Dret Constitucional
Referent al TEMA 1: (Tot el TEMA 1 es correspon al títol 10 de la Constitució)
•Mutacions constitucionals: sense canviar la Constitució es dona una variació del
significat. Ex.: Art.32: "El hombre y la mujer tienen derecho al matrimonio." Com no
especifica que la unió sigui entre si, es reconeix el matrimoni entre persones del mateix
sexe.
TEMA 2- Models de control judicial de la constitucionalitat de les lleis:
(Tot el TEMA 2 es correspon al títol 9 de la Constitució)
Hi ha dos grans models:
•Model de Control difús: Vigent en l'àmbit anglosaxó, de manera que es troba als
EEUU. Es dona a partir d'una concepció en la qual la constitució és una norma jurídica
vigent des del primer moment. L'apliquen tots els jutges i tribunals, per això es diu que
és difús, perquè no és un monopoli. Cada jutge i tribunal és controlador de la
constitucionalitat de les normes, i la justícia ordinària fa de controladora de les normes.
1803 cas Merbury vs. Medisson: 1ª manifestació de constitucionalitat de les lleis.
Obligació d'aplicar la constitució i allò que digui el tribunal suprem la pot modificar.
•Model de Control concentrat: Es troba a Europa. A partir de la Revolució Francesa, es
dona a conèixer el Imperio de la Ley. El que es veu aplicable com a norma directa es la
llei a partir de la Revolució, al contrari que a EEUU. Quan la constitució té més
legitimitat es crea un sistema de control concentrat. A partir del jurista Kelsen de la
Constitució d'Àustria, es crea el Tribunal Constitucional, òrgan específic per controlar
l'òrgan legislador. No fa aplicació de casos concrets, entra en la comparació entre Dret i
Constitució. Fa de legislador negatiu: no crea Dret però expulsa allò que contradiu la
constitució, declarant-ho nul.
Tribunal Constitucional:
Art. 159: El TC té 12 magistrats, fet molt criticat perquè en diversos casos, alhora de votar hi ha
un empat.
D'aquests 12 membres, 4 són escollits pel Congrés dels Diputats, 4 pel Senat (votats per majoria
de 3/5 parts a les dues cambres), 2 pel govern i 2 pel Consell General del Poder judicial.
El fet de que fossin escollits a les cambres per 3/5 parts estava pensat perquè els escollits fossin
tant reconeguts que es pogués dir que eren gent de molta competència per al càrrec, ja que
arribar a 3/5 parts era molt difícil. Però com ara la gent escull els magistrats segons les seves
ideologies o el que més els convingui per al seu partit, s'ha posat en dubte més d'un cop la
veracitat del procés.
Els magistrats es nomenen per 9 anys, però es van renovant per terceres parts cada 3 anys (cada
3 anys els escollits per una cambra, als 3 següents per l'altre, etc). Entre els 12 membres hi ha un
president ( el qual presideix la cambra primera i té 5 magistrats) i un vicepresident (que
presideix la cambra segona i té els altres 5 magistrats amb ell). Es pot ser militant d'un partit
polític i magistrat del TC però no ser un dirigent d'un partit polític i magistrat. Tot i així, ser
