TECNOLOGIA DE L’AUDIOVISUAL – EIX CRONOLÒGIC

?? a.C.: Àbac: Eina per realitzar comptes matemàtics. Es creu que prové d’orient llunyà o del Sàhara.

IV a.C.: Aristòtil menciona la cambra fosca. Una cambra amb un petit forat per on entra la llum i es forma

una imatge exterior a la paret oposada.

I d.C.: Aprox. Molins romans: un cilindre amb sortints que gira per la força de l’aigua transmet l’energia a

les lleves d’acord amb un ordre establert per la manera en què estan col·locats els sortints.

XI: Ombres xineses a Java i Índia

Carrillons: La melodia que toquen les campanes és “programada” mitjançant els sortints d’un

cilindre que gira. Quan hi ha un sortint s’aixeca una palanca i sona la campana i quan no hi és no

sona. Molt usats durant el segle XIII.

XVI: Cambra fosca popularitzada.

1589: Giovanni Batista della Porta Imatges en moviment amb la cambra fosca.

XVII: J.Neper inventa els logaritmes amb la finalitat principal de facilitar el procés de multiplicació reduint-

lo a sumes. El logaritme és l’operació inversa de la potenciació. Per tant, si un número [e] és igual a

[a] elevat a un altre número [b] és a dir e = ab, llavors es diu que [b] és el logaritme en base [a] de [e],

que s’escriu b = loga e. Tenen diferents aplicacions explicades a la pàgina 8 del tema 4.

Les ombres xineses arriben a Europa

1642: B.Pascal Màquina basada en rodes dentades per sumar i restar.

1650: Model portàtils de la cambra fosca per poder calcar imatges de la realitat.

1671: Athanasius Kircher Descriu la llanterna màgica. Projecció cap a fora de la cambra fosca. Es tracta

d'un potent focus lluminós concentrat mitjançant una lent anomenada condensador sobre un objecte

transparent. La imatge invertida d'aquest objecte es projecta a través d'un forat, proveït d'una lent

convergent anomenada objectiu, sobre una pantalla blanca. Es feien servir en espectacles amb a les

fires amb temàtica de terror.

G.Leibnitz Primera calculadora mecànica: Podia multiplicar i dividir.

XVIII: Ambroise Espectacles d’ombres xineses.

Jacques de Vaucason Autòmats mecànics: Joguines automàtiques

1725: B.Bouchon Teler programable: basat en una tira de cartró amb perforacions (el “negatiu” del

cilindre amb sortints) que inicialment es donava al fuster per explicar-li on havien d'anar els sortints.

S'adonà que podia fer servir aquestes tires de cartró directament per controlar el dibuix que feia el

teler: on havia un forat podia passar una agulla amb un fil d’un color determinat i on no hi havia forat

no passava.

1780: Robert Barter Panorama: Quadre continu de grans dimensions dins d’un cilindre.

1781: P.J.Loutherbourg Eidophusikon o “Galantee Show”: Teatre d’efectes mitjançant llums i ombres.

1790: Etienne Robertson Phantasmagoria: Espectacle d’efectes amb llanterna màgica.

Henry Langdon Child Usa + d’1 llanterna màgica per aconseguir sobreimpressions

1799: Robert Ker Porter Quadre gegant

XIX: Projeccions en 3D amb llanterna màgica

1802: J.Jacquard Teler automàtic: Controlat per un dispositiu “programat” basat en els treballs de Bouchon

i de Vaucanson a base de diverses targetes perforades (un avenç degut a Falcon). Amb això es podien

fer dibuixos més complexos i s’obria la possibilitat de, no només codificar binàriament dibuixos en

targetes sinó de combinar-les per obtenir noves peces. Un procés de lògica molt semblant a la

programació.

1807: T.Young Enregistra les vibracions de cossos sòlids (varetes o cordes vibrants)

1810: J.N.Niépce Durant la dècada dels 10 i dels 20 fa experiments per fixar una imatge sobre una

superfície mitjançant productes químics.

1822: Louis Jacques Mandé Daguerre Diorama: Quadres gegants amb parts translúcides +jocs

d’il·luminació: “pel·lícules d’un sol pla”

C.Babbage Màquina de la diferència, col·laboració d’Ada Byron: La primera programadora.

