¡Descarga Evolución del Derecho Procesal: Orígenes, Procedimientos, Jurisdicción. - Prof. Chaveli y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
DRET PROCESSAL
Tema 1: la evolució de la disciplina del dret processal
Hi ha una serie de etapes:
1ª Origens; relativament jove ja que es una disciplina adjectiva, hi ha unes refernecies a autors en el S. XIII, però sols podem parlar del seu naixement en el S. XVI, i la practica forense (vinculada als jutjats es entre el S. XVI - XVIII), en aqques6os ultims segles hi ha dues corrents (dret oficial estudiar a les universitats; era el dret romà, i es feia la passantia i un examen en les audiencies per poder exercir, era la carrera oficial. Posteriorment naix una corrent pràctica que comença a desvincular-se del dret romà, local i nacional havent una part d’aquesta corrent que explica com es practica en els jutjats i com es desenvolupa l’activitat en el jutjat anomenada pràctica forense (TABLA).
Dins d’aquesta etapa de naixement trobem dues fases mes (la ja comentada) i la pràctica forense que entra a la universitat, en Espanya amb les ordres del Marqués de Caballero, finalment en un pla d’estudis posterior entra profundament ensenyament el dret processal pel que fa a la forma d’actuació en els tribunals. Aquesta primera fase, parlem de que es descriptiva ja que el dret processal no pretén fer ciència, sols pretén descriure les pràctiques i el funcionament dels tribunals d’avanç.
2ª Procedimentalisme: cal fer referència a la relació entre llei i procediment. Després de la Revolució Liberal la voluntat general resideix al poble, cosa que suposa que si la llei ve de la sobirania nacional, la conseqüència natural es que es venere la llei. En la fase anterior l’important era que el que s’ensenyava era el que estava en la pràctica i ací importa no la pràctica si no les lleis i d’ací es la disciplina.
El contingut i mètode usat per a dependre el dret processal; en aquesta fase no sols s’ensenya l’organització judicial, la competència i el procediment com a conjunt de formes solemnes compreses a la llei. El mètode és descriptiu de la pràctica (consisteix en extraure de la llei i a partir d’ella es fan comentaris a la llei). Com a conseqüència de que importe la llei es publiquen la LEC i LECRIM.
3ª Evolució; a Alemanya en el S. XIX que arriba a Espanya, comença a anomenar-se processal perquè el concepte base comença a ser el “procés”. El primer processalista espanyol va ser Francisco Beceña. Es feia un tractament científic del procés, que a diferència del procedimentalisme, en aquest el mètode es el del “sistema” (elaborar sistemes científics), no es com avanç que s’estudiava la llei, ara en el mètode sistemàtic la llei es important com a base, però la ciència el que fa es mitjançant critiques i sistemes millora la llei.
A aquesta fase també dòna una superació del dret processal com una part més de les altres tàsques del dret, avanç es tendia a pensar que en cada rama s’explicarien els processos corresponents, i ara el dret processal té molta autonomia perquè deixa de ser una part de les tasques per a convertir-se en una assignatura en la que s’estudien tots els processos.
4ª el dret jurisdiccional; per a anomenar-lo així hem de partir de que el procés no es l’únic concepte ni el principal del dret processal, si no que el més important és que el poder judicial es el mes importants i el que fa el dret jurisdiccional és estudiar el poder judicial, tot el que d’ell depèn i així també els processos judicials junt als principis del poder judicial, que son constitucionals. El dret jurisdiccional té el fonament en la constitució però es desenvolupa legalment.
S’afegeixen a l’estudi el concepte d’acció; totes les persones tenim el dret a la tutela judicial efectiva, i existeix l’obligació de l’Estat a satisfer aquest dret que tenim, a més l’acció no sols es fer efectius els drets si no que a més tenim dret a que la articulació d’eixos drets es produïsca conforme a un procés que respecte els principis constitucionals.
El procés, per tant, es simplement l’instrument pel qual el poder judicial compleix les seues funcions.
La base i punt de partida i la finalitat dels processos solen ser la mateixa, però canviarà la forma (escrit - oral, pública - privada).
