¡Descarga DRET CONSTITUCIONAL y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
DRET CONSTITUCIONAL
TEMA 1. CONSTITUCIÓ I CONSTITUCIONALISME
L’Estat és anterior al constitucionalisme. L’origen del Constitucionalisme va ser limitar el poder. Inclou uns principis bàsics. Significat del constitucionalisme:
És el moviment ideològic que s’oposa a l’absolutisme, proposant una forma d’organització del poder públic dirigida a assegurar la llibertat i els drets individuals.
La idea central del constitucionalisme és la vinculació de l’ordre polític a la llibertat , de tal manera que un Estat és considerat “ constitucional ” quan la seva organització té com a finalitat garantir la llibertat dels ciutadans. Aquesta idea apareix concretada en la fórmula emblemàtica de l’article XVI de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà aprovada per l’Assemblea Nacional francesa l’any 1789:
“Toda sociedad en que no esté asegurada ni la garantía de los derechos ni determinada la separación de Poderes, no tiene Constitución”.
Objectius:
Establir uns principis o tècniques per tal de limitar el poder separació de poders, declaracions de drets, sobirania nacional, govern representatiu... El constitucionalisme es concreta en l’ordenació sistemàtica d’una comunitat política en un document escrit, expressió d’un pacte social i polític. Aquest text rep el nom de Constitució i conté les normes jurídiques fonamentals que creen els poders de l’Estat i els organitzen, de tal manera que es garanteix una esfera de llibertat i uns drets als individus. El constitucionalisme subjecta l’organització i l’exercici de poder al Dret per transformar la dominació en relacions jurídiques per garantir la seguretat i la llibertat enfront la força és un moviment garantista perquè cerca la manera d’assegurar amb mecanismes jurídics una esfera de seguretat i de llibertat enfront del poder.
ESTAT CONSTITUCIONAL PODERS SOTMESOS AL DRET GARANTEIX LA LLIBERTAT
ANTECEDENTS IDEOLÒGICS:
Un model de convivència basat en el control del poder : el dret com a força ordenadora de la societat enfront a models religiosos.
- Premisses:
- La fi de la obediència religiosa com a justificació del poder públic.
- La modificació de l’estructura social.
- Nous corrents de pensament: ■ L’home és anterior a la societat ■ El poder de la raó articula la societat
La Burgesia és una classe social que té el poder econòmic però no el polític. No podien accedir al poder polític perquè estava limitat a la Noblesa (escollit per Déu).
LES REVOLUCIONS ATLÀNTIQUES (els orígens: Anglaterra, Amèrica i França)
La fase inicial del constitucionalisme coincideix amb el triomf dels principis polítics liberals. Això determina les principals característiques d’aquest període: a. (^) El constitucionalisme liberal intenta limitar el poder de l’Estat a través del Dret i racionalitzar-ne l’exercici. b. La Constitució es presenta com un instrument de la burgesia per participar en la direcció de l’Estat, suprimint el poder absolut del Rei i distribuint-lo entre aquest, el Parlament i els jutges. c. (^) Les constitucions liberals aporten una nova legitimació del poder i intenten substituir el principi monàrquic pel de sobirania nacional, tot i que en molts casos es tractarà d’una sobirania compartida entre el Rei i el Parlament. d. Els drets proclamats en els documents constitucionals són essencialment els drets liberals articulats al voltant de la llibertat, la seguretat i la propietat. e. (^) Les Constitucions d’aquest període no es basen en principis democràtics perquè no incorporen els drets polítics, o bé es reconeixen només a determinades persones segons les seves rendes o la posició social. Gran part de la societat no participa en el procés polític; així, els membres del Parlament són elegits a través dels sufragi censatari. Aquestes característiques es manifesten en els tres grans models del constitucionalisme liberal: l’anglès, l’americà i el francès, a partir dels quals el constitucionalisme s’estendrà arreu del món.
ANGLATERRA (1688): preeminència del Parlament sobre la Corona. Cas particular del constitucionalisme. El constitucionalisme britànic consta dels següents elements o característiques: ▲ La transformació de la societat estamental en un Estat liberal no va suposar una ruptura amb les antigues institucions sinó que es van adequar als canvis. ▲ Poder de l’Estat sobre el Parlament. Triomf del Parlament “Gloriosa Revolució”-1688. ▲ Documents constitucionals bàsics:
- (^) Bill of Rights (declaració de drets), 1689. Parlament com a representant de la unitat política.
