Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Prehistòria d'Europa i del Pròxim Orient, Profesor: Núria Rafel Fontanals, Carrera: Història, Universidad: UdL
Tipo: Apuntes
1 / 13
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
1.9.
El nostre objecte de treball és el jaciment arqueològic de Lascaux, concretament les pintures rupestres que es troben en el seu interior. Aquestes pintures estan datades en el Paleolític superior, exactament entre 18 i 15 mil anys.
El Paleolític superior és un període prehistòric que comprèn una llargada aproximada de entre l’any
Glaciació Würm
2.1. Història de la recerca:
Els principals jaciments arqueològics de la pre història els trobem al llarg del riu Vé zère. Es troben al llarg dels rius perquè era on els homínids podien fer més vida, pel sol fet de que hi havia aigua, i això els do nava més activitats i facilitats per po der viure.
Alt res jaciments també són de caire im portant, com seria el cas de Laugerie- Ha ute, La Ferrassie , entre d’altres, els quals van permetre establir gran part de la cronologia del Paleolític superior. Actualment, aquests jaciments arqueològics els fan servir, a part de ser un lloc de visita, com a referència per a relitzar estudis i investigacions dins del període del Paleolític superior. Principalment els estudiants d’aquest període tenen molta quantitat de coves per treballar ja que es pot afirmar que gran part o gairebé tots els homínids que van viure en aquella època vivien, majoritàriament, en coves.
2.2. Cronologia: La cova de Lascaux és la resta arqueològica, en l’àmbit de restes rupestres, més brillant que s’ha trobat fins ara, no sols perquè hi ha més de sis-centes restes de
Ciutat de Terrassonals, peus del riu Vézère
molts tipus d’animals com per exemple, cavalls, bisons, cabres, rinoceronts, figures humanes i molts i varis tipus de signes i petits dibuixos, sinó també per la qualitat que tenen aquestes restes, pel fet de que estan molt ben conservades. El fet de trobar-les en bon estat i ben conservades també és pel motiu de que han estat pintades en un lloc difícil d’accedir, per això, un lloc on la gent i alguns animals no hi poden entrar fàcilment.
La cova va ser descoberta per quatre joves de la localitat de Montignac, aquests van anunciar la notícia i l’any 1940 va ser ràpidament estudiada i analitzada per abate Breuil. En pic abate Breuil es va posar a treballar dins de la cova va proposar una cronologia per poder fer comparacions i anàlisis estilístics amb altres pintures trobades per poder saber a quin període corresponia, en aquest cas ens situàvem entre el període aurinyacià i gravetià. Tot i fer aquesta proposta de fer la cronologia, que va anar molt bé per poder comparar amb altres restes trobades anteriorment i saber com les podem datar, les restes orgàniques que s’han trobat a la cova de Lascaux s’han datat durant el segle XX per un altre sistema, estudiat a classe, anomenat datacions per carboni radioactiu (C 14 ). Aquest avanç que hi va haver en aquest nou sistema de datacions del carboni 14, aparegut l’any 1946, va millorar les datacions de les restes arqueològiques que es van anar trobant, el que es va perfeccionar en aquest anàlisi va ser que el jaciment va ser situat entre els períodes del Solutrià i el Magdalenià inferior, això es situa fa 18.600 – 18.900 anys.
2.3. Espai geogràfic: El Perigord és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània. Aquesta comarca queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona, i els seus habitants s'anomenen Périgourdins. Els recursos principals que hi ha en la zona són l'agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya. Les tòfones són una producció tradicional del Perigord. També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d'oques i ànecs que ha donat origen a l'elaboració del foie gras, aliment típic de la cuina francesa, i avui en dia típic a tot arreu, i a una cuina que empra molt aquest tipus d’aus per realitzar el magret i el confit.
El clima que envolta aquesta comarca és normalment temperat i el seu relleu característic està format per altiplans calcaris, valls vorejades d'alts penya-segats, entre d’altres, que des de la prehistòria que estan habitats.
Abate Breuil
està distribuïda en tres eixos. El primer forma part del que podria ser un vestíbul, on hi ha la Sala dels Toros i el Diverticle axial, el segon connecta el Passatge, la Nau, la galeria del Mondmilch i el Diverticle dels Felins, i a l’últim sector hi trobem el Pou i la Gran Diaclassa, i més lluny hi trobem un despreniment que marca un encreuament amb la Sala enarenada.
