¡Descarga Dossier pràcticum y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
Índex
- La unitat: Tocoginecologia pàg. 1
- Les persones pàg. 4
- La gestió del treball pàg. 7
- Guies d’aprenentatge: diari d’aprenentatge pàg. 11
- Valoració del dolor pàg. 19
- Valoració d’una ferida pàg. 21
- Història Clínica pàg. 23
- Reflexió sobre el confort pàg. 50
- Annex 1: Material
- Carro de cures
- Carro d’emergències pediàrtiques
- Annex 2: Protocols de la unitat
- Pre i postoperatori
- Procediment d’inserció i manteniment del sondatge vesical
- Norma per a l’assistència dels nadons al Niu
- Venòclisi perifèrica i central
- Balanç Hídric/ Trajectòria de part
- Annex 3: Documentació adicional
- Medicació més habitual
- La neteja a l’hospital
- Dietes de l’hospital
1. La unitat: Tocoginecologia
1.. Dibuixa un plànol de la unitat amb les diferents zones i serevis, distingint entre zones netes i brutes.
1.2. Condicions ambientals de la unitat – sorolls (com es controlen), il·luminació, ventilació -.
Tota la unitat de Tocoginecologia (UH1) de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès està constituïda amb parets de Pladur F 0 E 3 , aïllants
tèrmiques, acústiques i de la humitat. Aquestes permeten mantenir les instal·lacions en unes condicions òptimes per afavorir el guariment dels malalts.
Les finestres exteriors de la unitat consten de doble vidre, que acompleix de la mateixa manera aquesta funció d’aïllant per a un adequat manteniment de l’ambient.
El soroll de la unitat ha de ser mínim per a que permenti un major descans dels pacients. Per aquest motiu, està prohibit parlar pels
Hospital Comarcal Alt Penedès
recollida selectiva de les deixalles, estris per a la higiene dels pacients (compreses, esponges amb sabó, salvallits) i l’asèpsia de la unitat.
*Nursery/niu: tot allò necessari per a fer la revisió diària dels bebès així com la seva higiene (bolquers, tovalloles, roba neta dels llitets, gases, alcohol, tovalloletes humides, material d’extracció de la llet de la mare, material d’extracció de sang, incubadora, carro d’emergències pediàtriques^2 , material per a la presa de constants dels nadons, material per a la realització de cultius, aspirador i oxígen...) i la deguda documentació.
*Control d’infermeria: material referent a la informació que han de rebre els pacients, així com plantilles de sol·licituds, trajectòries dels pacients, i tots aquells documents que són de menester quan un pacient és hospitalitzat (kàrdex d’infermeria, fulls de consentiments informats, fulls de peticions d’anal·lítiques...). També es troba allà l’arxiu d’històries clíniques dels pacients que en aquell moment es troben a la planta, i les plantxetes on hi ha totes les dades del curs de l’ingrés actual de cada pacient.
- Sala de cures: carro de cures^3 , on hi trobem estris i material necessari per a la realització de cures i dels primers auxilis en cas d’emergència (gases, agulles, xeringues, alcohol, povidona iodada, sondes, catèters, tisores, smarks, malles, cinta adhesiva de paper i de tela de diferents mides, mefix F 0 E 2 , fulles de bisturí, sèrums, mascaretes d’oxígen, guants estèrils, talles estèrils..).
- Magatzem: excedent de l’stock de cada zona, provisions del material més comú (en cap cas medinació ni material que es trobi a la sala de la medicació).
- Despatxos: informació sobre pacients i tota la documentació. És l’àrea de treball de la supervisora, en cas dels matins, la Carme Miret.
- Habitacions: tovalloles, pala de recollida d’orina, jerra de plàstic i palangana per a la higiene, sabó i papers eixugamans, paperera.
Hospital Comarcal Alt Penedès
(^2) Vegeu “Carro d’emergències pediàtriques” , Annex 1. (^3) Vegeu “Carro de cures” , Annex 1.
2. Les persones
2.1. Quins són els motius d’ingrés més freqüents?
Les causes d’ingrés més habituals en aquesta unitat són els parts eutòcics o naturals, els parts amb distòcics, entre ells les cesàries i les dones que ténen una amenaça de part prematur.
