¡Descarga dret modul 2 pere tarres y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
1. EVOLUCIÓ I SITUACIÓ ACTUAL
L’Estat Espanyol és constitucional, defensa la llibertat o dels drets naturals i necessitat de controlar el poder.
♦ DIFERENTS FORMES D’ESTAT:
- Estat absolutista: L’Estat i el seu governador estan per sobre de les lleis. Els ciutadans estan sotmesos a una única autoritat. Segons Hobbes: la societat es troba en un estat de naturalesa pre-social, on les persones pensen en si mateixes i ataquen als altres , ja que l’ordre es sol imposar a la força. L’expressió de Lluis XIV de França: ”L’état c’est moi”, ja que no existeix la divisió de poders.
- Estat lliberal: després de l’estat absolutista, arrel de la Revolució Lliberal. Garanteix la llibertat individual. Hi ha una separació entre l’estat i l’església i una transformació social, política i econòmica per afavorir a la burgesia. És un estat de dret.
- Estat democràtic: El poder el té el poble, i aquest dona legitimitat als governants.
El contracte és de tots amb tots, així es crea la voluntat general i la llibertat plena. Característiques de la democràcia:
- Té una constitució que limita els poders i controla el govern. Estat de dret.
- (^) Hi ha divisió de poders i sufragi universal (dret a votar i a ser votat). Partits polítics.
- Dret a la propietat i foment de l’activitat econòmica privada.
- Llibertat d’expressió, de premsa i d’associació.
- Protecció per a les minories, drets humans.
♦ FORMES DE GOVERN DELS ESTATS DEMOCRÀTICS:
- Repúbliques: El cap de l’Estat no és un monarca, sinó, un càrrec públic. Escollit a partir d’una elecció pública i sotmès a l’escrutini públic.
- Repúbliques parlamentàries: El poder executiu depèn directa o indirectament del parlament. Normalment, el cap d’estat no té el poder executiu real que té un president executiu. Aquests poders han sigut concedits al primer ministre. Per tant, el cap d’estat i de govern, han de formar un sol equip. Algunes repúbliques parlamentaries són Grècia, Portugal i Itàlia.
- Repúbliques presidencialistes: Clara divisió de poders entre, el poder executiu, legislatiu i judicial. A més de la representació per part del cap de govern, que és escollit a través de votacions. Algunes repúbliques presidencialistes són Montenegro, Sèrbia i EEUU.
- Repúbliques sempipresidencialistes: El poder executiu recau sobre el cap de govern (escollit pel sufragi) i pel primer ministre (escollit pel poder legislatiu). França i Palestina en són exemples.
- Monarquies i Monarquies parlamentàries:
En les monarquies el cap d’estat és designat per ordre hereditari, personal i vitalici. Un 6% dels governs són monarquies, on el rei té tot el poder. En les monarquies parlamentàries, el poder està molt més limitat. La seva funció en molts casos és simbòlica i ceremonial, i el poder executiu recau sobre el primer ministre o el president de govern. El 37% dels governs són monarquies parlamentàries, on el rei no té el poder, sinó, el govern.
2. PRINCIPIS FONAMENTALS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC
♦ PRINCIPI DE JERARQUIA: S’estructuren en funció d’un rang jeràrquic
- Jerarquia de les normes:
- Constitució: És la norma suprema. Dictamina les altres lleis. Tant l’Estat com els ciutadans estan sotmesos a aquesta normativa.
- Normativa comunitària: És la normativa bàsica, són normes que venen d’Europa i que estan obligats a implantar-les aquí.
- Tractats internacionals: També venen de la UE, s’han d’incorporar a la CE però no la poden contradir. Ho fa l’organisme d’un altre lloc però estem obligats a complir aquestes obligacions. Exemple: El tractat de Tokio, posa uns nivells màxims de contaminació. Si España no compleix, poden sancionar-la i multar-la.
- Lleis:
- (^) Lleis orgàniques: Es troben en nivell jeràrquic superior, i per tractar algunes matèries, requereix tracte constitucional. Normalment, per l’aprovació de lleis orgàniques, calen requisits extraordinaris, com la majoria absoluta.
