Mar Campos Vives
Grup 1
Dret romà (Classes magistrals)
Professor: Maurici Pérez Simeón
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Dret Romà (Classes magistrals) - UPF, 2021, Apuntes de Derecho Romano
Apunts dret romà, Dret, Universitat Pompeu Fabra.
Tipo: Apuntes
2020/2021
1 / 63
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
En oferta
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Dret Romà (Classes magistrals) - UPF, 2021 y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
Grup 1
Dret romà (Classes magistrals)
Professor: Maurici Pérez Simeón
Grup 1
Tema 1. La ciència jurídica a Roma
Política
A Roma es succeeixen 3 organitzacions (fases) polítiques:
⇨Monarquia (753- 509 a. C.)
Roma ocupa una situació estratègica : → connecta amb el mar a través del riu Tíber → està prou allunyada del mar com per protegir-se de les incursions pirates → situada en un encreuament de camins que fa que sigui un pas obligat pel comerç.
Més aviat que “fundació de la ciutat”, es parla de “ formació ”, realitzada a partir d’un procés d’integració de diversos pobles. Aquests es confederen sota el règim autoritari d’un monarca. *No se sap si la ciutat va ser fundada exactament el 753 a.C. Roma va tenir 7 reis
⇨República (509- 27 a. C.)
A partir del 509 a. C. l’aristocràcia romana expulsa al rei (dinastia dels Tarquinis)→ Inici de la república: sistema polític basat en la divisió de poders. El poder queda fragmentat en diferents institucions (senat, tribuns, cònsols, assemblees populars…)
➤ s I - II a.C→ Crisi del sistema republicà. Motiu- En el moment de major expansió de la comunitat romana, les riqueses i botins de les guerres no es reparteixen equitativament entre les famílies aristocràtiques→desequilibri de poder: determinats aristòcrates intenten fer-se amb el poder absolut.
➤ Juli Cèsar - Intenta esdevenir dictador vitalici de Roma però és assassinat per una sèrie d’aristòcrates (a qui els partidaris de Cèsar posteriorment fan fugir de Roma).
2 CANDIDATS PRINCIPALS PER SUBSTITUIR A JULI CÈSAR
Marc Antoni- pertanyent al partit cesarià, manté una relació amb Cleopatra (reina d’egipte) i, per tant, fa de pare del fill biològic de Cèsar. Octavi- nebot i hereu de Cèsar, defensa que vol mantenir la llibertat republicana i presenta un programa de restauració dels valors republicans. Per això es fa amb un gran suport. GUANYA LA GUERRA.
Grup 1
- Època de l’Estat-Ciutat (monarquia i part de la república): dret arcaic Fins el primer terç dels s III a.C
- Època de l’imperi universal (república tardana i principat): dret preclàssic i clàssic Fins el primer terç del s III d.C ● el dret preclàssic comença amb les guerres púniques (264- 146 aC) ● el dret clàssic comença el 130 a.C. amb la llei Aebutia.
- Estat romà tardà (dominat): dret postclàssic Fins el segon terç del s VI d.C
Grup 1
Les fonts del dret durant la República i el Principat
Fonts del dret= lleis que participen en la creació del dret, origen del dret
→Fonts del dret durant la República
La República no equival a un règim democràtic→ règim mixt : (partint de la idea bàsica republicana del fraccionament del poder) incorpora elements propis d’una democràcia, d’una aristocràcia i d’una monarquia.
Element democràtic : Assemblees populars (integrades pels barons adults de roma) FUNCIÓ= elecció dels magistrats de Roma i votació de les llei proposades per aquests.
→LÍMITS del poder de les Assemblees populars:
- No es podien autoconvocar, només ho podia fer un magistrat amb el imperium*
- Imperium- poder del dictador, cònsol i pretor * potestas - poder de qualsevol magistrat
- Es limitaven a votar les normes proposades pels magistrats, sense possibilitat de modificar-les o dur la iniciativa legislativa.
- Participació en grups: en funció d’allò que es votava, existien diferents tipus de comicis (grups de votació), cadascun dels quals podia conduir a resultat diferents. En els comicis centuriats (assemblea popular amb més atribucions) se seguia un criteri organitzatiu timocràtic (basat en la riquesa), que donava més pes al vot d’una minoria de ciutadans rics.
