¡Descarga El Pla Cerdà: La Transformación Urbanística de Barcelona en el Siglo XIX y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ
L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ
Una ciutat insalubre Al llarg delsegle XVIII i la primera part del XIX la situació sanitària i social de la població de Barcelona s'havia anat fent asfixiant. La muralla medieval que havia permès a la ciutat resistir set setges entre 1641 i 1714 representava ara un fre a l'expansió urbana. El creixement demogràfic va elevar la població de 115.000 habitants el 1802 a 140.000 el 1821 i va arribar a 187.000 el 1850. Les condicions de salubritat empitjoraven fruit de la densitat i de la manca d'infraestructures sanitàries com xarxes de clavegueram o aigua corrent. Els enterraments en fossars davant de les esglésies eren focus d'infeccions, de contaminació d'aigües subterrànies i d'epidèmies com les del còlera del 1834 i del 1854. La ciutat emmurallada i la Ciutadella Barcelona al 1750 La qualitat de vida era tan degradant que provocava constants revoltes. La densitat va arribar als 890 habitants/hectàrea, quasi el triple que la de ciutats com París o Madrid i deu vegades la de Londres. Els carrers tenien una amplada mitjana de 4m i les edificacions sovint estaven tan pròximes que es podia passar directament del terrat d’un edifici a un altre. Per guanyar espai s’alçaven nous pisos sobre habitatges ja en males condicions i habitacles entre edificis a banda i banda del carrer a manera de pont. La salubritat i la higiene eren pràcticament inexistents. Barcelona, plaça forta La consideració militar de plaça forta que tenia Barcelona amb la Ciutadella al seu costat condicionava la vida urbana. No tan sols s'ignoraven els problemes de la ciutadania intramurs, sinó que els tímids moviments per expandir-se extramurs varen ser reprimits amb l'enderrocament de les construccions perquè «impedien la defensa de la ciutat» ja que es considerava àrea que no es podia edificar la compresa fins a la distància d'un tret de canó, que venia a correspondre als «jardinets de Gràcia».
1 Història de Barcelona L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ Abajo las murallas Les veus en contra les muralles no només provenien de la ciutadania, sinó del mateix Ajuntament de Barcelona. El 1841 l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per promoure el desenvolupament de la ciutat. El premi va ser per al doctor Monlau, metge i higienista, autor del treball Abajo las murallas, Memoria acerca de las ventajas que reportaría á Barcelona y especialmente á su industria de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad en el que es demanda una expansió des del riu Llobregat al Besòs. Revolta de 1842 contra Espartero L'àmplia difusió del projecte i l'impuls popular va provocar enfrontaments com el del 26 d'octubre de 1842 en què la Junta de Derribo va enderrocar part de la Ciutadella, fet que va provocar que el general Espartero bombardegés Barcelona des del castell de Montjuïc el 3 de desembre i ordenés la seva reconstrucció amb una despesa de 12 milions de rals a costa de la ciutat. Van passar més de deu anys fins que l'Ajuntament de Barcelona va poder aprovar un nou projecte que va enviar al govern de Madrid en el 1853 amb la signatura unànime del consistori. Aquesta vegada el projecte va se aprovat. L'ordre d'enderrocament de les muralles de 9 d'agost de 1854 especificava que s'havien de mantenir la muralla de mar, el castell de Montjuïc i la Fortalesa de la Ciutadella. La relació entre la ciutat de Barcelona i els pobles del pla La relació entre la ciutat i els pobles del pla ja feia anys que era molt intensa. Del portal de Sant Antoni sortia el camí cap a Sants i del portal de l’Àngel, el camí de Gràcia. El trànsit era tan intens que es van instal·lar serveis regulars de cotxes de cavalls. El 1824 es van plantar quatre fileres d’arbres al voltant del vell camí de Gràcia, que es va convertir en un passeig