2.5. Característiques que el fan remarcable: Les característiques principal que ho remarca és la seva gran quantitat de restes que hi ha en la cova de Lascaux, tant les pintures rupestre, com a màxima importància per la gran quantitat, com altres objectes fets principalment de sílex. Una altra cosa de les coses que fan remarcable aquest jaciment de Lascaux és la bona qualitat en que es troben les restes, principalment les pintures rupestres, ja que es pot apreciar fàcilment el que significa cada una de les pintures ja que totes elles són molt realistes i intenten plasmar el moviment de les figures representades, és a dir, que tots els animals que es veuen representats transmeten una figura en moviment. Una curiositat que hem trobat en la realització d’aquest treball és que la cova de Lascaux va ser destruïda al poc temps de ser destruïda. Els seus motius van ser principalment que la cova es va eixamplar i això va fer que la temperatura que hi havia hagut sempre dins la cova variés, alterant també al mateix temps el corrent d’aire que circulava per dins de la cova, permetent també, l’entrada dins de la cova, a l’aigua i a visites turístiques.(1)
(1). G. Bahn, 2010, pàgines 16 i 17.
Plànol de la covaEn aquesta imatge podem veure a dalt una vaca pintada i a la imatge de baix una vaca després de passar els danys.
Per evitar aquest fenomen van instal·lar dins de la cova un sistema d’aire condicionat, la qual cosa va crear que l’any 2000 va sorgir una pol·lució biològica, fet que va provocar que un fong amb filaments blancs i anomenat Fusarium Solani ocupés gran part del sostre de la cova i fins i tot es posés dins de les pintures. Per solucionar-ho es van aplicar productes químics que aquests van poder fer desaparèixer el fong però van deixar uns punts negres en les pintures. (2)
Tot això i moltes coses més fan que Lascaux sigui un jaciment important i remarcable entre d’altres.
(2). G. Bahn, 2010, pàgines 18 i 19
3.1. Contextualització de l’època a la que pertany el jaciment en el seu marc geogràfic i en el conjunt del planeta: Les coves de Lascaux pertanyen al Paleolític Superior Europeu, daten d’uns 17. aC, es creu que els seus creadors van ser membres de la societat magdaleniana (17-000 aC -9.500 aC).
En aquesta imatge podem veure a dalt una cornamenta i a baix la mateixa cornamenta afectada per productes químics contra fong deixant unes taques negres.
Aquesta cultura ja practica les inhumacions, enterren els morts sota les cases, en fosses d’escassa profunditat, acompanyats d’ornaments personals. En el magdalenià es produeix el moment de màxima esplendor de l’art rupestre i apareixen abundants estatuetes amb forma rodona. Aquesta va ser una cultura de caçadors, el seu botí preferit era el cavall i el mamut a l’Europa de l’est, i una de les particularitats era que aprofitaven el cent per cent dels animals que caçaven. Durant el Magdalenià es va desenvolupar l’últim període glacial en el continent europeu. En el territori abundaven les praderes, per tant hi havia un gran nombre d’herbívors, fet que va provocar una major preparació i elaboració dels mètodes de caça. Els animals predominants eren els que tenien més capacitat d’adaptació als seus medis: cabres, cérvols, rens, bisons, cavalls i mamuts. En els rius abundaven els salmons i les truges, els quals eren caçats per mitjà d’arpons; per altra banda, al mar predominaven muscles, peixos, aus marines, balenes i dofins. Les societats magdalenianes no tan sols es dedicaven a l’auto-subsistència, sinó que també s’organitzaven en grups per tal de planejar l’aprofitament dels recursos obtinguts. Creaven també establiments a l’aire lliure o bé en coves, que tenien diferents funcionalitats (llocs de reunió, necròpolis, llocs de caça i pesca).
3.2. Relació amb altres troballes: Altres troballes de la societat magdaleniana relacionades amb Lascaux i d’una gran importància són:
En la realització d’aquest tre ball hem pogut co mprovar la im portància que tenen aqu estes coves amb tantes rest es arqueològica, i una d’a questes és la cova que he m treballat nosaltres, la cov a de Lascaux. Aquest treball ens ha ajudat per saber-ne i aprofundir molt més els nostres coneixements sobre el Paleolític i la societat Magdelaniana, coneixen nous aspectes que abans desconeixíem, tot mitjançant la recerca i l’estudi de les restes trobades en jaciments arqueològics.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Paleol%C3%ADtic_superior http://www.xtec.cat/~nlinan/viatge/paleo/cultur3.htm http://www.lascaux.culture.fr/#/fr/00.xml http://algargosarte.lacoctelera.net/post/2011/10/06/el-arte-rupestre-paleol-tico- las-cuevas-francesas-cueva http://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9rigord http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/80.htm http://www.centrodearterupestredetitobustillo.com/2/la-cueva/22/la-sociedad- magdaleniense.html