- Els ciutadans es dividien en 5 grups o classes segons la seva riquesa. Cada grup havia d’aportar un nombre determinat de centúries (unitats de combat de 100 homes que equivalents a unitats votants). La primera classe (petita en nombre però la més rica) aportava el major nombre de centúries i es feia amb la majoria dels vots.
*Altres comicis: Comicis curiats ( es remunta als temps de la monarquia, 30 cúries agrupades en 3 tribus ), Comicis Tributa ( més recents, poble dividit en districtes geogràfics= 20 tribus( 4 urbanes 16 rústiques ), Concili de la plebs (asamblea de la plebs que escollia magistrats plebeus i votava plebiscit *lleis que votaven els plebeus)
➤ Lex, leges = lleis aprovades per l’assemblea popular.
➤ Llei de les XII taules (449 a.C.)= Fonament del dret civil ( ius civile )
Aquesta llei és el punt de partida del dret racional i suposa el naixement del la ciència jurídica: JURISPRUDÈNCIA.
No es tracta d’una lex convencional però té la legitimitat del poble → l’Assemblea popular no l’aprova directament, sinó que delega aquesta competència a un grup de 10 persones, els decemvirs ( decemviri), que redacten 12 taules de llei.
Grup 1
*Edicte : una de les fonts del dret romà, fonament del dret pretori. Recull totes les reclamacions que admetrà el pretor. Aquestes accions o reclamacions, en l’edicte, apareixen en forma de fórmules abstractes. El contingut de l’edicte revela la prevalença del dret pretori davant del dret civil. Donada la anualitat de la magistratura de pretor, l’edicte era objecte de modificacions any rere any. Per això, la república suposa la fase de creació d’aquesta font del dret. L’edicte perd la seva força creadora amb la promulgació de l’edicte perpetu.
* Edictes : o bé eren dictats per un assumpte en concret (edictes sobtats), o bé constituïen el programa per a tot l’any que anava a romandre el magistrat en el càrrec (edictes perpetus). Edicte translatici=nucli de normes que, transmeses d’un edicte a un altre, es van mantenir com a part inalterable del mateix.
➤Normes que poden dictar els magistrats: edictes, decrets … es tracta de normes concretes, de caràcter conjuntural
→Les fonts del dret durant el principat
El poder del príncep (que ostenta de manera duplicada tots els càrrecs republicans) es concentra en l 'imperium de procònsol, en la potestas de tribú de la plebs, però per damunt de tot en la auctoritas : poder basat en el carisma o capacitat d’influir en els altres, autoritat moral (contraposat a la potestas : poder basat en el càrrec). La seva auctoritas serà superior a la senat i, per això, es converteix en el centre de poder a partir del principat.
Tribuns de la plebs Objectiu= defensar els interessos de la plebs ➯ Dret de veto de les resolucions dels magistrats més alts (pot vetar normes injustes pels plebeus) ➯Pot convocar al poble i al senat *Podria dir-se que actualment el TC ha heretat la seva funció.
Pretors *Les lleis Licinies Sèxties van crear la figura del pretor
➯Encarregat de controlar les disputes entre ciutadans ( justícia civil ):pretor urbà, pretor peregrí ➯No pot dictar sentències (les sentències les dicta un ciutadà particular escollit en cada cas perquè faci de jutge), però controla el procés judicial.
➯ Modifica el dret sense derogar-lo = no pot modificar la llei de les XII taules, però té potestat per decidir sobre les reclamacions que admetrà i les que no (independentment de si tenen base en el ius civile ) servint-se de l’ aequitas (criteri basat en les conviccions personals del pretor)
➯A l’inici de cada any, els pretors publicaven a la porta de l’edictori un edicte :*
Grup 1
El príncep es fa amb el control de la creació de lleis sense que sigui evident.
Element democràtic: Les assemblees populars perden legitimitat, deixen d’utilitzar-se per aprovar lleis. Última activitat en el segle I d.C.
