Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Educació i contextos educatius Seminari 2, Apuntes de Pedagogía

Asignatura: educacio i contextos educatius, Profesor: merce comas, Carrera: Pedagogia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 02/01/2015

lacus_clyne-2
lacus_clyne-2 🇪🇸

3.5

(22)

10 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Contextos educatius
BLOC A. PERSPECTIVA MACRO DE LA SOCIETAT
Seminari-Pràctica 2. Fills de dos mons
Nom i grup: Ingrid Quintana Aguasca. Grup 1, Seminari A.
Vídeo: Fills de dos mons.
37 minuts
Després de veure el vídeo, respon el qüestionari següent:
1. Quines desigualtats per raó de comunitat d’origen apareixen en el vídeo?
Apareixen desigualtats de llengua, com ara la nena que va estar tres setmanes sense
parlar a l’escola per diverses raons com la vergonya o no entendre el que li diuen. Una
altra desigualtat és la cultura, una persona nouvinguda no les mateixes tradicions,
creences i costums que les persones del país on resideix ara, i és per això, que no es
relacionen igual, o no parlen, o no entenen... Bàsicament no es socialitzen amb ningú
per motius d’aquestes desigualtats.
2. Què vol dir “assimilació cultural”?
Són aquelles persones – immigrants o als fills/es d’aquests – que fan seus els valors, els
patrons de comportament, etc. que se li imposen al arribar al nou país i renuncien als
seus propis. Per tant, podem dir que és un procés en què els nouvinguts s’integren en la
societat que l’ha rebut. Assimilen idees, creences, costums.
3. Quina diferència fonamental s’explica al vídeo entre el model francès i el model
anglès?
L’estat francès concedeix la nacionalitat als fills dels immigrants sense cap problema,
tenen els mateixos drets, però les desigualtats han creat una profunda esquerda social. A
més, sempre ha defensat els valors laics i mai ha reconegut les reivindicacions culturals
i religioses de les minories ètniques. Això fa que es revelin i, per exemple, els
musulmans tinguin un oratori, encara que sigui precari com els altres equipaments
d’aquell barri.
El model Anglès, en canvi, es tenen molt en compte les característiques de cada cultura.
Fins i tot els rètols del carrer estan en anglès i bengalí (de Bangla-desh). Tenen escoles
amb un percentatge elevat de bengalins i per això, tenen mestres del mateix origen.
Creuen que si assimilen primer la llengua materna, després tindran més confiança i els
serà més fàcil aprendre les altres llengües, en aquest, cas, l’anglès, que serà la seva
segona llengua. També reconeix les festes dels musulmans, i és per això que els nens i
nenes poden faltar a escola els dies de les festes tradicionals.
4. De quina manera viuen “entre dos mons” els joves francesos fills d’immigrants?
A França, han crescut els denominats “ghettos”, és a dir, seccions de població on viuen
grups d’una determinada ètnia i amb diferent classe social, economia i cultura de la
resta del país on es troben. Aquests llocs, els associen amb pobresa i violència. Per
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Educació i contextos educatius Seminari 2 y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

Contextos educatius

BLOC A. PERSPECTIVA MACRO DE LA SOCIETAT

Seminari-Pràctica 2. Fills de dos mons

Nom i grup: Ingrid Quintana Aguasca. Grup 1, Seminari A. Vídeo: Fills de dos mons. 37 minuts

Després de veure el vídeo, respon el qüestionari següent:

  1. Quines desigualtats per raó de comunitat d’origen apareixen en el vídeo?

Apareixen desigualtats de llengua, com ara la nena que va estar tres setmanes sense parlar a l’escola per diverses raons com la vergonya o no entendre el que li diuen. Una altra desigualtat és la cultura, una persona nouvinguda no té les mateixes tradicions, creences i costums que les persones del país on resideix ara, i és per això, que no es relacionen igual, o no parlen, o no entenen... Bàsicament no es socialitzen amb ningú per motius d’aquestes desigualtats.