va imposar aquest pla mitjançant un decret que anul·lava la decisió de l’Ajuntament de Barcelona. Aquella intromissió no va agradar gens a la ciutat, malgrat que proposava un projecte millor. Barcelona rebutjava el pla Cerdà perquè suposava una mesura centralista del Govern de Madrid i perquè desaprofitava molt espai, que destinava a zones verdes. 3 Història de Barcelona L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ El projecte d'Antoni Rovira i Trias Projecte guanyador d'Antoni Rovira i Trias El projecte guanyador, segons el consistori municipal, fou una proposta d'Antoni Rovira i Trias basada en una malla circular que envoltant la ciutat emmurallada creixia radialment, integrant de forma harmònica els pobles del voltant. La trama de Rovira respon a un model d'eixample contemporani i residencial com el Ring de Vienao el projecte Haussmann aParís. Els inicis de l’Eixample Després de l'aprovació inapel·lable del govern central, el 14 de setembre de 1860 la reina Isabel II col·locava la primera pedra de l'Eixample a l'actual plaça de Catalunya. El creixement de la ciutat fora muralles no va ser ràpid per la manca d'infraestructures i la distància amb el nucli urbà. La dècada del 1870 es va produir un progrés notable, ja que els inversors hi van veure una gran oportunitat de negoci. L'Exposició Universal de l'any 1888 va significar un nou impuls que va permetre la renovació d'algunes zones i la creació de serveis públics. Però seria el gran desenvolupament de finals delsegle XIX amb el Modernisme i el suport de la burgesia,
que invertia en edificis per dedicar-los a lloguer, el que faria créixer l'Eixample de tal manera que l'any 1897 Barcelona va integrar els municipis de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles,Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. 4 Història de Barcelona L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ Integració dels municipis a Barcelona La mala acceptació del Pla Cerdà Ja abans de la seva aprovació va comptar amb l'oposició municipalista més per allò que representava (la imposició des de Madrid), que pel seu contingut. També la classe adinerada hi estava en contra perquè el caràcter antiautoritari, antijeràrquic, igualitari i racionalista del pla topava directament amb la visió de la burgesia. Els propietaris de terrenys consideraven una barbaritat l’escassa edificabilitat que permetia el Pla Cerdà, creien que era un malbaratament de l’espai i, per tant, els impedia aconseguir el màxim benefici. La figura de Cerdà també generava antipaties entre els arquitectes que no li podien perdonar l'afronta que havia suposat adjudicar una responsabilitat urbanística a un enginyer. A més els arquitectes l’acusaven de monòton. L’aplicació definitiva del Pla Cerdà fou lenta, i les dificultats i oposició que suscitava va
oberta, amb carrers amples, illes obertes, jardins, edificació baixa i igualitària. Cerdà creu que l'habitatge ideal és l'aïllat, el rural. Però a la ciutat això no és possible i s’ha de dissenyar un habitatge que permeti crear un edifici plurifamiliar en altura però que continuï gaudint d'una bona ventilació i sigui assolellat i lluminós. Això ho aconsegueix amb una bona distribució que doni al carrer i al pati interior de la «mansana» o illa. Cerdà defensava l'equilibri entre els valors urbans i els avantatges rurals. «Ruralitzeu allò que és urbà, urbanitzeu allò que és rural» 6 Història de Barcelona L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ Característiques del pla original TRAMA ORTOGONAL Organitza la ciutat nova en una trama ortogonal de carrers de 20 metres d’amplada (40 anys abans que s’inventés l’automòbil!) i amb vies de 50 metres (que anomenà transcendentals) que servirien per poder travessar-la i comunicar les poblacions veïnes. Només dues vies (la Diagonal i la Meridiana) no seguiran aquest disseny. Esquema de la trama d'eixos dels carrers inclosa al Pla Cerdà Excepcions a la regularitat NOU CENTRE El situa a la Plaça de les Glòries (cruïlla entre la Diagonal, Meridiana i Gran Via), desplaçant-lo del centre històric de la ciutat vella. BARRIS, DISTTRICTES I SECTORS Per fer realitat l’igualitarisme entre les diferents zones, proposa la divisió de la ciutat en agrupacions de barris (5 x 5 illes), districtes (10 x 10 illes) i sectors (20 x 20 illes) de manera que cada una d’aquestes àrees tinguin els mateixos serveis i equipaments (jardins, escoles, mercats...) independentment de la seva localització. ESPAI L’espai entre els vehicles i el vianant al carrer es reparteix a parts iguals : voreres de 5m i calçada de 10m. Tot i que en aquell moment era difícil imaginar-se l’existència de l’automòbil, es van deixar carrers espaiosos, per on podien circular els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls. En definitiva, Cerdà volia fer una ciutat on s’evités l’amuntegament de cases de la ciutat vella. XAMFRANS
