


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documental explora la religión católica en la Edad Media, las reformas papales, el ascenso del monacato y la aparición de las universidades. También habla sobre la mezcla entre religión, magia y creencias populares. Se menciona la vida ascética de las órdenes monásticas y la importancia de los monasterios autónomos. Los obispos tenían poder político y practicaban la simonía y el nicolaísmo. Las reformas de Gregorio VII intentaron acabar con estas prácticas. Se destaca la fundación de universidades en Europa, como Bolonia, y la importancia de los religiosos en la enseñanza. También se aborda el estudio de la magia, la alquimia y la astrología, y la persecución de herejes a través de la Inquisición.
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



BROGNIEZ MALONDA, Sergio – 2A.
Activitat Complementària – Bloc1.
L’edat Mitjana: Fe, ciència i màgia.
El documental narra els principals trets de la religió catòlica occidental en la plena edat mitjana, les reformes papals, l’ascensió del monacat, l’aparició i consolidació de les universitats i la barreja entre la religió, la màgia i les creences populars.
En primer lloc comença parlant de com des dels inicis de la religió cristiana, des de que l’emperador Constantí la permetés el 313, va anar degradant-se l’estil de vida de Crist. En aquest context naixen les ordres monàstiques, que busquen un estil de vida més ascètic. Renuncien al món per seguir una fe més pura. L’originador d’aquest moviment en occident fou san Benet de Nurcia i la seua màxima fou el ora et labora. Els monestirs eres autònoms i autosuficients ja que els monjos no poden tindre possessions i produeixen el que necessiten per sobreviure. En les ciutats la figura referent del cristianisme era el bisbe. Aquests tenien un gran poder polític i moltes vegades ostentaven títols comtals. Degut a aquest poder polític, la simonia o venta de càrrecs eclesiàstics era una pràctica habitual entre bisbes i laics al igual que el nicolaisme. En aquest en context apareixen les reformes de Gregori VII que pretenen acabar amb aquestes situacions. Amb el Dictatus Papae, es condemnen aquestes pràctiques però s’enceta un problema que venia de llarg pel Dominium Mundi que portarà al Papa a enfrontar-se amb l’emperador Enric IV.
Continua parlant el documental de que l’església dominava tots els aspectes de la vida de les persones, des del temps al patronatge de la ciutat o l’educació. Ací introdueix el tema de les universitats, que començaren a fundar-se a Europa al segle XI amb Bolonia com a pionera. Els religiosos, sobretot el monjos, degut al seu alt nivell intel·lectual començaren a copsar els llocs docència. Cada universitat tenia una especialitat, per exemple la de París dominava molt be la filosofia i la teologia, mentre que Bolonia destacava pel dret. Un exemple de monjo erudit fou Pietro d’Arano que estudia a Averroes i per tant els textos aristotèlics. Va sintetitzar l’astrologia i la va aplicar a la medicina, segons els cicles del paletes i de la lluna proposava un remei o un altre.
En aquest context apareix la màgia com a matèria de estudi per alguns. En Europa creix l’interès per l’alquímia i l’astrologia, alguns erudits pensen que hi ha una màgia bona que pot ser beneficiosa i una altra fosca i lligada al dimoni i a la cacera de bruixes. També proliferen els exorcismes duts a terme tant per eclesiàstics com per pagans per tal de acabar amb les possessions. El papa Inocenci III decideix posar en marxa la inquisició per tal d’acabar amb aquestes pràctiques i perseguir als heretges que operen fora de l’església.
Per tant, i com a resum, podem dir que els segles XI i XII foren temps convulsos per a l’església. Per una banda trobem un sector que es deslliga de ella per formar les seues pròpies ordres i seguir una regla de vida. Per una altra banda el papa ha de lluitar contra les males pràctiques dins de la institució i a més plantar cara a l’emperador per tal de poder legitimar-se com a vertader hereu de Roma i de la cristiandat. I finalment trobem un munt de pràctiques que barregen màgia, creences populars , ciència i fe i que l’església perseguirà per herètiques.
En temps de guerra la tònica canviava completament i els senyors i cavallers es preparaven per a aquesta. La forma més habitual de guerra era l’assetjament de ciutats o castells. Els invasors pretenien causar fam i epidèmies en les poblacions tallant el subministrament d’aliments i aigua o enverinant-la si la font es trobava fora de les muralles. Es recomanava fer els assetjaments en estiu per ja que l’aigua s’acabava abans i la collita encara no s’havia recollit. Si la població interior no es rendia l’atacant podia vèncer les defenses mitjançant la maquinaria d’assetjament. Destaca l’ariet pel seu ús habitual per a trencar les portes i les torres d’assetjament que podien ser igual o més altes que els propis murs. En l’artilleria el trabuquet era molt utilitzat també per la seua capacitat per trencar les muralles a distància. El defensor podia respondre amb els arquers i ballesters apostats en les muralles i amb una forta construcció defensiva que arribava fins a tres arcs concèntrics de murs.
En resum, el castell fou un element central de la vida i la societat en l’Edat mitjana que ha arribat fins als nostres dies com a l’element més representatiu d’aquella època.