  1. Què vol dir “assimilació cultural”?

Són aquelles persones – immigrants o als fills/es d’aquests – que fan seus els valors, els patrons de comportament, etc. que se li imposen al arribar al nou país i renuncien als seus propis. Per tant, podem dir que és un procés en què els nouvinguts s’integren en la societat que l’ha rebut. Assimilen idees, creences, costums.

  1. Quina diferència fonamental s’explica al vídeo entre el model francès i el model anglès?

L’estat francès concedeix la nacionalitat als fills dels immigrants sense cap problema, tenen els mateixos drets, però les desigualtats han creat una profunda esquerda social. A més, sempre ha defensat els valors laics i mai ha reconegut les reivindicacions culturals i religioses de les minories ètniques. Això fa que es revelin i, per exemple, els musulmans tinguin un oratori, encara que sigui precari com els altres equipaments d’aquell barri. El model Anglès, en canvi, es tenen molt en compte les característiques de cada cultura. Fins i tot els rètols del carrer estan en anglès i bengalí (de Bangla-desh). Tenen escoles amb un percentatge elevat de bengalins i per això, tenen mestres del mateix origen. Creuen que si assimilen primer la llengua materna, després tindran més confiança i els serà més fàcil aprendre les altres llengües, en aquest, cas, l’anglès, que serà la seva segona llengua. També reconeix les festes dels musulmans, i és per això que els nens i nenes poden faltar a escola els dies de les festes tradicionals.

  1. De quina manera viuen “entre dos mons” els joves francesos fills d’immigrants?

A França, han crescut els denominats “ghettos”, és a dir, seccions de població on viuen grups d’una determinada ètnia i amb diferent classe social, economia i cultura de la resta del país on es troben. Aquests llocs, els associen amb pobresa i violència. Per

culpa d’això, segons el vídeo, el 41% de diplomats d’origen Argelià, són a l’atur, per tant, podem observar que l’origen els condiciona el futur.

  1. Quines conseqüències, en termes d’oportunitats educatives, pot tenir el fet que les comunitats d’origen estranger visquin tan separades, a Anglaterra?

Tot i que visquin tant separades, poden arribar a tenir moltes oportunitats educatives, tot depèn de la bona combinació entre ganes d’aprendre, estatus social i atracció pel que estudien. Però el fet que creixin sense cohesió, fa possible que una comunitat pugui abolir l’altra, això provoca por i la por genera violència i altres problemes. I una cosa que m’ha cridat molt l’atenció del vídeo, és una noia, Mandeep Sira, que està en un projecte de resolució de conflictes, i ens intenta mostrar, que el que cal, a més, és educar ambdues parts. És important per al futur dels joves estudiants, que aprenguin a conviure junts, a cohesionar-se sense rivalitats i amb respecte.

  1. Alguns personatges del vídeo lamenten que, sovint, a Catalunya, hi ha gent que canvia d’idioma i es passa al castellà per adreçar-s’hi. Interpreta aquest fet en termes de prestigi social.

Aquests personatges que es lamenten, són immigrants o fills d’immigrants, que saben parlar català, porten molts anys o fins i tot tota la vida aquí. Per tant, són capaços de mantenir una conversa en la nostra llengua materna, el català, però en canvi, la gent s’hi dirigeix en castellà. I tot perquè visualment són diferents, ja sigui pel color de la pell, la forma dels ulls o el que sigui, i ja es pensen que no els entendran, però només és un tòpic. I el que provoca aquest fet en quan a prestigi, és que des del seu punt de vista no tenim uns valors assimilats que ens facin parlar en la nostra llengua en qualsevol situació i que a més, els prejudicis ens afecten fins al punt de no donar l’oportunitat als nouvinguts d’expressar-se amb un altre idioma que no sigui el castellà i que tots dos entenen.