Element aristocràtic: Es produeixen purgues de senadors contraris al príncep , que controla qui entra al senat. D’ òrgan consultiu de gran influència a òrgan d'assentiment de les decisions del príncep. El príncep pot emetre senatconsults amb una oratio. Al segle II d.C la oratio imperial substitueix els senatconsults.
Element monàrquic: El príncep acumula de manera duplicada tots els càrrecs i les magistratures republicanes.
En perjudici dels pretors : El príncep crea els seus propis tribunals, que determinen les reclamacions que es poden fer i les que no. Posteriorment, l’emperador Adrià encarrega a Salvi Julià la redacció de l ’edicte perpetu (any 130 ): versió definitiva i congelada de l’edicte que no admet modificacions per part de futurs pretors→A partir d’aleshores, totes les innovacions del dret van de la mà del ius novum.
⟲ Controlades les antigues fonts del dret republianes ( leges, sentausconsulta , edicte) el príncep promulga un dret nou➝ ius novum :
➤El ius novum està format per les constitucions imperials: Edictes del príncep (definitius a diferència dels del pretor), decrets (decisions judicials del príncep), rescriptes (respostes del príncep o emperador a diferents situacions jurídiques que li plantegen particulars) mandats (instruccions del príncep als seus funcionaris).
*Com que “constitució” fa referència a una decisió definitiva, aquest terme es reserva a les decisions del príncep (constitucions imperials).
*Rescriptes:Es manifestaven de 2 maneres: si el sol·licitant era una entitat important, el prínceps responia amb una carta (epístola). Si es tractava, en canvi d’un particular, llavors s’afegia a la sol·licitud una anotació i la decisió es portava a coneixement públic per una proclama.
Grup 1
La Jurisprudència Romana
⇨La jurisprudència romana era entesa com la “ciència del saber del dret”→ciència jurídica que analitza racionalment el fenomen del dret , a diferència d’avui en dia, entesa com el conjunt de resolucions emeses pels òrgans judicials.
⇨A la civilització romana, el jurista era qui s’encarregava de l’estudi de la jurisprudència (estudiós del dret).
⇨Origen de la jurisprudència romana→ Llei de les XII taules (449 a.C.): suposa el primer text escrit de referència que permet l'anàlisi racional i interpretació del mateix.
Jurisprudència pontifical ( 449 a.C- s II a.C):
Originàriament, el saber jurídic estava reservat als sacerdots. Aquests assesoraven tant als magistrats com als particulars, subministrant regles de comportament per estar en pau amb els déus. Concentraven el secret d’aplicació del dret diví. A partir de la publicació de la llei de les XII taules la jurisprudencia pontifical comença a deteriorar-se. Tot i això, en un primer moment encara conserven els secrets d’aplicació d’aquesta.
Fins al s II a.C els pontífexs ocupen el paper de juristes i s’encarreguen de la interpretatio de la llei de les XII taules. Desenvolupen el dret a partir d’un interpretació craeativa (no argumentada) d’aquesta llei. EXEMPLE= emancipació*
*Davant la necessitat de trencar el vincle de la patria potestad de manera artificial (sense la mort del pare), els pontífexs creen la emancipació a partir d’una llei de les XII taules = Si el pare ven el seu fill i aquest li és tornat 3 vegades, el fill queda alliberat del vincle del pare. L’emancipació consistia en una reunió del pare, el fill i un amic del pare on es simulava 3 cops la venta (a un preu simbòlic) i el retornament del fill entre el pare i el seu amic.
*Els pontífexs emeten respondere (dictàmens), cavere (formularis per a negocis concrets) i agere (instruccions dirigides a les parts d’un procés amb determinades fórmules orals). Inicialment, els r espondere, cavere i agere no s'emetien públicament, estaven dirigits als particulars que acudien als pontífexs.
- Els pontífexs eren els encarregats de la custòdia dels formularis processals i de negocis, que eren secrets, fet que els conferia un poder excepcional. Aquest monopoli va acabar quan l’any 304 a.C es van publicar les fórmules fins aleshores mantingudes en secret.
Jurisprudència laica (s. II a.C- 27 a.C):
Els juristes ja no són sacerdots, apareix la figura d’homes que es dediquen a l'estudi de les XII taules i que contesten diferents dubtes jurídics ( juristes laics *pertanyents a la noblesa senatorial). A diferència dels pontífexs, les seves opinions depenen de la seva argumentació. INICI del desenvolupament de l’argument.
