¡Descarga Análisis del Mercado de Trabajo: Población Activa, Inactiva y Aturada - Prof. 7776 y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!
LLIÇÓ 2. POBLACIÓ I MERCAT DE TREBALL
2.1. Participació de la població en l’activitat econòmica
La forma en què s’incorpora la major part de la població al procés de producció és mitjançant el treball assalariat. En el mercat de treball, podem classificar la població seguint els conceptes següents (seguim la classificació de l’Enquesta de Població Activa que inclou només individus de 16 i més anys, els que poden treballar):
― Població activa : és la part de població que ofereix els seus serveis al mercat de treball. Poden estar treballant (població ocupada) o no (població desocupada o en atur). ― Població inactiva: inclou els individus que tot i poder-se oferir al mercat de treball, decideixen no fer-ho: mestresses de casa, estudiants > 16 anys, «desanimats», etc. ― Població ocupada : part de la població activa que realment treballa. ― Població aturada : part de la població activa que no treballa, és a dir, població que vol treballar però no treballa.
En termes absoluts, el segon trimestre de 2015 tenim (població de 16 i més anys; dades EPA^1 ): o Població activa: 23,0 milions Població ocupada: 17,9 milions Població aturada: 5,1 milions o Població inactiva: 15,5 milions
Les taxes més utilitzades per a conèixer la situació del mercat de treball són (dades de 2n trimestre de 2015):
− * 100 Població 16 anys
Taxa d'activitat = Població activa =>
( EPA ) = 59,8%
Homes (65,8%); Dones (54,0%)
− (^) * 100 Població activa Taxa d'atur = Població aturada ( EPA ) = 22,4%
Homes (21,0%); Dones (24,1%)
(^1) Totes les xifres presentades aquí segueixen l’estadística de la EPA i no l’atur registrat de l’INEM
(actualment SPEE): aquest segon depèn de la normativa existent que defineix qui és i qui no és un aturat i, a més, cal que els aturats es registrin. Les dades de l’EPA són les úniques vàlides, a més, per a realitzar comparacions internacionals.
Cal tenir en compte que l’atur es pot generar per pèrdua del lloc de feina (destrucció d’ocupació, de manera que dins de la població activa un ocupat es converteix en aturat) o perquè un inactiu s’incorpora al mercat de treball i no troba feina (augment de la població activa, de manera que treballen els mateixos però el nou actiu incorporat no troba feina). Tipus d’atur:
- Atur friccional : atur produït per les persones que busquen un tipus de feina
determinada en un moment determinat, és a dir, que inclou els individus que estan canviant d'ocupació, o els que busquen un treball el primer treball.
- Atur estacional : atur com a conseqüència de l'acabament de feines de temporada
(recol·lecció agrícola, turisme, esquí, festes de Nadal, rebaixes, etc.).
- Atur cíclic : el produït com a conseqüència d'una recessió econòmica (crisi) i
desapareix quan hi ha un període de prosperitat i creixement econòmic, és a dir, de bonança econòmica.
- Atur estructural : atur que no s'explica per qüestions cícliques i que seria
excessiu considerar-lo friccional.
2.2. Formació de la mà d’obra i producció
Si considerem el mercat de treball, la qualificació permet obtenir uns ingressos salarials més grans, i també una probabilitat més gran de formar part de la població activa i estar ocupat. Respecte als ingressos (veure l’Enquesta salarial del Ministeri de Treball), el salari creix a mida que augmenta el nivell educatiu. Ara bé, Espanya és un dels països de l’OCDE que menys remunera els estudis. Causes:
− Sobrequalificació: molts treballadors ocupen llocs de treballs de qualificació inferior a la que ells tenen (més del 31% dels treballadors ho manifesten). − Salaris dels més qualificats poc diferenciats dels de menor nivell de qualificació, en especial respecte al món anglosaxó. − Inestabilitat laboral. Malgrat la qualificació existeix un percentatge alt d’individus formats amb contractes temporals.
Respecte a l’activitat:
- La dificultat d’incorporar-se al mercat laboral disminueix amb el nivell d’estudis.
- Les taxes d’activitat entre homes i dones només s’igualen entre aquells amb estudis
superiors.
Respecte a l’atur, la taxa d’aturats disminueix de manera molt important entre aquells amb estudis superiors respecte als que tenen només estudis obligatoris. Per als més joves:
són flexibles (poden pujar i baixar sense problema) i, per tant, sempre es pot assolir un equilibri de mercat: un excés ocasional d’oferta que provoca desocupació exigeix una reducció en els salaris per restablir l’equilibri de plena ocupació. Així, l’atur és exclusivament el resultat d’un salari excessiu, per sobre del d’equilibri, i es tractarà d’un atur voluntari , ja que es podria eliminar si els treballadors acceptessin treballar a salaris (nominals o reals) més baixos.
Els salaris poden estar per sobre dels d’equilibri perquè el mercat laboral no és de competència perfecta (plenament flexible, veure lliçó 7), per l’existència de monopolis d’oferta (sindicats), salari mínim o prestacions d’atur.
Per als neoclàssics, s’han de flexibilitzar al màxim els salaris (preferiblement els nominals) i aconseguir que el mercat de treball sigui perfectament competitiu. Per estimular l’ocupació s’ha d’afavorir l’obtenció de beneficis per part de les empreses reduint els costos, principalment els salarials.^3 Són polítiques d’oferta , que busquen facilitar la producció en les condicions de costos més favorables per a les empreses.
Ara bé, els neoclàssics indiquen que, inclús al mercat més flexible, sempre hi ha una certa taxa d’atur, anomenada taxa natural d’atur, a què tendeix l’economia, a causa de la mobilitat natural dels mercats, pel temps que es triga a trobar noves feines i perquè hi ha grups marginals o desanimats que es troben en atur permanent.