2.2. Quin nombre de pacients hi ha ingressats? Quina és l’estada mitjana?
A la unitat hi ha dotze habitacions individuals i dues dobles que en cas d’overbooking s’utilizen i estan pertinentment adequades (parlem de la 207 i la 208). Actualment, però, tot i que la capacitat sigui de catorze pacients (i si venen amb els seus nadons, vint-i-vuit), n’hi ha vuit d’ingressats.
Aquest nombre, però, varia cada dia donada la curta estada mitja dels pacients, que oscil·la entre els dos i els tres dies (cal recordar que un cas de part eutòcic sense complicacions resta a l’hospital 48h, i un part distòcic amb cesària sense problemes, 72h).
2.3. Quins professionals treballen a la unitat? Quines són les principals activitats de cadascun? Hi ha algun professional que intervingui ocasionalment?
En aquesta àrea hi intervenen professionals de diverses branques: al matí, la plantilla fixa d’aquesta planta és d’una dona de la neteja (n’hi ha dos més que acudeixen a ajudar en les tasques diàries), una auxiliar, una infermera, una infermera supervisora, dos metges ginecòlegs, un pediatra.
A la sala de parts hi ha una auxiliar, una infermera llevadora, dos ginecòlegs i un pediatra i també hi acudeix després de cada part una senyora de la neteja que acondiciona les instal·lacions per a rebre el pacient següent.
Tot i que aquesta sigui la plantilla fixa, la unitat no podria funcionar sense el treball de les persones que esporàdicament intervenen a la planta, com els de Serveis Generals, els Camillers, el personal de Farmàcia encarregat de reposar l’stock i el carro de medicació,
Hospital Comarcal Alt Penedès
necessitats d’informació, dolor del pacient entre d’altres. Preparació i subministrament de la medicació prescrita. Documentació legal pertinent i necessària sobre cada pacient. Supervisió de les tasques de l’auxiliar, i col·laboració en la realització d’aquestes.
*Supervisora: Carme Miret (matí). Tràmits de documentació, organització del treball de les infermeres i auxiliars, gestió de la unitat. Suport a planta o sala de parts.
*Llevadores i llevadors: Isabel Marcos, Javier Cámara, Dolors Maymo, Marcedes Galdós. Assistència a la mare en el part sense complicacios. Assistència al ginecòleg en part amb dificultats. Control de la gestació i del postpart.
*Ginecòlegs: Dra. Clara Grau, Dra. Isabel Cuenca, Dr. Xavier Pascual, Dr. Gerard Borràs, Dr. Llovet, Dra. Marioa Monera, Dr. Hugo Maldonado. Revisió de l’estat diari dels pacients, passar visita i informar de la evolució del seu estat. Prescripció de medicació i ordres per als cuidatges, preparació d’informes mèdics i paperassa necessària (tramitació i papers de l’alta, de derivació...). Intercanvi d’informació amb la infermera, treball en equip per a una visió complerta del malalt.
*Pediatres: Dr. Mauricio Rubio, Dr. Xavier Delgado. Revisió i exàmen diari als nadons. Control de pes, constants vitals, fisiologia i motricitat. Informe als pares de l’estat del nounat. Documentació pertinent i informes mèdics.
Hospital Comarcal Alt Penedès
3. La gestió del treball
3.1. Quins cuidatges has observat que es produeixen en la unitat? Com i qui els gestiona?
La gestió de cuidatges que he tingut ocasió de contemplar és la del torn de matí, de vuit del matí a les tres de la tarda.
La infermera parla amb l’auxiliar sobre l’estat de cada pacient i les precaucions i cuidategs que han de tenir amb cadascun. Després cada una es dedica a les seves tasques, seguint una rutina diària que tenen marcada. L’auxiliar, però, així com la infermera, és lliure de modificar aquesta rutina segons les necessitats diàries i complicacions sorgides.
La infermera prepara i revisa la medicació i l’administra als pacients mentre l’auxiliar reparteix esmorzars i els recull. Després l’auxiliar comença amb la higiene dels malalts i amb l’acondicionament de les habitacions (endreçar, fer llits...) i la infermera col·labora amb aquesta tasca.