- Act of Settlement, 1701. Imposa condicions al rei per governar i estableix la independència dels jutges. ▲ Sobirania parlamentària. ▲ (^) Drets individuals resultat de decisions judicials que aniran establint llibertats (freedoms). ▲ Manca d’una constitució escrita. Les fonts del Dret constitucional anglès són:
una declaració de drets i normes sobre l’organització de l’Estat basada en la divisió de poders.
■ (^) Creació d’una confederació
Articles de la confederació 1777: Primer document que estableix el govern central dels EEUU Congrés.
La ineficàcia d’aquest sistema per afrontar problemes comuns va desencadenar la Convenció de Filadèlfia(1787) on es va aprovar un projecte de Constitució.
Constitució 1787: A través de la convenció de Filadèlfia on només es volien reformar els articles de la confederació però s’acaba aprovant una Constitució. No es reafirma i és realment acceptada fins a la Guerra Civil. El text originari tan sols establia l’organització de l’Estat. Mica en mica, s’hi van anar afegint esmenes a través de les quals s’incorporen nous articles. Les primeres esmenes que s’hi van afegir eren una declaració de drets.
Característiques del constitucionalisme americà:
▲ Supremacia de la Constitució per sobre de les constitucions dels respectius estats que en formen part clàusula de supremacia.
▲ Judicial review: control judicial de la constitucionalitat de les lleis. És a dir, des de qualsevol tribunal es pot rebutjar l’aplicació d’una llei incompatible o contradictòria a la Constitució. La Constitució sempre és prioritària.
▲ Sobirania popular.
▲ Federalisme: els representants dels Estats americans van realitzar un pacte federal per mitjà del qual es creava una nova organització política: L’Estat federal(l’Estat d’Estats). Així, el poder es troba repartit territorialment entre els diversos Estats membres i la Federació que l’exerceix sobre tot el territori a través d’uns òrgans centrals.
▲ Democràcia (Sufragi censatari).
▲ Equilibri de poders (checks andbalances): separació de poders públics.
Checks and balances: conjunt de regles de procediment a través de les quals cada branca de poder està capacitada per limitar les altres.
Divisió de poders vertical:
Divisió de poders horitzontal:
- Poder legislatiu: congrés Bicameral i Cambra de representants +senat.
- Poder executiu: president.
- Poder judicial: Tribunal Suprem.
El constitucionalisme desenvoluparà un règim presidencial. El president és el cap de l’Estat i de l’executiu, per tant, és independent al Congrés i, en conseqüència, no se’n fa responsable políticament.
▲ Bill of Rights, 1791 10 Esmenes a la Constitució.
▲ Democràcia: a Amèrica es concep com una ideologia d’una forma de vida. Primerament, hi havia sufragi censatari.
Distinció entre poder constituent i constituït:
Poder constituent: poder per crear una Constitució. És un poder originari (no prové d’altres lleis), il·limitat, legítim, únic, prejurídic (previ a la Constitució mateixa) i indivisible (s’exerceix en un sol acte de creació de la Constitució).
- Poder constituent és aquell que té la capacitat d’elaborar la Constitució i tota l’organització que emana d’ella mateixa.
- Poder constituït sorgeix del propi poder constituent i comprèn tota l’organització política de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial).
FRANÇA (1789)
Convocatòria de Lluís XVI dels Estats Generals (representants de cada estament). La burgesia liberal els va convertir en una Assemblea Nacional de caràcter constituent (inspirats per la Convenció de Filadèlfia). Es va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà:
Art. 16: Tota societat en la qual la garantia dels drets no està assegurada, ni la separació de poders determinada, no té constitució.
Aquesta declaració va establir els principis polítics del liberalisme: drets naturals basats en la llibertat, la propietat i la seguretat; separació de poders; imperi de la llei i sobirania nacional.
També es va aprovar la Constitució 1791on estava detallada l’organització del poder públic.
