Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


La Edad Media: Fe, Ciencia y Magia. Religión, Universidades y Castillos - Prof. Cruselles , Apuntes de Historia

Este documental explora la religión católica en la Edad Media, las reformas papales, el ascenso del monacato y la aparición de las universidades. También habla sobre la mezcla entre religión, magia y creencias populares. Se menciona la vida ascética de las órdenes monásticas y la importancia de los monasterios autónomos. Los obispos tenían poder político y practicaban la simonía y el nicolaísmo. Las reformas de Gregorio VII intentaron acabar con estas prácticas. Se destaca la fundación de universidades en Europa, como Bolonia, y la importancia de los religiosos en la enseñanza. También se aborda el estudio de la magia, la alquimia y la astrología, y la persecución de herejes a través de la Inquisición.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 16/03/2014

sergio_vrg
sergio_vrg 🇪🇸

4.2

(18)

7 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BROGNIEZ MALONDA, Sergio – 2A.
Activitat Complementària – Bloc1.
L’edat Mitjana: Fe, ciència i màgia.
El documental narra els principals trets de la religió catòlica occidental en la
plena edat mitjana, les reformes papals, l’ascensió del monacat, l’aparició i consolidació
de les universitats i la barreja entre la religió, la màgia i les creences populars.
En primer lloc comença parlant de com des dels inicis de la religió cristiana, des
de que l’emperador Constantí la permetés el 313, va anar degradant-se l’estil de vida de
Crist. En aquest context naixen les ordres monàstiques, que busquen un estil de vida
més ascètic. Renuncien al món per seguir una fe més pura. L’originador d’aquest
moviment en occident fou san Benet de Nurcia i la seua màxima fou el ora et labora.
Els monestirs eres autònoms i autosuficients ja que els monjos no poden tindre
possessions i produeixen el que necessiten per sobreviure. En les ciutats la figura
referent del cristianisme era el bisbe. Aquests tenien un gran poder polític i moltes
vegades ostentaven títols comtals. Degut a aquest poder polític, la simonia o venta de
càrrecs eclesiàstics era una pràctica habitual entre bisbes i laics al igual que el
nicolaisme. En aquest en context apareixen les reformes de Gregori VII que pretenen
acabar amb aquestes situacions. Amb el Dictatus Papae, es condemnen aquestes
pràctiques però s’enceta un problema que venia de llarg pel Dominium Mundi que
portarà al Papa a enfrontar-se amb l’emperador Enric IV.
Continua parlant el documental de que l’església dominava tots els aspectes de
la vida de les persones, des del temps al patronatge de la ciutat o l’educació. Ací
introdueix el tema de les universitats, que començaren a fundar-se a Europa al segle XI
amb Bolonia com a pionera. Els religiosos, sobretot el monjos, degut al seu alt nivell
intel·lectual començaren a copsar els llocs docència. Cada universitat tenia una
especialitat, per exemple la de París dominava molt be la filosofia i la teologia, mentre
que Bolonia destacava pel dret. Un exemple de monjo erudit fou Pietro d’Arano que
estudia a Averroes i per tant els textos aristotèlics. Va sintetitzar l’astrologia i la va
aplicar a la medicina, segons els cicles del paletes i de la lluna proposava un remei o un
altre.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga La Edad Media: Fe, Ciencia y Magia. Religión, Universidades y Castillos - Prof. Cruselles y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

BROGNIEZ MALONDA, Sergio – 2A.

Activitat Complementària – Bloc1.

L’edat Mitjana: Fe, ciència i màgia.

El documental narra els principals trets de la religió catòlica occidental en la plena edat mitjana, les reformes papals, l’ascensió del monacat, l’aparició i consolidació de les universitats i la barreja entre la religió, la màgia i les creences populars.

