¡Descarga Dret Internacional Públic y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!
TEMA 1: Els drets fonamentals
EVOLUCIÓ HISTÒRICA, FONAMENTS I CONCEPTE DE DRET FONAMENTAL (DF/DH)
- (^) Evolució històrica dels drets
En primer lloc, ens trobem amb la creació dels drets liberals, també anomenats civils, els quals no tenien part
democràtica perquè es limitaven a garantir allò que interessava a qui els va crear, la classe burgesa. Un exemple en seria el dret a la llibertat d’expressió, al desplaçament o a la propietat privada, els quals van ser objecte de reivindicació al llarg de les diferents revolucions industrials que tingueren lloc.
Altres drets, com el de participació, el dret d’associació o el sufragi, no estaven reconeguts, fet que derivava a la prohibició de sindicats, de partits d’esquerra, etc. Durant el segle XIX per exemple, es prohibeixen les associacions per tal d’eliminar qualsevol “obstacle” entre l’individu i l’estat.1 L’objectiu era que no hi hagués cap intervenció estatal, però això acabarà amb l’aparició del Codi Penal i el Codi Civil (Napoleó).
Tanmateix, a finals del S. XIX es reconeixerà el dret de participació democràtica, fet que comportarà la
intervenció de l’estat a l’hora d’organitzar les eleccions.
Els últims en aparéixer seran els drets socials, en el context històric posterior a la 2ª GM i únicament a Europa
(model d’estat del benestar). Aquests requeriran la plena intervenció de l’estat per tal de ser garantits, com ara el dret a la slut, a l’habitatge o a l’educació.
- Fonaments i concepte de DF
Hi ha tres fonaments:
- Historicista Montesquieu, Hume, Burke
Es tracta d’un plantejament conservador (punt de vista de la noblesa) que té l’objectiu de mantenir els interessos de la seva classe social, i que es basa en un model de separació de poders on el judicial està en mans de la noblesa.
Mitjançant acords bilaterals entre el monarca (el qual no té més alternativa que cedir) i els seus súbdits, es concedeixen certs drets (els mínims per tenir contenta a la població), com ara l’ habeas corpus 2, fruit d’un acord entre el rei i la persona detinguda, o bé el “no taxation without representation”, que es refereix a que no es poden introduir impostos sense la participació del Parlament.
1 A EEUU no es prohibeix tant perquè no hi havia monarquia i per tant no hi havia antecedents basats en el model feudal.
2 Procés judicial estès en la major part de països democràtics que protegeix els ciutadans contra les detencions realitzades per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals necessaris, ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.
Es basa en el racionalisme com a legitimació dels drets naturals (es detecten amb la raó). Creu en la necessitat d’un pacte social multilaretal, ja que justifica i garanteix els drets, per tal d’establir l’ordre, ja que l’ésser és primitiu per naturalesa. Per tant, els drets es limiten (passen a ser civils) per així no afectar els dels altres. En aquest cas qui garanteix els drets serà la persona legisladora i no el jutge ( ᴓ poder judicial).
A la Declaració de Drets de l’Home ja figuren drets naturals, preexistents. En el cas de Malbury vs. Madison, es veurà com els drets naturals comencen a estar limitats per codis civils i penals, per exemple el dret de participació, el qual es creat pel pacte (=no és natural) i nmés podrà ser exercit pel ciutadà, tenint en compte que llavors només hi havia sufragi censatari. Després de la 2ª GM, es durà a terme una dura crítica al positivisme que conduirà a l’elaboració de la declaració de la ONU, com a conseqüència de les atrocitats que s’havien comès durant la guerra.
Drets creats únicament per l’Estat, no n’hi ha cap que existeixi prèviament. Per tal que un dret sigui autèntic haurà de tenir protecció jurídica (=garantia jurisd.) drets subjectius garantits per una constitució
El fet que l’estat sigui l’òrgan que elabora i regula els drets es susceptible de derivar en règims autoritaris, ja que la constitució es troba en mans del govern i pot ser modificada.
