¡Descarga Disseny 2n periodisme y más Apuntes en PDF de Periodismo de Revistas solo en Docsity!
Disseny
TEMA 1. PROCEDIMENTS
- Bloc 1: Producció gràfica
- Procés
- Materials
- Especificacions
- Bloc 2: Edició
- Normes de compaginació
- Normes d’estil
- Normes de correcció TEMA 2. FONAMENTS
- Bloc 3: Fonamentació del disseny
- Concepte de disseny
- Standard
- Teorització del disseny
- Entipologia
- Aprehensió formal: sensibilitat i percepció
- Orgànica i inorgànica
- Missatge gràfic
- Estat Estètic TEMA 3. ELEMENTS
- Bloc 5: Arquitectura gràfica
- Tipometria
- Components
- Variables
- Espais color
- Expressió
- Ús i reproducció
- Tipologia
- Expressió
- Ús i reproducció
- Tipologia
- Expressió
- Ús i reproducció
Tema 1 - Procediments
Bloc 1: Producció gràfica
1. PROCÉS DE PRODUCCIÓ GRÀFICA
Realment tot es producció però el primer es intel·lectual, els dissenyadors també ho són. El concepte producció s’ha lligat molt a la industria manufacturera. Sobretot una empresa editorial, que es dedica a editar diaris i revistes, el que busca es viabilitat. Darrera d’aquest hi ha una ideologia però el que no volen es perdre diners.
- ETAPA 1: Ideació (pensament, conceptualització)
- pla de màrqueting
- Viabilitat tècnica i econòmica
- ETAPA 2 : Producció creativa
- Disseny gràfic: continguts i elements formals Un cop fet l’estudi de viabilitat entrem en la producció creativa d’un diari o d’una revista i hi intervé el disseny grafic a partir duns continguts i de donar-li forma a aquest contingut.
- ETAPA 3 : Producció industrial
- Preimpressió (correcció de textos, retoc d’imatges)és la redacció i quan es dissenya s’envia a la planta d’impressió
- Impressió: cal destacar 5 grans procediments d’impressions segons la forma impressora =matriu (component de la màquina q permet produir
- Grafismes i contragrafismes al mateix nivell: unes arees son receptores de tinta (grafismes) i les altres d’aigua (contragrafismes)
- Sistema indirecte (cilindre al mig) planxa i paper no es toquen
- Procés d’impressió òfset
- Planxa d’alumini
- Tinta greixosa
- Impressió en bloc i bobina
- Suport paperer
- El més utilitzat en premsa CONSIDERACIONS TÈCNIQUES: - Bona reproducció dels grafismes - indicat en tiratges mitjans i grans - gran velocitat d’impressió - admet una gran variabilitat de papers - pot presentar problemes d’estabilitat cromàtica:l’exces d’aigua si no es regula be pot ser que faci que els colors surtin diluïts, falta de color, concentració, intensitat - pot presentar problemes d’estabilitat dimensional del paper: el paper es dilata amb la humitat - limitat en la densitat (capa de tinta) Equilibri entre aigua i tinta ● FORMA BAIX RELLEU (Antítesi de la f. relleu) - llibres d’art, imatges (on el color és important)
- Grafismes situats per sota dels contragrafismes
- Sistema directe
- Procediment d’impressió: rotogravat
- Cilindre de coure
- Tinta líquida: cilindre de coure que esta gravant amb laser i es pot determinar les micres que volem de gravació
- Impressió en bobina
- Suport paperer i no paperer
- També utilitzat en premsa, més aviat en revistes (el paper ha de ser diferent, més bo que l’habitual)
- Únic procediment d’impressió que pot deixar mes tinta que els altres, per tant, els colors son mes intensos CONSIDERACIONS TÈCNIQUES:
- excel·lent reproducció del color
- gran velocitat d’impressió
- admet una gran variabilitat de suports
- alt cost de la forma impressora
- indicat per a tiratges grans
- posada en màquina lenta i cara ● FORMA PERMEOGRÀFICA
- Grafismes i contragrafismes al mateix nivell
- Sistema directe
- Procediment d’impressió: serigrafia
- Pantalla de polièster
- Tinta greixosa, a l’aigua, per a tèxtil
- Impressió en plecs i en bobina
- Suport paperer i no paperer
- No s’utilitza en premsa
- Podem regular si hi passa més tinta o menys tinta CONSIDERACIONS TÈCNIQUES:
- excel·lent reproducció del color (capa de tinta)
- econòmic per tiratges curts
- admet una gran variabilitat de suports
- producció lenta (en fulls)
- limitacions en la reproducció dels detalls fins
- assecatge lent ● FORMA DIGITAL ara es fan moltes coses en digitals però per a grans tiratges (quantitat d’exemplars que s’imprimeixen) no és rentable sinó que es molt cara. Si han de fer 30.000 exemplars del diari es poden imprimir en digitals però el preu de l’exemplar seria molt car.