1825: Thaumatrope: Joguina consistent en un disc amb una imatge a cada cara lligat amb dues gomes

laterals. Es fa rodar el disc i crea un efecte òptic. Persistència retiniana: La retina de l’ull manté una

impressió de la imatge durant una petita fracció de temps. Sobretot si aquesta té una forta intensitat en

comparació amb el què l’envolta. Tot i que actualment s’ha demostrat que la percepció retiniana no és

tan senzilla. Necessitat d’un obturador (imatge negra intercalada) per percebre el moviment.

1832: Samuel Morse Telègraf

1833: Plateau Fenaquistoscopi: Joguina consistent en un disc giratori sobre un eix horitzontal amb una

dotzena de figures dibuixades (com els nº d’un rellotge) representant fases successives d’una acció

contínua. Entre cada parella d’imatges hi ha una escletxa per la qual es mira i quan es fa girar el disc

davant d’un mirall es produeix una sensació de moviment continu. El pas d’un tros de disc pintat de

negre per darrera entre dues escletxes fa el paper d’obturador. Simon Stampfer inventa l’Estroboscopi

1834: W.G.Horner Zoòtrop: Cilindre pintat de negre per fora i amb unes escletxes a la perifèria. Els

dibuixos estan a l’interior del cilindre i són substituïbles. No cal mirall.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Eix cronològic (tots els temes) y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!

