BROGNIEZ MALONDA, Sergio – 2A.
Activitat Complementària – Bloc1.
L’edat Mitjana: Fe, ciència i màgia.
El documental narra els principals trets de la religió catòlica occidental en la
plena edat mitjana, les reformes papals, l’ascensió del monacat, l’aparició i consolidació
de les universitats i la barreja entre la religió, la màgia i les creences populars.
En primer lloc comença parlant de com des dels inicis de la religió cristiana, des
de que l’emperador Constantí la permetés el 313, va anar degradant-se l’estil de vida de
Crist. En aquest context naixen les ordres monàstiques, que busquen un estil de vida
més ascètic. Renuncien al món per seguir una fe més pura. L’originador d’aquest
moviment en occident fou san Benet de Nurcia i la seua màxima fou el ora et labora.
Els monestirs eres autònoms i autosuficients ja que els monjos no poden tindre
possessions i produeixen el que necessiten per sobreviure. En les ciutats la figura
referent del cristianisme era el bisbe. Aquests tenien un gran poder polític i moltes
vegades ostentaven títols comtals. Degut a aquest poder polític, la simonia o venta de
càrrecs eclesiàstics era una pràctica habitual entre bisbes i laics al igual que el
nicolaisme. En aquest en context apareixen les reformes de Gregori VII que pretenen
acabar amb aquestes situacions. Amb el Dictatus Papae, es condemnen aquestes
pràctiques però s’enceta un problema que venia de llarg pel Dominium Mundi que
portarà al Papa a enfrontar-se amb l’emperador Enric IV.
Continua parlant el documental de que l’església dominava tots els aspectes de
la vida de les persones, des del temps al patronatge de la ciutat o l’educació. Ací
introdueix el tema de les universitats, que començaren a fundar-se a Europa al segle XI
amb Bolonia com a pionera. Els religiosos, sobretot el monjos, degut al seu alt nivell
intel·lectual començaren a copsar els llocs docència. Cada universitat tenia una
especialitat, per exemple la de París dominava molt be la filosofia i la teologia, mentre
que Bolonia destacava pel dret. Un exemple de monjo erudit fou Pietro d’Arano que
estudia a Averroes i per tant els textos aristotèlics. Va sintetitzar l’astrologia i la va
aplicar a la medicina, segons els cicles del paletes i de la lluna proposava un remei o un
altre.
