Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


dimensión territorial, Resúmenes de Geografía

introducción a la diemensión territorial

Tipo: Resúmenes

2017/2018

Subido el 04/06/2018

maria-palomares
maria-palomares 🇪🇸

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Introducció a la dimensió territorial del turisme
1.1. Historia i naturalesa de la Geografia
Època clàssica (s.V a.c.) :
“Geo-graphía” escriptura de la Terra.
Es l’estudi de la Naturalesa d’una manera més enfocada a la ciencia, és a dir, d’una manera
més racional allunyada a tota explicació religiosa. Es pasa de les comogonies (religió) a les
cosmologies (ciència).
És en aquesta época que es representa cartogràficament la Terra. Apareixen les primeres
escoles de cartogràfs. També es porten a terme els primers càlculs per saber les mesures
de la Terra. En aquesta època Ertòstenes calcula una que la Terra té una circumferència de
39.500 km, un númeru molt aproximat a la veritat.
Època medieval:
A l’època medieval la religió torna a tenir un pes molt rellevant en la societat. Aquesta
importància fa que la cartografia perdi realitat i es fan mapes simbolics ja que intenten
explicar la Terra segons el relat bíblic. Només tenen en compte 3 continents: Europa, Asia i
Àfrica. Aquests mapes es coneixen com a T-O degut a la seva forma. Els geogràfs de la
època acaben donant forma a els mites de la religió.
Època del renaixement:
Es recupera la cartogràfica clàssica que estava més avançada que la medieval, ja que era
més fidel a la realitat.
A més és un moment de grans exploracions i descobriments geogràfics (ex: Amèrica).
La gorgràfia i la cartogràfia fa un gran salt, degut a les exploracions i descobriments. També
es comença a despertar un interès per les ciències empíriques (creure en allò que es veu).
Així s’inicia una cosmovisió científica. A més també s’inicia una hegemonia Occidental i
centralitat Atlàntica (el mar Mediterrani perd la seva importància i la pren el oceà Atlàntic.
Època moderna:
La geografia moderna neix el s. XIX.
Es pot parlar d’un món pràcticament cartografiat.
La cartografia es converteix en una arma per fer la guerra, ja que el coneixement del territori
es un avantatge. A més també es converteix en una ciència al servei de la construcció
nacional dels Estats. També s’inicia una institucionalització d’aquesta Geografia. A partir
d’això el saber geogràfic es fragmenta i s’especialitza.
La Geografia deixa de ser un coneixement exclusiu del polític i econòmic per respondre
també a les “demandes” socials (qüestions socials, ambientals, …). Es en aquest moment
en el que apareix la Geografia del Turisme. També és en aquest moment en el que es
defineix i es concreta l’objecte d’estudi: espai, lloc, paisatge, territori, ambient.
1.2. Què és la Geografia del Turisme?
Avui en dia la cartografia també és un element que estructura la “mirada turística”.
1.2.1. La cartografia: llenguatge de la geografia.
La geografia consisteix en part en plasmar la terra sobre paper. A més a més determina y
condiciona la manera en la que entenem i observem la terra.
Un exemple que demostraria l’importància de la cartografia seria el cas de Cristòfor Colom,
que volguent trobar una alternativa més ràpida a la ruta de la seda va acabar trobant
Amèrica. En aquell moment es desconeixia cuantes milles marines separaven Europa
Dimensión territorial del turismo
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga dimensión territorial y más Resúmenes en PDF de Geografía solo en Docsity!