A finals de la República, aquests nous juristes creen diverses escoles jurídiques:
Grup 1
Les dues escoles principals➤ Escola Sabiniana (els sabins prenen del nom del jurista Masuri Sabí) ➤ Escola proculeiana ( els proculeians prenen el nom del jurista Pròcul)
Opinió majoritària: no hi havia una diferència metedeològica essencial entre les dues escoles. Aquestes no estaven vinculades a escoles filosòfiques diferents i oposades. La major divergència es troba en els seus referents (Sabí i Pròcul). També es diu: que els sabinians feien reflexions de caire més conservador i els proculeians de caire més progressista. finals s. II a.C.→ Fusió de les dues escoles.
- col·laboració entre juristes laics i pretors en época republicana:
Pretor: càrrec polític (instruït en la retòrica) que s’endinsa en el cursus honorum. Té una idea de justicia pròpia (aequitas) i pot determinar qui litiga i qui no. Jurista: estudiós del dret. Particular que no té cap càrrec però que reflexiona sobre el dret. Dona opinions a qui acut a ell. Durant la república no ocupa cap càrrec polític, per tant, la seva competència es basa en la auctoritas (prestigi social, en el seu cas derivat del seu noble llinatge). ➯A la pràctica, l’únic que pot modificar el dret és el pretor. Probablement, però, molts pretors (no sempre instruïts en dret) feien consultes a juristes amb els qui deurien intercanviar criteris i opinions. Així és com la jurisprudència laica i el dret pretori es desenvolupen durant el mateix moment amb una gran influencia recíproca. Abans que l’edicte perdés la seva força creadora, probablement moltes de les seves normes i modificacions estaven influenciades per les opinions de juristes laics.
Jurisprudència durant el principat (27a.C- 235 d.C.)
Mètodes ideats pel príncep a fi de controlar “subtilment” l’activitat dels juristes laics:
➤ Ius publice respondendi , (Dret a emetre opinions jurídiques públicament): Privilegi que el príncep atorga als millors juristes perquè emetin opinions públiques en el seu nom. Posat que les seves opinions valen com opinions del príncep, la gent deixa de fer consultes jurídiques als juristes que no posseeixen aquest dret, que queden marginats. *El príncep es fa amb la LLEIALTAT dels juristes: aquells qui disposen del privilegi li són lleials en agraïment i la resta li són lleials perquè se’ls concedeixi el privilegi.
➤ Consilium principis , (Consell del príncep): Consell integrat pels assessors jurídics del príncep, càrrec de gran prestigi que suposa la culminació perfecta de la carrera de tot jurista. Els juristes que disposen del ius publice respondendi també són lleials al príncep perquè aspiren a entrar a aquest consell.
RESULTAT= pocs juristes dissidents amb el règim. Els juristes ja no deriven l’ auctoritas del seu noble llinatge sinó de la auctoritas del princep. Els juristes comencen a ocupar càrrecs públics quan s’integren al consilium principis.
Grup 1
Les fonts i juridisprudència al baix imperi o dominat
Si bé l’època republicana és la fase creativa del dret romà i l’època del principat la fase de perfecció tècnica, el baix imperi és l’època de decadència i corrupció del dret.
➯Després de l’anarquia militar: crisi econòmica, parcial retorn a l’economia de subsistència, ruralització de la població i localització del sistema de justicia. Tot això comporta el Sorgiment del Dret vulgar (dret simplificat, format a partir d’errònies interpretacions dels textos clàssics i de les concepcions jurídiques de les províncies)
(jurisprudència)
Com a conseqüència de l’anarquia militar→ gran crisi cultural: els juristes postclàssics no estan al mateix nivell que els juristes clàssics i elaboren obres de menor qualitat. A +, la personalitat del jurista passa a ser irrelevant sota l'ombra de l’emperador.
L’Estat absolutista no ofereix un marc apropiat per el desenvolupament d’una jurisprudència lliure.
