¡Descarga economia tema 7 y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!
TEMA 7: Diferents formes de mercat.TEMA 7: Diferents formes de mercat.7 1
El model de competència perfecta 7.1 – El model de competència perfecta. Podem distingir entre diferents tipus de mercats:
•^
Competència Perfecta
Æ
Molts venedors i productes idèntics. És el “mite” del bon funcionament del
mercatmercat.
-^
Competència Monopolística
Æ
Molts venedors
però
productes diferenciats. Tenen cert poder de
mercat (p.ex: roba juvenil)
-^
Oligopoli
Æ
Pocs venedors tenen força poder de mercat hi ha oligopolis “col·laboradors” o bé es
•^
Oligopoli
Æ
Pocs
venedors, tenen força poder de mercat, hi ha oligopolis col laboradors o bé es
poden iniciar guerres de preus (p.ex: petroli).
-^
Monopoli
Æ^
Un únic venedor. Extrem oposat de la Competència Perfecta.
En tots aquests mercats suposarem que hi ha un elevat nombre de compradors i podem afirmar que com mésEn tots aquests mercats suposarem que hi ha un elevat nombre de compradors i podem afirmar que com més
venedors hi hagi al mercat, més elevada serà la competència. Elements condicionants a tenir en compte per diferenciar entre diferents models de mercat:a)^
Nombre d’empreses que participen en el mercat
Æ
Com més empreses venedores en el mercat més
a)^
Nombre d empreses que participen en el mercat
Æ
Com
més empreses venedores en el mercat, més
atomitzat
serà el mercat, i per tant, menys poder de mercat tindrà cada venedor.
b)^
Grau de diferenciació dels productes
Æ
A productes més homogenis, menys poder de mercat.
c)^
Capacitat de les empreses de fixar preus
Æ
A més capacitat de fixar preu
més poder de mercat
c)^
Capacitat de les empreses de fixar preus
Æ
A^
més capacitat de fixar preu,
més
poder de mercat
d)^
Existències de barrera d’entrada i sortida del mercat
Æ
En determinats casos, resulta molt difícil entrar a
competir en un mercat si existeixen impediments legals o tecnològics que es coneixen com a
barreres
d’entrada
. A més elevades barreres d’entrada, més poder de mercat.
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Model de Competència Perfecta: Els mercats perfectament competitius es caracteritzen pels següents trets:1)^
E^
d^
t^
i^
ti^
lli^
t d l
t hi h
lli
è^
i^
é^
di^
i t i
1)^
Empreses poden entrar i sortir lliurement del mercat, hi ha
lli
ure concurrència,
és a dir, no existeixen
barreres d’entrada. 2)^
Existència d’un nombre elevat de compradors i venedors. Els mercats competitius són molt atomitzats. 3)^
El^
bé
f^
t^
l^
d^
ó^
à ti
t idè ti
i í d
l^
d^
ti d
d^
d
3)^
Els béns oferts pels venedors són pràcticament idèntics, així doncs, els venedors tindran poc poder demercat. 4)^
Les empreses no tenen poder per fixar el preu dels béns individualment, actuen com a
preus
acceptants.acceptants. 5)^
Existeix
informació perfecta.
La conducta de l’empresa competitiva, la
demanda
Com tota empresa, l’empresa d’un mercat competitiu tracta de maximitzar el seu benefici, que ve donat per ladiferència entre els seus ingressos totals i els seus costos totals.Com que estem en un mercat perfectament competitiu, se suposa que un venedor
no té prou poder de
mercat
per poder fixar el preu per tant el preu vindrà donat pel propi mercat i és una variable sobre la qual
mercat
per
poder fixar el preu, per tant, el preu vindrà donat pel propi mercat i és una variable sobre la qual
cada venedor
no podrà influir.
Per tant, si el preu és constant i un venedor i aquest dobla la quantitat
venuda, obtindrà el doble d’ingressos, per tant, l’ingrés total serà proporcional a la quantitat venuda.Amb el següent exemple, veurem que en un mercat competitiu, l’Ingrés Mig del venedor (ITotal/Quantitatvenuda) és justament igual al preu del producte i aquest coincidirà també amb l’Ingrés Marginal:venuda) és justament igual al preu del producte, i aquest coincidirà també amb l Ingrés Marginal:
PREU = INGRÉS MIG = INGRÉS MARGINAL
Aquesta situació es produeix només en un mercat perfectament competitiu
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
62
Aquesta situació es produeix només en un mercat perfectament competitiu.