TECNOLOGIA DE L’AUDIOVISUAL – EIX CRONOLÒGIC

?? a.C.: Àbac: Eina per realitzar comptes matemàtics. Es creu que prové d’orient llunyà o del Sàhara. IV a.C.: Aristòtil menciona la cambra fosca. Una cambra amb un petit forat per on entra la llum i es forma una imatge exterior a la paret oposada. I d.C.: Aprox. Molins romans : un cilindre amb sortints que gira per la força de l’aigua transmet l’energia a les lleves d’acord amb un ordre establert per la manera en què estan col·locats els sortints. XI: Ombres xineses a Java i Índia Carrillons : La melodia que toquen les campanes és “programada” mitjançant els sortints d’un cilindre que gira. Quan hi ha un sortint s’aixeca una palanca i sona la campana i quan no hi és no sona. Molt usats durant el segle XIII. XVI: Cambra fosca popularitzada. 1589: Giovanni Batista della Porta Imatges en moviment amb la cambra fosca. XVII: J.Neper inventa els logaritmes amb la finalitat principal de facilitar el procés de multiplicació reduint- lo a sumes. El logaritme és l’operació inversa de la potenciació. Per tant, si un número [ e ] és igual a [ a ] elevat a un altre número [ b ] és a dir e = a b , llavors es diu que [ b ] és el logaritme en base [ a ] de [ e ], que s’escriu b = log (^) a e. Tenen diferents aplicacions explicades a la pàgina 8 del tema 4. Les ombres xineses arriben a Europa 1642: B.Pascal Màquina basada en rodes dentades per sumar i restar. 1650: Model portàtils de la cambra fosca per poder calcar imatges de la realitat. 1671: Athanasius Kircher Descriu la llanterna màgica. Projecció cap a fora de la cambra fosca. Es tracta d'un potent focus lluminós concentrat mitjançant una lent anomenada condensador sobre un objecte transparent. La imatge invertida d'aquest objecte es projecta a través d'un forat, proveït d'una lent convergent anomenada objectiu , sobre una pantalla blanca. Es feien servir en espectacles amb a les fires amb temàtica de terror. G.Leibnitz Primera calculadora mecànica : Podia multiplicar i dividir. XVIII: Ambroise Espectacles d’ ombres xineses. Jacques de Vaucason Autòmats mecànics : Joguines automàtiques 1725: B.Bouchon Teler programable : basat en una tira de cartró amb perforacions (el “negatiu” del cilindre amb sortints) que inicialment es donava al fuster per explicar-li on havien d'anar els sortints. S'adonà que podia fer servir aquestes tires de cartró directament per controlar el dibuix que feia el teler: on havia un forat podia passar una agulla amb un fil d’un color determinat i on no hi havia forat no passava. 1780: Robert Barter Panorama : Quadre continu de grans dimensions dins d’un cilindre. 1781: P.J.Loutherbourg Eidophusikon o “Galantee Show”: Teatre d’efectes mitjançant llums i ombres. 1790: Etienne Robertson Phantasmagoria : Espectacle d’efectes amb llanterna màgica. Henry Langdon Child Usa + d’1 llanterna màgica per aconseguir sobreimpressions 1799: Robert Ker Porter Quadre gegant XIX: Projeccions en 3D amb llanterna màgica 1802: J.Jacquard Teler automàtic: Controlat per un dispositiu “programat” basat en els treballs de Bouchon i de Vaucanson a base de diverses targetes perforades (un avenç degut a Falcon). Amb això es podien fer dibuixos més complexos i s’obria la possibilitat de, no només codificar binàriament dibuixos en targetes sinó de combinar-les per obtenir noves peces. Un procés de lògica molt semblant a la programació. 1807: T.Young Enregistra les vibracions de cossos sòlids (varetes o cordes vibrants) 1810: J.N.Niépce Durant la dècada dels 10 i dels 20 fa experiments per fixar una imatge sobre una superfície mitjançant productes químics. 1822: Louis Jacques Mandé Daguerre Diorama : Quadres gegants amb parts translúcides +jocs d’il·luminació: “pel·lícules d’un sol pla” C.Babbage Màquina de la diferència , col·laboració d’Ada Byron: La primera programadora. 1825: Thaumatrope : Joguina consistent en un disc amb una imatge a cada cara lligat amb dues gomes laterals. Es fa rodar el disc i crea un efecte òptic. Persistència retiniana: La retina de l’ull manté una impressió de la imatge durant una petita fracció de temps. Sobretot si aquesta té una forta intensitat en comparació amb el què l’envolta. Tot i que actualment s’ha demostrat que la percepció retiniana no és tan senzilla. Necessitat d’un obturador (imatge negra intercalada) per percebre el moviment. 1832: Samuel Morse Telègraf 1833: Plateau Fenaquistoscopi : Joguina consistent en un disc giratori sobre un eix horitzontal amb una dotzena de figures dibuixades (com els nº d’un rellotge) representant fases successives d’una acció contínua. Entre cada parella d’imatges hi ha una escletxa per la qual es mira i quan es fa girar el disc davant d’un mirall es produeix una sensació de moviment continu. El pas d’un tros de disc pintat de negre per darrera entre dues escletxes fa el paper d’obturador. Simon Stampfer inventa l’ Estroboscopi = 1834: W.G.Horner Zoòtrop : Cilindre pintat de negre per fora i amb unes escletxes a la perifèria. Els dibuixos estan a l’interior del cilindre i són substituïbles. No cal mirall.