A les nou ambdues passen visita als nadons amb el pediatra, els renten, prenen la temperatura, el pes i constants si cal, i els hi fan la cura del melic, vesteixen i retornen a l’habitació. Prenen les notes pertinents a la història de cada nadó per a que en quedi constància i el pediatra les pugui revisar.
Quan tornen el nen a l’habitació, ensenyen als pares com canviar bolquers, fer les cures del melic, dónen tota la informació que necessiten i que ells demanen. La primera vegada que una mare dóna el pit o el biberó, l’auxiliar o la infermera observen la postura i corregeixen els errors que aquesta té. En acabat segueixen cadascuna amb la seva tasca i depenent de l’hora esmorzen plegades.
La infermera i el ginecòleg passen visita, entren habitació per habitació a informar el malalt del seu estat i a fer les revisions i exploracions diàries pertinents. La infermera és en aquest moment la veu del pacient, transmet al metge totes les inquietuds que aquest té en el cas que el pacient no les li transmeti al metge dirèctament. Es revisen les prescripcions i tractaments en conjunt, el treball en equip permet conèixer tota la informació del pacient al metge gràcies a les
Hospital Comarcal Alt Penedès
3.3. Com es gestiona la medicació? Hi ha unidosi, stock de medicació...?
El control de la medicació el porta la infermera i la farmàcia de l’hospital. De la farmàcia, cada dia ve una auxiliar a la unitat (Mª Conchita Méndez), que és l’encarregada de que l’stock de medicació que hi ha a les estanteries i la nevera de la sala de medicació estigui al complert (si l’stock és de 5 unitats, aquesta persona controla que sempre n’hi hagi 5, reposant a diari les que en manquin).
L’stock de cada unitat compren la medicació que més habitualment s’adiministra a pacients amb les característiques més corrents que ingressen a la unitat. Per exemple, a Tocoginecologia no hi ha ningun medicament que prenguin els malalts de la pròstata, perquè les dones amb problemes ginecològics o les parteres no en necessiten. La farmàcia és oberta fins a les vuit de la nit, pel que tot l’stock ha de quedar al complert en arribar aquesta hora. La infermera demana a la farmàcia la medicació que no estigui en l’stock de la unitat però sí a l’hospital i que un pacient tingui pautada. La medicació habitual i no genèrica de cada pacient, se l’ha de portar el mateix pacient de casa.
La farmàcia també s’encarrega de preparar la medicació diària que requereix cada pacient en concret i de deixar-la al carro de cures de la infermera, que disposa d’un calaix per a cada pacient, i on es troba la unidosis de cada medicament que aquest pacient necessita cada dia.
3.4. Com es gestiona la roba de la unitat? De quina roba disposa la unitat?
L’auxiliar és l’encarregada de controlar que la unitat tingui provisions suficients de roba per a cada dia. En cas que s’acabi o hi hagi poca roba d’algun tipus, truca a la bugaderia i en porten més. Les fundes de matalàs, els llençols, les talles, els cobrellits, coixineres, i tovalloles grans i petites necessaries per a fer els llits de les habitacions al matí o en cas que s’embrutin molt durant el dia, es col·loquen en un carro per a facilitar la tasca diaria de canviar els llits. Hi ha més roba a l’armari situat al costat del control, on les auxiliars van a buscar-ne per a reposar el carro.
La roba necessària per a cambiar els llitets dels nadons, llençols i cobrellits, es troba a la Nursery, que és on es fa el canvi diari de roba dels bressols aprofitant la visita pediàtrica. Quan aquestes estàn a punt d’esgiotar-se, es truca a la bugaderia i una persona en deixa més al mateix niu. Allà també hi ha tovalloles grans i petites per a secar els nens un cop rentats.
Hospital Comarcal Alt Penedès
Cada habitació disposa d’una manta gruixuda per si de cas el malalt tingués fred. Hi ha més mantes al magatzem que, en cas necessari, l’auxiliar facilita als pacients. A més, a les habitacions cada dia es canvien les tovalloles (una gran i una petita) per a que el pacient es pugui dutxar amb comoditat.
