¡Descarga El papel del género en la educación: tres propuestas teóricas - Prof. Polanco y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!
L’educació, l’escola, el camp educatiu necessita ser pensat i repensat contínuament, sempre existeixen conseqüències que no teníem previstes, desajustos, conflictes en el sentit sociològic del terme, i incomoditats que emergeixen traspassant el clima rutinitzat de l’escola. L’estructura social condiciona l’arribada a l’escola, de fet l’arribada a una escola o a un altra permetrà adscriure’s a unes potencialitats d’èxit i de fracàs, termes qüestionats i qüestionables, que possibilitaran unes oportunitats o en negaran altres. L’estructura ordena i classifica els subjectes segons la classe social, gènere o procedència ètnica i aquestes categoritzacions van des de l’adscripció familiar, fins a l’escola. En aquest llibre trobem una elaboració d’aire teòric sobre tres propostes que ens apropen a considerar el gènere per analitzar la realitat social i, per descomptat, l’escola com a part d’aquesta. Es tracta doncs, de tres exemples d’investigacions, ens permeten comprendre les possibilitats aplicades de gènere com a concepte analític pel que fa a tres dimensions diferents:
- (^) En primer lloc perviuen les posicions diferenciades de gènere en el pati de l’escola.
- En segon lloc com es construeix la masculinitat hegemònica en escolars de primària.
- En tercer lloc, com estan de presents les dones en l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i quines característiques socials envolten la seua presència.
EDUCACIÓ I GÈNERE: TRES PROPOSTES TEÒRIQUES
Parlar de gènere no implica que sempre ens referim a allò que entenem per sexe; atendre al gènere no es equivalent a assumir una posició feminista en el coneixement. Aquest equívocs per alguns corrents teòrics feministes, han contribuït al desconeixement del gènere com a ferramenta aplicable a l’anàlisi de les parcel·les de la realitat social i al saber a propòsit de l’educació.
Ens proposem estudiar que és l’educació, què és el que fa l'educació, siga ja des d’ una perspectiva micro amb la mirada centrada en l’aula, o siga des de un punt de vista macropolítica, ens trobem sovint amb propostes que assumeixen les diferencies entre homes i dones, és una estrategia que dificulta el fet de repensar i qüestionar els sexes i els gèneres.
Sandra Acker va dur a terme un anàlisi del contingut de tres revistes de sociologia, revisant els articles sobre educació i buscant temes relacionats amb el gènere, va servir la següent metàfora:
Va dir que com si els marcians arriben a Anglaterra i que de la lectura de aquestes revises extrau les següents conclusions sobre el sistema educatiu:
- Molts xiquets i poques xiquetes acudeixen a les escoles secundaries modernes.
- (^) No hi ha escoles públiques de xiquetes.
- No hi ha dones adultes influents.
- La majoria dels estudiants en l’educació superior estudien ciències i ingenyeria.
- Les dones sols excepcionalment passen el ritual de transició anomenat de “l’escola al treball”
- Quasi no hi ha dones adultes al mercat laboral, a excepció d’un xicotet nombre de professores, treballadores socials i infermeres.
socioeconòmiques concretes. La dicotomització es presenta en les normes i les expectatives socials en compte d’assenyalar l’anatomia: el rol masculí s’oposa al rol femení. El gènere es explicat llavors en contraposició al sexe en el marc d’una posició binaria (sexe i gènere), on gènere es referiria als aspectes psicosocials i culturals assignats a homes i dones a través del seu medi social, mentre sexe es refereix a les característiques anatomico-fisiològiques que distingeixen el mascle i a la femella de l’espècie humana, com deia Bonder.
El marc que ofereix la idea del sistema gènere/sexe, implica posar atenció en la jerarquització dels gèneres, en les relacions de poder que converteixen els atributs culturals femenins en atribucions desvalorades. Gayle Rubin explica com la transformació del sexe biològic en gènere organitza les relacions entre els sexes, on les dones quedarien en una posició subordinada.
Cal preguntar-se per les raons que dificulten la tasca de despendre’s del sexe, d’allò “natural”, com a element configurador d’allò social, pareguera que el gènere no puguera ser pensat, si vulga críticament, sense renunciar a la premissa del sexe. Sembla ser, que gènere no pot ser pensar, sense renunciar a la premissa del sexe, com si d’un tàndem inseparable es tractara.
LA PROPOSTA POSTESTRUCTURALISTA
Una vegada superada la díada del dimorfisme home/dona cal destronar la del gènere masculí/femení. La identificació entre sexe i gènere no es presenta, com a pressupost evident.
Les posicions de gènere que adopten els individus són tan plàstiques que superen els límits d’allò normativament femení, diluint les seues fronteres. Connell diu que per tal d’entendre el gènere, llavors hem d’anar constantment més enllà del propi gènere. La perspectiva de gènere no pot obviar les diferències i les desigualtats de gènere inherents a allò socialment construït com femení i el socialment construït com masculí.
Les autores Subirats i Tomé afirmen que els gèneres no són invariables a través de la història, sinó que presenten una amplia variabilitat. Diuen que existeix una relació dialèctica, entre individu i gènere.
Els conceptes sociològics de gènere, home i dona no poden reduir-se a la diferència sexual, el ser dona és convertir-se en una dona, adaptar el cos a una idea concreta del que és ser dona, el cos és induït a convertir-se en un signe cultural, no com una estructura predeterminada sinó com un llegat d’actes que van dipositant-se.