DH / DF
El Dret Fonamental està previst en una constitució; el Dret Humà en canvi, és un dret natural previst en tractats internacionals. Segons l’art. 10.2 CE3 són DF aquells previstos a la CE, els quals es complementaran amb els DF previstos en tractats internacionals (supremacia TI/ primacia CE) els TI desenvolupen els DF, és a dir que complementen la seva interpretació.
- Problemàtica i caract. DF i CE
A l’hora d’elaborar la CE en base als DF, s’ha seguit un ordre concret:
Drets liberals clàssics Art. 15-29+ Art. 144 i 30.25, Capítol II, Títol I (DF)
3 “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.” 4 Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.
5 La ley fijará las obligaciones militares de los españoles y regulará, con las debidas garantías, la objeción de conciencia, así como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio, pudiendo imponer, en su caso, una prestación social sustitutoria.
A nivell subjectiu són facultats que es poden fer valer en un cas concret. A nivell objectiu els drets tenen un element de valors, moral, ja que en certa mesura estableixen els valors d’una societat.
- Subj. protegir els drets Obj. promoure els drets
Regla d’interpretació conforme la CE: sempre que es pugui interpretar quelcom dins del marc constitucional s’haurà de fer.
Vis expansiva dels DF: tota la legislació ha de tenir en compte els drets.
- Classificació dels DF, de defensa, de prestació
Valors:
- drets civils,
- drets polítics
- (^) drets socials
Contingut:
- defensa
- participació
- Prestació
TEMA 2: L’ESTRUCTURA DELS DRETS FONAMENTALS
- La titularitat dels drets fonamentals Teòricament tothom gaudeix de DF, però trobem la problemàtica amb els estrangers (drets asimètrics segons la situació legal)10 i les persones jurídiques.
10 https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=
Els menors tenen els seus drets i titularitats, simplement no poden exercir-los fins a certa edat.
Depenent en quins casos, la seva veu s’ha de tenir en compte (llegir STC 71/2004). En el cas
dels testimonis de Jehovà i les transfussions de sang, si la vida del pacient es troba en perill el
metge o la metgessa pot dur a terme la transfussió.
En el cas de les persones incapaces, sempre es necessita la intervenció d’un jutge, el qual té la
capacitat de graduar l’impacte sobre quins drets podrà exercir i quins no.
Pot l’autonomia de llibertat renunciar a drets fonamentals? (exemple del contracte de feina) No
es pot renunciar als DF: ni la integritat personal, ni el dret a la vida, etc. drets irrenunicables
- Destinataris dels drets fonamentals
Els destinataris poden ser persones físiques i jurídiques: “Els DF obliguen als ciutadans i als
poders públics.” (Art 9.1 CE11) eficàcia vertical dels DF. L’art. 53.1.12 ordena les diferents
garanties.
Poders públics:
- L’administració pública: és possible recórrer contra actes de l’admin. Pública que vulnerin
DF (via contenciós administratiu)
- El govern hi ha una part de les seves decisions que són actes polítics, i aquests no són
destinataris dels DF en aquest cas.
- Parlament (Les corts generals)
3.- L'eficàcia dels drets enfront de les persones privades
11 Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico. 12 Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo segundo del presente Título vinculan a todos los poderes públicos. Sólo por ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tutelarán de acuerdo con lo
previsto en el artículo 161, 1, a).
161.1 El Tribunal Constitucional tiene jurisdicción en todo el territorio español y es competente para conocer:
a) Del recurso de inconstitucionalidad contra leyes y disposiciones normativas con fuerza de ley. La declaración de inconstitucionalidad de una norma jurídica con rango de ley, interpretada por la jurisprudencia, afectará a ésta, si bien la sentencia o sentencias recaídas no perderán el valor de cosa juzgada.
CE no es poden afegir límits als drets no justificats constitucionalment (pressumpció favorable)
Què permet la CE + límits
Diferents autors creuen que el TC té un nucli que delimita la CE, el qual no pot ser limitat per la
persona legisladora. Realment, el dret és el nucli i al voltant té el halo = espai on el lesgilador té
marges per establir límits o per ampliar, sempre justificant-se en base a la CE.
Per exemple, el DF de l’honor respecte els periodistes. Es tracta d’un bé jurídic fonamental, element que pot justificar que el legislador limiti el dret a la informació que pugui afectar-lo. Cas de la orientació sexual d’una cirurgiana: la seva vida privada no és d’interès públic, ja que n canviarà res respecte la operació que dugui a terme.