- Grafismes i contragrafismes virtuals
- sistema directe i indirecte
- tecnologia d’impressió: injecció de tinta i làser
- tinta líquida, pigment en pols
- impressió en plecs i en bobina
- suport paperer
- no s’utilitza en premsa CONSIDERACIONS TÈCNIQUES
- bona reproducció del color
La majoria de les decisions es prenen per la viabilitat. ● Formats en paper ○ En plec: bàsics o tradicionals d’impremta* ■ 77x110cm i 77x55cm, gran cícero ■ 70x100cm i 70x50cm, cicero ■ 64x88 cm i 65x90 cm: doble marca major ■ 64x55 cm i 65x45: marca major ■ 32x44 cm: doble folio ■ 32x22 cm: folio ■ 56x88 cm: doble coquillé ■ 56c44 cm: coquillé normalitzats segons la nomenclatura DIN A0 - A1 - A2 (les mides corresponen a doblegar per la meitat el més gran) ○ En bobina: El paper es fabrica amb bobines , maquines que son rotatives (maquina que permet anar a altíssima velocitat per a fer grans quantitats d’impressions en poc temps, com en el diari). La rotativa nomes es compatible amb bobina i es la forma natural de fabricar el paper. Plec : procés que s’acostuma a fer en planta de producció. Hi ha molta producció gràfica que es fa en plec. Estan normalitzats segons la nomenclatura DIN ● Formats de diari ○ Llençol (38x60cm) - vertical (anglosaxó) ○ Berlinès (31x47cm) ○ Tabloide (28x43cm) - espanyol - més habitual
Son mesures relatives, no absolutes.
- dimensions de la bobina
- tipus de casat (l’impressió no és seqüencial - numeració de pàgines perquè després encaixi) Estan relacionades amb les dimensions de les bobines Tipus de casat: quantitat de pagines que entren dins de l’amplada de la bobina Les pagines van numerades però si la portada la considerem que es la pagina 1, la seguent es la numero 2. Pero si, per exemple el diari té 16 pagines la portada s’imprimirà al costat de la 16 perque els plecs van encaixats.
- 4 pàgines (un plec de bobina) LLENÇOL
- 8 pàgines (dos plecs de bobina) TABLOIDE (L’amplada de la bobina pot ser de varies pàgines) - (posteriorment es tallaria, es plegaria i s’encaixaria). (Parells a l’esquerra, imparells a la dreta) ● Formats de revista ○ Estàndard (19,5x27,5cm) (més petit que DIN A4) - en general (National Geographic NO). Portada: imatges a sang (imatge de fons més gran per poder-la refilar). ○ BIN A4 (21X29,7cm) La major part de les portades de revista tenen com a fons una imatge. Aquesta imatge no té marges, per tant queda tallada. A nivell tècnic, això es diu imatges de sang. Per tant, a l’hora de fer-la ha de ser una miqueta mes gran (uns 3 mm) que de normal perquè després s’ha de refilar perquè no es vegi amb defectes de producció.
- MUNTATGE DE LA PUBLICACIÓ
- Diaris: plecs encaixats
- Revistes: Plecs muntats o alçats - (plecs un a sobre de l’altre) foto del llom d’un llibre s’encolen o es cusen. La tapa encolada i els plecs cosits amb una grapa.
Procés d’edició
Afecta al departament de redacció i gràfic.
- Definir temàtica (tipologia, periodicitat, seccions, format, etc)
- Gestió de continguts (periodistes, reporters gràfics, col·laboradors, etc)
- Disseny i maquetació (direcció d’art) Instruments
- MANUAL D’EDICIÓ: Normativitzar l’escrit (gramatical, sintàctic, semàntic i d’estil literari) Afecta a la part dels periodistes, és a dir, a la part de la redacció i el contingut: gramàtica, estil, sintaxi)
- LLIBRE D’ESTIL VISUAL: Definir l’estil del contingut formal (estil gràfic) i normes de compaginació. Afecta al departament de disseny i maquetació.
