Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este dosier presenta a los filósofos presocráticos, los primeros pensadores que intentaron explicar el origen y la naturaleza del mundo mediante la razón. Incluye a los monistas, como Tales, Anaxímenes y Heráclito, y muestra cómo sus ideas prepararon el camino para Sócrates y la filosofía clásica griega.
Tipo: Resúmenes
1 / 31
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
N
Oral: preguntes inicials
Tots els historiadors coincideixen que el lloc de naixement de la filosofia fou Grècia i que això s'esdevingué cap a la segona meitat del segle VII aC. D'altra banda, s'ha definit el aquest naixement de la filosofia com el pas del mite el logos.
1.2. LA CULTURA GREGA
L'origen de la filosofia s'ha volgut explicar moltes vegades recorrent a la genialitat dels grecs. Ara bé, deixant de banda aquest fet, que és innegable, cal explicar les condicions socioculturals que propiciaren el canvi: a) No hi ha estament religiós ni un sistema educatiu organitzat. La religió ve marcada pels mites i pel politeisme; no hi ha llibres sagrats, ni organització sacerdotal, ni dogmes inqüestionables. El paper educatiu el desenvolupen els poetes, especialment Homer; no hi havia, per tant , una educació instituïda i institucionalitzada. ⇒ Tot això permeté que fos més fàcil la crítica al pensament fins llavors establert. b) A partir del segle VII aC el comerç cobra molta importància a Grècia. Mitjançant els viatges els grecs adquireixen nous coneixements tècnics i geogràfics i el contacte amb altres civilitzacions fa que coneguin noves formes de vida. A més , les relacions comercials exigeixen l'aparició de noves formes de justícia i de dret per a procedir als intercanvis. ⇒ Així , s'obren les ments: eis ensenyaments antics dels poetes comencen a aparèixer com inadequats i els antics valors resulten desfasats. 3 ﻦﻣ Departament de sociais Història de la filosofia c) Un altre factor és la recent formació de les polis , la qual cosa implicava una necessitat de discutir, argumentar i consensuar. ﻻ
Apareix, doncs , la necessitat d'una nova explicació de l'Univers i de l'ésser
hem parlat abans.
La pràctica del comerç marítim i la fundació de colònies en llocs tan allunyats com
classe dels mercaders , dominant en aquestes ciutats, imposa un caràcter pràctic i " racional " a les decisions polítiques, aspecte que es tradueix en la pràctica d'un pensament més lliure i flexible, amb interessos molt diferents del pensament religiós, rígidament codificat en els mites.
Pontus Euxinus rebisenda
Parmenides Bizanci Hipics Marc Dostatita Anaxagores
Sardenya Elea Lesbos Crofou
Sicilia Agrigent Leontinoi Coiracusa
*Empedocles res
Arquimedes Cirene Leptis Magna Xtpre
(
1.3.
Apareix així una contraposició conceptual :
Д PERMANÈNCIA IDENTITAT-- UNITAT-- -APARENÇA J --CANVI -DIFERÈNCIA -MULTIPLICITAT
que estableix també una dualitat en el camp del coneixement :
RAÓ--- B SENTITS
Es considera que els sentits ens mostren només les aparences, la multiplicitat , mentre que per a copsar les essències cal la intervenció de la raó.
primers filòsofs es plantegen que si la Naturalesa té unitat, ha d'haver-hi un principi del qual provenen i es componen totes les coses. La pregunta per l'inici ja no pot ser contestada recorrent als déus , sinó que cal
POTULL ISSU 2016067
buscar l'origen (l'arkhé) en la naturalesa, en algun principi que pugui trobar- se en les coses mateixes.
Alguns filòsofs recorren a una explicació monista ( un únic principi que dóna origen a tot el que existeix ); altres a una explicació pluralista (consideren que l'arkhé pot trobar - se en diversos elements relacionats entre ells).
Plató recull una anècdota que dibuixa la figura de Tales com la d'un savi distret: “Quan Tales mirava cap al cel per tal d'observar els astres , va caure dins Ane colo un pou. Es diu també que una noia tràcia, amb humor i picardia, es reia d'el! perquè, volent saber coses del cel, no s'adonava del que tenia als peus". (Plató: Teetet , 174a) Ben diferent és el que ens conta Aristòtil: " Com que a Tales li retreien que era molt inútil en el seu afany de saber, expliquen que quan va preveure, gràcies als seus coneixements d'astronomia, que aquell any hi hauria una bona collita d'olives (...) va llogar els molins d'oli de Milet i Quios (...) i, quan va arribar el moment oportú, els va rellogar al preu que va voler. (...) Va demostrar, d'aquesta manera, que és fàcil per als filòsofs enriquir-se, però que això no és el que els interessa ". (Aristòtil: Política , I, 1259a )
ANAXIMANDRE (s VI aC)
Fou deixeble de Tales i era uns 20 anys més jove que ell i va escriureuna sèrie d'obres (entre elles un llibre sobre la natura) , de les quals només han festat fragments i frases soltes.