A continuació, s’aboleix la monarquia i França entra en un període revolucionari marcat per una sèrie d’experiments polítics i una permanent inestabilitat constitucional fins que s’inicià la dictadura napoleònica. França és el país amb més textos constitucionals i el seu constitucionalisme ha estat una forta influència arreu del món.
Característiques del constitucionalisme francès:
▲ Supremacia de la llei com a expressió de la voluntat general. Principi de legalitat: subjecció de l’Administració a la llei com a producte de la voluntat general. S’ha d’actuar d’acord amb la norma que aprova el Parlament, representant de la Nació per garantir els drets i llibertats dels ciutadans.
▲ Rebuig del control judicial de la constitucionalitat de les lleis No judicial review.
▲ Sobirania nacional. La nació només pot exercir el seu poder per mitjà de la delegació cap a uns òrgans encarregats de formar la seva voluntat:
Assemblea i Rei.
- L’imperi de la llei (estat de dret): sometimiento de los deberes publicos al derecho. Interès de la burgesia en expandir el comerç. La norma només s’aprova per l’òrgan competent la fa estable. Estabilitat en les relacions, la seguretat jurídica permet invertir. Procediment estable (l’assemblea vota la llei, s’aprova, s’aplica...) - Els manaments provinents de la raó limiten i legitimen l’actuació estatal. - Legalitat, igualtat enfront la llei, seguretat jurídica: intenta acabar amb els privilegis i arbitrarietats. El principi de legalitat: totes les normes han de respectar a la norma emanada pel Parlament.
- Govern representatiu: elecció dels nostres representants mitjançant el sufragi censatari. Fa referència al sufragi passiu (qui podia ser escollit). Tenien dret els nobles, els que tenien propietats o intel·ligències (els que tenien estudis). - Sufragi censatari
■ Manament general, lliure i no revocable
- Constitució de 1812: la Gran Constitució Liberal per la influència que va exercir als altres països.
CONSTITUCIONALISME DEMOCRÀTIC
Origen:
- Sufragi universal: sufragi universal masculí. Té a veure amb la crescuda de les classes obreres. És important poder-se associar i tenir el seu representant. Comença a sorgir la idea de “classe”. Demanen que hi hagi sufragi universal passiu i actiu, però no poden presentar-se perquè no tenen el poder econòmic suficient. Es poden presentar gràcies a la conquesta d’aquest sufragi, poden accedir al Parlament. Els drets polítics arriben a les constitucions (dret d’associació, protegeix tant als membres individuals com als membres en conjunt d’interessos comuns). - El sufragi com a dret no com a funció: la importància creixent de les classes obreres.
- Drets polítics
- Sufragi actiu i passiu, associació, accés a funcions públiques.
- (^) Els partits polítics: reconeixement del dret d’associació.
- Constitució 1869
CONSTITUCIONALISME SOCIAL
Ve de la mà dels moviments obrers.
- La resposta a la revolució russa i a la Gran Depressió: alguns Parlaments més liberals s’adequen a les demandes dels obrers (por a la extensió de la RR) - (^) La Constitució de Weimar
- Control de les crisis polítiques.
- Parlamentarisme racionalitzat, enfortiment dels executius, creació de TC.
- Drets socials
- Drets laborals i prestacionals: dret a l’educació 1919. Drets prestacionals: quan l’estat ha de crear un servici i posar-lo a disposició.
Drets laborals: regular préstecs entre treballadors i comerciants.
- L’Estat intervencionista: existeixen una sèrie de desigualtats que considerem injustes, s’ha de situar a tots en el mateix punt de partida per això l’Estat ha d’intervenir.
- Constitució II República
El problema que va tenir el constitucionalisme social van ser les crisis polítiques. S’ha de racionalitzar el parlament. És necessari crear un sistema en què es pugui assumir l’estabilitat. En la idea de racionalitzar el sistema sorgeix la idea de dotar de força jurídica a la Constitució.
CONSTITUCIÓ NORMATIVA
La constitució s’imposa a les normes de l’ordenació.
És el que seguim en l’actualitat, sense eliminar l’anterior. És la Constitució com a norma jurídica, la necessitat de controlar al legislador. La idea és molt més forta a Europa, models: Alemanya i Itàlia.