➤ Epítomes: Resums o sumaris d’obres elaborades pels juristes del principat. Com que els juristes postclàssics les veuen molt complexes (descens del nivell cultural dels juristes), fan l’intent de simplificar-les. Els hi posen el nom d’autors del principat (sense estar segurs de si l’autor real és el que ells diuen).
(Fonts del dret)
-L’antiga oratio de l’emperador ➝llei general promulgada pel Senat a proposta de l’emperador -Els antics edictes de l’emperador➝ lleis generals o edictals -Reescriptes perden validesa
➤ Col·leccions de constitucions imperials (que recullen les normes del ius novum ):
➯Codi Gregorià i Codi hermogenià (recopilacions de lleis de caràcter privat, elaborades sota l'imperi de Dioclecià) ➯ Codi Teodosià (recopilació de lleis de caràcter públic, elaborada sota l’imperi de Teodosi II; publicada el 438 a la part oriental de l’imperi i el 439 a la part occidental). _codificacions prejustinianes_*
➟ Entre la publicació dels Codis Gregorià i Hermogenià i la publicació del Codi Teodosià: promulgació lleis de cites (que determinen els textos dels juristes clàssics que poden ser abduïts a judici i els que no). Llei de cites + famosa ➛ 426 d.C( publicada per Teodosi II i Valentinià III) : estableix que els únics juristes que es poden citar en un judici són: Papinià, Gaius, Paulus, Ulpià i Modestí. En cas de diferència d’opinions entre juristes, preval l’opinió de la majoria (i en cas d’empat la de Papinià). La Llei de Cites de 426 d.C influeix directament en la conservació de les obres dels juristes esmentats i implica la preselecció dels juristes citats en el Digest.
Grup 1
En contrast amb les pobres codificacions d’occident, el dret romà d’orient va agafar una forta embranzida el segle V. Les aspiracions classicistes de les escoles orientals (Escola de Beirut i Escola de Constantinopla) són decisives pel ressorgiment de la jurisprudència romana.
La Compilació de Justinià
527-565 d. C →Imperi de Justinià, emperador bizantí (imperi romà d’Orient), qui inicia un programa de recuperació de l’esplendor de l’imperi i del dret clàssic.
Eixos del programa de Justinià ⟶ 1 .Expansió militar: recupera part dels territoris de l’imperi d’Occident→ regnes ostrogots, vàndals i part del visigots (recupera Itàlia). Tot i això- èxit efímer (570 d.C. naixement de Mahoma, els àrabs acabaran amb l’imperi)
⟶ 2 .Obres públiques: Construeix l'església de Santa Sofia (obra + gran de l’època romana d’Orient) en un intent d’equiparar l’esplendor de la capital de Constantinoble a l’antiga capital de Roma.
⟶3. Jurisprudència: A fi de recuperar el nivell de la jurisprudència del principat→Nombra una comissió d’experts (dirigida per Tribonià , magister oficciorum) perquè redacti una obra enciclopèdica en la qual es recullin els principals textos del dret romà (Corpus iuris civilis).
➩Codex Justianus / Codi Justinià: Compilació de les constitucions imperials, elaborada per una comissió dirigida per Tribonià i amb la presència del professor de dret Teòfil. La posterior publicació de lleis justinianes, fonamentalment: les quinquaginta decisiones (50 decisions per resoldre punts controvertits del dret romà) i del Digest: fa necessària la revisió de l’antic Codex. Una nova comissió presidida per Tribonià, amb l’ajut de Doroteu de Beirut i tres advocats, elabora la segona edició del Codex (la única que s’ha conservat).
Grup 1
Un cop publicades, se lis dona força legal.
Citacions de les institucions= I.2,14,1 (en anglès Ij.2.14.1) *I/Ij→ Institucions justinianes, 2→ llibre, 14→ títol (unitat temàtica), 1→ paràgraf *el nombre de títols dins de cada llibre era variable, segons la complexitat del tema
Les Institucions estan dividides en 4 llibres, dividits en títols, a la mateixa vegada dividits en paràgrafs.
➩Annexos:→ Novel·les (novellae: novae leges) noves constitucions imperials dictades per Justinià i altres emperadors posteriors, un cop tancada la segona versió del Codex. A diferència de les lleis contingudes a la gran compilació, majoritàriament en llatí, aquestes van ser redactades casi totes en llengua grega. →Llibres de dret feudal del s. XII, formen part del CIC però no del dret romà.