Anaximandre pensava que ni l'aigua, ni cap altre element determinat podia ser s'arkhé, per què, com sorgirien llavors els contraris? Si algun dels elements bàsics fos el primari, s'imposaria a la resta. L'arkhé havia de ser , doncs, quelcom indeterminat, ell l'anomena "APEIRON" ("a":no; "peiron":definit, limitat, determinat, finit). De l'aperiron sorgirien el fred i la calor, que donarien lloc als quatre elements: foc, aire, aigua i terra.
CURIOSITATS:
Va desenvolupar la primera teoria evolucionista que es coneix: diu que els primers animals van sortir de l'aigua, d'allà passaren a la terra; diu també que els éssers humans descendim dels peixos. Imagina la Terra amb forma cilíndrica al centre de l'Univers.
4e6o
Genuens
Utilitzà el " gnòmon ” (una mena de rellotge solar) per mesurar el temps i altres coses.^ ﻪﻣ istole fo Dissenyà el primer mapa geogràfic i una mena d'esfera on es representaven alguns astres. Admetia la pluralitat de móns i l'etern moviment de les coses.
2.. ➤ ANAXIMENES (5 VI aC )
Les referències que en tenim ens el presenten com un astrònom, ocupat en estudiar la natura } els cossos celestes.
Anaxímenes pensava que l'arkhé era l'aire (entès com una boira, vapor,
detractors. Algunes de les normes eren molt estrafolàries, com “no mengis faves " , "no trenquis el pa " o bé " no toquis un gall blanc " , que semblen ser reminiscències de tabús o rituals primitius. Pitàgores i els pitagòrics desenvoluparen una sèrie de concepcions filosòfiques que han tingut grans repercussions posteriors.
B És rellevant la teoria pitagòrica de l'ànima que exercí una clara influència en Plató, Entenen l'ànima com l'harmonia del cos, la part més noble, mentre que el coş és vist com una presó a la que l'ànima ha estat condemnada. Això implica, per ells, una necessitat constant de purificació. L'ànima pot purificar- se a partir d'una ferma disciplina ( portar una vida monàstica, practicar el silenci, calmar l'angoixa amb la música, estudiar la matemàtica , fer examen de consciència diàriament, ...). Els pitagòrics creuen en la immortalitat de l'ànima i en que aquesta tornarà a existir en un altre
Cal destacar també la seva explicació de la realitat , El cultiu de les matemàtiques va ser molt important pels pitagòrics (de fet, no es deixava entrar ningú a la comunitat que no tingués nocions de matemàtica) i determina la seva explicació de la realitat. La idea fonamental és que els números són el principi de totes les coses, l'arkhé3. Desenvoluparen una simbologia, en la qual els números són punts que formen figures geomètriques. Així, tota longitud pot expressar-se numèricament i les relacions i proporcions entre longituds també. Veurem que Plató també hereta la idea de la importància de la matemàtica pel coneixement.
CURIOSITATS: A Pitàgores s'atribueix la taula de multiplicar i el famós " teorema de Pitàgores "5. Importants aportacions a la teoria musical, com l'escala pitagòrica i la noció d'harmonia musical. També destaquen algunes aportacions a l'astronomia: imaginava l'Univers amb un gran foc central i 10 cossos girant al seu voltant.
El fet de creure això explicava el convençut vegetarianisme que practicaven tots els pitagòrics. * L'arkhé deixa de ser una cosa material i passa a ser una cosa formal: no és que les coses estiguin formades literalment per números, sinó que és a partir d'ells que totes són explicables. Això recorda unes paraules dites per Galileu Galilei molts segles després: "L'Univers està escrit en llenguatge matemàtic”, Aquesta teoria s'enfonsa en aparèixer a la matemática els números irracionals: les figures geomètriques no estarien formades per un número finit de punts , sinó infinit. Tot i així. l'aportació de Pitàgores a la matemática és importantissima. 5 "El quadrat de la hipotenusa d'un triangle rectangle és igual a la suma dels quadrats construits sobre els altres dos costats ". 4 Unes paraules seves al respecte: " Tots els planetes, en girar al voltant del gran foc central, produeixen una música celestial. l'harmonia de les esferes, que els humans no sentim perquè ens ha acompanyat des del naixement: és el que anomenem " silenci" -el fons sobre el que s'esdevenen tots els sons
Però el més divertit de tot són les llegendes que circulaven sobre ell i que li atribuïen les més diverses gestes i miracles.
2.3. HERACLIT
(550-4800 c) La figura d'Heráclit destaca pel seu caràcter solitari, menyspreatiu i arrogant. El seu menyspreu per les masses només el superava el que sentia pels déus. La seva actitud li va fer guanyar el sobrenom de "l'obscur ". Conservem alguns fragments originals seus, en els quals es percep aquest caràcter fosc3.
