Núria Fabrés Masip
PAC 1. Processos col·lectius i acció social
Acció col·lectiva aula 5
Primerament, m'agradaria fer referència al concepte de conducta col·lectiva. Al mòdul, citen a
R.P.Appelbaum i W.J. Chambliss (1997), que ho defineixen com “una acció voluntària, dirigida a
una meta, que es produeix en una situació relativament desorganitzada, en el qual les normes i
valors predominants de la societat deixen d'actuar sobre la conducta individual. (...) Consisteix en
la reacció d'un grup a alguna situació” (p.9). En relació amb això, les manifestacions ocasionades
per la mort de Michael Brown a Ferguson, es donen totes les condicions necessàries per entendre
bé el concepte de conducta col·lectiva.
Als diferents articles de diaris que se'ns presenten a l'enunciat de la PAC, ens mostren com els
manifestants duen a terme una acció voluntària dirigida a aconseguir justícia i que es presentin
càrrecs per l'agent que va matar a Brow. Al diari El Observador esmenta que: “protestan por la
muerte el 9 de agosto de un joven negro desarmado por disparos de un agente blanco” (Belloc,
C., 2014). Durant les manifestacions, es produeixen varies situacions desorganitzades en què es
deixa d'actuar de forma individual; com ara els altercats, disturbis i saquejos que provoquen que la
massa deixi de seguir les normes que estableix la societat.
L'anàlisi d'aquesta acció col·lectiva des de la teoria de la identitat social, em permet apropar-me a
fenòmens conductuals, tant individuals com col·lectius. Si un grup comparteix la identitat provoca
més lideratge, per tant, més capacitat “de asegurar que sus esfuerzos se complementen entre sí y
se orienten en la forma más eficaz para alcanzar los objetivos del grupo” (Reicher, S., 1990). Al
text, d'Stephen Reicher (1990), dedueixo diferents postures davant el concepte d'identitat social.
Bon, no presta atenció al context social, afirma que: “cuando las personas se reunen en masa, se
convierten en anónimas, lo que conduce a la pérdida del sentido el yo” (p.248). En canvi, Tajfel i
Turner no entenen a l'individu i la societat com quelcom separat, sinó que cada individu es percep
com a membre d'una categoria social.
Henry Tajfel ens parla d'afavorir els membres del propi grup per tal d'obtenir una identitat social
positiva. Si al grup al què pertanys surt afavorit, tu també. Això fa referència a la teoria de
categorització social, que s'accentua les diferències entre els diferents grups socials. Referent a la
notícia de Brow, primerament observo que es crea una distinció entre dues ètnies, per tant, dues
categories socials: “las protestas, (…) fueron provocadas por la muerte a manos de un policía de
una persona de una minoria racial” (Belloc, C., 2014). Per exemple, cada persona que s'està
manifestant, es defineix com a membre d'aquella categoria social, i cada individu aprèn i crea les
normes de la categoria a la qual pertanyen. S. Reicher afirma que “la conducta de los miembros