- format de pàgina
- retícula (blancs interiors, columnes, reixa, mòduls)
- estils tipogràfics i de paràgraf
- incorporació d’inicials
- posició de la foliació
- aplicació del color
- inici de secció
- control de línies vídues i orfes
- sagnat de línies ● FORMATS DE PÀGINA (imatges a sang) més gran del format triat ● RETÍCULA ○ Divisió de l’espai gràfic (línia i columna); ○ blancs interiors, columnes, reixa, mòduls, etc; ○ posició dels elements de continuÏtat: ○ Marges: lateral (detall), centre(llom), de dalt (de cap ), de baix (de peu). Reixa tipogràfica: ens permet alinear totes les línies de text de totes les columnes i coincideix amb el marge de dalt (de cap). Els marges tenen noms, els laterals son de tall, el de centre es el de llom, el de a dalt es el de cap i el d’abaix el de peu. ● ESTILS TIPOGRÀFICS I DE PARÀGRAF
○ Definir una jerarquia visual (nivells de lectura), ○ cal ajustar les variables tipogràfiques,; ○ familia, serie, cos i posició dels elements. ● INCORPORACIÓ D’INICIALS ● APLICACIÓ DEL COLOR ● INICI DE SECCIÓ ● LÍNIA VÍDUES I ORFES (vídua a dalt i orfa a baix) ● SAGNAT DE LÍNIES Primera frase més entrada del paràgraf - el primer RECOMANACIONS FINALS
- Investigueu com es fan les coses
- Analitzar les possibles propostes
- Valoreu què implica la transgressió de la norma establerta
Tema 2 - Fonaments
Bloc 3: Fonamentació del disseny
Les primeres gassetes, que són l’origen de l’actual periodisme, van ser a l’any 1650. El nivell d’estètica només tenia una columna i una capçalera molt senzilla. No tothom tenia accés a llegir els continguts i per tant era més aviat una crònica que un diari. Estructura molt senzilla i amb pocs recursos. Més endavant, a partir de l’any 1758 es va construint el diari amb una estètica de dues columnes molt formal. Els formats podrien correspondre a la meitat d’un dina4. (Semblant a un format llibre). Continua essent un producte que està a la primera fase de la seva evolució.
La Vanguardia (1990) Titulars potents per a que cridi la atenció, comença la incorporació de la publicitat i el color. Molt semblant a l’actual. Gairebé imatge única, amb publicitat abundant (tot i que no tots els diaris en tenen). Predomina els efectes visuals i titulars impactants. A l’interior hi ha més equilibri informatiu. Tenen el reforç de la imatge per transmetre el missatge. QÜESTIONS PRELIMINARS:
- Consideracions entre contingut i forma
- rellevància conceptual
- relació mútua
- Atribuir contingut a una forma
- Atribuir forma a un contingut
- llenguatge visual Dissenyar és un concepte ampli, complex i polièdric.
1. Què és el disseny?
ACCEPTACIONS ● Dissenyar (verb): crear quelcom tangible o intangible
● Disseny (substantiu): objecte d’estudi ● Disseny(adjectiu): artificialitat, exclusivitat, sofisticat, modernitat… Disciplina acadèmica i professional que actua a l’entorn de les propietats formals dels productes.
2. Estàndard
És el nivell de competència més baix d’una organització dedicada al disseny. ● PAUL RAND (1914 - 1996): “Everything is design” ● nivells de disseny Què diferencia un bon disseny?
- Selecció, tractament i interacció de:
- estructura
- textura
- tipografia
- gràfics
- color
- elements complementaris Disseny periodístic ● tracta sobre el contingut formal de les informacions. ● Propietats formals del producte ○ component estètic (emocionar) ○ component funcional (informar)
3. Teorització del disseny
Principis de composició Organitzar en l’espai diferents signes gràfics a fi d’aconseguir uns efectes estètics i comunicatius. La composició perquè s’esdevingui es necessiten dos elements fonamentals: ● L’espai gràfic (tabloide… etc). Sempre segueix un ordre i un objectiu. ● Els signes gràfics ● CONTRAST: Sense contrast sóm incapaços de percebre res. Ens permet comparar i analitzar. És un principi no només de disseny sinó de tot el que veiem. Nivell 1: Sempre queda provocat per aquella dualitat de: grafisme i contragrafisme (per exemple, no pintaré amb un boli blanc sobre un paper blanc, sinó que agafaré un altre color perquè hi hagi contrast). El grafisme existeix en tant
Principis de percepció
- GESTALT : Escola de psicologia sorgida a Alemanya a principis del s. XX dedicada a l’estudi de la percepció visual. Va estudiar com la ment organitza els estímuls visuals a partir d’unes lleis o patrons universals. EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS Té més potencia significativa el conjunt que no les parts de forma aïllada. La primera lectura que fem és global, i la segona ja focalitzem. Sempre generem una opinió a partir de la primera impressió. Quan ens interessa el tema focalitzem. ● Principis de percepció gestàltica ○ Prognància: La ment organitza la percepció dels elementa gràfics de la manera més clara i senzilla possible. ○ Figura - fons: No hi ha figura sense fons. La figura és l’element principal que capta l’atenció del receptor. ○ Contrast: La visualitat dels elements gràfics depèn de les propietats inherents de l’estimul però, també, del context en el qual es troben immerses. ○ Similtud: Tendència a agrupar els elements semblants (forma, color, dimensions) en un mateix conjunt. ○ Proximitat: Tendència a agrupar els elements d’acord amb la posició que ocupen en l’espai gràfic (per ex: ladillos (espais)). ○ Tancament: Tendència a completar les formes inacabades.