Els drets inclosos en l’art. 20.1 CE13 (expressió i difusió, producció i creació literària, llibertat de càtedra, comunicar i rebre informació) no poden ser restringits mitjançant cap censura (20.2). Per tant, el lesgislador no pot limitar-los perquè ja ho estan (20.4). Exemple: cas de la portada de El Jueves que és retirada. Segons l’art 20.5, només es podran segrestar publicacions, gravacions, etc, en virtut de resolucions judicials. Per tant es tracta d’una censura a posteriori, que pot ser una indemnització o bé un segrest. El dret a la informació té dues delimitacions doncs: que no hi haig censura prèvia, i la necessitat d’una autorització judicial per segrestar el material; la persona que legisla no pot limitar més. 13 1. Se reconocen y protegen los derechos:
a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
c) A la libertad de cátedra.
d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
- El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.
- La ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.
- Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.
- Sólo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.
Menys possibilitat d’ampliarMés espai per delimitar i posar límitsnucli
L’art. 15 tracta sobre el dret a la vida i a la integritat física i moral, prohibint la tortura, els
tractes inhumans i la pena de mort, amb l’excepció que es tracti de temps de guerra, on es
legislarà segons les lleis penals militars del moment. Ex: cas d’un terrorista que es detingut i sap
on està una bomba. No es pot vulnerar el dret a no ser torturat, perquè preval sobre el DF a la
vida de la gent que potser morirà, per tant = no s’admenten límits ni delimitacions per part del
legislador. En temps de guerra però, el legislador sí que té marge per ampliar.
TEMA 4: LES GARANTIES DELS DRETS FONAMENTALS
- (^) La garantia jurisdiccional dels drets fonamentals: el sentit de la protecció jurisdiccional dels drets fonamentals. Procediment preferent i sumari;El recurs d'emparament.
Qui protegeix els drets no és només el TC amb el recurs d’emparament, sinó també els tribunals ordinaris. Art. 53.2: en els casos els quals es protegeixen DF, es pot establir un procediment especial, preferent, sumari i urgent procediment en defensa dels DF en totes les branques del dret (civil: propietats i família, penal, social: tema laboral, contenciós-admin.: reclamacions contra admin.).
Caract. Del procediment:
- Especial: el procediment és diferent al de sempre de les diferents branques.
- (^) Preferent: hauria de passar per davant dels casos que no tracten vulneracions de DF.
- Sumari: procediments pensats només per al·legar qüestions de defensa de DF = procediment de conmissió...?
- Urgent: o s’elimina algun dels tràmits ordinaris o els terminis són més curts.
Electoral / Habeas corpus / Dret a reunió i a manif. Alguns drets tenen vies preferents i sumàries especials. Per exemple, el recurs d’empara electoral és preferent i sumari especial. En matèria electoral, és necessari que el procediment sigui en dies (Art. 49, 109 i següents de la LOREC: preveuen que es pugui reclamar contra la proclamació de candidats electes). Un altre cas és del habeas corpus. La persona necessita una resposta immediata per part del jutge en les 72h que es troba detinguda, on es comprova uqe la detenció és legal i uqe no s’han dut a terme tortures ni malstractes. Finalment, el cas d’una persona organitzadora d’una manifestació que es troba amb que no pot realitzar el recorregut plantejat inicialment. Per tant, s’ha de proposar un traçat alternatiu. El poder públic (poli) ens pot enviar a un polígon a fer la mani, cosa que farà que ningú s’enteri. Davant d’això, tenim la possibilitat de reclmaar la decisió del poder públic perquè han produit una vulneració del nostre dret a manifestació. Aquest cas s’ha de resoldre abans del dia de la mani ja que sinó no té sentit.
Regulació Incialment, el legislador aprova una llei anomenada: Llei de protecció jurisdiccional dels DF de la persona (L 26-12-78 anterior a la CE, actualment derrogada). Àmbit admin: Àmbit civil: LEC 07-01-2000 reforma la llei d’enjudicament civil “”. Àmbit penal: LEC 24-10-2002 reforma la llei d’enjudiciament criminal introduint judicis ràpids.