La roba bruta de cada dia es posa en unes bosses verdes especialment dedicades a aquest fi. N’hi ha una al niu i dues al carro de la roba que les auxiliars duen quan fan els llits. Quan aquesta bossa està plena, es porta a una habiació que hi ha a l’entrada de la unitat, on les dones de la neteja deixen els seus carros. Una persona de Serveis Generals de l’hospital s’encarrega d’anar a recollir les bosses amb roba bruta de cada unitat, i les condueix a la buganderia amb un cotxet amb remolc que circula per l’interior de l’hospital, ja que tant el volum com el pes de les bosses de roba acumulades és molt gran.
3.5. Com es gestiona l’alimentació de les persones ingressades? Les persones tenen alguna opció d’elecció? A quines hores fan els àpats principals?
Quan un pacient ingressa a la unitat se li pauta una dieta adequada a les seves necessitats, condicions actuals i possibilitats, valorada pel seu metge. La decisió del metge es transmet a la Cuina i allà preparen el que toca a cada pacient. Cada matí i tarda una nutricionista acudeix a la unitat per a revisar la dieta de cada pacient i anotar les modificacions que el metge ha fet en el seu darrer informe, així com de les proves que s’ha de fer cada pacient que requereixin dejú previ i també els pacients que marxaran d’alta cada dia (en aquest cas, com les altes es reparteixen entre els 12h i les 13h, la dieta ja no es demana). Si la modificació s’ha donat després que hagi passat la nutricionista, la infermera l’apunta al kàrdex i l’auxiliar adverteix de la novetat a la cuina mitjançant una trucada telefònica amb una hora d’antelació a l’àpat com a mínim.
El primer dia d’hospitalització així com en algunes dietes determinades, el pacient no pot escollir què menjarà, sinó que és a la cuina on adjudiquen el menjar que pertoca a cada pacient. A partir del primer menjar que es duu al pacient, aquest pot escollir el menjar de tot el dia següent, ja que amb la safata del menjar s’adjunta des de la cuina un tríptic que presenta la possibilitat d’escollir per al dinar i el sopar entre els tres plats que hi haurà l’endemà com a entrants, els dos plats que hi haurà com a segons i les quatre opcions de postre. També hi ha la possibilitat d’escollir esmorzar i escollir la quantitat que es vol de cada plat.
Els àpats principals, és a dir, l’esmorzar, el dinar i el sopar, són com a norma general a les 8h l’esmorzar, a les 13h el dinar i a les 20h el sopar. Hi ha pacients, però, que ténen una dieta especial, com és el
Hospital Comarcal Alt Penedès
- Avaluació: quines coses fan d’aquesta una bona o mala experiència? El fort sentiment d’angoixa de la dona i l’ambient hostil que es viu tant a l’habitació com entre el personal de planta i el pacient, fan d’aquesta una mala experiència tot i que em serveix per a apendre molt i poder valorar el comportament d’un professional davant d’una situació així.
- Anàlisi: quin sentit puc trobar a aquesta situació? Precisament el que he comentat en l’anterior punt; he pogut veure l’actuació dels professionals sanitaris en una situació conflictiva, crítica. Això em permet valorar i analitzar el rol del professional en aquest cas, i em permet també anar veient com és la realitat, la duresa d’algunes circumstàncies.
- Plantejament d’acció: si mai m’hi torno a trobar, què faré? El primer que faria seria, abans de començar, explicar a la pacient tot el procediment a seguir per a que estigués preparada, que no li vingués de nou i es posés tan nerviosa com aquesta noia es va posar. Li diria que m’indiqués cada vegada que tingués dolor i estaria ben preparada amb analgèsics llestos per a administrar per a una ràpida actuació quan arribés el moment. Li donaria el meu recolzament i la tractaria amb respecte i calor. Ser freda no l’ajuda en el moment tan dur que està passant, tot i que tal i com m’ha dit després la infermera, quan una persona està tan nerviosa se l’ha de marcar, no podien deixar que seguís hiperventilant d’aquella manera perquè això li produïa més mal i la marejava.
- Descripció: què passa? A les onze del matí ingressa una dona magrebí de 23 anys per cessària (part distòssic). El nadó presenta creixement intrauterí retardat i té 34,7 setmanes de vida.