(lo més important del tema 1 es la part ultima del dret jurisdiccional)
________________________pasar a partir d’ací_____________________________
LLIÇÓ 3 LA JURISDICCIÓ I ELS ORGANS QUE LA POSEEIXEN
Per a parlar de jurisdicció cal fer referència a la teoria dels poders: la teoria dem Montesquiu suposa entendre que ha d’haver una divisió o separació de poders, també ha de suposar una igualtat entre ells, aquesta igualtat mai es va produir. Es diu que el poder judicial estava menys valorat perquè en la teoria de Montesquiu la divisió de poders es fa atenent a la següent; legislatiu en mans de nobles i poble, executiu en mans del rei, i el poder judicial en teoria el tenien tots, de tal forma que eren els tribunals populars persones triades pel poble ocasionalment que anaven exercint el poder judicial, possibilitat que es derivava per la concepció que es tenia del poder judicial de que el jutge únicament aplicava la llei, sent una mera tasca mecànica. Cadascú defenia el seu poder, però com que el poder judicial no estava en mans de ningú no es defensava i propiciava a la seua poca valoració.
En aquest cas va ser el poder judicial, el que es va apoderar del poder judicial, té el seu origen en el ``cas francés´´, la seva explicació es que Napoleó partia de que la justícia era un servei públic i per tant part de l’administració entenent-se que era una part de l’executiu i no un poder despareguent fins i tot de la cultura jurídica i política.
Aquesta era la doctrina majoritària que negà el poder judicial, però va haver-ne una minoritària que defensava el poder judicial.
Arribada a Espanya:
Constitució de 1812: primera constitució en la que es promulga la separació de poders sent una de les novetats que la fan ser més revolucionària. La separació es dilueix pel que fa al poder judicial per la influència napoleònica (influència dels francesos).
Segles XIX i XX: constitucions pendulars i al franquisme no hi havia novetats.
Constitució 1978: també es promulgà la separació de poders. Trencament amb l’anterior ja que li dóna al poder judicial el valor que mereix.
NOCIÓ DE POTESTAT
El poder és la capacitat de fer-se obeir, antigament es deia que derivava de Déu, i a aprtire de la concideració democràtica le poder es deriva de que siga del poble que delega en altre.
Art 12 CE: diu que la sobirania nacional resideix al poble, del que emanen els poders de l’Estat i en aquest sentit cal veure:
El poder constituent ; perteneix al poble que l’encarna amb normes.
Poder constituït: ni oirginari ni suprem, i encara que en la pràctica l’encarne persones concretes, com per exemple l’executiu, però el poder no el tenen les persones concretes si no un estatus.
La CE atribueix la potestat aquesta a :
-Potestat legislativa: corts generals.
-Potestat executiva: Govern.
-Potestat judicial: Jutjats i tribunals
POTESTAT JURISDICCIONAL /JURISDICCIÓ.
-Formes: ple, sales, seccions.
E) Competències:
- Del recurs i de les qüestions d’inconstitucionalitat contra lleis, disposicions o actes amb força de llei.
- Del Recurs d’empara front a violació de drets fonamentals i llibertats públiques.
- Conflicte de competència entre l’Estat i les CCAA o les CCAA entre elles, conflictes de competència entre els diferents òrgans de l’Estat i dels conflictes en defensa de l’autonomia local.
- Sobre la declaració de la constitucionalitat d’un tractat.
- De les impugnacions del govern, de les disposicions i resolucions adoptades per n sssss òrgans de les CCAA.
EL TRIBUNAL DEL JURAT.
a) Regulat l’art 125 i a la LO del Tribunal del jurat.
b) Encardinat en l’aduiència provincial i per a aforats al TSJ i TS.
c) Composició:
1.Magistrat president; jutge que fa la tasca tècnica.
- 9 Jurats titulars.
- 2 jurats suplents per a supòsits que no puguen fer la seua tasca els titulars.
d) Competència:
-Delictes contra persones
-Comesos per funcionaris en el exercici de les seues funcions. -Contra l’honor.
-Omissió del deure de socors.
-Contra l’honor.
-Contra la inviolabilitat del domicili.
-Contra la llibertat.
-Contra la seguretat col·lectiva.
Inclosos:
-Delictes connexos (art 17 LECRIM) que tenen una connexió amb l’execució (possible pregunta).
-Concurs ideal: si al menys un d’ells.
-Delictes continuats.
-Delictes en el que no és competent però si hi ha un canvi de qualificacions definitives wwwwwper l’acusació.
Exclosos: aquells que preocupen a la societat; contra la propietat, llibertat sexual, llibertat ad’expressió, etc.