La vida de fet
44 contra actuacions judicials. Si un jutge desestima la meva pretensió, puc recórrer al TC dient que m’ha vulnerat DF? Sí, perquè no és que no em garanteixi un DF, sinó que el jutge me’l vulnera (parcialitat, prova no contemplada, etc.). Cas en que un jutge respon a una cosa que no han demanat les parts.
Punt 4.4: Suspensió de DF
4.4.1. Suspensió general de drets
LO 4/81 es preveuen 3 supòsits: alarma, excepció, setge. 3 casos en els quals es permet la suspensió de més a menys.
Estat d’alarma Art. 4 on es determinen els supòsits:
- Catàsfrofes naturals (huracans, terratrèmols), calamitats, desgràcies públiques
- Crisis sanitàries
- Paralització de serveis públics (vaga salvatge de controladors aeris govern de Zapatero on els substitueix per controladors aeris militars, vulneran el seu dret a vaga/vaga sanitària...)
- Manca de béns de primera necessitat (vaga de transportistes)
Procediment: l’estat d’alarma el declara el govern ( decisió governativa ) i no el Parlament, el qual simplement intervé després que el govern adopti el decret. També intervé en tots els decrets que es modifiquin al llarg de l’estat d’alarma. Als EEUU en canvi, el govern pot declarar directament una guerra durant un màxim de 60 dies, després ha de demanar permís al Congrés. A Espanya és igual però amb un màxim de 15 dies. L’executiu pot iniciar l’estat d’alarma amb un reial decret i si es vol allargar més de 15 dies, el Congrés ha de ratificar-ho. El Parlament ha d’anar prorrogant ja que la mesura és temporal.
Quins drets queden afectats davant la declaració d’estat d’alarma?
- DF: lliure circulació (Toc de queda)
- Dret de propietat davant de situació d’evacuació on es necessiten vehicles tot terreny per exemple, els quals es confisquen l’interès general preval per sobre de l’interès de la persona propietària
- Dret de vaga (controladors aeris q no el van poder exercir, juntament amb el de negociació col·lectiva, perquè van ser ràpidament substituïts)
Estat d’excepció Quan el govern es troba en una situació de desordre públic que no es pot controlar, les institucions no poden funcionar, i les forces de seguretats són insuficients. = els poders públics no poden solucionar-ho
Procediment El Govern necessita l’autorització del Congrés, per tant no pot iniciar el procediment sense que el Congrés ho aprovi. L’autorització té un límit de 30 dies, després s’ha de prorrogar.
Drets que vulnera
- Art. 17.2 CE: habeas corpus (detenció màxim de 72 hores) la detenció passa a ser de màxim 5 dies.
- Art. 18.2 CE es poden fer registres domiciliaris sense autorització judicial prèvia, però el jutge intervé posteriorment, sent informat.
Tema 5. El principi d'igualtat
1.- Funcions i articulació del principi d'igualtat en la Constitució Espanyola
2.- La distinció entre el principi d'igualtat en la llei i en l'aplicació de la llei
3.- Les clàusules específiques de prohibició de discriminació
Definició: tractar igual els que són iguals i tractar desigual als que són desiguals (lògica liberal) Cal un jutge que tracti igual a tots els ciutadans (Art. 14). Segons aquest article, no pot prevaldre la discriminació per motiu de raça, ètnia, gènere, etc. Igualtat en la llei i en l’aplicació de la llei (elements de l’estat social).
1.- Funcions i articulació del principi d'igualtat en la Constitució Espanyola
El ppi d’igualtat és un DF? Tenim les següents característiques:
- Reserva de llei
- Contingut essencial
- Recurs d’emparament
- No té reserva de LO.