La dona i els familiars mostres una gran preocupació pel nadó i la seva poca voluminositat (pesa 2,000 kg.), ténen por d’agafar-lo, el miren amb una certa recança.
- Sentiment: quins són els meus pensaments i sentiments? Quan veig entrar a la camilla amb la dona, que duu la criatura en braços, i els parents estan situats darerre, mirant-se la situació amb cara de preocupació, penso que ha estat una sort que el nen naixés bé, ja que és de molt baix pes. Crec que l’actitud dels parents incomoda la mare, que es mira el nen amb joia mentre els altres ho fan amb una ombra de pena als ulls.
Hospital Comarcal Alt Penedès
Sento que és una actitud injusta per part dels familiars, ja que fa l’efecte que creuen que el nen no és “prou bò” , que és com si “no fos sà” pel simple fet de ser de baix pes i haver nascut per cessària, cosa a la que en la seva cultura no hi estan acostumats.
- Avaluació: quines coses fan d’aquesta una bona o mala experiència? Aquesta ha resultat, a primera vista quan estava en situació, una mala experiència perquè he percebut una sensació de “rebuig” a priori dels familiars envers el nounat. Tot i aquesta primera sensació, ha estat també una bona experiència perquè he pogut comprovar el gran amor que una mare li professa al seu fill. Finalment i a mesura que passen les hores, el nen està més acceptat en l’àmbit familiar. A més, sempre t’omple d’il·lusió veure com un nen que ha patit complicacions durant la gestació se n’ha sortit.
- Anàlisi: quin sentit puc trobar a aquesta situació? Cada cultura té una manera d’entendre la vida, la malaltia i el rol que desenvolupa cada integrant a la família. Hi ha certs prejudicis palesos, però al cap i a la fi, l’amor que neix amb la concepció d’un fill és un sentiment que no té fronteres. La identificació amb els iguals no ha de suportar prejudicis.
- Plantejament d’acció: si mai m’hi torno a trobar, què faré? En cas de tornar a presenciar una situació similar, em mantindré (com ja ho he fet) respectant la intimitat de la família, ja que són ells qui han d’acceptar i integrar aquest nen, que és igual que ells i no té cap culpa d’haver nascut amb complicacions perjudicials tant per a la mare com per a ell.
- Descripció: què passa? És la una de la tarda, a la UH1, Tocoginecologia, es reb una trucada des de la sala de parts informant de que hi ha una noia colombiana de 26 anys que está a punt de donar a llum.
L’embaràs ha estat sota control, i el procés de dil·latació ha aribat amb naturalitat a la seva fi. La dona presenta una dil·latació del coll de l’úter de quatre centímetres, i han trucat per a preguntar si jo vull presenciar l’esdeveniment. No m’ho penso dos cops.
Quan arribo a parts (on ja havia estat abans), la dona està acabant de dil·latar, però ja a la cadira de la sala on pròpiament es dóna a llum.
Hospital Comarcal Alt Penedès
- Setmana 4
- Descripció: què passa? Ingressa una dona de 63 anys amb diagnòstic de celul·litis a les extremitats inferiors. La dona refereix contínu dolor i constantment fa ús del timbre per a demanar ajut a l’enfermera (no pas a l’auxiliar, sinó que vol que hi vagi l’enfermera).
Les seves demandes no cessen , és una dona que pren molta medicació de manera habitual com a tractament d’altres patologies anteriors a la celul·litis, i es nega a facil·litar les pastilles que duu a una caixa de la seva casa. Quan se li pregunta el·lideix informació, i quan tornem a la seva habitació veiem que s’està prenent una pastilla que desconeixem.
Els tractaments que se li dónen no fan efecte, i ens culpa a les infermeres per això. El metge vol saber què està prenent, però la dona no facil·lita la tasca. Finalment el metge acudeix personalment a l’habitació i descobreix, no massa sorprès, que el causant de la irritació (que no celul·litis) a les cames es debia a una reacció que li havia fet un medicament del qual n’havia estat prenent doble dosis. Li normaliza la medicació i en pocs dies la dona, guarida, marxa d’alta. Quan va passar pel control ens va donar les gràcies i un parell de petons a totes.