Fonts externes al CIC
Les poques fonts del dret romà fora del Corpus Iuris Civilis que ens permeten contextualitzar i interpretar correctament el contingut d’aquest:
→Les Institucions de Gaius (Manual per principiants que no pressuposa que el lector coneix com funciona el procediment clàssic o la història de les institucions. Ens explica com funciona el dret al segle II i està ple de referències històriques).
→Fonts literàries, d’escriptors romans que han tingut una mínima formació jurídica (com Ciceró)
→Fonts epigràfiques, com les llei municipals (gravades en taules) que segueixen el model de la capital de Roma.*Lex Irnitana (trobada a Espanya)
→Fonts papirològiques egípcies, com contractes, testaments, documents de rebuts bancaris, que reflexen el funcionament del dret egipci (certament diferent del romà).
Grup 1
La recepció del Dret romà a Europa. La ciència jurídica a Europa des de l’Edat
Mitjana
La tradició romanística
El Dret romà i tradició romanística són dos processos històrics diferents. El dret romà va des del dret dret arcaic fins a la compilació justiniana i la tradició romanística va des de l’edat mitjana fins als nostres dies.
La compilació justiniana té un èxit efímer i una vigència limitada, ja que→està escrita majoritàriament en llatí ( i a l’imperi bizantí es parla fonamentalment grec) →Mahoma neix poc després i els àrabs conquereixen gran part de l'imperi bizantí).
La ciència jurídica europea neix l’any 1100 a Bolonia (nord d’Itàlia)→Aleshores sorgeix un gran interès pel dret romà (recollit al CIC), que penetra en la societat medieval (procés conegut com “ Recepció ”) Possibles raons d’aquesta recepció: l’auge econòmic de la Itàlia septentrional exigia un nou dret el creixent absolutisme buscava suport en el dret romà la idea d’emperador (impulsada per Carlemany) necessitava un dret de qualitat per imposar-se davant el papa i el seu dret canònic continu intercanvi cultural entre estudiants de països diferents que estudiaven a Bolonia valor intínsec del dret romà, fonamental per formar a juristes especialitzats.
Els glossadors
Primers professors de dret romà a l’Edat Mitjana. Els seus coneixements han arribat fins als nostres dies en forma de glossa (anotació escrita al marge d’un text o entre línies) , mostra de respecte a l’autoritat del text del CIC. Glossador + cèlebre: Irneri.
MÈTODE D'ENSENYAMENT: ➯Desvinculat de la perspectiva històrica (no contextualitzen els textos que expliquen) ➯Explicació teòrica desvinculada de l’aplicació pràctica (expliquen el text a partir del mateix) ➯No expliquen les poques parts que estan en grec (perquè no l’entenen)
Els comentaristes, postglossadors o consiliatores (s XIII - s XV)
La seva forma literaria ja no són les glosses, sinó comentaris de parts del CIC. Revolucionen l’antic mètode d’ensenyament dels glossadors. Un dels màxims exponents: Bartolo de Sassoferrato.
MÈTODE D’ENSEYAMENT: ➯Desvinculant de la perspeciva històrica. ➯Explicació vinculada a l’ aplicació pràctica : Interpreten i actualitzen el text romà per adaptar-lo a les necessitats del economico-socials de l’època. Se separen més del text, que és el punt de partida de la seva interpretació personal. També comparen el dret romà amb altres drets (dret canònic i local).
Mos italicus: manera italiana d’estudiar i entendre el dret de glosadors i després comentaristes. Posició dogmàtica , posició acrítica, parteix de l’autoritat del text com a veritat donada (text autoritzat).
Grup 1
→Països que no han codificar el dret, on el dret romà suposa en centre de l’estudi a les Universitats i l’objecte d’aplicació dels tribunals.
Dret codificat →les normes són abstractes, són una regla general aplicada a casos concrets. Aquestes normes són fruit d’un procés d'elaboració i innovació i, per tant, algunes d’aquestes s'allunyen dels preceptes del dret romà.
Dret romà : les normes exposen casos concrets i les resolucions d’aquests. Això exigeix la comparació de diferents casos per tal de buscar una solució a un litigi concret.
