¡Descarga Análisis de Preus y Cantidades en Competencia Imperfecta - Prof. Llorente y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
PRÀCTICA DE CLASSE 1 Tema 5:
LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA.
1. Suposem una mercaderia que –a llarg termini- es pot produir amb uns costos C(x) = 2q. La funció de demanda és q(p) = 1000 – 100p. Compararem dues situacions possibles: una d’elles es caracteritza per la competència perfecta sense cap trava per l’entrada de noves empreses. L’altra es caracteritza perquè una única empresa té la concessió legal per actuar en aquest mercat sense cap competidor. Es pregunta:
a) Discuteix en cada cas quin serà el preu i quantitat venuda a llarg termini suposant que les empreses maximitzen els seus beneficis
Cas competència perfecta:
L’únic preu d’equilibri possible és 2 perquè és el preu pel qual els costos mitjans a llarg termini coincideixen amb el preu i, per tant, no hi ha beneficis (recordar concepte beneficis com a beneficis “extraordinaris” per sobre de cobrir tots els costos incloent els costos del capital) ni positius ni negatius: en cas contrari entren o surten empreses i baixa o augmenta el preu.
En termes corbes d’oferta i demanda:
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
0 500 1000 quantitat
preu
demanda oferta
Oferta és totalment elàstica (a llarg termini) al preu 2 degut a l’entrada i sortida d’empreses.
La quantitat demandada és q(2) = 1000 – 100*2 = 800
En el cas de monopoli no existeix corba d’oferta (empresa no és preu acceptant): l’empresa ha de decidir entre totes les combinacions preu-quantitat venuda possibles (suposem informació perfecta sobre la corba de demanda) la que dóna més beneficis:
Es tracta de max p*q – C(q)
Per treballar s’utilitza la funció inversa de demanda:
p(q) = 10 – q/
max (10 – q/100) * q – 2q
El màxim correspon a q = 400 amb un preu p = 6
(La solució correspon al punt on es dóna la igualtat entre ingrés marginal 10 – q/50 i cost marginal: 10 – 400/50 = 2)
Com era d’esperar el monopoli produeix menys quantitat a un preu superior i obté beneficis positius que poden mantenir-se degut a la dificultat –en aquest cas impossibilitat- per l’entrada de competidors.
b) Suposa que la funció de demanda és ara q(p) = 900 – 50p. Troba de nou els preus i quantitats de competència perfecta i monopoli a llarg termini.
El preu de competència perfecta és necessàriament el mateix 2 (està determinat pel mínim de costos mitjans a llarg termini); en aquest exemple resulta també la mateixa quantitat d’equilibri q = 800
El preu i quantitat d’equilibri de monopoli són p = 10 i q = 400
(encara que ha variat la funció de demanda en aquest exemple particular ha donat la mateixa quantitat però això depèn de la forma matemàtica de la funció de demanda i no és un resultat en absolut general)
c) Compara en els dos casos els beneficis que obté el monopoli. Quina relació té la capacitat de pujar els preus del monopolista respecte al preu de competència perfecta amb l’elasticitat- preu de la demanda?
En el primer cas els beneficis del monopoli són: 1600
En el segon cas són: 3200
Es tracta de dos exemples de funcions de demanda pels quals l’equilibri de competència perfecta és el mateix. La capacitat d’augmentar els preus per part del monopolista respecte al preu de CP a llarg termini, és a dir, per sobre del cost mitjà de producció serà lògicament més gran quan la demanda sigui més inelàstica ja que l’augment de preu suposarà menys pèrdua de vendes.
e) Determinar l’expressió de la funció de beneficis i representar-la gràficament.
Beneficis = Π = IT- CT = 0,025q^2 + 5q – (2q+10) = 0,025q^2 + 3q –
Per q= 60 Màxim = 0,025. 60^2 + 3.60 –10 = 90 +180 -10 = 260
