Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Derecho Civil I: Concepto, Funciones, Diferencia entre Derecho Civil y Derecho Público, Apuntes de Derecho Civil

Una introducción al Derecho Civil I, incluyendo el concepto básico de derecho civil, sus funciones, y la diferencia entre derecho civil y derecho público. El texto aborda la naturaleza común de derecho civil, su objetivo de regular las relaciones entre personas, y cómo difiere del derecho públic en cuanto a sujetos y objetivos. Además, se discute la importancia de la interrelación entre derecho civil y derecho público en la actualidad.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 19/10/2021

tiraville
tiraville 🇪🇸

5

(1)

21 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Dret civil I
TEMA 1: EL DRET CIVIL I ELS ORDENAMENTS CIVILS
1. EL CONCEPTE DE DRET CIVIL
Dret civil general. Objectiu regulació:
- La persona (poder ser titular, la capacitat d’obrar i exercir lliurement els drets) i els
drets que té pel fet de ser persona (dret a tenir un nom). Una persona es persona des
de que neix, es desprèn de la seva mare. Si sobreviu 12 hores es titular de dret i
l’ordenament jurídic el en compte. Hi ha situacions que tot i que el nado no ha
nascut te situacions de dret. Es regula la seva mort també.
- Les relacions que es deriven per ser subjecte d’un nucli familiar (pel fet e formar part
duna família tenim drets)
- El patrimoni d’una persona
oPassiu: deutes
oActiu: béns avaluables positivament econòmicament
Funció:
- Es el dret comú dintre de l'ordenament jurídic (art 111-4 CC)
Quan una persona (nucli) assumeix una característica ja no es dret civil, sinó que serà o dret
mercantil o laboral.
Quan aquesta assumeixi un imperium dret administratiu
1.1 DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT
Dret civil es un dret privat però no tot el dret privat.
Aquest té la funció de supletorietat de tot allò que no està en el dret privat.
Tradicionalment es troba el dret públic i privat, però cada cop estan molt més entrellaçades.
Exemple: quan vas a universitat privades pagues una quantitat de diners més elevada
que si vas a una universitat publica. Però al final, quan acabes dues obtenen un títol
universitari.
Dret especial part de dret privat que per raons histories o d’altre índole gaudeix
d’autonomia legislativa, científica i didàctica
oDret mercantil
oDret laboral
Dret públic últimament intervé bastant en els temes de menors d’edat.
Quan parlem de dret civil excloem al dret públic. Aquest dret civil es l'exclusió en quan pugui
qualificar-se de mercantil, comercial i de laboral, objecte de drets especials.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Derecho Civil I: Concepto, Funciones, Diferencia entre Derecho Civil y Derecho Público y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

TEMA 1: EL DRET CIVIL I ELS ORDENAMENTS CIVILS

1. EL CONCEPTE DE DRET CIVIL

Dret civil general. Objectiu  regulació:

  • La persona (poder ser titular, la capacitat d’obrar i exercir lliurement els drets) i els drets que té pel fet de ser persona (dret a tenir un nom). Una persona es persona des de que neix, es desprèn de la seva mare. Si sobreviu 12 hores es titular de dret i l’ordenament jurídic el té en compte. Hi ha situacions que tot i que el nado no ha nascut te situacions de dret. Es regula la seva mort també.
  • Les relacions que es deriven per ser subjecte d’un nucli familiar (pel fet e formar part duna família tenim drets)
  • El patrimoni d’una persona o Passiu: deutes o Actiu: béns avaluables positivament econòmicament Funció:
  • Es el dret comú dintre de l'ordenament jurídic (art 111-4 CC) Quan una persona (nucli) assumeix una característica ja no es dret civil, sinó que serà o dret mercantil o laboral. Quan aquesta assumeixi un imperium  dret administratiu

1.1 DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT

Dret civil es un dret privat però no tot el dret privat. Aquest té la funció de supletorietat de tot allò que no està en el dret privat. Tradicionalment es troba el dret públic i privat, però cada cop estan molt més entrellaçades. Exemple: quan vas a universitat privades pagues una quantitat de diners més elevada que si vas a una universitat publica. Però al final, quan acabes dues obtenen un títol universitari. Dret especial  part de dret privat que per raons histories o d’altre índole gaudeix d’autonomia legislativa, científica i didàctica o Dret mercantil o Dret laboral Dret públic últimament intervé bastant en els temes de menors d’edat. Quan parlem de dret civil excloem al dret públic. Aquest dret civil es l'exclusió en quan pugui qualificar-se de mercantil, comercial i de laboral, objecte de drets especials.