4. Entipologia
● Part del disseny que analitza i classifica els productes gràfics. ● Perspectives: ○ Història ○ Tècnica ○ Funcional ○ Estètica
Classificació dels productes gràfics
➢ Editorials (bibliogràfics) llibres, manuals, col·leccions, etc. ➢ Paraeditorials (hemerològics) diaris, revistes, setmanaris… ➢ Extraeditorials productes informatius d’identificació, correspondencia, comercials, calendaris, mercantils, publigrafia, packagin… L’entipología el que permet és cercar com ha evolucionat el disseny d’un llibre des del punt de vista tecnològic, o econòmic…. El seu anàlisi es podria avordar des de qualsevol d’aquests àmbits. Ajuda al professional a analitzar especialment els productes, ja que aquests són re-dissenys de productes anteriors.
Bloc 4: Estètica gràfica
1. Aprehensió formal
● SENSIBILITAT I PERCEPCIÓ (visual)
○ Llum: forma d’energia radiant visible per l’ull humà que es propaga a
través de la llum. ○ Òrgan receptor: sistema cognitiu (foto cervell) Com s’avalua un disseny? ➢ Construcció d’una intel·ligència visual ➢ S’origina en un entorn social i cultural ➢ Orienta l’acció humana ➢ Àrees de la neurociència i la psicologia ○ patrons i referències ○ dimensió conscient i inconscient
2. DISSENY ORGÀNIC / INORGÀNIC La diferència entre el disseny orgànic i inorgànic: tot artefacte fabricat per l’esser humà és un objecte dissenyat de manera inorgànica (una taula, un ordinador, un projector…) l’orgànica és la que sorgeix de manera natural i que l’esser humà no hi ha intervingut. En Gaudí es va inspirar molt en la naturalesa per fer les seves
**- Dimensions
- Què s’edita?**
- dimensió conceptual
- continguts verbals i gràfics - Com s’edita?
- dimensió sensorial
- contingut formal - Dimensions interdependents en la transmissió d’informació **(significació)
- La forma manifesta el contingut
- La forma pot millorar-ne l’eficiència** La comunicació ha de permetre dir-nos alguna cosa. El disseny gràfic és millorar l’eficiència de la comunicació a través de la forma. Perquè els diaris tenen la forma que tenen? perquè tenen una funció i una evolució, no només estètica sinó també funcional.
4. Estat estètic
● Tots els sentits tenen una estètica ● ESTÈTIC: Relatiu a la percepció de bellesa* ● Propietat de les coses en produir agradabilitat ● El concepte d’estat estètic planteja com el tractament formal d’un producte gràfic té efectes en els receptors de la comunicació ● En última instància, l’objectiu d’aquesta formulació gràfica és provocar una actitud de preferencia en el receptor.
● La visualitat* dels elements gràfics ○ capacitat d’atreure l’atenció per part d’una composició De què depèn la visualitat?
- Quantitat, mida, posició i aspecte
- Mesurar l’estat estètic implica relacionar de forma equilibrada, ordre i complexitat. Tots aquests elements combinats és el que ens permet modular la visualitat. El dissenyador ha de saber què és el que vol destacar ja que sempre hi haurà una variable que destacarà més. Mesurar l’estat estètic implica relacionar, de. forma equilibrada, ordre i complexitat. Una pàgina amb molts elements gràfics haurà de tenir un ordre que marqui la posició que ocupa cada element.
Tema 3: Elements
Bloc 6: Arquitectura de la pàgina
- Orientació horitzontal
- Orientació vertical Concepte associat a la construcció d’un artefacte a partir d’elements estructurals i gràfics que configuren (missatges). Les pàgines de revista i diari tenen a la seva estructura. Quan parlem d’arquitectura construïm un artefacte a partir d’elements d’estructura. Les pàgines de revista tenen la seva arquitectura.
1. TIPOMETRIA : Tracta sobre la mètrica dels grafismes i contragrafismes.
Duodecimal: Parteix de la base 12. Algú va crear una convenció en que les lletres tinguessin una nomenclatura. Primera meitat segle XVIII Fournier és l’impulsor que estableix les bases del sistema duodecimal i comença a fabricar material tipogràfic. Va establir u sistema mètric basat en el
- A partir d’aquí s’estableixen dos divisions: 1. Sistema Didot: ● Ideat per Didot. ● Unitat de mesura a tot Europa menys Gran Bretanya. ● Basat en el peu de rei francès dividit en dotze polzades franceses, cada polzada de 22 línies i cada línia en 12 punts. ● 2 punts de peu de rei: 1 punt Fournier- Franklin ● 12 punts: 1 pica