- L’ensenyança de la II Guerra Mundial: que la confiança amb el legislador era innocent i la majoria es podia posar d’acord i no reconèixer els drets de la voluntat general. Entra en una profunda crisi perquè es qüestiona la legitimitat del legislador. Canvia la idea de constitució ja que també és el mínim intocable pel legislador. Arriba al continent la idea de Constitució com a idea jurídica. Farà que els Tribunals Constitucionals visquin l’època d’or. El TC amb més poders és l’Alemany, així com també l’Italià (neixen amb molta força). Es limitarà al legislador, ha de respectar la Constitució i hi ha una sèrie de drets que sorgeixen directament de la Constitució que no fan falta que el legislador els reguli (drets efectivament exigibles). Les normes que contradiguin a la Constitució podran ser declarades nul·les. - Drets efectivament exigibles - Legislador limitat
- La Constitució com a norma eficaç
- La nul·litat de les normes que la contradiguin
CONSTITUCIÓ POLÍTICA VS CONSTITUCIÓ NORMATIVA:
Continent europeu
- (^) Constitució com a document polític
- Supremacia del Parlament i de la llei
- Administració i reserva de jurisdicció
Estats units
- Constitució com a norma fundacional de TOT el sistema
- Equilibri de poders i supremacia de la Constitució
- Independència del Poder Judicial
CONCEPTE FORMAL DE CONSTITUCIÓ:
- (^) “Conjunt de normes que estableixen la legalitat fonamental d’un Estat i, per això, posseeixen un rang o jerarquia superior que la resta de l’ordenament”.
- Contingut mínim: concepte ideològic
- Heterogeneïtat de la Constitució: normes de reenviament, legislació constitucional secundària, jurisprudència constitucional.
- Norma suprema però oberta al temps.
Heterogeneïtat de la constitució: La constitució no es limita al text i articles continguts dins d’ella. Hi ha una sèrie de normes que acaben de completar-la, l’acompanyen i la completen.
Legislació constitucional secundària: Les constitucions es poden remetre a altres textos per a que la completin. Típic del sistema constitucional francès i, en el nostre cas, els estatuts d’autonomies. Necessites la Constitució i els estatuts d’autonomia.
Normes de reenviament: Quan una constitució et remet a una norma per a completar-la.
Jurisprudència constitucional: decisions dels tribunals que van especificant cadascun dels articles de la constitució.
CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ
Constitució: és una norma dotada d’una sèrie de característiques.
- (^) La seva reforma es proveeix per ella mateixa i és més complexa que la d’una llei ordinària.
- S’imposa enfront de les demés i s’ha de respectar jurídicament.
- Es directament accionable cap als ciutadans. No necessitem intermediaris per alguns tipus de drets, llibertat d’expressió o desplaçament.
- Eficàcia directa, hi ha articles de la constitució que són inseparables, el legislador no ha de reconèixer-les.
- Té una manera de llegir diferent a les altres normes, diferents mecanismes per apropar- nos al sentit de la norma. Històric: Buscar quina va ser la voluntat originària i el transcurs sobre la norma. Sociològic:
Teleològic: quin és l’objectiu/finalitat. A la constitució hi ha la unitat de la Constitució. El text constitucional és una unitat, un article es llegeix en la secció que es troba. Quins són els principis bàsics de la Constitució? Eficàcia de la constitució: es busca aquella interpretació que fa més eficaç l’objectiu constitucional, la que no contradigui els valors de la constitució. Tots aquests principis li doten de supremacia.
FUNCIONS I CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ:
Funcions
- (^) Constitutiva.
- Crea l’Estat com a organització juridicopolítica.
- Constitueix els òrgans estatals que exerceixen el poder públic.
- Legitimadora.
- Legitima la creació de l’Estat: acte d’autodeterminació del poble Contractualisme.
- Legitima l’exercici del poder pels òrgans constituïts: subjectes a la constitució.
- Limitadora.
- Divisió de poders.
- Garantia dels drets fonamentals.
- (^) Programadora.
- Instrument de transformació social.
- Objectius de la política social i econòmica.