Gràficament, les corbes de costos (ja ho havíem vist)
Si calculem la variació dels beneficis com IM – CM, obtenim els següents resultats:Si calculem la variació dels beneficis com IM
CM, obtenim els següents resultats:
Q^
IM
CM
IM-CM
0 1
6
2
4
2
6
3
3
El benefici es maximitza en aquella quantitat en què IM=CM. En competènciaperfecta resulta que IM= IMe = P, de forma que en aquest exemple considerarem
3
6
4
2
4
6
5
1
5
6
6
0
6
6
7
7
6
8
el benefici és màxim quan P = CM = 6.Així doncs, en un mercat perfectament competitiu,
la corba d’oferta coincidirà
amb el CM, doncs la quantitat màxima vindrà determinada per P (dda) = CM(oferta)
7
6
8
2
8
6
9
(oferta)
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Gràficament:
Si tinguéssim desplaçaments de la dda fins a
CM
CM
bti d í
preus = CM1 o a CM2, obtindríem novesquantitats d’equilibri Q1 o Q2.En tot cas, la Q que maximitzarà benefici vindràdonat per P = IM = IMe = CM.donat per P
IM
IMe
CM.
Decisions en el mercat competitiu: tancar temporalment (curt termini) o sortir del mercat. • Si l
’empresa deixa de produir temporalment ho farà perquè els seus ingressos totals són inferiors als •Si l empresa deixa de produir temporalment ho farà perquè els seus ingressos totals són inferiors alsseus costos variables (els fixos les haurà de pagar igualment encara que no produeixi
Æ
cost
irrecuperable).• En canvi, si la decisió és de sortida del mercat ( llarg termini), no hi ha costos irrecuperables, ja que allarg termini el Cost Fix pot ser també un cost variable. Expressem-ho numèricament:Una empresa tancarà si IT < CV
Æ
IT/Q < CV/Q
Æ
IMe < Cv Me
Æ
en compet. Perfecta
Æ
P < CV Me
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Gràficament:
A llarg termini, la corba d’oferta de l’empresacompetitiva és el segment de la corba de costmarginal (CM) situat per sobre de la corba del
g^
(^
)^
p
CTMe. Si el preu baixa per sota del CTMe,l’empresa millora la seva situació sortint del mercat.
Medició gràfica dels beneficis de l’empresa competitivaMedició
gràfica dels beneficis de l’empresa competitiva.
Partint de: Beneficis = IT - CT
Æ
Bos=(IT/Q-CT/Q)*Q
Æ
Bos = (IMe-CTMe)*Q
Æ
Bos = (P-CTMe)*Q
Gràficament (pàgina següent)
Æ
En la primera gràfica, com que el P>CTMe, l’empresa tindrà beneficis. En
canvi en el segon gràfic com que P<CTMe l’empresa tindrà pèrdues És en aquests segona situació quancanvi, en el segon gràfic, com que P<CTMe, l empresa tindrà pèrdues. És en aquests segona situació quanl’empresa optarà per sortir del mercat, ja que no està obtenint prou IT per mantenir els seus CT.
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Gràficament:^ Així doncs, en un mercat competitiu on les empreses tenen llibertat d’entrada i sortida en el mercat, siuna empresa obté beneficis, altres empresaris veuran aquests resultats i també entraran en elmercat i per tant l’oferta augmentarà i el preu baixaràmercat, i per tant, l oferta augmentarà i el preu baixarà.També en el cas contrari, a llarg termini, si les empreses tenen pèrdues, sortiran del mercat i l’ofertadisminuirà i el preu augmentarà.
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Gràficament:^ I per què no tanquen les empreses que obtenen benefici 0 a llarg termini? En aquest mercat perfecte
suposem que dins dels CT incloem també els costos d’oportunitat com el temps i els diners quedediquen els empresaris a la seva activitat. En aquest model suposem que l’Ingrés Total compensa eltemps i els diners que els empresaris dediquen a les seves empreses. Desplaçaments de la corba de demanda a curt i a llarg termini. a)^
Suposem un mercat en equilibri a llarg termini, on P=CTMe=CM, les empreses obtenen beneficis nuls. b)^
Suposem que hi ha un increment de demanda desplacem la corba a la dreta A curt termini pujarà el b)^
Suposem que hi ha un increment de demanda, desplacem la corba a la dreta. A curt termini, pujarà elpreu i la quantitat, per tant, les empreses estaran obtenint un benefici. c)^
A llarg termini, però, els beneficis d’aquestes empreses, animen a d’altres empreses a entrar, fet quefarà desplaçar l’oferta cap a la dreta, amb la qual cosa trobem un altre equilibri on els beneficis són
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
nuls, però en valors absoluts el mercat estarà produint més.