Segons el TC, té una vessant subjectiva. No és un DF autònom, per tant s’ha de completar amb un element de comparació ( tertium comparatiomis ). Per tant, si al·lego una vulneració de la igualtat, hauré d’aportar una prova sobre el meu tracte que ha estat diferent al d’algú altre, aportant una situació igual a la meva on hagin tractat diferent a l’altre persona. STC 76/85, STC 28/
2.- La distinció entre el principi d'igualtat en la llei i en l'aplicació de la llei
La igualtat en la llei seria que la llei no fés diferències. En l’estat liberal, tot i que la igualtat en la llei era garantia, no hi havia cap control jurisdiccional perquè la llei no infringís drets fins al segle XX, on els tribunals constitucionals s’encarreguen de garantir-ho. La igualtat en l’aplicació de la llei significa que els aplicadors de la llei: el poder judicial, que són els jutges que elaboren sentències i l’Administració Pública, que fa actes administratius, han d’aplicar de manera igual les lleis. Això vol dir que si es dónen dos casos iguals, la resposta per part de l’Administració i del jutge han de ser iguals. hi ha el criteri precedent, que fa que el jutge hagi de respectar les sentències del passat del mateix tribunal o tribunals superiors. No podrà fer un tracte diferent, perquè jeràrquicament els tribunals han d’obeir als precedents dels mateixos tribunals o de superiors. Per tant, la regla del precedent garanteix la igualtat en l’aplicació de la llei. Diferència civil law i common law: en el civil law, el jugte interpreta, aplica el dret. No té cap precedent que el lligui, cosa que pot derivar a una vulneració de la igualtat en l’aplicació de la llei.
Tema 6
- Dret a la vida i a la integritat física i moral 1.1 Dret a la vida Es diu que és millor que el contingut del dret a la vida no sigui massa ampli, però que el compliment sigui molt estricte. Art. 15 CE, 2 i 3 CEDH. Aquest dret apareix a la II GM: art 3 Declaració Mundial dels DDHH. Queda el dret lligat a la persona, però no a la persona jurídica. És un dret subjectiu irreversible. L’element de valor que imposa per la societat, implica la protecció directa per part de l’Estat. A la CE es prohibeix la pena de mort, exepcte en temps de guerra si el Codi Penal Militar ho permet. A Europa, el TEDH diu que el dret a la vida no contempla excepcions en temps de pau. Casos específics: a. Avortament : es despenalitzaven 3 casos violacions, risc per la mare o malformacions al fetus (abans de la reforma del 2010) segons la LO 5/7/1985. La STC 53/85 resol sobre la seva constitucionalitat, considerant que el nasciturus no té dret a la vida, tot i que es considera rellevant i, per tant, el legislador ha de posar un límit temporal, considerat a les 21 setmanes, donat que és quan es té capacitat psíquica. L’activisme judicial és una vessant positiva, és a dir, que crea dret en base a les setències que forcen el compliment d’obligacions al legislador. Així, el TC diu en el límit temporal, exigint al legislador que ho limiti. A la reforma del 2010 s’informa a la dona dels avantatges públics que tindria tenint al fill, donant 3 dies perquè en pensi. Així hi ha 2 terminiss: 14 mesos sense exigències de motiu, i fins a 21 per causes majors, així com el perill de la mare o malformacions del fetus. ST del <Tribunal dels EUA (Roe vs. Wade 1973) s’interpreta que l’avortament s’entén com un dret de la dona, incloent la seva intimitat.
b. Eutanàsia Segons el TEDH, ST Hash vs. Suïssa (es permet l’assitència al suïcidi), no s’obliga als estats a adoptar una legislació sobre l’eutanàsia (per exemple a l’estat espanyol no hi ha). Es diferent a l’assitència al suïcidi, prequè estem parlant de situacions en que una persona té un enfermetat o discapacitats. Hi ha dues Activa: permetre una mort inevitable, que s’acabrà esdevenint. Passiva: deixar de donar el tractament, ralentir la duració de la vida, no és mort directa. Per exemple desconectant l’aparell respiratori artificial, que en lloc de fer-te viure uns setmanes s’acurta a uns dies. Mort natural sense suport vital, deixar que la natura segueixi el seu procés. Cal un consetinment previ de la persona afectada (testament vital on es manifesta).
El CP espanyol prohibeix l’eutanàsia activa (art. 143 i 146). El metge que coopera en aquest tipus d’eutanàsia té repsonsabilitat penal. En el cas de la passiva, comporta una sanció professional cpa al metge en el cas que fos culpable.
