¡Descarga Historia del Derecho Romano: Desde la Monarquía hasta el Derecho Justiniano - Prof. Lloren y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ
Va predominar del s.8 a.c fins al s.6 d.C, encara que avui en dia en són la base “introducció” del dret actual.
Exp. La codificació actual.
PRINCIPIS DOGMÀTICS PRINCIPALS
S’entén en 2 sentits:
a. OBJECTIU: són normes jurídiques que regulen un poble o una institució.
Exp. Dret hereditari (el que fa referència a l’herència).
b. SUBJECTIU: és facultat que protegeix l’ordenament.
Exp: Facultat protegida per l’ordenament rebre l’herència.
FONT DE PRODUCCIÓ
a. FORMAL: és forma que adquireix la norma.
b. MATERIAL: és l’òrgan a partir del qual es crea la norma.
*Les 12 taules van ser les primeres lleis publicades.
FONTS DE CONEIXAMENT
Són els documents que contenen la norma.
Ius-el dret???????????????????????
Fas-la dinitat???????????
Classificacions
honest
3 principis no perjudica a ningú
donar a cadascú el que li correspon
ULPIÀ: va dir que el dret es basava en ser honest, no perjudicar a ningú, i donar a cadascú el que li toca Principis de JUSTICIA
El principi bàsic dels romans era aconseguir la justícia.
El dret és l’art de lo que és bo (la moral) i just(la justícia).
Sistema: davant dels mateixos casos sempre s’haurà de donar la mateixa solució/sentència.
CONCEPTES
a. DRET CIVIL: s’aprova en les assemblees populars, les decisions dels juristes.
b. DRET HONORARI: aquell que creava el PRETO*.
*PRETO= MAGISTRAT MENOR (apareix 367 a.C): Anava creant una massa de normes a partir de les noves situacions de la societat. És un dret que anava canviant segons els canvis de la societat. Gracies al Preto el dret anava progressant.
El Pretor va ser creat per descarregar al cònsol de les feines d’administrar justícia. Primerament reservat als patricis, 30 anys més tard accedeixen als plebeus. Al principi només havia un preto,
en el 242 a.C, es va ampliar a 2 ( el primer administrava la justícia entre els ciutadans romans “el pretor urbanus”, i el segon, entre ciutadans romans i estrangers “el pretor peregrinus”). Més endavant es van crear 4 més, enviats com a governadors de les províncies. Silas eleva el número a 8. El pretor tenia imperium, però menys que el cònsol, sombolitzant-se amb sis lectors per les dotze del cònsol.
Atribucions Pretó:
✓ Cada any es canviava el pretó, aquest feia un programa on exposava el que ell
protegiria, tindria en compte....”eleccions”.
✓ Estava atent als canvis socials, per tant, s’adaptava als nous temps.
✓ A vegades, corregia el dret civil.
DISTINCIÓ DRET CIVIL I DRET GENTIUM (CIVILE-GENS)
DRET CIVIL: normes destinades als ciutadans romans.
DRET GENTIUM: dret comú, aplicable als romans i als estrangers. És un dret més flexible, també creat per un preto. Exp. Compra-Venda.
TEMA 1: HISTÒRIA CONSTITUCIONAL ROMANA
PERIODITZACIÓ
1. ÈPOCA DE L’ESTAT-CIUTAT: DRET ROMÀ ARCAIC (s.VIII a.C, fins primer terç
s.III a.C).
2. ÈPOCA DE L’IMPERI UNIVERSAL: DRET PRECLÀSSIC(242 a.C) I CLÀSSIC(130 a.C)
(s.III a.C, fins primer terç s.III d.C).
3. L’ESTAT ROMÀ TARDA: DRET POSTCLÀSSIC(235 d.C) I DRET JUSTINANEU(
d.C-565 d.C) (des de s.III d.C, fins segon terç s.VI d.C).
ORGANITZACIÓ POLÍTICA I LES FONTS DE PRODUCCIÓ DEL DRET
1. Estat-ciutat: Monarquia (753 a.C- 509 a.C) i República (509 a.C- 27 a.C).
T. 1,2,3 llibre Joan Miquel.
2. Imperi universal: República i Principat (27 a.C- 235 d.C). T. 6,8,11 llibre Joan Miquel.
3. Estat Romà tardà: Dominat (235 d.C-476 Occident/1453 Orient) T. 10-11 llibre Joan
Miquel.
ÈPOCA ESTAT CIUTAT: DRET ARCAIC
Primitiu Dret Romà Monarquia (753 a.C)
Molta informació de l’època monàrquica, no tota és real.
poder absolut
Monarquia -dictava les lleis(*lleis reals)
-costums
Ries d’origen etrusc: Tarquini l’Antic, Tarquini el Soberbio.
Ròmul fundador de Roma Rem, el seu germà. NO ÉS REAL!!.
- el cònsols eren persones riques que destinaven els seus diners a fec activitats per als pobles.
Els plebeus van reivindicar els seus drets al 4 a.C. Van crear com una ciutat per pressionar als patricis per aconseguir lleis, perquè aquets eren els únics que podien ser pontífex. Eren reivindicacions econòmiques i polítiques. Van començar a demanar lleis escrites per a tindré igualtat amb els patricis.
Concilia plebs: Eren lleis que proposaven els tribunals per als plebs. S’aprovaven lleis, però aquestes no eren reconegudes.
Lex Hortencia (286 a.C), s’equiparen amb els patricis.