- Sentiment: quins són els meus pensaments i sentiments? Cada cop que la senyora trucava el timbre pensava que aquella dona era una mica intransigent pel fet d’imposar que volia que l’atengués la infermera, a ella, i no pas l’auxiliar o jo. Em sembla increïble com l’actitud d’algunes persones menysté la gent simplement pel rang que tinguin en una escala jeràrquica determinada.
Em sentia força avergonyida i insultada per l’actitud de la dona, que, per suposat, tampoc volia que jo l’atengués, i encara em va semblar més subrrealista el posat d’amagar-se la medicació que prenia habitualment. De la mateixa manera, no comprenia com s’havia pogut escapar una dada així a l’equip mèdic i d’enfermeria. És una dona força jove i sense cap psicopatia demostrada, per tant és conscient del que fa i diu.
Els tractaments administrats no li servien de res, i quan finalment es va saber que era perquè realment no tenia celul·litis sinó que la dona s’estava automedicant de manera equívoca, vaig pensar el la importància de vigilar ben bé el que fa cada pacient. No pots perdre cap detall. Em vaig sentir força recomfortada de que el que passava no es podia tractar per això no feia efecte el tractament que se li
Hospital Comarcal Alt Penedès
donava, i també em va alegrar que la dona es despedís amb gratitud quan va marxar.
- Avaluació: quines coses fan d’aquesta una bona o mala experiència? És una bona experiència ja que he vist que al final la gent canvia de parer, tot i que aquesta dona ens hagi tractat amb despreci des del començament, s’adona del seu error i veu que hem estat professionals comportant-nos amb ella amb serietat.
També és una bona experiència ja que el que li passava a la dona no tenia gran rellevància (va quedar en una irritació), però em va servir per a adonar-me de la importància d’obtenir totes les dades del pacient des del principi.
- Anàlisi: quin sentit puc trobar a aquesta situació? A partir d’aquesta experiència puc extreure dos comportaments que, com a futura professional, he de mantenir presents: el primer, mantenir la compostura davant d’actituds injustes o iracundes dels malalts; en segon lloc però no menys important, he de tenir clares al 100% les dades que corresponen a cada malalt i assegurar-me de que no hi ha res que hagi passat per alt jo o ell hagi volgut el·lidir.
- Plantejament d’acció: si mai m’hi torno a trobar, què faré? Actuaré de la mateixa manera que ha fet la meva infermera adjunta en el que es refereix a actitud taxativa davant la falta de respecte de la senyora. Mantenir la compostura, explicar-li amb bones maneres el cas i resoldre la situació de manera segura i fent-li entendre a la dona tot el que li estàs dient. En relació al desconeixement de dades mèdiques de la pacient, des de bon principi li demanaria (com, de fet, ja es fa) tota la caixa amb la medicació habitual i llegiria cada prospecte per a assegurar-me de que realment pren el que li pertoca i allò és correcte en la mesura en la que s’ho està prenent.
- Descripció: què passa? Una senyora de 92 anys ingressa a la unitat amb diagnòstic de fractura de fèmur que ha estat intervinguda quirúrgicament.
Està totalment desorientada, respon a les preguntes de manera vaga i inconcisa i presenta un clar desànim vital.Tot el dia hi ha el seu fill o la seva filla fent-li companyia i ajudant-la en tot, ja que és complètament dependent. La tracten molt bé i li dónen molt afecte, però ella no té ganes de viure, i ho comunica sempre que pot.
A mesura que passen els dies i li millora la ferida, que es troba en un estat de cicatrització molt avançat i ha guarit bé, la senyora passa de
Hospital Comarcal Alt Penedès
El senyor manifesta dolor intens, i reclama el calmant que té pautat sempre que li és possible. Les seves venes són molt primes, pel que costa introduïr-li una via, i en alguna ocasió l’han hagut de punxar tres i quatre vegades. Passades hores o , com a màxim, un dia, la via s’extravassa i s’ha de canviar. L’home n’està tip i escridassa a la infermera, titllant-la d’incompetent i acusant l’hospital d’estar cometent negligències amb ell. Més tard l’home es disculpa per la seva actitud anterior.