Contingut
Es divideix en dues parts:
- (^) Part dogmàtica : llista de drets fonamentals.
- Part orgànica : dedicada a la regulació de l’organització de l’Estat.
Així es garanteix la vinculació de l’estructura de l’Estat amb la garantia de drets.
La reforma constitucional és la que obrirà la porta a aprovar una Constitució. La llei permet que el Rei pugui decidir, la reforma se sotmet a un referèndum. La llei és suprema (expressió de la voluntat del poble), els drets inviolables de la persona, eleccions legislatives lliures i possibilitat d’una reforma constitucional (donarà lloc a una Constitució nova). S’havien d’aprovar unes normes indispensables, normes electorals, reunió i associació. Hi va haver una amnistia, es va aprovar la llibertat sindical (Sindicato Vertical) i es va crear un registre de partits polítics (molt problemàtic). El partit Comunista no se sabia si es presentaria o no, però era el que menys els agradava, va ser l’últim que es va legalitzar. Apunts unybook:
- Canvi del règim totalitari de Franco a un Estat social i democràtic de Dret instaurat per la CE 1978 Model de transformació pacífica d’una dictadura a una democràcia ja que es produeix formalment des de la legalitat franquista.
- El Govern de Suárez impulsà l’aprovació a les Corts de la Llei per a la reforma política també aprovada per referèndum. Aquesta llei proclamava la sobirania popular, la supremacia de la llei com a expressió de la voluntat popular, inviolabilitat dels drets fonamentals, sufragi universal i pluralisme polític. Aquesta llei tenia l’objectiu de preparar les primeres eleccions generals.
- La LRP establia un Parlament bicameral (Congrés de Diputats i Senat) amb mandat de 4 anys.
- Al Rei, com a Cap d’Estat, mantenia els poders de la LOE del 1967 i tenia les facultats següents: nomenament del President del Govern segons els resultats electorals, nomenament d’1/5 dels senadors, sotmetre a referèndum qüestions d’interès nacional, dissolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions.
- Normes electorals que establien per al Congrés de Diputats un sistema proporcional corregit per la llei d’Hondt. Per al Senat, s’establia un sistema majoritari.
Dades d’interès: 20/11/1975: Mort de Francisco Franco. 22/11/1975: Joan Carles I succeeix a Franco en el càrrec de Cap d’Estat i de Rei d’Espanya. 04/01/1977: LRP. 15/06/1977: eleccions democràtiques (inici del procés constituent).
El PROCÉS CONSTITUENT:
- Les primeres eleccions legislatives lliures en quaranta anys: 15 de juny de 1977.
- Unes “Corts Constituents”.
- Constitució d’una potència
- (^) Característiques:
- Assemblea legislativa bicameral
- Consens: negociació partidista
- “Compromisos dilatoris”: qüestions no tancades
El titular del poder Constituent és el poble perquè es vol garantir la màxima deliberació i participació públiques per tal d’assolir el consens més ampli possible amb la finalitat d’expressar institucionalment la voluntat del poble.
Com s’exerceix el poder Constituent?
Model Europeu Model Nord-americà El poder resideix en la Nació i s’exerceix mitjançant representants que tenen la missió d’elaborar una Constitució.
Aquests representants, però, són diferents dels representants dels poders ordinaris de l’Estat.
El poder resideix en el poble però sense representants pacte federal.
Actualment, el procés constituent es realitza intentant garantir la màxima participació i la pluralitat de forces polítiques i socials de manera que el resultat sigui fruit del consens.
L’exercici del poder constituent està subjecte a unes limitacions com per exemple condicionaments factuals derivats de l’acció política o limitacions de tipus formal derivats de la necessitat de seguir regles de procediment (dictades per algun òrgan previ o pel règim anterior).
Hi ha eleccions legislatives i s’escullen les primeres Corts democràtiques. Quan es convoquen eleccions no es diu que aquesta sigui constituent, per això està entre cometes (es convertiran). Es comença a negociar el redactat de la Constitució i es nomenen uns diputats que en discuteixen el contingut (ponència). Problemes:
- Com no es produeix un debat, quan la Constitució arriba hi ha moltes discussions. Com no estan d’acord, farà que sigui molt lenta la seva aprovació, quasi 17 mesos. A causa d’això, alguns articles no tenen gaire sentit o són estranys. Hi ha dues càmeres on els debats es perllonguen més temps (congrés i senat).