No hi ha dret a la mort, en el sentit que el suicida no incorre responsabilitat penal. Pot rebre tractament psicològic però no posar-lo en presó. El que l’ajuda tampoc incorre responsabilitat penal.
1.2 Dret a la integritat física i moral Art. 15 a. Tortures, tractes degradants : en un estat constitucional, la tortura està prohibida. Els EEUU van traslladar els presoners de l’ISIS a Guantànamo per interrrogar-los, perquè no era territori americà. No eren tortures però si tractes degradants: mantenir una persona aïllada durant 4 dies sense llum, penjar-la cap per avall amb una tovallola mullada = tractes inhumans, deshumanitzen perquè a la persona, la seva capacitat per defensar-se en els interrogatoris baixa. Té un component més psíquic que físic (diferència tortura), és més humiliant. Queda prohibit l’ús de la tortura en la lluita antiterrorista. STEDH Selrounic vs Turquia 28/7/99.
Tema 6
- El dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte
Sectes: no tenen les mateixes finalitats que una religió perquè són delictives Stc 80/2007: les decisions de renovar els contractes la pren la pròpia confessió religiosa. En el cas d’una escola religiosa (acord del 79), el o la professora de matemàtiques per exemple no cal que sigui creient, sempre i quan la persona treballadora no s’oposi públicament a la ideologia del centre. Fins i tot en una escola privada no es podrà excloure a un treballador per molt que no sigui creient, a no ser que ho manifesti públicament.
- Dret a llibertat i seguretat. Habeas corpus Dret a la llibertat: dret a desplaçar-te sense prohibicions 17 CE, 5 CEDH, 6 CDFOE STEDH 8/7/2015: menor que es esclavitzada i obligada a treballar, condicions laborals d’explotació que vulneren la llibertat i dignitat. Les persones jurídiques no poden ser titulars d’aquests DF. Reserva de llei orgànica, i ha d’estar especialment previst. Art 5 CEDH: numerus clausus (casos que afecten a la privació de llibertat):
- Pena de presó
- Detenció preventiva: consisteix en detenir una persona que és sospitosa de cometre un delicte. Si no hi ha indicis s’ha d’alliberar.
- Presó provisional: si hi ha indicis i hi ha risc de fuga o de reiteració. No s’ha d’imposar en casos d’alarma social (p. Ex. Diaris acusant a algú STC 47/2000), sinó garantir que la persona vagi a judici. Es tracta d’una mesura cautelar que cal demostrar, i cal indicar circumstàncies personals i risc de fuga. Per exemple, si em cau una pena de 3 anys no em fugaré, però si m’acusen d’assassinat (20 anys), tindré la temptació de fugir. Si la persona és culpable, es restarà el temps de presó provisional als anys de condemna. Si és innocent, no hi haurà indemnització pels anys de presó provisional.
Drets dels detingnuts (Art. 17.3): són bàsics, perquè una persona es pugui defensar en el cas que no sàpiga perquè l’han detingut. El detingut té dret a no col·laborar en la seva acusació (pot callar i no declarar davant del fiscal). Dret a l’assistència lletrada = dret a un advocat, a menys que la persona detinguda pugui demostrar coneixements jurídics. Informació immediata i comprensble = proporcionar un intèrpret en cas que la persona no parli català o castellà. Dret a reconeixement mèdic i a informar que ha estat detinguda. Si la persona està en investigacions terroristes, l’advocat serà d’ofici (llein antiterrorista: augment temps de detenció i advocat d’ofici).
Habeas corpus: apareix a Anglaterra (Bill of Rights).
- Internament de menors
- Internament de malalts contagiosos
- (^) Internament de drogadictes, alienats o sense sostre
- Drets vida privada, honor, intimitat i pròpia imatge
Dret a la intimitat Brandais defensa que una part de la teva vida sigui protegida davant dels diaris dret a un àmbit propi reservat que no sigui publicat en els mitjans públics (art 18 CE).
Art 20 ce, Art 10 CEDH, Art 12 CDFUE
Als EEUU, podríem dir que hi ha molta més llibertat d’expressió i que hi ha molta tolerància (crema de banderes, missatges d’odi, etc.). depenent de l’ofici de la persona (profe, científica, artista), en el cas de la llibertat de càtedra o científica per exemple, que tenen caracterísitques diferents.
