Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mitos y Epítetos de los Dioses Romanos: Ares, Afrodita y Dionisos, Apuntes de Griego

Información sobre los dioses romanos Ares, Afrodita y Dionisos, sus epítetos, ámbitos de actuación, atributos, genealogía y mitos principales. Ares es el dios de la guerra, Afrodita es la deessa del amor y Dionisos es el dios de la vegetación y el vi. Cada uno de ellos tiene una historia y mitos asociados que se detallan en este texto.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 06/11/2020

cecilia_susy_2002
cecilia_susy_2002 🇪🇸

5

(3)

12 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ARES
1. Epítets
El seu nom romà és Mart encara que també és conegut amb l’epítet ‘Venjador’,
‘August’, ‘Escut’, ‘Pare’, ‘Victoriós’, ‘Protector dels boscs’, ‘Poderós’.
2. Àmbits d’actuació
És el déu de la guerra, inicia les conteses, representa la guerra agressiva, el coratge
brutal i la lluita sense pietat, així com la matança.
Encara que a Grècia se li va donar poc valor, a Roma era considerat déu de la
fertilitat dels camps, de la guerra i del valor ciutadà-militar. Per això, el Mart romà
també és el déu de l’agricultura i de la venjança justa.
El seu sèquit estava format per Enio (deessa de la guerra), pels seus fills Deimos
(espant) i Fobos (por), Eris (discòrdia) i una multitud de dimonis que els feia servir
com un escut.
3. Atributs
La seva figura es presenta violenta i salvatge, fins i tot, odiada pels propis déus. Així
mateix apareix com un home jove i feroç, armat, que pot venir acompanyat d’un
carro duit per cavalls salvatges (fills d’Erínnia).
Els seus atributs són les armes, la llança, el casc, el carro i la torxa encesa.
Els seus principals animals són el ca, el voltor i el senglar.
Una representació coneguda és Mart descansant - Velázquez.
4. Genealogia
És fill de Zeus i d’Hera, i per tant germà de Vulcà, Hebe i Ilitía.
Pel que fa a la seva descendència, amb Afrodita engendrà Fobo, Deimo i Harmonia,
i a més, també engendrà a Tereu amb Bistonis.
5. Mites principals
Afrodita, malgrat ser la dona d’Hefest, va mantenir una relació infidel amb Ares, dins
el palau que Hefest havia construït per ella. No obstant això, Hèlios, el déu que tot
veu, li contà a Hefest aquesta infidelitat. Quan Hefest ho descobrí i disposà una
espècie de xarxa màgica sobre el llit per caçar a la parella en acció, i se’n va anar a
Lemnos. Mentrestant, en veure que Hefest se n’anava, Ares arribà al palau, i
ràpidament anaren tot dos al llit, on la xarxa els caçà. Hefest cridà a tots els déus per
vegessin aquella infidelitat i arreu d’allò, Ares fou desterrat de l’Olimp.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mitos y Epítetos de los Dioses Romanos: Ares, Afrodita y Dionisos y más Apuntes en PDF de Griego solo en Docsity!

ARES

  1. Epítets El seu nom romà és Mart encara que també és conegut amb l’epítet ‘Venjador’, ‘August’, ‘Escut’, ‘Pare’, ‘Victoriós’, ‘Protector dels boscs’, ‘Poderós’.
  2. Àmbits d’actuació És el déu de la guerra, inicia les conteses, representa la guerra agressiva, el coratge brutal i la lluita sense pietat, així com la matança. Encara que a Grècia se li va donar poc valor, a Roma era considerat déu de la fertilitat dels camps, de la guerra i del valor ciutadà-militar. Per això, el Mart romà també és el déu de l’agricultura i de la venjança justa. El seu sèquit estava format per Enio (deessa de la guerra), pels seus fills Deimos (espant) i Fobos (por), Eris (discòrdia) i una multitud de dimonis que els feia servir com un escut.
  3. Atributs La seva figura es presenta violenta i salvatge, fins i tot, odiada pels propis déus. Així mateix apareix com un home jove i feroç, armat, que pot venir acompanyat d’un carro duit per cavalls salvatges (fills d’Erínnia). Els seus atributs són les armes, la llança, el casc, el carro i la torxa encesa. Els seus principals animals són el ca, el voltor i el senglar. Una representació coneguda és Mart descansant - Velázquez.
  4. Genealogia És fill de Zeus i d’Hera, i per tant germà de Vulcà, Hebe i Ilitía. Pel que fa a la seva descendència, amb Afrodita engendrà Fobo, Deimo i Harmonia, i a més, també engendrà a Tereu amb Bistonis.
  5. Mites principals Afrodita, malgrat ser la dona d’Hefest, va mantenir una relació infidel amb Ares, dins el palau que Hefest havia construït per ella. No obstant això, Hèlios, el déu que tot veu, li contà a Hefest aquesta infidelitat. Quan Hefest ho descobrí i disposà una espècie de xarxa màgica sobre el llit per caçar a la parella en acció, i se’n va anar a Lemnos. Mentrestant, en veure que Hefest se n’anava, Ares arribà al palau, i ràpidament anaren tot dos al llit, on la xarxa els caçà. Hefest cridà a tots els déus per vegessin aquella infidelitat i arreu d’allò, Ares fou desterrat de l’Olimp.