DRET PÚBLIC

  • Normes imperatives
  • Subjectes de les relacions: les relacions en les que ambdós subjectes o un es una entitat jurídica publica
  • Objectiu: vetllar per l’interès general
  • Si una de les parts te un imperium, te una situació avantatjosa
  • Quan intervingui una persona amb una determinada potestat, imperium, amb l'objectiu de interessos públics. DRET PRIVAT
  • Normes dispositives (pot arribar a un pacte), però hi ha normes imperatives
  • Subjectes de les relacions: entre particulars
  • Objectiu: persegueixen l'interès particular
  • Dues parts estan en igualtat 1.2 MATERIES DEL DRET CIVIL El contingut del dret civil es configura per la persona i el seu matrimoni  Persona: o Es contempla la persona en sí mateixa considerada i els drets que li són inherents (béns i drets de la personalitat) i tracta també relacions familiars de la persona (dret de la família  el dret dels pares sobre fills, la successió, els pactes...):  Ex: drets d’autor, drets de família, de la imatge, de la intimitat, protecció moral, dret de la vida  Patrimoni: conjunt de dret avaluables en diners que pertanyen a una persona o Dret patrimonial o Dret de coses (tothom ho ha de respectar): propietat, usufructua, immobles.. o Dret de crèdits : relació contractual o extracontractual (afecta nomes a les parts o Dret de successions : un cop la persona mor entra en joc i es pregunta cap a un va el patrimoni de la persona morta.  A Catalunya es pot fer el contracte successori. No es pot modificar excepte si les dues parts es posen d’acord.  Normes de successió intestada  el primer en heretar són els fills

Passava amb Galicia, Navarra, Aragó i les illes Balears. Reconegut des de la CE, abans es considerava un dret especial. Considera dret general afecta a les seves competències exclusives.

4. COMPETENCIES LEGISLATIVES DE LES COMUNITATS AUTONOMES

El CC no inclou tota normativa civil, coexisteix: a. Lleis especials aprovades abans de la seva redacció, i una vegada en vigor i amb posteritat b. Amb dret forals a. Llei de bases de 1888 va establir que les províncies i territoris en els que substitueix dret foral al moment de l’entrada en vigor del CC el conservaran en tota la seva integritat incorporant-se a través d’apèndixs al propi CC, no obstant nomes s’aprova un apèndix, el del dret foral d’Aragó. A partir de la CE es considera que hi ha d’haver una igualtat i hi ha varies regions que estan fent les seves pròpies lleis. Junt al CC hi ha el dret civil propi en les regions que es mantenen a través de les seves compilacions. Legislacions civils que es mantenen durant la codificació del dret civil, s XIX, segueixen vigents la actualitat. Art 149.1 8 CE CE  promou el pluralisme = formació democràtica del dret. Matèries de dret civil competència exclusiva de l’estat (estat espanyol té legislació en....)

  • Regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques – que s’estableixi que abans de l’entrada en vigor una norma ha d’estar publicada a un diari
  • Les relacions jurídic-civils relatives al matrimoni i formes – el fet de que es requereix dos testimonis en la celebració del matrimoni.
  • L'ordenació dels registres i instruments públics
  • La base de les obligacions contractuals – això es conseqüència de la unitat de mercat però el legislador català intenta regular obligacions contractuals i el TC li ha dit que això es una de les bases. Ens hem d’atendre al que ens digui el TC i dependrà del moment històric en el que ens trobem i si es més progressista o conservador. Forma de la contra venta, el frau de llei.
  • La determinació de les fonts de dret, amb respecte, en aquest cas, a les normes de determinació de les fonts establertes als drets “forals o especials”. – en primer lloc

esta la CE, lleis, etc però en el cas del dret foral tingui el seu propi sistema de fonts s’aplicarà el dret civil català. Com dèiem si hi ha una llacuna es va al principis generals. Competències de les CCAA:

  • Conservació: dret civil espanyol ha de respectar
  • Modificació: legislador català pot modificar les seves institucions.
  • Desenvolupament: CCAA diuen que tot allò que no esta regulat com a competència exclusiva, el legislador pot regular-ho. Entra el lloc el TC que opta una posició inter mitja i diu que per que el legislador autonòmic gestioni i ha d’haver connexió amb el que es volia regular, però aquet punt de connexió es difícil de establir. 5. CODIFICACIO DEL DRET PRIVAT CATALÀ. Fases:
  1. Compilació de dret civil de Catalunya a. Compilació de Dret Civil Especial de Catalunya b. S’elimina el títol d’especial perquè es una llei autonòmica i es recupera la jurisprudència catalana. c. Es redacta amb català
  2. Lleis especials a. S'aniran aprovant lleis que serviran pels següents codis b. Parlament català utilitza les lleis especials per anar actualitzant l’ordenament i. Llei de filiació de 27 abril de 1991
  3. Codificacions parcials a. Abans de tenir CC Catalunya, hi havia un llibre segons la rama. i. Ex: codi de família, codi de consums b. Es pretén regular un codi de dret patrimonial però es farà en la següent fase
  4. Codi Civil de Catalunya a. Elaborar un CC de Catalunya i tenir en un mateix text tot l’ordenament jurídic català mitjançant l'establiment d’un sistema de fons del dret català b. Es un dret comú. c. Te influencia en un CC Holandès. S’estableix una tècnic flexible. d. Es un Codi obert: pot incorporar noves regulacions o modificacions e. Sistema de numeració d’articles discontinua.