La identitat de gènere implica una performativitat sancionada socialment contestada, Bettina Dausien va descobrir una teoria sobre biograficitat vinculada a la construcció dels gèneres “els rols de gènere no són de cap manera imperatius fixos, unilinials, dictats a l’individu per la socialització perquè siguen reproduïdes i modificades “ la bibliografia individual es considerada com a un entorn d’acció que esdevé entorns de gènere (Villar i Hernández).
El feminisme postmodern (Weiner) posa el seu èmfasi en els mecanismes del poder, es tracta de mecanismes coercitius predisposats per la societat dels quals es nodreixen els subjectes i que s’aferren a una identitat sota pena de veure’s exclosos o marginats.
Pel que fa al vincle entre els estudis de gènere i educació, la tendència feminista postestructuralista representaria la construcció d’una estratègia educativa que, reprenent les crítiques i valorant els buits intenta “el quasi impossible repte d’educar centrant-se en la visibilitat de les diferències”
LA PROPOSTA RELACIONAL
Les aportacions teòriques de la qual ens apareixen decisives per tal d’abordar una sociologia de l’educació amb perspectiva de gènere, que ens permet escrutar els distints nivells en que s’articulen les relacions de gènere. Tal com diu Kimmel, hem d’entendre el gènere com un entramat de relacions entre allò femení i allò masculí que gira entorn de nocions de poder i, conseqüentment, de desigualtat.
La teoria de Connell sobre el poder i gènere és una tesi que pretén articular-se com una proposta integradora, amb la que abordar el gènere com a estructura social, com a pràctica social. Les relacions de gènere conformen una de les principals estructures de
- Relacions de producció i consum: dóna compte de la divisió i especialització del treball. Per exemple un/a mestre/a li demana a un xiquet que vaja a portar-lo guix, perquè se li ha acabat.
- Cathexys: el desig sexual, és entès com una pulsió natural que escapa de la teoria social. Quan parla de l’escola, es fixa en la invisibilitazació de l’homosexualitat i, mes encara, de la bisexualitat.
- Simbolisme, cultura discurs: fa referència al conjunt de significats i representacions culturals que, en una societat determinada, s’associa a allò femení en relació a allò masculí.
Diu Connell que l’educació és un assumpte sorprenent. L’obra de Connell ens aporta eines epistemològiques i metodològiques per entrenar-nos a mirar l’escola, més enllà de l’aparença i per repensar açò de la construcció del gèneres com a posicions de poder.
INVESTIGACIONS APLICADES SOBRE EDUCACIÓ I GÈNERE
VALORACIÓ PERSONAL
Pel que fa la meua valoració personal cal dir que a les escoles d’avui en dia, és a dir les escoles actuals, eduquen o volen pretendre educar d’una forma igualitària, amb tolerància i diàleg. Però ens trobem amb una educació desigual respecte a les dones i els homes, xiquets i xiquetes; per què? Doncs, posem un exemple molt evident i clar. Quan un xiquet o xiqueta comença l’escola, sobre tot en escoles privades, el seu uniforme ja no és el mateix; els xiquets per una banda porten pantaló i polo ; i per altra banda les xiquetes porten vestit. Al meu parèixer no deuria de ser així, ja que tenim que educar de la mateixa manera als dos sexes, començant per la forma de vestir. Cal recordar que no estem formant o ensenyant a xiquets i xiquetes, sinó a ciutadans i persones, indiferentment del seu gènere.
Per altra banda, quan és l’hora d’eixir a jugar al patí, els xiquets juguen amb baló, mentre que les xiques juguen a la corda, o altres jocs que tant podrien jugar ells com elles. Els mestres tenen una actuació errònia, i a la mateixa hora molt còmoda per a ells. Deurien d’ensenyar-los a jugar en grup tots junts, amb això milloraria la convivència, el respecte i la tolerància entre xiquets i xiquetes, tant per a quan són petits, com per a un futur, que més avant parlaré també.
Aleshores, arribe a la reflexió al respecte d’aquest tema i és la següent. La base per a evitar qualsevol tipus de diferenciació sobre el gènere, és doncs, una bona educació.
Cal diferenciar entre allò que es fa amb allò que deuria fer-se; ací deixe alguns dels fets que ocorren a l’escola. L’escola actual gira al voltant del mestre i deuria de girar al voltant de l’alumnat. Realitzen processos subjectes a normes fixes, i deuria estimular-se l’activitat lliure i la pràctica. Es fomenta la memòria, i deuria d’ensenyar a pensar. S’aprèn per mitja dels llibres i es deurien de tindre en compte l’experiència i la naturalesa. També realitzen un aprenentatge per a la pròpia institució educativa i deuria de ser un aprenentatge per a la vida. Hi ha una diferenciació de matèries en quan aquestes deurien d ser globalitzades. Preparen als alumnes per a un futur remot i en canvi deurien de realitzar una formació per a la vida present. Donen molta importància a la disciplina rígida en quan deurien defensar una disciplina positiva. Treballen amb processos i materials estàtics en quant deurien de treballar el coneixement i la defensa d’un món en canvi.
Per tant arribem a la conclusió que l’educació s’ha de convertir en l’eina del canvi. Ja que amb aquestes renovacions el vertader objectiu de l’educació s’haurà complit; formar a un bon ciutadà. D’aquesta manera hi haurà un equilibri entre els dos grans