1835: W.F.Talbot Calotips o Talbotips : Obté un negatiu fotogràfic sobre paper capaç de treure diverses còpies positives. C.Babbage Màquina analítica: Incorporava ja moltes de les idees dels ordinadors actuals: dispositius d’entrada i sortida, un processador (de rodes dentades i anomenat molí) i una rudimentària capacitat de programació. Era tan sofisticada que no es va poder construir amb la tecnologia mecànica disponible a la seva època. No va ser fins 100 anys més tard que la electrònica va fer possible portar a la pràctica amb propietat aquestes idees. 1839: Louis Daguerre Perfecciona l’invent de Niépce. Daguerreotips : Produïa una sola imatge positiva. W.F.Talbot Conferència sobre l’assimilació entre realitat i representació. 1850: Robert Barter Panorames giratoris. 1857: Leon Scott Fonoautògraf : Enregistra les vibracions de l’aire. 1860: G.Caselli Pantelègraf : transmetre a distància dibuixos en estricte blanc i negre. Amb tècniques semblants a les del gravat, el dibuix es posa sobre una placa metàl·lica i s’envernissava amb un material resistent i aïllant al corrent elèctric excepte en els llocs on hi ha el traç del dibuix. Tot seguit un estilet metàl·lic connectat a una pila elèctrica escombra la imatge de dalt a baix i d’esquerra a dreta. En els punts on hi ha traç es produeix un contacte i passa l’electricitat. Aquest corrent intermitent és enviat a un aparell receptor on un altre estilet escombra una placa igual a l’anterior de forma sincronitzada. A sota de l’estilet, un paper especial vira a blau en els punts on incidia el corrent elèctric, tot reproduint la imatge original. 1870: Henry R. Heyl Fasmatrop : Joguina: Daguerreotips + Fenaquistoscopi = Stop-motion Millores tècniques van permetre crear sobre plaques de vidre imatges nítides amb exposicions de només 1/25 de segon. 1874: J.Jansen Revòlver fotogràfic : Càmera fotogràfica automàtica amb una única placa circular moguda pel mecanisme revòlver. Es descobreix el Seleni, el primer material fotoconductor. Efecte fotoelèctric: alguns materials, els semiconductors, tenen la propietat d’emetre electrons quan la llum incideix a sobre i a més amb una intensitat proporcional a la quantitat de llum rebuda: a més quantitat de llum, més quantitat d'electrons. Aquesta propietat està a la base de tota la transducció entre llum i electricitat. Permet construir cèl·lules fotoelèctriques que deixaran passar el corrent, i generaran electrons, quan siguin exposades a llum. 1876: Graham Bell Telèfon 1877: Emile Reynaud Praxinoscopi : Perfeccionament del Zoòtrop. Les escletxes són substituïdes per un tambor poligonal de miralls cada un dels quals reflecteix una de les imatges de les tires de paper. L’efecte d’obturació el fa el canvi d’angle entre un mirall i un altre. L'espectador observa des d'una posició lleugerament alçada. En suprimir l'obturador d'escletxa, la lluminositat que arriba a l'ull és molt més gran que en el Zoòtrop, cosa que confereix a la imatge del Praxinoscopi una molt superior nitidesa. Eadweard Muybridge Experiment amb 12 càmeres consecutives sobre el moviment del cavall. Charles Cros Paleophone : Aparell teòric que suggeria que si una agulla unida a una membrana oscil·lant traça un solc quan es produeix un so, invertint el procés i fent passar l’agulla novament pel solc s’hauria de sentir novament el so enregistrat al solc. T.A.Edisson Fonògraf: Cilindre d’unes tres polzades i mitja recobert d'una capa d'estany, que es fa girar helicoïdalment amb una maneta i on un punxó d’ivori unit a dos diafragmes grava un solc amb la informació sonora recollida per aquests. El moviment del punxó és vertical, de forma que enregistra la informació en forma de variacions de la profunditat del solc. El so reproduït, amplificat per un petit corn, no és gaire nítid ni intens però si clarament distingible. 1879: Emile Reynaud Praxinoscopi-teatre : Les imatges en moviment es contemplen a través d’una mena de prosceni i es sobreposen sobre un fons en miniatura. Eadweard Muybridge Zoopraxiscopi : Perfeccionament del Fenaquistoscopi de Plateau amb el qual projecta en una pantalla les fotos impreses en un disc de vidre. 1880: Rudolph Salis “Le Chat Noir”: Màxim exponent de les ombres xineses. 1882: E.J.Marey Fusell fotogràfic : 12 enquadraments per segon sobre una placa circular. 1884: Roda de Nipkow : una roda giratòria amb una sèrie de forats en espiral. Aquesta roda està entre una lent i un element fotoconductor. La llum reflectida a la imatge analitzada s’envia a la lent i a la roda situada al seu darrere. En girar, cada forat explora un petit arc paral·lel als altres i que es pot assimilar a una línia. 1885: George Eastman Eastman Kodak comercialitza unes tires de paper fotogràfic sense perforacions amb pel·lícules més sensible i dissolució en gelatina. 1886: L.A.A.Le Prince Càmera equipada amb 16 objectius i obturadors electromagnètics que fa servir alternativament 2 rotlles de la mateixa pel·lícula. Al 1888 presenta un nou model amb un sol objectiu en el que la pel·lícula avança gràcies al moviment intermitent de la bobina recollida. 1887: T.A.Edison Fonògraf : Substitueix l’estany del cilindre per una capa de cera més mal·leable i econòmica. Emile Berliner Gramophon : Sistema per enregistrar els sons en un solc helicoïdal a sobre d'un disc de zinc lacat. Com el disc és una superfície plana, les còpies es poden fer per estampació a partir d’un sol motlle i per tant ja n’hi ha prou amb un únic enregistrament sonor.