1. Introducció a la dimensió territorial del turisme

1.1. Historia i naturalesa de la Geografia

  • Època clàssica (s.V a.c.) : “Geo-graphía” → escriptura de la Terra. Es l’estudi de la Naturalesa d’una manera més enfocada a la ciencia, és a dir, d’una manera més racional allunyada a tota explicació religiosa. Es pasa de les comogonies (religió) a les cosmologies (ciència). És en aquesta época que es representa cartogràficament la Terra. Apareixen les primeres escoles de cartogràfs. També es porten a terme els primers càlculs per saber les mesures de la Terra. En aquesta època Ertòstenes calcula una que la Terra té una circumferència de 39.500 km, un númeru molt aproximat a la veritat.
  • Època medieval: A l’època medieval la religió torna a tenir un pes molt rellevant en la societat. Aquesta importància fa que la cartografia perdi realitat i es fan mapes simbolics ja que intenten explicar la Terra segons el relat bíblic. Només tenen en compte 3 continents: Europa, Asia i Àfrica. Aquests mapes es coneixen com a T-O degut a la seva forma. Els geogràfs de la època acaben donant forma a els mites de la religió.
  • Època del renaixement: Es recupera la cartogràfica clàssica que estava més avançada que la medieval, ja que era més fidel a la realitat. A més és un moment de grans exploracions i descobriments geogràfics (ex: Amèrica). La gorgràfia i la cartogràfia fa un gran salt, degut a les exploracions i descobriments. També es comença a despertar un interès per les ciències empíriques (creure en allò que es veu). Així s’inicia una cosmovisió científica. A més també s’inicia una hegemonia Occidental i centralitat Atlàntica (el mar Mediterrani perd la seva importància i la pren el oceà Atlàntic.
  • Època moderna: La geografia moderna neix el s. XIX. Es pot parlar d’un món pràcticament cartografiat. La cartografia es converteix en una arma per fer la guerra, ja que el coneixement del territori es un avantatge. A més també es converteix en una ciència al servei de la construcció nacional dels Estats. També s’inicia una institucionalització d’aquesta Geografia. A partir d’això el saber geogràfic es fragmenta i s’especialitza. La Geografia deixa de ser un coneixement exclusiu del polític i econòmic per respondre també a les “demandes” socials (qüestions socials, ambientals, …). Es en aquest moment en el que apareix la Geografia del Turisme. També és en aquest moment en el que es defineix i es concreta l’objecte d’estudi: espai, lloc, paisatge, territori, ambient.

1.2. Què és la Geografia del Turisme?

Avui en dia la cartografia també és un element que estructura la “mirada turística”.

1.2.1. La cartografia: llenguatge de la geografia.

La geografia consisteix en part en plasmar la terra sobre paper. A més a més determina y condiciona la manera en la que entenem i observem la terra. Un exemple que demostraria l’importància de la cartografia seria el cas de Cristòfor Colom, que volguent trobar una alternativa més ràpida a la ruta de la seda va acabar trobant Amèrica. En aquell moment es desconeixia cuantes milles marines separaven Europa

d’Orient ja que seguien basant-se en el mapa de Ptolomeu. El mapa de Ptolomeu era erroni ja que la longitud de terra la dibuixaven molt més gran del que realment era. Un altre exemple que demostra la importància de la cartografia es l’elaboració d’una catogràfia en la que ja s’inlcuia Amèrica en el mapa com a un nou continent. En aquella epoca la cartografia era una ciència en auge i hi havien empreses que competien per tenir els mapes més avançats. En resum es podría dir que la cartografía asigna toponims i en conseqüencia acaba construint entitas territorials.

1.2.2. La imatge cartogàfica no és “objectiva”. Per què?

  • La Terra no és plana (esferica): el problema de la geometria i la maetmàtica.
  • La realitat és molt complexa: el problema de la “generalització”.
  • El “punt de vista” dels mapes: el problema de l’egocentrisme.

Definició gegràfica de mapa: informació espacial que traslladem sobre qualsevol superfície. “Un mapa és una representació geomètrica plana, simplificada i convencional, de tota o només una part de la superfície terrestre respectant una relació de similitud proporcionada que anomenem escala.”

1.2.3. Què vol dir “representació geomètrica plana”?

Per traslladar correctament la superfífice de la Terra sobre un pla necessitem:

  • (^) Definir la forma de la Terra: no és una esfera, sinó un geoide o el·lipsoide de revolució.
  • Definir la projecció: que és el nom que rep la operació geomètrica necessària per presentar sobre el paper aquest geoide. Ja que la la Terra no és desplegable, no es por traslladar mtjançant la projecció de la de seva superfície sobre un pla sense deformar-lo, es per això que els cartògrafs ho interpreten com un con o cilindre. Els sistemes de projecció que existeixen tenen avantatges i inconvenients; cap conserva totes les propietats de la superfícies. N’hi ha que conserven la forma proporcional de les àrees, d’altres que conserven les distàncies i altres les formes. Exemples:
  • Mercator: en aquesta projecció es conserven les distàncies, tot i que les mides no son les reals.
  • Peters: en aquesta projecció es respecten les dimensions dels contitents i les superfícies.

1.2.4. Què vol dir representació simplificada i convencional?

  • El cartògraf ha de seleccionar el que vol representar; per tant, simplifica (generalitza).
  • El cartògrad utilitza signes o símbols convencionals (acceptats).
  • La semiologia gràfica estudia l’expressió gràfica dels mapes. Està relacionada amb la llegenda. Si una cartografia compleix tots aquests requisits, permet que el turista ha de poder ser autònom amb el mapa. Per molt expressiu que sigui, cap mapa és bo sense títol ni llegenda. Com a document gràfic, el mapa s’ha de poder aïllar, si és precís, del context literaris o cartogràfic del llibre o col·lecció al qual pertany”.