¡Descarga Documento para estudiar castellano y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity!
Les croades Existia un pelegrinatge a llocs que eren venerats (llocs sants). Terra Santa ( Jerusalem ) era una ciutat molt visitada, però al s. XI Jerusalem fou ocupada pels turcs que no deixaven als cristians visitar la ciutat. Al 1095 el Papa Urbà II cridà als cristians a “alliberar Terra Santa dels infidels” a canvi d’obtenir el perdó dels pecats i la salvació de les seves ànimes, en aquest moment i fins al s. XIII es generen les anomenades croades (campanyes militars en defensa de la creu, símbol del cristianisme). Primera croada
- Va tenir un èxit de convocatòria espectacular
- Primer van ser un grup de pagesos mal preparats que van ser massacrats per un ejercit musulmà
- Després un segon grup de cavallers que derroten als turcs al 1096 i conquereixen Antioquia i Jerusalem. Altres croades
- A mitjans del s. XII els musulmans recuperen Jerusalem (dirigits per Saladí ) al 1187 i molts reis cristians d’Alemanya, França i Gran Bretanya intenten recuperar la ciutat, però fracassaren.
- Al XIII apareixen les ordes religioso-militars (templers, hospitalers, teutònics, albigesos...), que fundaren petits estats al costat de la costa per conquerir millor , però finalment es van retirar cap a 1291 , quan cau l’últim bastió cristià a mans dels turcs.
FEUS DE LES ORDES MILITARS ALS REGNES DE LA PENÍNSULA IBÉRICA
MAPA DE LES CROADES
LA PESTA NEGRA
La pesta negra va ser una epidèmia de pesta, que va devastar Europa i Àsia a mitjans del segle XIV i es calcula que va provocar la mort d’aproximadament un terç de la població europea. La Pesta Negra era una infecció provocada per un bacteri anomenat Yersinia Pestis , que generalment es transmet de les rates als éssers humans a través de les puces. Sense tractament adequat (que no existia al segle XIV), la malaltia pot matar des d'un 50% fins a gairebé el 100% dels malalts. Originada a l’ Extrem Orient , arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací va passar a Italia , on s’estengué ràpidament. Tant l’ Àfrica del nord com la resta d’ Europa en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns llocs superava els dos terços dels habitants. L’epidèmia fou tan devastadora perquè va afectar a una població desnodrida i debilitada després de molts anys de males collites i fam. El nombre de víctimes durant els primers deu anys (els més terribles) ha estat calculat aproximadament en 48 milions (25 per a Europa i 23 per a Àsia). La Pesta Negra tingué un fort impacte sobre la societat d'aquella època. A la cerca d'explicacions i remeis, algunes poblacions arribaren a culpar-ne els jueus , que foren l'objecte de persecucions i massacres. Molta gent atribuí l'epidèmia a un castic de Déu. La pesta també va influir molt en la cultura. La « Dansa de la Mort », fou un tema recurrent, on es mostra a tota mena de persones (desde camperols a reis i papes) dançant amb esquelets, per representar que la mort arriba a tot el mon, sense importar poder o diners.
EL CISMA D'OCCIDENT El papa Climent V va ser triat per un conclave de cardenals celebrat fora de Roma, i va traslladar la seu del Papat de Roma a Avinyó , en França. Els motius principals per a abandonar Roma van ser la influència del rei de França, que volia controlar al Papa, i les violentes lluites internes entre les famílies més poderoses de Roma. Encara que els papes s'havien comportat moltes vegades com a monarques, va ser durant l'època d'Avinyó on l'estil de vida del Papa i dels seus cardenals recordaba més al de reis i prínceps que al de clergues. Molts cardenals francesos, sovint parents del papa, van adquirir llocs clau. El papa Gregori XI , va tornar a Roma, provocant la protesta dels francesos. A la mort l'any 1378 de Gregori XI ,els cardenals romans van triar com a successor a Urbà VI. Un col·legi de cardenals dissidents (sobretot de França) es van oposar el candidat romà i van proclamar Clemente VII , que va instal·lar la seua seu de nou a Avinyó, la qual cosa va originar la divisió de l'Església. Els dos papes electes es van excomulgar l'un a l'altre i els regnes van haver de triar que papa obeir. A la seua mort es van triar altres dos papes enfrontats. Per a resoldre el problema, un grup de cardenals romans i altres avinyoneses van declarar deposats als dos papes i van triar un nou papa, Alejandro V. Però els papes de Roma i Avinyó van refusar abdicar, i la cristiandat va quedar dividida no ja en dos, sinó en tres obediències. L’ emperador aleman del Sacre-Imperi Romanogermànic, Segimon, va aconseguir convocar el concili de Constanza , on es va escollir a un nou papa, Martí V, al 1417 , que va tornar a la seu del papat a Roma. Els altres papes van ser capturats, menys el papa d’Avinyó, l’aragonés Pedro de Luna, anomenat “el Papa Lluna ”, que es va refugiar a Penyiscola , en el regne de Valencia. La resta d’Europa va reconeixer al nou papa, Martí V , i a la mort del papa Lluna, es va acabar el cisma definitivament.
