RELLEU DEL LITORAL PENINSOLAR
La longitud de les costes espanyoles és de 7900km, formades per costes rectilínies i
obertes exceptuant les gallegues.
El relleu del litoral peninsular està fortament condicionat pel relleu interior el qual té
continuïtat sota el mar per la plataforma continental.
Dins de les costes peninsular trobem dos grans grups:
COSTES ATLÀNTIQUES(situades al nord de la península )
Costa cantàbrica: La costa cantàbrica és majoritàriament rectilínia i hi
predominen els penya-segats i les rases (superfície plana limitada per penya-
segats marins esglaonats). Amb l’erosió de l’aigua els penya-segats creen parets
verticals. Depenent de la duresa del material es poden arribar a crear coves i
entrants en la roca.
En aquesta costa les platges són escasses, ja que la Serralada Cantàbrica
s’enfonsa ràpidament al mar. Les ries que es troben a la costa peninsular són
curtes i estrets, resultat de l’erosió fluvial en els estrats de roques toves
envaïdes pel mar.
Costa gallega: Aquesta és la costa més retallada i accidentada de la península, a
causa de la invasió del mar en les valls fluvials, les quals s’endinsen fins a 35 km
terra en dins.
ries gallegues:
ories baixes(Muros, Aurousa, Pontevedra, Vigo): amb una profunditat
de fins a 70m i 30km de longitud.
oRies altes(A Coruña, Betanzos, Navia): menys profundes i curtes que les
ries baixes.
Costa atlàntica andalusa:(golf de Cadis)entre frontera amb Portugal i el penyal de
Gibraltar. Està formada per platges planes amples i sorrenques creades a partir
dels al·luvions dels rius.
Les platges tenen poc onatge i gràcies al vent es creen dunes (costa Huelva,
Cadis).
Un dels seus trets característics són les fletxes litorals, braç de sorra creat pel
l’acumulació d’aquesta degut a corrents marins. Si aquesta acumulació és molt
gran es creen cordons litorals.