TRIBUNAL DE COMPTES.
a) Es regula als aricles 136 i LO.
b) Les seues funcions són:
1.Fiscalitzadora: sotmetiment de l’activitat econòmica fincnacera del sector públic a els principis de legalitat, eficiència i economia, en relació amb l’execució dels presuposits d’ingressos i despeses.
2.Jurisdiccional: enjuisament de la responsabilitat contable en la que incorre quins
c) composició:
TRIBUNALS MILITARS.
TRIBUNALS CONSUETUDINARIS.
TRIBUNALS SUPRANACIONALS.
a) Regulat a l’art 93 CE i LOPJ que contempla el spotmetiment d’espanya a certs tribunals supranacionals.
-previst al CEDH.
-Jurisdicció : sobre tots els països del Consell d’Europa
-Tribunals de justícia de la UE:
-Doble istància Europea.
-Màxims intèrprets dle dret comunitari.
-Conflictes en l’aplicació de la normativa comunitària.
Nota. Però els òrgans jurisdiccionals dels Estats membres deues aplicar el dret comunitari, sent els primers jutges ordinaris comunitaris.
-La cort penal internacional
A nivell internacional, i no mundial perquè hi ha molts països que no l’accepten.
Tema 4: Els principis politics del poder judicial.
Principis:
- Principis d’unitat:
- Principi d’exclusivitat:
- principi del juez legal: es un principi que te dues projeccions
PRINCIPI D’UNITAT.
Dos situacions que conviuen; el poder judicial és unitari, quan parlem de principi d’unitat parlem no sols de que existeix una piràmide si no de que aquesta piràmide és única, perquè tots els jutjats formen part d’una única estructura que acaba en el TS, la unitat ha de conviure en un fet llògic; hi ha una única piràmide però molts tribunals per a que aplegue a tota España. Aquestos òrgans judicials conviuen tenint en compte els criteris de competència territorial, competència funcional.
Aquest principi té un doble sentit constitucional, per a entendre’l cal acudir a la història, perquè el sentit pràctic o preconstitucional d’aquest principi, pues altres constitucions no parlen d’ell, la constitució de càdiz, en aquell moment el sentit dle principi d’unitat era altre; el d’acabar amb els furs privilegiats i per tant s’instaura l’unitat de furs, la independència de jutges no existia. Posteriorment a partir de 1869 amb la constitució d’entonces es comença a reelaborar el
ACTES CONCILIATIUS
JUTGE LEGAL O PREDETERMINAT PER LA LLEI.
-Origen: CE art 22; tutela judicial efectiva en el que diu que tots tenen dret al jutge ordinari predeterminat per la llei. Es prohibeixen els tribunals d’0excepció, adhoc.
-A més els jutges han de preexistir als fets.
-Hem de distingir les classes de tribunals fets per la LOPJ i la Llei de Demarcació Judicial.
-La competència predeterminada per LOPJ.
-Deuen d’haver normes de repartiment i a més predeterminades, aquest repartiment a diferència de l’anterior, no requereix d’una llei, però si cal que existisca un procediment o uns criteris que siguen objectius i no discrecionals.
-La declaració de les persones concretes quan parlem d’¡òrgans col·legiats, la determinació de ponents, que han d’atendre a criteris objectius.
En resum, estem dient que si han uns fets que hi ha que jutjar al final han de ser jutjades per persones i tribunals predeterminats, may a posteriori, pues han d’estar clars els criteris (de saber a nivell de la LOPJ, (el que és la competència), tant a nivell territorial, el criteri objectiu (per la matèria), el criteri funcional.
-Aquest principi té una projecció com a dret fonamental, i per tant si no es respecta cap la tutela (mitjançant el recurs d’ampar). Hi ha un problema pel que fa a l’ADN, que és un tribunal adhoc ``a mida´´ per a certs delictes i matèries però el TC diu que es bo per a matèries molt complexes que un jutge normal no podria tenir.
SENTIT DER JUTGE ORDINARI: no parlem de que tinga ``bis atractiva´´, es a dir que no siga únicament el jutge de l’ordre civil, no podem excloutre a altres jutges. Tampoc podem excloure a tribunals especials contitucionals. Per tant que significa jutge oridnari?jutge legal predetermiat (completar en diapositives).