- Sentiment: quins són els meus pensaments i sentiments? Penso que de vegades la gent s’altera i, independentment que siguin raonables o no, en dónen les culpes al primer que passa per davant. Crec que aquest comportament és injust cap a les infermeres ja que no en ténen la culpa, però també comprenc que el senyor estigui fart de la situació; ja li han punxat tots els punts de punció accessible per a fixar una via i li fa molt mal perquè és, a més, molt aprensiu (fins al punt que quan li punxava sang per a comprovar la glucèmia es queixava de dolor).
- Avaluació: quines coses fan d’aquesta una bona o mala experiència? És una mala experiència ja que presenciar aquesta vexació tan injusta cap a una infermera, tot i que més tard se n’adoni i la rectifiqui, és denigrar-la com a professional.
- Anàlisi: quin sentit puc trobar a aquesta situació? El comportament, un cop més, de la experimentada infermera, que sap dir-li al senyor que aquell no és un comportament raonable, però respectant els seus drets i sense faltar-li en cap moment al respecte, és el sentit que li trobo a la situació.
- Plantejament d’acció: si mai m’hi torno a trobar, què faré? Deixar que el malalt expressi la seva fúria, però tallant-lo a temps, sabent trobar la manera d’esbrinar què és el que realment li ha provocat aquest atac. Un cop determinat, veure què es pot fer per solucionar-ho, i que el pacient mateix sigui qui vegi tot això.
- Descripció: què passa? Ingressa la Carme a la unitat, una treballadora de l’hospital de 38 anys, amb poliartitis als genolls i turmells.Té prescrit repòs absolut. Dieta hipocalòrica pel seu sobrepès, i manifesta problemes intestinals. Als pocs dies d’ingrés s’observa femta hemàtica i se li fa una exploració, en la que li troben la malaltia de Chron. Havia començat a mobilitzar-se abans de rebre aquest diagnòstic, però la notícia li suposa una muntanya.
Hospital Comarcal Alt Penedès
La Carme, que va entrar amb esperança d’estar una setmana ingressada, porta ja setze dies a l’hospital i està enfonsada; no es vol aixecar per res, diu que no té força, està abatuda.
- Sentiment: quins són els meus pensaments i sentiments? Em sento molt malament pel fet de veure aquesta davallada en l’estat anímic d’una persona tan jove que va entrar amb aparença d’estar “prou bé”. Dia a dia s’ha anat demacrant i ara plora a l’habitació quan hi entrem l’auxiliar i jo. Ella treballa a l’hospital i és amiga de l’auxiliar, així que confia en ella i li explica totes les seves sensacions, i està enfonsada. Penso que és possible que part del seu problema és psicològic, ja que la poliartitis, que presentava gran millora, ha tornat a empitjorar de manera extrema amb la coneixença d’aquesta nova i crònica malaltia intestinal.
- Avaluació: quines coses fan d’aquesta una bona o mala experiència? Aquesta és una mala experiència perquè veure una dona jove tan abatuda és colpidor, sobretot quan has vist que estava a punt de recuperar-se, que anava avançant passet a passet i ara, de cop , ha fet un salt enrere.
- Anàlisi: quin sentit puc trobar a aquesta situació? Que aquests moments de desànim de la persona són els que t’han de fer despertar la teva part més comprensiva per a que aquesta se senti, dins el que cap, més acceptada en la seva pròpia malaltia. Sols plantant-li cara a la seva nova situació, que és així i que no pot canviar ja que té dues malalties cròniques, se’n sortirà.
- Plantejament d’acció: si mai m’hi torno a trobar, què faré? Recolzar la persona en tot el que pugui, escoltar-la i intentar conjuntament trobar algun punt per a seguir tenint motivació per viure. Estar molt pendent a l’evolució dels pensaments de la persona i intentar enfocar-los des d’una òptica positivista.
Aquestes dues malalties, per desgràcia, són el que li ha tocat, i les ha d’afrontar perquè no se les traurà de sobre. Ha de conviure amb elles de la millor manera possible.
Hospital Comarcal Alt Penedès