Com que el dret romà resulta més difícil d’aplicar que el dret codificat→En aquells països on el dret romà manté la seva vigència es desenvolupa la pandectística (que fa que el dret romà sigui més competitiu).
Pandectística: Suposa la fusió dels mètodes mos itallicus i mos gallicus (amb major pes del primer). Exposició de dret romà de forma sistematitzada i aplicada a la pràctica. Mètode que extreu normes generals dels casos concrets del dret romà. Crea normes abstractes de la generalització de les diferents solucions dels textos romans. Aquestes normes no són inventades, sinó que es fonamenten en el dret romà. Neix a Alemanya.
➛Del mos itallicus adopta… caràcter actualitzador del dret , dret aplicable a la pràctica i a les necessitats del segle XIX. ➛Del mos gallicus adopta.. .interès històric (les exposicions dels pandectistes no estan descontextualitzades del tot, inclouen breus introduccions històriques) i la sistematització (els pandectístes sistematitzen o ordenen el dret romà de manera diferent a les fonts romanes).
Cèlebres pandectistes: Windscheid, Maynz
Els pandectistes elaboren manuals de Pandectas (Digest en grec) seguint el mètode ja esmentat. Tot i que aquests manuals estaven pensats per estudiants, els jutges substitueixen la recerca directa de les fonts romanes per aquests manuals (però el dret en vigor no és el manual de pandectas sinó el dret romà).
➯Tant els codis civils com els manuals de Pandectas estan escrits en la llengua pròpia de cada país.
Impacte del pandectisme a Catalunya
Després de la Guerra de successió, el rei Felip V intenta estendre el dret castellà com a dret unificat per tota la corona→pero Ep! territoris amb un dret particular propi (dret foral), entre els quals Catalunya.
1881 ➯ es fa un intent de codificar Espanya amb un dret civil basat en el dret castellà, però els diputats catalans presenten una gran oposició.
Grup 1
1889 ➱ s'aprova el Codi Civil Espanyol , sense que aquest derogui els drets particulars. Per tant, el nou dret civil només substitueix el dret castellà i només s’aplica a les zones amb dret propi de forma supletòria (en aquells casos on el dret local no té normes).
El dret foral de Catalunya inclou normes d’origen local i normes supletòries procedents del dret romà i del dret canònic. Per això, a partir del 1889 un grup de juristes nacionalistes catalans intenten frenar aplicació supletòria del codi civil espanyol sobre la base d’al·legar que sempre que hi ha una solució en dret romà, aquesta és preferent al dret civil espanyol. Aquests nacionalistes tradueixen les principals obres dels pandectistes alemanys i escriuen obres seguint el mètode de la pandectística.➞Per tant, el dret català sobreviu perquè, amb la importació de la pandectística, és igual de competitiu que el dret civil espanyol.
1960 ➯S’aprova la compilació del dret civil de Catalunya. Una compilació recull sistemàticament allò preexistent (a dif d’una codificació) , per tant és molt romanística.
2002 ➯S’inicia el procés de codificació de Catalunya.
En resum, el dret romà segueix sent influent en el dret civil castellà i, sobretot, en el català perquè aquests territoris triguen més a codificar-se i el dret romà roman vigent més temps.
➥A Alemanya, el sorgiment de la pandectística suposa el moment de major esplendor de la ciència jurídica.
➥La pandectística arriba al seu fi amb l’aprovació del BGB (Codi Civil Alemany) el 1900.
La direcció neohumanística
La direcció neohmanística neix a Alemanya, coincidint amb els treballs preparatoris del BGB.
1900, promulgació del BGB= pèrdua de la vigència del dret romà, ruptura dret romà i dret civil (crisis del Dret romà)
Aleshores, l’estudi del dret romà adopta un rumb històric : deixa de ser el centre de la ciència del Dret privat i entra en el terreny de les ciències històriques➯interès per conèixer la realitat jurídica romana, tant reconstruint la línia d’evolució que porta fins al dret clàssic de justinià, com investigant els origen de l’antic dret romà.
La direcció neohumanística, nascuda a Alemanya, s'estén progressivament per altres països i adquireix universalitat.