ASPECTE NEGATIU DLE PRINCIPI: están prohibits els tribunals d’excepció, però això no significa que s’hagen d’eliminar tribunals militars, està permès. Açò es possible perque es tracta d’una excepció a aquest principi. No obstant hi ha cassos de poca constitucionalitat com mle TSJ, que té funció jurisdiccionals i té una sala en el que hi ha funcions governatives en el que té una sala de govern que pot nomenar a un instructor ``que li done la gana´´ i vulnera.
TEMA 5 PERSONAL JURISDICCIONAL.
-Cal distingir entre el que és òrgans i persones: Per exemple un jutjat és quan hi ha un jutge unipersonal (quan hi ha un spol jutge al capdavant, i normalment són els que coneixen en priemera instància els assumptes). En un tribunal, parlem d’un òrgan en el que hi ha varies persones anomenats magistrats, són col·legiats (a vegades s’anomenen audiències (tant provincials com nacional).). -Pel que fa a les persones en un jutjat parlem de que el que està al capdavant és un jutge (a no ser que tinga 3 anys exercint i poden dir-li magistrats). En un tribunal magistrats sempre. Hi ha dos estatus de persones: de funcionaris, que no tenen potestats, però estàn envestits de potestats parlem de d’estatus d’autoritat. Per tant en sentit constitucional un jutge no és un funcionari si no una autoritat.
-Tenen una carrera judicial i ascendeixen, en el que hi ha tres estatus; jutge (que té tres categories: jutge, magistrat i magistrat del tribunal suprem). Com s’ingressa, s’evoluciona, i s’ix. -S’entra per oposició i per a ser jutge i poder incorporar-se cal ser: -Espanyol.
-Major d’edat. -Dret. -Incompatibilitat per LOPJ (cegos al final poden en alguns llocs). Art 303. Altra manera d’ingressar: aquells que han fet un concurs de mèrits:
- +de 10 anys d’exercici professional. -juristes de reconeguda competència -+ Curs de formació.
- Un de cada cuatre vacants a la carrera judicial.
-Hi ha designació pel CGPJ:
-Ascens: -De jutge a magistrats: per antiguetat o probes selcctives o d’especialització. -De magistrats a magistrats del TS: pel CGPJ.
-Hi ha PROVISIONS DE PLACES CONCRETES. -La regla general sempre és l’antiguetat, les places normals són places sense límit de temps en la seua plaça fins la jubilació (70 anys). -També s’han de proveïr places per ús governatiu com en els presidents de AN, TSJ i AAPP. Triats pel CGPJ i duren 5 anys sent renovables. En el cas del TS és diferent perquè en la potestat jurisdiccional i guvernativa és diferent, ghavent discrecionalitat pewrò sent sempre inamovibles fins a la jubilació.
PRINCIPIS DELS JUTGES I TRIBUNALS.
1)IMPARCIARITAT:
-no es pot ser jutge i part.
- en tota actuació de dret han d’existir dues parts que acudeixen a un tercer imparcial. a) Nocions d’imparciaritat. (diapositiva) és algo subjectiu, no obstant la llei és obnjectiva fent la fucnió d’establir causes d’abstenció en un supòsits ne els que la llei diu que si es donen es presumeix que el jutge és imparcial i si no s’absten es recorre.
- Causes d’abstenció (PREGUNTA D’EXAMEN) cal llegir l’article 217 LOPJ en la que hi ha causes d’abstenció o recusació i coneixer-les.
Havent un procediment de recusació.
2)INDEPENDÈNCIA I SUBMISSIÓ LEGAL: els jutges estan sotmesos a la llei (CE, lleis, reglaments..) sempre que siguen legals.
La independència vol dir que un jutge no es sotmet a tribunals superiors, cosa que vols dir que el fet de que un funcionari, rep ordres d’un superior, ells estan sotmesos al principi de jerarquia però ells no. Sols revisen i poden fer altra ST, però açò no va en contra de la seua independència.
El principi d’independència també es front a altres institucions, per a protegir-lo del govern es crea el Consell General del Poder Judicial (però com està influït pel executiu la pròpia llei diu que un jutge a l’hora de dictar sentencies o autos no pot rebre instruccions del CGPJ).
A més també tenen independència i protecció contra altres persones o entitats; es possible que un jutge es sentisca atacat i poden demanar d’una banda protecció al CGPJ.
Garantia formal: Triple reserva jan dita. En els jutges es que el seu estatus està regulat en una llei orgànica, en aquest cas la LOPJ.