Titularitat: persona física i persona jurídica, que en segons quins casos podrà tenir llibertat d’informació (robots q fan notícies = llibertat d’informació en el cas q es volgués censurar algo), possibilitat de col·laborar... Es demana als poders públics que el garanteixin amb abstenció d’intervenir-hi.
Llibertat d’expressió opinions / Dret a la info. fets
El TC diu que hem de valorar en un text si hi ha més fets o opinions, per tal de valorar si es tracta d’un dret o de l’altra, ja que els seus límits son diferents. La llibertat d’expressió per exemple, ho protegeix tot menys els insults (opinió innecessària vexatòria, que ofèn, que és personal, i és una difamació). En el règim del 78, no es podia criticar als poders públics, però actualment sí, sempre i quan no se’l difami o siguin crítiques personalitzades, vexatòries i innecessàries = podem criticar una acció de govern ja que serem protegides per la llibertat d’expressió.
Respecte el dret a la info, es demana veracitat. Exemple: cas d’un rumor que arriba a un diari mitjançant trucada anònima. Si el periodista no confirma la notícia, podrem demanar indemnitzacions. La veracitat comporta una actuació professional, ja que s’ha de confirmar la notícia. En el cas que la persona hagi intentat confirmar la notícia i després sigui falsa, el diari haurà de rectificar però el periodista quedarà cobert pel dret a la info (no hi haurà responsabilitat de danys i perjudicis). STC 192/ I si el meu diari agafa la notícia d’un altre diari i aquesta és falsa? El primer diari té responsabilitat per publicar un rumor sense fer res per confirmar-lo, i nosaltres tindrem responsabilitat depenent del que estableix la STC 42/94 (doctrina del reportatge neutral). Si faig un reportat neutral i publico només la notícia que està en el primer diari, no en tindré; si agafo la notícia i la altero, sí que en tindré.
Prohibició de censura prèvia i de segrest judicial de publicacions STC 52/83, respecte la censura prèvia la consti vol evitar el que passava amb el franquisme. Aquí qui legisla no té marge, ja que impedeix qualsevol legislació que prevegi la censura prèvia.
Respecte el segrest, és un mecanisme que preveu la consti perquè un jutge, un cop ja s’ha publicat algo, no pugui retirar-ho.
Pel que fa als poders i persones públiques , STC 20/ Vida pública, etc.
STC 134/99 es prohibeix a una famosa portar al seu fill a un programa de televisió. Judicis paral·lels jo com a diari informo d’un judici que està en marxa, per+ò no puc afectar ek dret a la intinmitat del delinqüent.
Als EEUU es poden vendre materials racistes/xenòfobs i expressar-ho, sempre i quan no provoqui un conflicte latent (clear and present danger). Protegit per Shame of USA.
En el cas dels contractes, existeix el ppi bilateral de bona fe contractual , ja que afecta als treballadors però també a l’empresari. En el cas que jo publiqui unes dades certes que afectin a l’empresa volent, no estaré protegida per aquest principi i podré ser acomiadada. Les crítiques a nivell intern de l’empresa seran possibles en el cas que siguin constructives.
Professors i idearis de l’escola el que no volen les escoles és que es facin manifestacions contràries públicament per part de la professora. En el cas que jo em divorcïi per exemple, l’escola no em pot fer fora si a classe no faig manifestació clara en contra de l’ideari de l’escola.
Dret de reunió i manifestació Art 21 ce, 12 CEDH, 12 CDFUE
Dret de reunió titularitat: persona física. Únic requisit: reunió pacífica i sense armes. Si comença a haver-hi aldarulls o algú treu una arma, és un motiu per dissoldre la reunió. Lloc tancat: reunió. En un lloc tancat no és necessita cap autorització prèvia per reunir-se. Lloc de trànsit públic: si és estàtic = concentració, moviment = manifestació. Els oders públics poden suggerir canvis i excepcionalment prohibir-les. Què passa si ens diuen de canviar el recorregut i et proposen un lloc poc habitat (descampat per ex.) ens afectaria al dret de mani.
Uniformes militars a les manis motiu per suspendre-les.