Podríem destacar dos conceptes bàsics pel que fa a les aportacions
frases:
“El que hi ha en nosaltres és sempre un i el mateix: vida i mort, vigília i somni , joventut i vellesa ; ja que el canvi de l'un dóna lloc a l'altre, i recíprocament "
" Tot canvia, res roman; l'únic que roman és el canvi : l'Esdevenir"
Heráclit entén la realitat com quelcom sotmès a un canvi i moviment continus (com un riu que mai permet submergir - se dos cops en la mateixa aigua)o. La importància de l'esdevenir com a característica essencial de tot el que existeix fou sostinguda amb força i convicció per Heráclit i el portà a una posició totalment antitètica a la del filòsof que estudiarem tot seguit: Parmènides.
sempre que hi ha un moviment o canvi es dóna una lluita de contraris1o, que inevitablement es succeeixen, ja que en el fons són una i la mateixa cosa (tot concepte té el seu oposat sense el qual no s'entendria -alegre i trist , jove i vell , viu i mort, cansat i descansat, alt i baix, etc.-; els contraris, doncs, es troben units, es foñen l'un en l'altre). Així, Heràclit veu la lluita d'oposats com una lluita harmònica i necessària.
Llegir el punt 1 de la fotocòpia. 8 Trobareu exemples dels seus aforismes al punt 9 2. Punt 3 de la fotocòpia 10 Veure apartat 4
2 La segona de les aportacions filosòfiques més destacables la trobem en el seu concepte de logos11, entès com la llei universal que regeix tots els canvis i transformacions i permet la unitat en l'esdevenir (és el que assegura l'harmonia de la lluitat de contraris ). Així doncs , la realitat està sempre en moviment, alimentada per la lluita de contraris; ara bé , aquesta lluita , llei de totes les coses, no es dóna de forma caòtica, sinó que es regeix pel logos (raó o llei universal) , que és la que assegura l'equilibri en la lluita d'oposats.
La raó humana seria una manifestació d'aquest logos universal, i és la que ens permet concebre la lluita i la unitat dels contraris. El que passa, segons Heráclit, és que la majoria d'humans no escolten en profunditat la seva raó i desconeixen aquest logos universal, la llei que regeix la realitat.
CURIOSITATS: En alguns fragments, Heràclit sembla alludir al foc com arkhe , el que passa és que no queda molt clar si és una afirmació literal o bé metafòrica. Molts historiadors de la filosofia no li donen gaire importància a aquesta afirmació. Heráclit també va tenir els seus fans i, com passa sempre, aquests es van mostrar més intransigents que el seu mestre; si Heràclit havia dit que no era possible banyar - se dues vegades en el mateix riu, el seu deixeble preferit, Cràtil, va dir que no era possible banyar-s'hi ni tan sols una vegada; i pel que fa a la inutilitat de comunicar - se amb els altres , solia observar el silenci més absolut. Quan algú li feia una pregunta, es limitava a moure el dit petit.
2.4. PARMENIDES
=)
(540-410- 3
}
"Doncs bé , et diré , escoita amb atenció la meva paraula, quins són els únics camins d'investigació que hom pot pensar; l'un: que és i que no és possible no ser13; és el camí de la persuasió (acompanya, en efecte, la veritat); l'altre: que no és i que és necessari no ser. Et mostraré que aquest viarany és per complet inescrutable; no coneixeràs, en efecte , el que no és (perquè és inaccessible) ni ho mostraràs: Ja que el mateix és ser i pensar-se. ” (Fragment 2-3 del Poema) to pes va J
no ésser -el que no és- no pot existir): Parmènides contraposa ésser i no-ésser, i els presenta sense cap tipus de relació (el que és no pot no ser, i el que no és no pot ser). Del no ésser, del que no és, no se'n pot parlar, ja que només el que és és pensable (el no ser no pot pensar - se ni dir - se). L'ésser és, per tant, el límit del pensament. ➤ D'aquestes idees sorgeix la negació de l'esdevenir i del canvi, els quals no serien altra cosa que una mera il·lusió. Si una cosa comença a ser o canvia , o bé prové del ser o bé del no ser. Si prové del ser, no comença a ser, ja que ja era; i com pot alguna cosa provenir del no ser , de quelcom que no existeix, que no és res? Així doncs, el moviment , el canvi, la diversitat, no són res més que enganys dels sentits.
13
També trobem la mateixa frase traduïda d'una altra forma, potser més entenedora: “ L'ésser és i el no ésser no és 14 O bé: “L'ésser no és i el no ésser és ” ᏗᏃ Història de la filosofia. a ser, ja que ja era; i com pot alguna cosa provenir del no séř, de quelcom que no existeix, que no-és res? Així doncs, el moviment, el canvi, la
doncs: ค INGÈNIT (no creat)! IMPERIBLE (no pot morir), ja que el ser no pot procedir del no - ser ni tampoc tornar-hi. Això vol dir que és ETERN. IMMÒBIL (no es pot moure) | IMMUTABLE (no pot canviar), ja que el moviment i el canvi no són possibles, perquè no és possible passar del que és al que no és. 。 CONTINU I ÚNIC: no hi ha multiplicitat d'éssers , perquè, què els separaria i distingiria, si ei no ésser no és? Així , l'ésser és únic i indivisible; no té parts. о COMPLET: Al ser no se li pot afegir ni treure res, ja que ell és tot el que és i pot ser. 3