1913: T.A.Edison Sincronitza el Kinetoscòpi i el Phonògraf (audiovisual) Édouard Balin Belinògraf : Codifica les imatges al llarg d’una trajectòria helicoïdal a la superfície d’un cilindre que gira i avança simultàniament. La fotografia o imatge original es posa a sobre d'aquest cilindre. La imatge és il·luminada per un focus puntual, un "spot" que envia raigs de llum estretament dirigits. Quan incideixi sobre una part molt clara de la imatge rebotarà molta llum, quan ho faci sobre una part fosca en rebotarà poca. Un estilet amb una cèl·lula fotoelèctrica capta més o menys llum i per tant genera més o menys corrent elèctric en funció de la intensitat de la llum rebotada en la imatge en aquell moment. Aquest corrent es transmet per via telegràfica i es recollit per un cilindre receptor que gira en sincronia amb el primer. A sobre s'ha posat un paper fotogràfic verge. Quan arribi un corrent elèctric molt intens la làmpada s'il·luminarà molt, quan arribi un corrent fluix a penes s'il·luminarà. En revelar el paper tindrem una imatge que a cada punt tindrà el nivell de grisos de l'original. Es tracta ja d'una codificació analògica electrònica de la imatge. 1922: Technicolor Sistema sostractiu basat en 2 colors per fer pelis en color 1924: John Logie Baird Sistema basat en l’ exploració mecànica , la roda de Nipkow i en els tambors de Bart que permetran les primeres emissions de televisió a Anglaterra per la BBC. 1926: Warner Brothers i Western Electric Vitaphone : So enregistrar en uns grans discs que se sincronitza amb la imatge del film. Perfeccionament de micròfons i auricular que permeten aplicar el Gramophon i el Fonògraf a l’enregistrament sonor. IBM Hollerith Tabulating Machine Company passa dir-se International Business Machines Corpration , empresa dedicada a la fabrica de màquines de calcular automàtiques. 1927: Warner Brothers Primera peli sonora “ El cantor de Jazz ” T.Case i E.I.Sponable Movietone : Sistema d’enregistrament del so directament en una banda al llarg de la pel·lícula, adaptat per la indústria cinematogràfica a partir de 1930. Abel Gance Tríptic cinematogràfic : 3 projectors emetent imatges diferents o correlatives juxtaposades en una gran pantalla. T.Farnswort Patenta la primera càmera electrònica viable. 1929: V.Zworykin Iconoscopi : Càmera similar a la de Farnsworth que va representar la possibilitat d’assolir resolucions de centenars de línies, impossibles amb els sistemes mecànics. 1932: Format de pel·lícula de 16mm amb 1 sola perforació per banda a cada extrem del fotograma. Technicolor Sistema sostractiu basat en 3 colors (magenta, cian i groc) per fer pelis en color. La càmera emprava tres pel·lícules a través de les quals passava la llum separada en 3 feixos per uns prismes. 1935: Primeres emissions regulars de televisió a Alemanya. 1936: Emissions regulars de televisió a Gran Bretanya. 1937: Alan Turing Va demostrar que qualsevol problema algorítmic, per complex que fos, es podia resoldre a base de la utilització reiterada d’unes poques instruccions senzilles. 1938: Emissions regulars de televisió a la Rússia soviètica. C.Shannon Va mostrar que els circuits de commutadors elèctrics podien realitzar operacions lògiques i que el seu funcionament es podia descriure amb les regles de l’àlgebra binària que havia introduït Boole un segle abans. 1939: Emissions regulars de televisió a Estats Units. Primeres pel·lícules de gran pressupost en color. 1940: Estats Units ja comptava amb 24 emissores de televisió. L’invent de la televisió, van concebre-la en principi com un sistema per transmetre imatges i so a sales col·lectives. Va ser la Paramount qui, adquirint accions d’un fabricant de televisors domèstics i establint a Chicago la primera emissora de televisió propietat d’una companyia cinematogràfica, va saber entendre on estava l’àmbit natural de la televisió. Implementació del vinil, descobert la al segle XIX, per la producció de discos de vinil. 1941: Konrad Zuse Z3 : Primer ordinador electrònic capaç d’emmagatzemar dades. 1942: ABC (Atanasoff Berry Computer): Primer ordinador electrònic digital, realment binari, i que emprava targetes perforades com a entrada i sortida, vàlvules de buit per processar les dades i tambors giratoris per emmagatzemar-les. 1943: Alan Turing Colossus : Ordinador per desxifrar els missatges de l’ordinador alemany Enigma. 1944: Mark 1 : Primera màquina calculadora electrònica. 1946: ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Computer): Primer ordinador modern, sense parts mecàniques ni engranatges, els seus circuits eren de commutadors elèctrics. Podia emmagatzemar 20 números en base 10. J.Neumann Treballs basats en la idea de tractar les instruccions de la mateixa forma que les dades i de fer servir exclusivament codi binari. 1948: W.Shockley Transistor: Segona generació d’ordinadors. De la mida de mobles, més segurs, freds i ràpids. 1949: EDSAC : Ordinador amb la capacitat d’emmagatzemar programes. 1950: Eastman Kodak Sistema de color molt més senzill i econòmic que el Technicolor. 1952: Primer cinema en 3D