Consens: negociació partidista, aconseguir posar d’acord a partits polítics amb oposicions ideològiques molt diferents. Afegeix antiguitat a la constitució. Com sembla que l’acord no és possible s’agafa un compromís de mínims i la resta es desplaça per un moment posterior. Es deixen alguns temes per una llei que exigirà una majoria més elevada, la seva raó de ser és que mancava l’acord, volien tirar endavant la Constitució.
La distribució territorial del poder: de la lectura d’una constitució no es desprengui l’estructura que s’ha escollit. Fixa els mecanismes per tal que sorgeixin comunitats autònomes. Ja havien sorgit les auto autonomies. És bastant insòlit en el dret comparat.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CONSTITUCIÓ:
Norma suprema de l’ordenament jurídic, escrita i rígida, fruit de l’expressió de la voluntat del poble, que crea una comunitat política i té la funció de regular l’estructura del poder polític i garanteix la protecció dels drets i llibertats de l’individu. És una norma jurídica que vincula els poders públics i els ciutadans. A més, és d’eficàcia directa ja que pot ser al·legada davant d’un tribunal sense necessitat de desenvolupament legislatiu.
Del Títol Segon fins al Títol Sisè estructura i organització dels poders de l’Estat.
- Part final: 4 disposicions addicionals, 9 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final que estableix l’entrada en vigor de la CE en el mateix moment de la publicació. Des del punt de vista formal, hi ha força diversitat però una àmplia majoria de les Constitucions són escrites i tenen les característiques següents: text breu, estructurat en diferents parts: - La part inicial rep el nom de Preàmbul i té una redacció no articulada on hi consta una declaració de principis i els objectius/motius principals del text constitucional. - (^) La part central de la Constitució, està articulada i s’estructura en unitats temàtiques (títols) que es subdivideixen en capítols i seccions. Normalment, el primer títol conté els principis definitoris del règim polític que formen l’essència de la Constitució. - La part final, inclou disposicions addicionals, disposicions transitòries i disposicions finals.
FORMA D’ESTAT: ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET: L’ESTAT SOCIAL
- Intervenció de l’Estat a l’economia.
- Lliure mercat però possible planificació (Art.131).
- (^) Drets socials i igualtat real.
- Art. 9.2. L’Estat com a transformador de la societat.
- Drets dels treballadors i drets prestacionals. ■ Els “drets” del Capítol III: garanties “indirectes”
- No separació estricta entre Estat i economia.
- (^) Llei de pressupostos, empreses públiques, iniciativa de l’Estat en l’economia.
Es considera que l’Estat pot intervenir en el mercat i regular-lo (corregir els desequilibris). Possibilita els monopolis. A causa de la UE han anat desapareixent, no opta per una economia socialista. Reconeix drets socials: laborals i prestacionals. La Constitució Espanyola aposta pels drets socials, hi ha errors en el sistema per tant, cal pujar socialment a una part de la població per tal de resoldre’ls (crear sistema educatiu públic, sanitat universal...) als anys 70. Dins la CE les garanties no són iguals, alguns drets gaudeixen d’una certa protecció, i d’altres són objectius que els drets públics han d’aconseguir. Els drets laborals i prestacionals es reconeixen com a ??? (educació). Els altres s’aniran desenvolupament a mida que la legislació els vagi aprovant. El fet que estiguin a la CE ja imposa alguns mínims al dret públic. Allò que sí que ens consideri mínim sembla que està protegit, el que se surti de fora del mínim ja no. És Constitucional que el Dret es pugui regular fins al punt de la sanitat. Els drets socials es redueixen al mínim per ser protegits. No es pot separar de manera clara l’Estat de l’economia, ja que l’estat hi intervé en ella. Decidir el curs de l’economia a través de la Llei de pressupostos (fins a quin punt es pot intervenir en l’economia).
REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ: TEORIA GENERAL
- Constitucions rígides vs Constitucions flexibles
- (^) La teoria del poder constituent/Poder de Reforma/Poder constituït/
- Poder de reforma
- Procediments i òrgans depositaris del poder de reforma
- Límits
■ Temporals i materials
- Límits implícits?
- Reforma Constitucional vs Mutació constitucional
Estat i economia cada cop estan més separats, els estats han perdut capacitat de controlar l’economia al territori. La reforma constitucional és un dels mecanismes per tal que les constitucions responguin a les demandes socials. Les constitucions preveuen la seva pròpia reforma i els seus principis han de gaudir d’una mínima estabilitat. Se suposa que els mínims es poden acceptar i es van adaptant. [Poder de reforma: capacitat de canviar la Constitució.] En funció de que tant difícil sigui el poder de reforma parlem de constitucions rígides o flexibles. Hi ha diverses maneres de regular el poder de reforma: procediment especial, més complex que el que s’utilitza per aprovar una llei. Es pot exigir una majoria més elevada, que hi hagi un referèndum, que hi hagi unes eleccions generals, etc. Diversos mecanismes per assegurar-se que té un recolzament mínim. A vegades, per reformar la Constitució, hi ha d’haver una assemblea específica. Acaba havent una lluita entre l’assemblea ordinària i l’específica (es creuen potestats). Hi ha límits de diferents tipus: garantir que es busqui una associació assossegada i seria sobre la constitució: exigir uns mesos entre reforma i reforma de constitució, el parlament no podrà discutir adequadament el tema d la constitució (temps de guerres), etc... Hi ha algunes constitucions que estableixen que hi hagi articles que no es puguin reformar. Per reformar aquell article faria falta una nova constitució. (ex: intangibilitat de la dignitat humana, per a que Itàlia sigui una república fa falta una nova constitució...). Límits implícits: una reforma de la constitució que negués els drets fonamentals no seria una reforma constitucional.
- Reforma constitucional: canvi del contingut d’un text constitucional seguint un procediment establert.
- Mutació constitucional: sense modificar el text, canvia la comprensió del mateix d’una manera transcendental. El com s’interpreta canvia sense que s’hagi produït una reforma.
Les mutacions es poden produir o perquè no hi ha un acord amb la reforma o no hi ha un acord elevat a la constitució. Quan la reforma sembla molt complicada, els tribunals busquen maneres de compatibilitzar el consens amb aquell article i intenten fer-lo compatible. Els tribunals són els que busquen maneres alternatives per poder dur a terme la reforma, són conscients que és difícil canviar la constitució.
REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
- Inexistència de clàusules de intangibilitat
- 2/3 de cada Càmera vota la proposta
- Dissolució Corts Generals i eleccions generals
- (^) Ratificació per les noves Corts de la proposta de reforma
- Aprovació del projecte per 2/3 parts de les Càmeres
- Referèndum preceptiu
Per a reformar això, es necessita que el senat o congrés s’aprovin 2/3. Una vegada aprovats, es dissolen les corts i es fan eleccions generals les quals ratificaran la proposta. Obligatòriament hi haurà un referèndum. El més complicat és la dissolució de les Corts Generals i convocar eleccions.
LES REFORMES DE LA CE
- La reforma de 1992. El Tractat de Maastricht
- (^) Necessària per a ratificar el TUE. Declaració del TC 1/
■ Modificació de l’art.13 CE
Hi ha hagut dues reformes constitucionals, les dues relacionades amb la UE. Quan s’havia de donar el vist i plau es planteja que pugui haver una contradicció clara. El govern va presentar al govern d’estat si es podia ratificar i el govern d’estat aconsellava una reforma constitucional, tenint en compte l’últim impacte la UE en els estats membres. El govern se’n va anar al Tribunal Constitucional i se li pot preguntar si un tractat és compatible o no amb la Constitució. Es va preguntar si es podia canviar el tractat de Maastricht sense canviar la Constitució. El Tribunal Constitucional va dir que era absolutament necessari reformar l’article 13 de la CE. Aquest va ser l’únic canvi que es va dur a terme en la Constitució.