En primer lloc comença parlant de com des dels inicis de la religió cristiana, des de que l’emperador Constantí la permetés el 313, va anar degradant-se l’estil de vida de Crist. En aquest context naixen les ordres monàstiques, que busquen un estil de vida més ascètic. Renuncien al món per seguir una fe més pura. L’originador d’aquest moviment en occident fou san Benet de Nurcia i la seua màxima fou el ora et labora. Els monestirs eres autònoms i autosuficients ja que els monjos no poden tindre possessions i produeixen el que necessiten per sobreviure. En les ciutats la figura referent del cristianisme era el bisbe. Aquests tenien un gran poder polític i moltes vegades ostentaven títols comtals. Degut a aquest poder polític, la simonia o venta de càrrecs eclesiàstics era una pràctica habitual entre bisbes i laics al igual que el nicolaisme. En aquest en context apareixen les reformes de Gregori VII que pretenen acabar amb aquestes situacions. Amb el Dictatus Papae, es condemnen aquestes pràctiques però s’enceta un problema que venia de llarg pel Dominium Mundi que portarà al Papa a enfrontar-se amb l’emperador Enric IV.

Continua parlant el documental de que l’església dominava tots els aspectes de la vida de les persones, des del temps al patronatge de la ciutat o l’educació. Ací introdueix el tema de les universitats, que començaren a fundar-se a Europa al segle XI amb Bolonia com a pionera. Els religiosos, sobretot el monjos, degut al seu alt nivell intel·lectual començaren a copsar els llocs docència. Cada universitat tenia una especialitat, per exemple la de París dominava molt be la filosofia i la teologia, mentre que Bolonia destacava pel dret. Un exemple de monjo erudit fou Pietro d’Arano que estudia a Averroes i per tant els textos aristotèlics. Va sintetitzar l’astrologia i la va aplicar a la medicina, segons els cicles del paletes i de la lluna proposava un remei o un altre.

En aquest context apareix la màgia com a matèria de estudi per alguns. En Europa creix l’interès per l’alquímia i l’astrologia, alguns erudits pensen que hi ha una màgia bona que pot ser beneficiosa i una altra fosca i lligada al dimoni i a la cacera de bruixes. També proliferen els exorcismes duts a terme tant per eclesiàstics com per pagans per tal de acabar amb les possessions. El papa Inocenci III decideix posar en marxa la inquisició per tal d’acabar amb aquestes pràctiques i perseguir als heretges que operen fora de l’església.

Per tant, i com a resum, podem dir que els segles XI i XII foren temps convulsos per a l’església. Per una banda trobem un sector que es deslliga de ella per formar les seues pròpies ordres i seguir una regla de vida. Per una altra banda el papa ha de lluitar contra les males pràctiques dins de la institució i a més plantar cara a l’emperador per tal de poder legitimar-se com a vertader hereu de Roma i de la cristiandat. I finalment trobem un munt de pràctiques que barregen màgia, creences populars , ciència i fe i que l’església perseguirà per herètiques.

En temps de guerra la tònica canviava completament i els senyors i cavallers es preparaven per a aquesta. La forma més habitual de guerra era l’assetjament de ciutats o castells. Els invasors pretenien causar fam i epidèmies en les poblacions tallant el subministrament d’aliments i aigua o enverinant-la si la font es trobava fora de les muralles. Es recomanava fer els assetjaments en estiu per ja que l’aigua s’acabava abans i la collita encara no s’havia recollit. Si la població interior no es rendia l’atacant podia vèncer les defenses mitjançant la maquinaria d’assetjament. Destaca l’ariet pel seu ús habitual per a trencar les portes i les torres d’assetjament que podien ser igual o més altes que els propis murs. En l’artilleria el trabuquet era molt utilitzat també per la seua capacitat per trencar les muralles a distància. El defensor podia respondre amb els arquers i ballesters apostats en les muralles i amb una forta construcció defensiva que arribava fins a tres arcs concèntrics de murs.

En resum, el castell fou un element central de la vida i la societat en l’Edat mitjana que ha arribat fins als nostres dies com a l’element més representatiu d’aquella època.