- Lleis ordinàries: Constitueixen l’últim graó de la jerarquia jurídica de les lleis. Ve després de la Constitució i les lleis orgàniques. La seva aprovació és
a través del parlament o el congrés, normalment per majoria simple.
- Normes amb rang de llei:
- Reals decrets – Lleis: Pròpia de països amb monarquia parlamentària. Tracta el poder executiu i és dictada en cas de necessitat urgent.
- Reals decrets legislatius: Pròpia de països amb monarquia parlamentària.
- Reglaments:
- Ordre de comissions
- Delegats de govern
- Institucions
- Autoritats inferiors
♦ PRINCIPI DE COMPETÈNCIA
El primer criteri a tenir en compte per legislar sobre una determinada matèria són les competències assumides per l’Estat o les Comunitats Autònomes.
- Tipus de Competències:
- Competències exclusives: Quan un dels dos ens (Estat o CCAA) té competència plena sobre la matèria.
- Competència compartida: Quan cada un dels ens es reparteix les facultats. Exemple: L’Estat dicta la legislació bàsica d’una matèria i la CCAA, desenvolupa la llei i l’executa. En l’educació, la llei de l’estat diu que tots els
El poder públic ha d’actuar segons li fixa la norma. No pot actuar fora de la llei. Aquest principi estableix seguretat jurídica.
L’administració pública també ha d’actuar segons la llei i l’administració tributària, no pot aplicar més tributs dels que marca la llei.
En matèria de dret penal, perquè s’apliqui el principi de legalitat, la llei ha d’estar aplicada anteriorment al delicte. El càstig imposat també ha d’estar especificat de manera prèvia al delicte.
♦ PRINCIPI DE RETROACTIVITAT DE LA NORMA:
Les normes no tenen efecte retroactiu. S’aplica la llei a fets que han tingut lloc abans de la promulgació o entrada en vigor d’aquesta norma.
♦ PRINCIPI “ NON BIS IN IDEM”:
Aquest principi s’analitza en el sentit de que un mateix fet en relació a la mateixa persona, no pot estar sancionat al mateix temps per la via penal i per la via administrativa. O una o l’altra.
Exemple: si has begut i dones més de 0’60, no et poden sancionar amb una multa i a més, amb una pena. Cal o pagar la multa o anar a judici.
♦ PRINCIPI DE SEGURETAT JURÍDICA:
No es pot aplicar una sanció diferent a la que està establerta per llei.
Només podran ser castigades les conductes previstes per la llei, quedant impunes les no previstes legalment.
3. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
♦ ESTRUCTURA :
- Títol preliminar
- Títol I: Dels drets i deures fonamentals
- Títol II: De la corona
- Títol III: De les corts generals
Títol IV: Del govern i l’administració
- Títol V: De les relacions entre govern i les corts generals
- Títol VI: Poder judicial
- Títol VII: Economia i finances
- Títol VIII: L’organització del territorial de l’Estat (CCAA)
- Títol IX: Del tribunal constitucional
- Títol X: De la reforma constitucional
La Constitució Espanyola de 1978 ve de l’època franquista. Té 169 articles i no té clàusules d’intangibilitat, és a dir, que pot canviar.
Com s’estructura l’Estat
- Norma jurídica suprema: És jurídicament superior a la resta de normes.
- Amb doble valor: Per una part, és la primera norma i és aplicable i, per altra banda, és una norma que inspira a tots els poders públics i particulars en la seva actuació diària.
4. NORMES AMB RANG DE LLEI
♦ LA LLEI
- 4 caràcters de la llei:
- És la font del dret bàsica que té l’Estat.
- (^) La Llei gaudeix d’un privilegi jurisdiccional: El Tribunal Constitucional té el poder de control de la seva constitucionalitat.
- La Llei és el mandat de l’òrgan que representa el poble: Les Corts Generals.
- La Llei s’elabora a través d’un procediment formalitzat i públic.
- Qui pot provocar el naixement d’una futura llei?