Gràficament:
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Causes de la imperfecció en els mercats: •^ Diferències en els costos de producció
Æ
Aquestes diferències poden provocar que hi hagi
economies
d’^
l^
Q^
i dú t i
hi h
i^
d’^
l^
l^
d^
ió^
t^
d^
i^
t^
l
d’escala
. Quan en una indústria hi ha economies d’escala en la producció o costos decreixents, les grans
empreses produeixen a costos que les empreses petites no poden permetre’s.•^ Barreres d’entrada
Æ
Factors que limiten l’entrada de noves empreses en una indústria, de forma que, quan
són elevades, la indústria tindrà poques empreses i escasses pressions per competir.Ti^
d^
t i^
i
Tipus de restriccions:
Restriccions legals
Æ
Patents o restriccions administratives, normalment lligades a la provisió de
serveis públics i a l’existència de tarifes i quotes al comerç internacional. 9
P bli it t i dif
i^
ió d l
d^
t^
Æ
P d
b^
d’^
t^
d^
i^
d^
d^
t^
l
Publicitat i diferenciació del producte
Æ
Poden crear barreres d’entrada i crear poder de mercat a les
empreses. 9
Costos d’entrada elevats
Æ
En determinades indústries el preu a pagar per entrar en el mercat pot ser
molt alt, el què constitueix una barrera econòmica. Per exemple, els fabricants de trens d’alta velocitat es
bli
t^
i^
ti^
l^
d^
tit t
d
di
é^
di^
d^
d l
i
veuen obligats a invertir elevades quantitats de diners només en dissenys de marques, models i enverificacions. Tipus de mercats de competència imperfecta: •^ El monopoli:
és el cas extrem de la competència imperfecta i es caracteritza perquè hi ha un únic venedor
que controla la indústria.•^ L’oligopoli:
aquest mercat es caracteritza perquè hi ha pocs venedors, de forma que cada empresa pot influir
l^
d l
t i^
l^
d^
t^
d l
tid
en el preu del mercat i en la conducta dels seus competidors.•^ La competència monopolística:
gran nombre de venedors produeixen
béns diferenciats.
Aquesta estructura
de mercat s’assembla a la competència perfecta perquè en ambdós casos hi ha molts venedors, però elsproductes que comercialitzen no són idèntics, com en el cas d’un mercat perfectament competitiu.
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
73
7.3 – El Monopoli. Tipus de monopoli.• Recursos monopolístics
Æ
La manera més senzilla de què sorgeixi un monopoli és perquè un única empresa
té un recurs clau per explotar.• Monopolis governamentals
Æ
El govern concedeix a una empresa l’explotació d’un bé o servei.
M^
li^
t^
l^ Æ
E^
d^
i^
è^
ú i
t^
f^
i^
bé
i^
t t
t^
b
Æ
Es produeix perquè una única empresa pot oferir un bé o un servei a tot un mercat amb
menys costos que dos o més empreses. P.ex: distribució de l’aigua.La diferència clau entre un monopoli i una empresa perfectament competitiva és la capacitat del monopolista
i fl i
l^
El^
li t
t t
ld à
i^
it^
l^
b^
fi i
per influir en el preu. El monopolista, com tota empresa, voldrà maximitzar els seus beneficis. Els ingressos d’un monopoli: El^
li t
’^
f^
t^
à^
l^
d^
d^
d^
t^
t^
t d
t d l
t fi i
d à
El^
monopolista s’enfrontarà a la demanda de mercat, per tant, depenent del preu que aquest fixi, vendrà una quantitat o una altra, tot seguint la llei de la demanda.Mitjançant exemple, presentem una taula numèrica:
Aquesta taula ens mostra un fet que seràimportant en la conducta del monopolista.
L’IM < Preu
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
74
La maximització dels beneficis Com que l’anàlisi de la maximització de beneficis la fem des d’un punt de vista
marginal
,^ trobarem aquesta
q^
p^
g^
,^
q
maximització quan IM = CM (ingrés marginal igual a cost marginal).Gràficament en el cas d’un model de monopoli:
Com a qualsevol empresa, el monopolista
q^
p^
,^
p
maximitzarà beneficis a IM = CM, però adiferència que en competència perfecta,IM=Preu.En monopoli P > IM
CM i per tant el punt
En monopoli, P > IM = CM i per tant, el puntque maximitza els seus beneficis és B i no A.Denotar que en el monopoli no es parla decorba d’oferta, doncs el monopoli no és preu
,^
p^
p
acceptant, i justament la seva producció vindràmarcada per la demanda i pel seu IM.
