en 2 camps: d'una banda una teoria sobre el funcionament de la ment i
la conducta humana; de l'altra, va desenvolupar una tècnica terapèutica per a resoldre
afeccions psíquiques.
2. Què és la tècnica de lliure associació d’idees?
En la psicoanàlisi, l'associació lliure és el mètode descrit per Sigmund Freud com la regla
fonamental, constitutiva de la tècnica psicoanalítica i que consisteix en que l'analitzat expressi,
durant les sessions del tractament, totes les seves ocurrències, idees, imatges, emocions ,
pensaments, records o sentiments, tal qual com se li presenten, sense cap tipus de selecció, ni
estructuració del discurs, sense restricció ni filtre, tot i que el material li sembli incoherent,
impúdic, impertinent o desproveït d'interès.
3. Explica la primera tòpica.
Divisions de la primera Tòpica (1913) S’anomenen sistemes i cadascun té la seva articulació
particular.
Inconscient. Sistema originari del nostre psiquisme on s’articulen les manifestacions
psíquiques de dues forces orgàniques Eros i Thanatos, a més dels continguts reprimits de la
nostra vida psíquica.
Preconscient. Sistema intermedi que pot ser actualitzat amb relativa facilitat per la
consciència. Inclouria la memòria. Aquest sistema desapareix en la segona tòpica.
Conscient. Sistema que rep les informacions del món exterior i es nodreix d’energia
inconscient
4. Explica la segona tòpica.
Divisions de la segona Tòpica (1923). S’anomenen instàncies i són els noms amb els quals més
s’han popularitzat.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Cuestionario de Freud y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Ins Alba del Vallès

Curs 2018-

Nom i cognoms: Ian Peral Gómez

Data:

Grup: 1r Batx B

QÜESTIONARI SOBRE FREUD

1. Fes una breu ressenya de la biografia de Freud (màxim 10 línies). Sigmund Freud va néixer en el que és avui la República Txeca, el 6 de maig de 1856, i va morir a Londres el 1939. És, entre moltes coses, el pare de la psicoanàlisi, i un gran pensador que segueix influint en la psicologia moderna. Freud va ser metge neuròleg, pel que va estar en contacte amb les tortuositats de la ment, fins portar-lo a desenvolupar-se en el camp de la psicologia. Va estudiar a París, on va començar a emprar la tècnica de la hipnosi per tractar la histèria. De tornada a Viena, va reemplaçar aquest mètode per l'associació lliure i la interpretació dels somnis. Tot això es va convertir en el punt de partida de la psicoanàlisi, al qual va dedicar la resta de la seva vida. El neuròleg va innovar en 2 camps: d'una banda una teoria sobre el funcionament de la ment i la conducta humana; de l'altra, va desenvolupar una tècnica terapèutica per a resoldre afeccions psíquiques. 2. Què és la tècnica de lliure associació d’idees? En la psicoanàlisi, l'associació lliure és el mètode descrit per Sigmund Freud com la regla fonamental , constitutiva de la tècnica psicoanalítica i que consisteix en que l'analitzat expressi, durant les sessions del tractament, totes les seves ocurrències, idees, imatges, emocions , pensaments, records o sentiments, tal qual com se li presenten, sense cap tipus de selecció, ni estructuració del discurs, sense restricció ni filtre, tot i que el material li sembli incoherent, impúdic, impertinent o desproveït d'interès. 3. Explica la primera tòpica. Divisions de la primera Tòpica (1913) S’anomenen sistemes i cadascun té la seva articulació particular. — Inconscient. Sistema originari del nostre psiquisme on s’articulen les manifestacions psíquiques de dues forces orgàniques Eros i Thanatos, a més dels continguts reprimits de la nostra vida psíquica. — Preconscient. Sistema intermedi que pot ser actualitzat amb relativa facilitat per la consciència. Inclouria la memòria. Aquest sistema desapareix en la segona tòpica. — Conscient. Sistema que rep les informacions del món exterior i es nodreix d’energia inconscient 4. Explica la segona tòpica. Divisions de la segona Tòpica (1923). S’anomenen instàncies i són els noms amb els quals més s’han popularitzat.

Ins Alba del Vallès

Curs 2018-

Allò. És el conjunt dels nostres instints, forces o pulsions d’origen orgànic. S’assemblaria a l'inconscient. — Jo. Fragment de l’allò que estableix contacte amb el món exterior. Ha de resoldre els conflictes de l’Inconscient i les imposicions del Super-Jo. — Super-jo. Conjunt de normes, prohibicions i restriccions interioritzades pel jo a partir dels pares i del medi social. Sorgeix a partir de l’assimilació de l’Ideal del Jo (model ideal del pare o de la mare que el nen/a assumeix després del complex d’Èdip. És la consciència moral(veu dels pares)

5. Què entén Freud per malestar en la cultura****? La cultura és constitueix com un conjunt de normes restrictives dels impulsos humans sexuals o agressius. (La seva represió crea el sentiment de culpabilitat i el càstig que forma part de la consciencia moral o superjo) exigides per mantener l’ordre social i el seu ‘’benestar’’. 6. Quina relació hi ha entre la psicoanàlisi i el surrealisme? L’art surrealista com la psicoanàlisi busca la lliure expressió de la ment i de les seves estructures més profundes. Participa de la sospita freudiana que darrera la màscara de l’home i la societat existeix la veritable realitat del psiquisme, una altra realitat molt diferent al món convencional que el racionalisme presenta com a únic possible. Si per la psicoanàlisi l’inconscient i les seves forces són el motor de la nostra vida psíquica, i aquest troba en els símbols el seu camí d’expressió. Pel surrealisme, el simbolisme oníric ha de ser la manera més directa per posar en escena les profunditats desconegudes de la realitat. 7. Explica quatre mecanismes de defensa de la psique i busca exemples que els il·lustrin. -Regressió: Retrocedir en el temps fins a etapes més satisfactòries de la vida, on experimentem més seguretat i menys angoixa. Ex. Plorar perquè ens donguin alguna cosa, ja que de petits funcionava.

  • Fixació: És la paralització del desenvolupament normal en l’activitat psíquica. Generen immaduresa i és fruit de la por a créixer. Ex. Quan un home de 35 anys es comporta com si fos un jove de 20 anys.
  • Desplaçament: Substituir la causa del problema per una altra cosa que no genera pertorbació, evitant així l’angoixa. Ex. La incapacitat de mantenir relacions de parella empeny a la gent cap a la solidaritat humana.
  • Sublimació: Desplaçament de l’energia provinent de l’ansietat cap a objectius acceptats socialment. Ex. Esport, art, etc. 8. Explica la concepció dels somnis en Freud. Segons Freud els somnis serveixen per comunicar tot allò que la ment conscient no pot acceptar. Desitjos inconscients que no es volen reconèixer i que per aquest motiu apareixen en