Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Metabolismo de los Glúcidos: Glucólisis y Vía de las Pentoses-Fosfato - Prof. Casado, Apuntes de Bioquímica

El proceso de degradación de glúcidos, con énfasis en la glucólisis y la vía de las pentoses-fosfato. Se detalla el esquema general, las reacciones implicadas, el equilibrio energético y la regulación de estas vías metabólicas. Además, se mencionan otros monosacáridos como la fructosa, la manosa y la galactosa y sus destinos metabólicos.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 13/03/2014

urii93
urii93 🇪🇸

3.9

(53)

6 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DEGRADACIÓ DELS GLÚCID
Rutes principals del metabolisme dels glúcids
Glucòlisi:
Esquema general de la via - localització
Reaccions i enzims implicats
Estequiometria global i rendiment energètic
Incorporació d’altres glúcids
Fermentacions làctica i alcohòlica
Via de les pentoses-fosfat:
Fases de la via
Localització i sentit metabòlic
Rendiment energètic
GLUCÒLISI
Primer s’ha d’activar la glucosa, i aixó es fa gràcies a l’hexoquinasa, un enzim amb una gran afinitat per la
glucosa. En el fetge però, tenim la glucoquinasa que és exclusiva per la glucosa i per aixo la glucosa té un
comportament diferent al fetge. El fetge emmagatzemara glucosa quan hi hagi molta en sang, ja que la Km de la
glucoquinasa és més gran que la de la hexoquinasa.
La fase preparativa implica la transformació i escició de la glucosa en dos trioses fosfat, el gliceraldehid-3-P i la
dihidroxiacetona-P, entre les quals existeix un equilibri. En aquesta fase es produeix una despesa energética: 2
molècules d’ATP per molécula de glucosa. La finalitat d’aquesta fase és la d’activar i preparar les molècules de
glucosa per al seu posterior processament.
La fase d’obtenció d’energia implica la transformació de la molécula de gliceraldehid-3-P a piruvat, mitjançant
una serie de reaccions que alliberen energía. S’obtenen 4 molècules d’ATP i dues de NADH + H+ per molecula de
glucosa, per tant s’allibera més enrgia que la consumida en la fase preparatoria, donant lloc a un guany net de 2
ATP i 2 NADH + H+.
LES 10 REACCIONS DE LA GLUCÒLISI:
1. Fosforilació de la glucosa a glucosa-6-P
2. Conversió de la glucosa-6-P a fructosa-6-fosfat
3. Fosforilació de la fructosa-6-P a fructosa-1,6-bifosfat
4. Escisió de la fructosa-1,6-bifosfat en dues trioses fosfat
5. Interconversió de les trioses fosfat
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Metabolismo de los Glúcidos: Glucólisis y Vía de las Pentoses-Fosfato - Prof. Casado y más Apuntes en PDF de Bioquímica solo en Docsity!

DEGRADACIÓ DELS GLÚCID

Rutes principals del metabolisme dels glúcids

Glucòlisi:

  • Esquema general de la via - localització
  • Reaccions i enzims implicats
  • Estequiometria global i rendiment energètic
  • Incorporació d’altres glúcids

Fermentacions làctica i alcohòlica

Via de les pentoses-fosfat:

  • Fases de la via
  • Localització i sentit metabòlic
  • Rendiment energètic

GLUCÒLISI

Primer s’ha d’activar la glucosa, i aixó es fa gràcies a l’hexoquinasa, un enzim amb una gran afinitat per la glucosa. En el fetge però, tenim la glucoquinasa que és exclusiva per la glucosa i per aixo la glucosa té un comportament diferent al fetge. El fetge emmagatzemara glucosa quan hi hagi molta en sang, ja que la Km de la glucoquinasa és més gran que la de la hexoquinasa.

La fase preparativa implica la transformació i escició de la glucosa en dos trioses fosfat, el gliceraldehid-3-P i la dihidroxiacetona-P, entre les quals existeix un equilibri. En aquesta fase es produeix una despesa energética: 2 molècules d’ATP per molécula de glucosa. La finalitat d’aquesta fase és la d’activar i preparar les molècules de glucosa per al seu posterior processament.