COMICIS PER TRIBUS(35 tribus) 241 a.C També assemblea popular, i es feia per l’adscripció a un territori.
Funcions: Escollir magistrats inferiors “questios yedils”
Penes dineràries.
No podien votar les lleis.
Interpretació:
Els únics coneixedors dels drets eren ponífex, ells guardaven les formules processals, així que els ciutadans hi havien d’acudir per obrir negocis, problemes jurídics o altres...
La religió estava molt implicada al dret, eren els coneixedors dels costums, del dret diví i humà.
La raó principal de la revolta dels plebeus va ser que el poder estava en mans dels patricis pontífex. Els plebeus demanaven una llista dels drets per poder conèixe’ls , i per tant, garantir una igualtat i que aquestes no poguessin ser interpretades afavorint als patricis.
XII TAULES : primer dret escrit que van tenir els romans. La seva importància no era el contingut, sinó que estaven escrites. 451 a.C : Època Republicana. Van ser el fruit de la petició dels plebeus per aconseguir aquesta igualtat entre plebeus i patricis. Amb significació política. Com el poble no sabia llegir, se les aprenien de memòria, i van passar de generació en generació, encara que aquestes van ser cremades.
Duran l’època de les XII taules manaven 2 cònsols: El plebeu Terentili Arza (464 a.C), proposa que es facin lleis escrites, però ho ha una resistència per part del senat. A l’any 451 a.C ,es decideix fer aquestes normes per escrit, l’ambaixada formada per 3 persones va anar a Atenes, que tenien unes lleis Per això es diu que les 12 taules eren una còpia de les lleis d’Atenes.
Els decemuirs(10 persones) són les encarregades d’escriure les 12 taules, aquestes seran les que ara manaran. En principi es varen fer 10 taules, però després van dir que faltaven 2 més. Es diu que després es va escollir un segon decemuirs per continuar amb la tasca dels anteriors, i estava format per 3 plebeus i 7 patricis, però aquest decimuriat va tiranitzar el poble, les 2 taules eren injustes i aquests decemuirs no volien deixar el poder.
- Appi Claudi, pomtífex màxim, va deshonrar a una noia, Virginia. Això va provocar una revolta del poblem estaven decepcions pel segon decimuriat i pel pontífex Appi Claudi.
- Fabi Pictor (historiador del s. III). Critica la història deles 12 taules, es va inventar que la primera ambaixada no va existir, no es van enviar a 3 persones a que estudiessin les lleis d’Atenes, també es va inventar que el segon decimuriat no va existir, que es va crear per desprestigiar als plebeus. També va invetrar-se l’història d’Appi Claudi per perjudicar a la família dels Claudis.
Les 12 taules van ser el primer dret escrit, i base del dret civil, públic, privat i romà. A partir de que es coneix el dret es comença a acabar amb el monopoli dels juristes(pontífex), perquè a la gent ja no els hi feia falta anar a preguntar els costums.
Hi ha normes de caràcter processal , normes que fan referència a la família, a les accions normes de caràcter penal. El matrimoni dels plebeus entre patricis es va aconseguir a través de Lex Convleia.
Contingut 12 taules: Les 12 taules són per defensar. És un sistema molt ritualista “legis actiones”, procés dividit en 2.
Dret a la família
El parentiu Agnetisi. L’estructura familiar es base en el pater familias que té unes persones que estan sota el seu poder. Les 12 taules van donar la novetat de que el pater familias pogués nomenar als seus hereus. Les persones estaven sota la patria potestal del pater familias. El pater familias era l’únic que tenia capacitat patrimonial, la família no en tenia.
Si el pater famílias no feia testament hi havia la successió.
Contingut 12 taules
El pater familias tenia poder absolut sobre els membres de la família, també tenia el poder “pomitiu” (càstig), podia castigar a les persones que estaven sota el seu càrrec, aquets càstigs estaven controlats pels censors.
També podia vendre els fills, aquestes vendes eren temporals. En les 12 taules hi deia que si, un pater familias venia al seu fill 3 cops, aquest perdia la pàtria potestal dels fills.
Innovació de les 12 taules: que el pater familias poguí deixar per escrita qui deixava els seus béns.
La tutela a Roma era molt important, sobretot per aquelles dones que no estaven sota la pàtria potestal d’un pater familias.
Funcionament
Els tribunsde les plebs són els únics que piden convocar el concilia plebis. Quan un tribut convocava una llei i aquesta s’aprovava, només afectava als plebeus.
Aprovació de les lleis:
1r. S’exposava el projecte de la llei sobre unes taules blanques de forma pública durant 3 setmanes. Després el magistrat convocava al poble, aquest tenia 3 opcions: abstenir-se, vot en contra o vot a favor. Si aquesta s’aprovava era publicada. Aquestes lleis aprovades es deien “leger rogatae”
▲ Parts de les lleis:
a. Prefaci(començament de la llei). Praescripta, on sortia el nom del magistrat que
havia proposat la norma, dia que es votava, el primer ciutadà que votava.
b. La ragatio, era el projecte normatiu que es publicava.
c. Al final era la sanctio, que actualment es la derogació de les lleis. La persona que
seguint la llei que s’aprovava vulnerava una altre llei anterior, no se’l sancionava.
Diferents lleis que s’aprovaven en els comicis centuriats:
1ra llei: Lex Canuleia 445 a.C. Llei que aixeca la prohibició de casament entre patricis i plebeus.
2na llei: Lex Hartencia.
