Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis económico: Economía social, escala, coste de oportunidad y Estado - Prof. Carrera, Apuntes de Economía

Este documento introduce el tema de la economía, definida como la ciencia que estudia la asignación de recursos escasos para producir bienes y satisfacer necesidades humanas. Se abordan conceptos básicos como la economía de escala, el coste de oportunidad y la intervención del estado en el mercado. Se incluyen ejemplos y cuadros para facilitar la comprensión.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 13/03/2017

andres610
andres610 🇪🇸

4.2

(11)

11 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ECONOMIA TEMA 1
1
TEMA 1. ANÀLISI ECONÒMICA. LA ECONOMIA COM A CIÈNCIA SOCIAL
La ECONOMIA és la ciència que estudia l’assignació de recursos escassos (limitats)
destinats a la producció d’uns béns per satisfer les nostres necessitats. Per exemple:
Les persones tenim necessitats il·limitades, però ens trobem amb recursos escassos la
qual cosa comporta un cost d’oportunitat.
1.1 Economia d’Escala
Tenir grans quantitats d’un producte, la qual cosa em permet tenir els preus baixos. Es
pot definir com la reducció de costos que es deriva de produir a escala més àmplia.
Aquesta situació permet repartir el cost fix (CF) entre més unitats de producte.
Aquests costos fixes són, per exemple:
◦ un lloguer -> 1000€, repartit en tantes persones que viuen al pis de lloguer. Llavors,
pago menys. Reparteixo un cost que és fixe entre diverses persones. Si només faig 10
casos o informes, tindré un cost i si compro grans quantitats de producte, aquests
costos fixos em permetran pagar menys. Com + proporció de gent hi hagi dins d’aquest
producte, - diners pagaré.
1.2 Cost d’oportunitat
Quantitat d’altres béns o serveis als que estem disposats a renunciar per tal d’obtenir
dit bé o servei. Hem de seleccionar les nostres prioritats i triar. En fer l’elecció estem
renunciant a una altra; això és el cost d’oportunitat. Per exemple:
◦ El fet d’escollir. Tinc 50€ per tota la setmana, si m’ho guardo i no ho gasto el dijous
continuaré tenint els 50€ i me’ls podré gastar.
El fet de que un cap (jefe) s’aixequi per anar a treballar i no quedar-se al llit.
Renuncio a dormir pel fet d’anar a treballar.
◦ No comprar una faldilla i em compro dos jerseis.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis económico: Economía social, escala, coste de oportunidad y Estado - Prof. Carrera y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!

TEMA 1. ANÀLISI ECONÒMICA. LA ECONOMIA COM A CIÈNCIA SOCIAL

La ECONOMIA és la ciència que estudia l’assignació de recursos escassos (limitats) destinats a la producció d’uns béns per satisfer les nostres necessitats. Per exemple: Les persones tenim necessitats il·limitades, però ens trobem amb recursos escassos la qual cosa comporta un cost d’oportunitat.

1.1 Economia d’Escala

Tenir grans quantitats d’un producte, la qual cosa em permet tenir els preus baixos. Es pot definir com la reducció de costos que es deriva de produir a escala més àmplia. Aquesta situació permet repartir el cost fix (CF) entre més unitats de producte. Aquests costos fixes són, per exemple:

◦ un lloguer -> 1000€, repartit en tantes persones que viuen al pis de lloguer. Llavors, pago menys. Reparteixo un cost que és fixe entre diverses persones. Si només faig 10 casos o informes, tindré un cost i si compro grans quantitats de producte, aquests costos fixos em permetran pagar menys. Com + proporció de gent hi hagi dins d’aquest producte, - diners pagaré.

1.2 Cost d’oportunitat

Quantitat d’altres béns o serveis als que estem disposats a renunciar per tal d’obtenir dit bé o servei. Hem de seleccionar les nostres prioritats i triar. En fer l’elecció estem renunciant a una altra; això és el cost d’oportunitat. Per exemple:

◦ El fet d’escollir. Tinc 50€ per tota la setmana, si m’ho guardo i no ho gasto el dijous continuaré tenint els 50€ i me’ls podré gastar.

◦ El fet de que un cap (jefe) s’aixequi per anar a treballar i no quedar-se al llit. Renuncio a dormir pel fet d’anar a treballar.

◦ No comprar una faldilla i em compro dos jerseis.

Quadre:

Les famílies busquen feina a les empreses i aquestes donen sous. Les empreses produeixen béns i serveis. Les famílies creen producció i l’empresa busca vendre. Aleshores, les famílies compren béns i serveis.

1.3. Els mercats i la intervenció de l’Estat

L’Estat pot intervenir de tres maneres diferents:

  • Economia centralitzada: L’Estat produeix béns i serveis que són regulats per ell mateix. L’Estat decidirà què produir i en quina quantitat, com i per a qui. Per exemple: La economia espanyola era centralitzada en temps del franquisme. La Xina va fer una transició cap a l’economia de mercat, mentre que Cuba i Corea del Nord mantenen una planificació centralitzada. La caiguda del mur de Berlín va provocar la fi de l’economia planificada el 1989. La manca d’incentius provocà que el treballador no tingués motius per treballar.
  • Economia mixta: Regula la relació que hi ha entre els agents. Economia en la qual hi ha mercat i hi funciona el sistema de la oferta i la demanda. L’Estat intervé molt o poc per regular-ne el funcionament. Les empreses i l’Estat s’encarregaran de dir què produir, en quina quantitat i com s’ha de produir. Produeixo per a qui ho pugui pagar i per a l’Estat. Per exemple: La Espanya “actual” Puc tenir una empresa X fent un determinat producte i al mateix moment l’Estat està fent el mateix producte.
  • Economia de mercat: No fa falta que hi hagi un regulador per al mercat perquè ja hi ha una mà invisible que és qui controla la economia, segons Adam Smith. És a dir, el mercat actua lliurement sense intervenció de l’Estat. És una economia de mercat basat en la propietat privada i on existeix la oferta i demanda. Les empreses decideixen què produir, en quina quantitat i com. Ho pot comprar qui s’ho pot permetre. Avui dia no existeix un país capitalista pur (USA n’és un exemple). Per exemple: Estàs al nord d’Àfrica i no s’estableixen preus, no es regeixen per res i el preu que pots pagar és mitjançant el regateig. El preu màxim és el preu que estàs disposat a pagar.

Per a ser més eficient necessitaré: ↑ recursos = creixement econòmic

La FPP és aquells punts màxims en què jo puc produir. Els punts intermedis serien punts deficients.

1.5. Les pèrdues

Bº = IT – CT Mitjançant aquesta fórmula se’ns presenten tres opcions:

  1. Bº > 0 Bº  1.000 (30%)
  2. Bº < 0 Pèrdues  - 500 -No pago impostos de societats -(BI) -
  3. Bº = 0  0

*Al tenir més ingressos, pagaré més impostos i cotitzaré més. El fet de tenir un resultat negatiu no significa res. Per això diem que és preferible tenir pèrdues.

PRODUCTE (Q) PREU (P) IT = P x Q

Econòmicament  A i B són les millors. // Socialment  B i C són les millors.

PA PASTES PREU PA PREU PASTES TOTAL

PA

PASTES

Prefereixo tenir pèrdues per saber què és el que guanyo.

A B C D