La fase d’obtenció d’energia implica la transformació de la molécula de gliceraldehid-3-P a piruvat, mitjançant una serie de reaccions que alliberen energía. S’obtenen 4 molècules d’ATP i dues de NADH + H+^ per molecula de glucosa, per tant s’allibera més enrgia que la consumida en la fase preparatoria, donant lloc a un guany net de 2 ATP i 2 NADH + H+^.

LES 10 REACCIONS DE LA GLUCÒLISI:

  1. Fosforilació de la glucosa a glucosa-6-P
  2. Conversió de la glucosa-6-P a fructosa-6-fosfat
  3. Fosforilació de la fructosa-6-P a fructosa-1,6-bifosfat
  4. (^) Escisió de la fructosa-1,6-bifosfat en dues trioses fosfat
  5. Interconversió de les trioses fosfat

Oxidació del gliceraldehíd-3-P a

1,3-bifosfoglicerat

  1. Primera fosforilació a nivel de substrat
  2. (^) Conversió del 3-fosfoglicerat a 2-fosfoglicerat
  3. Deshidratació de 2-fosfoglicerat a fosfoenolpiruvat
  4. Segona fosforilació oxidativa a nivel de substrat

FASE 1: Glucosa + 2 ATP 2 gliceraldehids-3-P + 2 ADP

FASE 2: (Gliceraldehid-3-P + 2 ADP + NAD+^ + P i Piruvat + 2 ATP + NADH + H +^ + H 2 O) x 2

GLOBAL: Glucosa + 2 ADP +2 NAD +^ + P (^) i 2 Piruvat + 2 ATP + NADH + 2H +^ + 2 H 2 O

ELS 3 PUNTS REGULADORS DE LA GLUCÒLISI

Corresponen a les tres reaccions irreversibles, catalitzades respectivament per la hexoquinasa, la fosfofructoquinasa-1 i la piruvat quinasa, regulades al·lostèricament.

La hexoquinasa està regulada al·lostèricament pel seu producte, la glucosa-6-P, que inhibeix l’actació de l’enzim. També s’hinibeix per ATP ( indicador de que hi ha suficient energía).

La fosfofructoquinasa-1 està activada per fructosa-2,6-bifosfat i AMP ( indicador de baixa producción energética), i s’inhibeix per citrat, ATP i H+^.

La piruvat quinasa és inhibida quan hi ha suficient ATP o existeixen altres combustibles com l’acetil-Coa, i està potenciada per la presencia d’AMP i de fructosa-1,6-bifosfat.

VIA DE LES PENTOSES FOSFAT

En aquesta ruta la glucosa s’oxida, i s’obté energía, però no en forma d’ATP. Entre les finalitats de la ruta es troven:

  • L’obtenció de poder reductor en el citoplasma ( NADPH + H+^ )
  • L’obtenció de diversos monosacàrids de longituds entre 3 i 7 àtoms de C.

FASES DE LA VIA DE LES PENTOSES FOSFAT

Es divideix en dues fases:

  1. LA FASE OXIDATIVA: consta de 3 reaccions. En elles, una molecula de glucosa-6-P s’oxidarà a 6-Fosfogluconolactona , que será hidrolitzada a 6-Fosfoglucanat, el qual patirà una descaboxilació oxidativa rendint ribulosa-5-P.

En aquesta fase é son es crea el poder reductor.

  1. LAFASE NO OXIDATIVA: implica una serie de reorganitzacions moleculars entre diferents monosacarids, caracteritzades principalment per la transferencia de fragments de dos o tres atoms de C d’un monosacàrid a un altre. En aquesta fase actúen una sèrie d’enzims tals com les isomerases i les epimerases, encara que els enzims encarregats de tranferir els fragmnts de C son les transcetolases i les transaldoases.

El sucre que cedeix els C es sempre una cetosa i l’acceptor una aldolasa.

Transcetolases 2 C

Transaldoases 3 C

REGULACIÓ DE LA VIA

El punt clau de la regulació de les pentoses fosfat és el primer pas de la fase oxidativa, que està catalitzat per la glucosa-6-P DH. Aquest enzim s’inhibeix per la presencia de NADPH + H+^ , i s’activa per el GSSG (glutatió oxidat), i també s’activa per la presencia del su propi substrat , la glucosa-6-P.