Cinerama : Es filmava amb 3 càmeres sincronitzades i s’exhibia amb 4 projectors: 3 enviaven imatges juxtaposades sobre una gran pantalla en forma d’arc circular mentre el quart llegia el so contingut en una cinta perforada. Un gran nombre d’altaveus rera la pantalla i per la sala creaven un ambient envolvent, que va impressionar els primers espectadors. Va tenir molt èxit però la seva complicació tecnològica, els costos, i el fet que les dues ratlles verticals entre les tres projeccions fossin sempre clarament visibles va fer que aquest sistema no pogués competir amb altres que anaven sortint a la mateixa època i que aconseguien resultats semblants emprant una sola cinta. IBM IBM 701: Primer ordinador comercial. 1953: FOX CinemaScope : Basat en un objectiu anamòrfic anomenat hipergonar 1955: Format de pel·lícula de 70mm amb 5 perforacions per banda. 1957: Panavision Ultra-panavision : Millora del CinemaScope 1958: J.Kilby Primer circuit integrat. 1960: LP de microsolc estèreo : Revolució pop i de la música comercial. 1964: Tercera generació d’ordinadors: “Miniordinadors” de la mida d’un moble petit, de preu més econòmic, més fàcil de programar, apareixen els primers programes comercials o aplicacions. 1967: Imax : 70mm i 15 perforacions per banda amb avançament horitzontal. Millores: Omnimax , Imax Solido o Imax 3D Dome , Showscan de D.Trumbull (70mm, 5 perf. Verticalment +HD) i Cinema cilíndric (9 pantalles) Pàgines 29, 30 i 31 del tema 3. 1970: Eastman Kodak Procés d’impressió CRI (Colour Reversal Internegative) 1971: INTEL Primer microprocessador: Quarta generació d’ordinadors , en un sol xip hi cabien totes les funcions del CPU (unitat central de procés) 1973: Alan Kay Primer ordinador personal 1974: Mark-8 : Primer ordinador personal que es va comercialitzar. 1975: Altair 8800 : Ordinador personal. 1976: Apple II : Ordinador personal. 1980: Cinquena generació d’ordinadors: L’ordinador personal, permetia col·locar desenes de milers d’elements en un sol xip. 1981: IBM PC (Personal Computer) : Ordinador personal. 1984: Apple Macintosh : Ordinador personal.

Eix cronològic (tots els temes), Apuntes de Comunicación Audiovisual

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Eix cronològic (tots els temes) y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!

TECNOLOGIA DE L’AUDIOVISUAL – EIX CRONOLÒGIC