Els beneficis del monopoli
Æ^
Bos = IT-CT
Æ
Bos = (IT/Q – CT/Q)*Q
Æ
Bos = (IMe – CTMe)*Q
Æ
monopoli,
IMe=P
Æ
Bos = (P – CTMe)*Q
IMe=P
Æ
Bos = (P – CTMe) Q.
Aquesta equació ens permet mesurar els beneficis del monopolista, representats gràficament com elrectangle format entre el P i el CTMe i per la quantitat que maximitza els beneficis.
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Observar que en el cas de l’empresa monopolística,la corba de la demanda tindrà una elasticitat que
i^
d^
t d l
t
varia depenent del seu tram.Si la Ep>1, IM >0, i el IT creixeràSi la Ep<1, IM > 0, i el IT decreixerà Si la Ep=1, IM = 0, i el IT arriba al seu punt màxim.En comp perfecta, la demanda era completamentEn comp perfecta, la demanda era completamentelàstica.
El cost del monopoli des del punt de vista del benestar Pels consumidors, el monopoli no és desitjable perquè el P > CM, però pel monopolista sí que ho és perquèli permet cobrar un preu superior. Quin efecte prevaldrà? Ho podem contestar mitjançant l’anàlisi de l’^
d^
t d l
id^
i^ l’
d^
t d l
d^
t^
L’^
d^
t d l
id^
é^
l^
di^
i ió
l’excedent del consumidor
i^ l’
excedent del productor
. L’excedent del consumidor és la disposició a pagar
dels consumidors per un bé menys la quantitat que paguen realment per ell. L’excedent del productor és laquantitat rebuda pels productors per un bé menys el que els costa produir-lo (en aquest cas, hi ha un únicproductor, el monopolista).Com que un mercat perfectament competitiu, l’equilibri entre oferta i demanda fa que l’excedent total siguisuperior a qualsevol altra assignació de recursos, com el que s’obté en el monopoli, per tant, el monopolianirà lligat a una pèrdua irrecuperable que no el fa un model que maximitzi el benestar social.
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
Gràficament
Què poden fer els organismes públics davant d’aquest
p^
g^
p^
q
fet? O bé subvencionar el monopolista o deixar que elpreu sigui superior al regulat, com ara P = CTMe, on elmonopolista obté un benefici econòmic nul. Ara, aquestasolució no serà eficient perquè el P ja no serà igual al CM.
p^
q^
j^
g
Convertir alguns monopolis privats en empreses públiques
Æ
Els economistes, tanmateix,
Convertir
alguns monopolis privats en empreses públiques
Æ
Els economistes, tanmateix,
prefereixen que els monopolis siguin privats i no públics, bàsicament per com afecta el fet deque siguin privats o públics als costos de producció. 9
No fer res
Æ
Alguns economistes mantenen que és millor que l’Estat no intervingui en aquesta
it^
ió i
t^
ti^
d^
ld^
l^
i^
fi iè
i^
d l
li t
situació i que no es tractin de resoldre les ineficiències del monopolista.
La discriminació de preus Fins ara hem suposat que el monopolista ven a un mateix preu a tots els seus clients.És, tanmateix, una pràctica habitual que hi hagi discriminació de preus, és a dir, que es venguin a preusdiferents encara que els costos siguin idèntics. Aquesta pràctica no és possible en un mercat perfectament
titi
j^
l^
i f
ió é
f^
t Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
competitiu, ja que la informació és perfecta.
Suposarem una situació de
discriminació de preus perfecta,
en la que el monopolista sap exactament què
estan disposats a pagar els seus diferents consumidors pel seu bé. Gràficament, podem veure com amb ladiscriminació de preus, es maximitza el benefici.
En el cas (b), l’excedent del consumidor és 0, ja que tots els consumidors paguen el màxim queestan disposats a pagar. Amb discriminació perfecte, elevem els beneficis, augmenta l’excedentt t l i
d^
i^
l’^
d^
t d l
id
total i redueix l’excedent del consumidor.Exemples de discriminació de preus: vals de descompte, entrades de cine, preus línees aèries.
Introducció a l'Economia. Grau de Dret. Curs
2010-