- El Govern: a través dels projectes de llei. S’han d’aprovar pel Consell de Ministres i remitir-se al Congrés.
- El Congrés i el Senat: amb una proposició de llei exercida pels grups parlamentaris.
- Iniciativa popular: No poden afectar a matèries pròpies de la llei orgànica, tributària o de caràcter internacional. S’han de recollir 500.000 firmes.
- Tipus de llei
- Llei orgànica: Relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques. L’aprovació de lleis orgàniques és a través de la majoria absoluta del Congrés.
- Llei ordinària: Totes aquelles lleis que no afecten als drets fonamentals i que es poden aprovar amb majoria simple.
♦ NORMATIVA AMB RANG DE LLEI: PODER EXECUTIU ( EL
GOVERN)
- Real decret-llei: en cas d’urgència el govern podrà dictar normes legislatives provisionals, que prendran la forma de decrets- lleis.
Sinó és de caràcter urgent de necessitat i extraordinari, és de caràcter provisional: és sotmès a debat i votació al Congrés dels diputats, amb un conveni de 30 dies per a la seva promulgació.
El Congrés podrà validar o derogar; si es deroga, serà extingit immediatament. Si es valida, tindrà un rang de llei i no serà provisional, es tracta d’una llei de delegació aprovada prèviament per les Corts. Assenta les bases i les condicions que s’autoritzen al Govern per regular una determinada matèria.
♦ NORMES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
- Estatus d’Autonomia: És la norma que fixa l’estructura bàsica de la CCAA i estableix les normes fonamentals a les que han de atenir-se els òrgans de la mateixa per realitzar les seves activitats.
És una norma condicionada i subordinada de la CE.
- Costum en contra de la llei o contra legem : La font principal és la llei, però moltes vegades, s’aplica el costum i deroga la llei. Exemple: A les subastes, hi ha una llei que diu que s’ha de donar un preu abans de fer l’oferta. Actualment, es té la costum d’aixecar la mà i oferir un preu directament.
Costum en absència de llei o praeter legem: S’aplica el costum quan no hi ha una llei aplicable al cas.
- Costum com a component social molt fort: Per definició el Costum és Dret amb vigència social perquè només és allò que la gent accepta voluntàriament. La societat es reflexa en el Dret, es veu identificada en ell.
♦ LA JURISPRUDÈNCIA
El Tribunal Suprem interpreta i aplica una llei en un cas i que valdrà per altres sentències vers els mateixos fets. No només ens defensa la llei, sinó la jurisprudència. Exemple: Compro un pis i m’enganyen. Vaig a judici fins arribar a tribunal suprem, aquest em dóna la raó i, per altres casos iguals, s’aplicarà aquesta jurisprudència de les anteriors. El Tribunal Constitucional també emet sentències en matèria constitucional, amb la denominació de tècnica de jurisprudència.
6. TRACTATS INTERNACIONALS
Un tractat és un pacte o acord internacional firmat entre estats i regit pel decret internacional.
A Espanya, els tractats internacionals no són aplicables mentre no hagin passat a formar part de l’ordenament intern a través de la seva publicació al BOE.
Els actes normatius de dret internacional només tenen validesa en la mesura que la CE decideixi i sempre que no entri en contradicció amb les seves normes.
Els tractats poden ser bilaterals (signats per dos Estats o ens) o multilaterals (signats per més de dos Estats o ens).
Es poden signar acords amb organitzacions internacionals privades, no governamentals com Creu Roja, Metges sense fronteres, etc.
A Espanya, la competència de tractar pactes internacionals és del Govern, ja que dirigeix la política exterior de l’Estat. Les Corts Generals, tenen l’obligació d’intervenir en aquests tractats.
♦ ORGANISMES INTERNACIONALS (ONU, OMS): Està subjecte al dret públic internacional, amb capacitat jurídica pròpia i capacitat plena d’obrar, formada per diferents d’Estats per tractar aspectes comuns. L’Organització privada, com Metges sense frontera, funciona segons el seu organisme i regles internes. Exemple: Els 12 països membres de la OPEP (exportació petroli)