AFRODITA

  1. Epítets El seu nom romà és Venus encara que també es coneguda amb els epítets com ‘Cipris’, ‘Anadiomena’, ‘Citerea’, ‘Pafia’, ‘Urania’ i ‘Pandemo’.
  2. Àmbits d’actuació A Roma era una divinitat molt antiga, que unint-se a Flora i Feronia, simbolitzava la fertilitat del sól i sobretot, dels camps de conreus. És la deessa de l’amor, del desig, de la bellesa femenina i també del matrimoni. A vegades, també és la deessa dels mariners i a Esparta, de la guerra.
  3. Atributs És menys poderosa físicament que els altres déus però capaç de subjugar-los, ja que el seu poder ve arreu de la seva bellesa i el control que té sobre el desig. Per això, es caracteritza per la bellesa i per la nuesa. Els seus atributs són la petxina i la poma. Els seus animals són el colom i el dofí. Les seves plantes són la rosa i la murta. Així mateix acostuma a aparèixer acompanyada de les Càrites o les Gràcies, les Hores i Eros (Cupido). Una representació coneguda és El naixement d’Afrodita o la Venus de Milo de Botticelli.
  4. Genealogia Encara que hi ha una versió que manté que és filla de Zeus i Dione, la més coneguda afirma que Afrodita és filla dels òrgans sexuals d’Urà que van caure a la mar quan van ser tallats per Cronos. Es diu que el naixement es produeix a Xipre. Mantingué relacions fecundes amb Hermes, amb Dionís i, sobretot, amb Ares, fins que Hefest els atrapà amb una finíssima xarxa i els exposà així lligats al davant dels altres déus. També es relacionà amb amants mortals, com Adonis i Anquises, i en ser escollida per Paris com la més bella de les deesses, atorgà al jutge la més bella de les mortals, que resultà ser Hèlena d’Esparta, fet que desencadenà la guerra de Troia.
  5. Mites principals Afrodita, malgrat ser la dona d’Hefest, va mantenir una relació infidel amb Ares, dins el palau que Hefest havia construït per ella. No obstant això, Heli, el déu que tot veu, li contà a Hefest aquesta infidelitat. Quan Hefest ho descobrí, disposà una espècie de xarxa màgica sobre el llit per caçar a la parella en acció, i se’n va anar a Lemnos. Mentrestant, en veure que Hefest se n’anava, Ares arribà al palau, i ràpidament anaren tot dos al llit, on la xarxa els caçà. Hefest cridà a tots els déus per vegessin aquella infidelitat i arreu d’allò, Ares fou desterrat de l’Olimp.

cabdell perquè no es perdés dins el laberint. S’anaren junts però aturaren a pernoctar a l’illa de Naxos, i en despertar, Ariadna trobà que Teseu l’havia abandonada, no obstant això, Dionís la trobà i s’enamorà, dugent-la a l’Olimp per complir el seu matrimoni. D’aquesta manera, engendraren 3 divinitats menors.

HERMES

  1. Epítets El seu nom romà és Mercuri encara que també és conegut com ‘Psicopompos’, ‘Déu Alat’, ‘Argifont’, ‘Missatger dels déus’ i ‘Portador del caduceu’.
  2. Àmbit d’actuació És el déu del comerç, de la fecunditat i dels morts. És per tant, protector dels comerciants i dels pastors. De fet, és el missatger dels déus, encara que també és reconegut com déus de les arts i de les habilitats. Per un altra banda, és protector dels lladres i porta amb ell la sort i l’abundància, així com la picardia. No obstant això, cal dir que primitivament, es presenta com el déu dels límits dels camps, de la invenció del foc, de la fertilitat humana i animal, i per tant, de la fortuna i de les riqueses. Així mateix, en època clàssica, apareix com un criat i missatger dels déus encara que també com un déu dels camins, viager i lladres o comerciants. Tanmateix, és protector de la música, pare de l’astronomia, de les matemàtiques i de les mesures. Finalment, cal dir que és guia de les ànimes i déu dels joves.
  3. Atributs És representat jove i alegre, amb un caràcter conciliador. Presenta un capell i unes sandàlies alades, a més del caduceu; un ceptre d’or amb dues serps envoltant que a la seva part superior te dues ales. Es diu que el ceptre infonia son. Els seus principals animals són el gall, el senglar, la cabra mascle i el moltó. Les seves principals plantes són les roselles, la murta i l’olivera. Acostuma a aparèixer acompanyat de Zeus. Una representació artística podria ser Hermes fermant-se la sandàlia de François Rude.
  4. Genealogia És fill de Zeus i Maia (Plèiade, filla d’Atles). A més, va tenir nombroses parelles, entre elles Afrodita, Mèrope i Dríope, amb qui engendrà diversos fills com Pan, Hermafrodit, Angelia i Tique.
  5. Mites principals Destaca sobretot el mite del seu naixement. Hermes va néixer al mont Cileno a l’Arcàdia. La seva mare, Maia, havia quedat secretament embarassada de Zeus, per això, la seva mare l’envoltà en flassades, però Hermes fugí mentre ella dormia. En fugir, va córrer fins Tessalia, on es trobava el ramat d’Apol·lo, i a qui li robà unes vaques i se les endugué a una cova a prop de Pilos. Dins la cova, va trobar una tortuga, i juntament amb els intestins de la vaca i la closca de la tortuga, creà la primera Lira. No obstant això, Apol·lo es queixà a Maia del robatori del seu fill, però aquesta no el va creure ja que Hermes ja havia tornat devora ella. Així mateix, intervingué Zeus per afirmar que ell mateix havia presenciat els fets, i va secundar a Apol·lo. Llavors, Hermes començà a tocar la lira que havia creat, i Apol·lo, enamorat del que escoltava, li canvià el seu ramat per l’instrument.