L’altra reforma és la de l’Estabilitat Pressupostària (2011). Reforma polèmica pel procediment seguit i el contingut. Tractat internacional dient en quin sentit com s’han de reformar les constitucions. És també una qüestió jurídica, les constitucions s’han anat reformant per incloure trets de la UE. Decideixen reformar la constitució per calmar els mercats financers. La tercera polèmica va ser com es va aprovar. La reforma s’aprova en uns 15 dies havent acord amb els partits polítics, per un procediment urgent. Es porta al ple del congrés i es porta al senat i d’aquí al LOE. La Constitució no prohibia que s’havia de reformar així però no era el procediment més adequat. Els pressupostos estaran equilibrats i el pagament del deute públic tindrà absoluta prioritat. Tot això es va considerar molt crític. Un altre aspecte és el tema de les comunitats autònomes, s’ha convertit en molt crític. El fet que les CA han de complir l’equilibri pressupostari.
TEMA 3. BASES CONSTITUCIONALS DE LA DEMOCRÀCIA
SOBIRANIA NACIONAL I PLURALISME
- Legitimació democràtica del poder
- El poder constituent resideix en el poble
- Preferència pel principi representatiu enfront a la democràcia directa
■ (^) Representació enfront a identitat
■ Sistema electoral i organismes intermediaris
■ Funcionament intern de les principals institucions
La idea de control encara no està la possibilitat que tots els ciutadans puguin escollir i ser els representants. La idea del ciutadà anirà avançant al llarg de la història i això portarà a la necessitat d’una legitimació més àmplia. La sobirania resideix en el poble (sobirania popular) l’exercim mediant l’elecció dels participants. Tots els drets polítics busquen la legitimació continua del poder públic. La Constitució diu sobirania nacional però que resideix en el poble.
El pluralisme és la coexistència de diferents opinions en una societat. Es va complicant/ enriquint el principi democràtic. Passar de la democràcia que elegim nosaltres als homes cap a la idea que a la societat hi ha moltes formes d’entendre la vida en comú i totes mereixen tenir lloc en ella. Ha d’haver espais perquè la minoria sigui escoltada i pugui participar (pluralisme): protecció de diferents opinions a l’hora de prendre decisions comunes.
Encara que tots elegim a tots al final han de decidir uns pocs ( principi representatiu ) no tots podem governar perquè seria impracticable. Abans es defensava la idea de que no tots estan capacitats per a decidir, per això no tots podien votar. S’ha convertit en inevitable elegir uns representants que prenguin les decisions. Impossibilitat d’un altre tipus de sistema. S’acaba preferint el principi representatiu que el de la democràcia directa. Nosaltres tenim la possibilitat d’anar renovant als participants. Tot això s’estudia en el sistema electoral, apareixen una sèrie de normes per a escollir els representants.
DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA
És la democràcia que tenim, elegim als representants mitjançant el sufragi, en l’art.23 es reconeix el dret a sufragi. El dret de sufragi és el dret a elegir el teu representant mitjançant el vot, el sufragi actiu, però també és el dret a presentar-se, ser candidat i ser elegit per arribar al lloc.
El sufragi actiu té molts menys límits que el sufragi passiu. Exigeixen majors de 18 anys i nacionalitat. El dret a presentar-se com a candidat està més limitat perquè hi ha incompatibilitats amb les figures que se’ls predica ser representants (integrants del cos judicial). Una condemna penal pot suposar que no et puguis presentar a eleccions, no durant en el temps que estàs a la presó sinó quan surtis (si el delicte ha sigut electoral, corrupció de funcionaris).
També tens dret a ocupar el càrrec i a no perdre’l (no poder ser retirat). El general pot elegir sobre totes les matèries. Són escollits per prendre decisions. Ningú pot interferir en les seves decisions i una vegada ha sigut elegit, ell o ella és el representant i no se’l pot retirar, és irrevocable. Una vegada ha sigut elegida, no se li pot retirar el vot, la persona té manament per tot el període establert. El manament lliure (no poder intervenir en decisions) és l’Estat de partits. En els partits polítics quadra malament la idea d’un diputat que no pot ser pressionat en la manera que té d’expressar-se, està prohibit el manament imperatiu (a un empresari no se li pot dir quina va a ser la seva decisió) jurídicament no es pot.