La teoria neoclàssica “tradicional” ha tingut desenvolupaments des de mitjans del s. XX:
— Teoria dels salaris d’eficiència: les empreses paguen uns salaris més alts que els existents en un mercat de competència perfecta (on hi ha plena ocupació) per aconseguir una productivitat més gran (i reduir els costos de rotació de la mà d’obra). Si totes les empreses fan el mateix la taxa d’atur serà més alta que la que correspondria a uns salaris més baixos (d’equilibri). A més, els subsidis d’atur o el salari mínim incrementen el salari d’eficiència, ja que són competidors del salari.
— Teoria dels contractes implícits: els assalariats s’estimen més un salari rígid que una remuneració fluctuant segons la conjuntura econòmica, ja que desconeixen la situació real de l’empresa i el context general de l’economia. Si varia la conjuntura econòmica, l’empresa altera el grau d’ocupació però no els salaris, de manera que
(^3) Crítica Keynesiana: els beneficis no sempre creen ocupació; es poden dedicar a incrementar els béns
d’equip, afrontar costos financers, acomiadar treballadors, etc. En aquests casos, la contenció salarial no fa res més que deprimir la demanda agregada i no soluciona l’atur.
aquests no són determinants de les variacions d’ocupació. Així, en les recessions les empreses ajusten el grau d’ocupació (no els salaris) i generen atur.
— Teoria de la recerca d’ocupació : la informació imperfecta i les prestacions d’atur generen ineficiències en la recerca d’ocupació; es triga més a trobar feina. Cal reduir els ajuts als aturats (quantitat, cobertura i durada dels subsidis d’atur) i millorar la recerca (reformar els serveis públics com ara l’INEM i similars, privatitzar serveis de recerca, augmentar l’activitat de les Empreses de Treball Temporal) per reduir el temps de recerca i, en conseqüència, l’atur.
— Teoria del Mismatch o desajust : el mercat laboral va canviant, i crea ocupació i atur alhora. — Qualificacions : es crea atur en algunes ocupacions (qualificacions) i llocs de treball en d’altres. L’atur es dóna perquè algunes feines (especialment les menys qualificades) ja no tenen demanda, encara que baixin els salaris. Cal augmentar el nivell educatiu i la formació de la població (seguint la teoria del capital humà ). En un context internacional s’indica que el treball no qualificat es trasllada a països menys desenvolupats, de manera que els menys educats són els qui més pateixen l’atur als països més desenvolupats. — Geogràfic : es genera atur en determinats territoris mentre que queden vacants en algunes àrees que no es cobreixen per la manca de mobilitat de la mà d’obra. En conseqüència, s’ha de fomentar la mobilitat geogràfica dels treballadors.
— Treballadors interns/externs ( insiders/outsiders ) : les empreses contracten treballadors fixos i temporals. Els fixos (interns) estan protegits pel cost d’acomiadament i poden tenir salaris més alts. Els temporals (externs) seran els acomiadats en temps de crisi econòmica, ja que els primers regulen l’ocupació, i els salaris i el «sobrecost» que suposen les seves demandes el paguen els segons, que poden quedar a l’atur. S’ha de flexibilitzar el mercat laboral, eliminant els drets dels interns; així es contractaran més treballadors. Per tant, s’ha de reduir la protecció laboral (acomiadament), restringir el dret de vaga o reduir els acords amb els sindicats.
2.3.2. Teoria keynesiana
La quantitat de treball demanada per les empreses està determinada pel volum de producció de béns i serveis que esperen fer en el mercat. L’atur està causat per una insuficiència de la demanda efectiva , és a dir, la demanda real (o efectiva) és menor que l’esperada pels empresaris i, en conseqüència, les empreses redueixen el seu nivell de producció i d’ocupació generant atur.
Si Defectiva< Desperada^ ∇ocupació ∆ atur
L’atur és involuntari , ja que no el desitgen ni les empreses ni els treballadors; sorgeix pel funcionament mateix de l’economia de mercat (la demanda no sempre iguala l’oferta). Així, la solució haurà d’estar relacionada amb els factors que generen creixement econòmic, no amb el mercat laboral. A més, a diferència de l’escola neoclàssica, els keynesians consideren que l’oferta de treball no depèn del salari, ja que els individus s’ofereixen per treballar independentment del salari existent i que aquests no són flexibles a la baixa i, si ho fossin, no solucionarien l’atur per la seva incidència negativa sobre la
7
2.4. Mercat de treball: evidència empírica Actius
i^
ocupats
a Espanya (1976-2015II Trimestre)
23.015,50 17.866,
24.000 22.000 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.
1976TIII
1977TIII
1978TIII
1979TIII
1980TIII
1981TIII
1982TIII
1983TIII
1984TIII
1985TIII
1986TIII
1987TIII
1988TIII
1989TIII
1990TIII
1991TIII
1992TIII
1993TIII
1994TIII
1995TIII
1996TIII
1997TIII
1998TIII
1999TIII
2000TIII
2001TIII
2002TIII
2003TIII
2004TIII
2005TIII
2006TIII
2007TIII
2008TIII
2009TIII
2010TIII
2011TII
2012TII
2013TII
2014TII
2015TII
Actius
Ocupats
8
Taxa d’atur a Espanya (1976-2015II Trimestre)
24,
22,
20,
20,
31,
24,
34 32 30 28 26 24 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0
1976TIII
1978TII
1980TI
1981TIV
1983TIII
1985TII
1987TI
1988TIV
1990TIII
1992TII
1994TI
1995TIV
1997TIII
1999TII
2001TI
2002TIV
2004TIII
2006TII
2008TI
2009TIV
2011TIII
2013TII
2015TI
Taxa d'atur
Total
Homes
Dones