Per facilitar el moviment i la visibilitat de la circulació a les cruïlles introdueix els xamfrans. L’Eixample de Barcelona és diferent singular respecte al de les altres ciutats europees ve per l’estructura quadrada de les illes de 113,33 metres amb uns xamfrans de 45°. 7 Història de Barcelona L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ ILLES o MANSSANES A l’ interior de cada illa només es permetia construir en un o dos costats, i la resta de l’espai es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no havien de tenir més de tres pisos d’alçada (16 metres), i tampoc no havien de ser gaire profundes. Cerdà ho va concebre així perquè considerava que la salut dels ciutadans depenia de si vivien en unes cases ben il·luminades per on circulés l’aire net dels jardins. Esquema de la llum solar de les mansanes Les dimensions de les mansanes estan formades per quadrilàters de 113, metres, truncats els seus vèrtexs en forma de xamfrà de 15 metres, cosa que dóna una superfície de mansana d'1,24 ha, contràriament a la creença popular que tenen una superfície exacta d'1 hectàrea. Disseny i agrupació de les mansanes Dins de l'espai de cada mansana, Cerdà va concebre dues formes bàsiques per situar els
Secció de carrer de l'eixample tal com hi figurava al projecte 9 Història de Barcelona L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ Especulació en el pla Cerdà En el disseny de Cerdà, les mansanes tenien construcció només en dos dels quatre costats, la qual cosa donava una densitat de 800.000 persones. Segons aquest disseny original, l'eixample s'hauria ocupat totalment cap al 1900, si bé tant el mateix Cerdà com, posteriorment, algunes accions especuladores, varen densificar-lo substancialment.
1. Canvis en l’estructura de les mansanes Evolució de l'estructura de les mansanes des del Pla fins a l'actualitat L'oposició a Cerdà i al seu Pla per part del poble barceloní, va facilitar l'aparició d'activitats especulatives i arguments que tractaven d'aconseguir més espai construït.
- El primer d'ells va ser que si els carrers tenien 20 metres d'ample, bé podia augmentar la fondària dels edificis a aquesta mateixa mesura
- Es va ocupar posteriorment la zona central de les mansanes amb edificacions baixes, destinades en la majoria dels casos a tallers i petites indústries familiars, desapareixent
amb això la major part dels jardins centrals
- Com a darrer recurs per augmentar el sòl construït es van unir els dos laterals ja construïts amb edificis que els unien, tancant per complet les mansanes. 2. Canvis en l'alçada de les mansanes, les «remuntes» Quan semblava que finalitzava el procés especulatiu, va aparèixer un nou argument que va donar com a resultat que es guanyessin més pisos d’alçada: si els carrers tenien 20 metres d'ample, no hi hauria d'haver inconvenient en què els edificis tinguessin una alçada de 20 m en lloc dels 16 m projectats. Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial. 10 Història de Barcelona L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ
- Si es construeix sobre l'edifici actual un pis més, però amb la façana enretirada cap a l'interior de l'edifici s'aconseguiria augmentar l'espai construït sense que l'ombra de l'edifici afecti els edificis veïns.Naixia així el pis àtic.
- Per la mateixa teoria es va construir el sobreàtic, retirant la façana altre cop cap enrere.
- També es va passar construir els sostres més baixos. Exemple de remunta L’Eixample, districte modernista L’arquitectura modernista barrejava les noves tècniques i els nous materials del moment amb la utilització dels recursos que proporcionaven les diverses tècniques decoratives tradicionals:
Hospital de Sant Pau, Domènech i Montaner Casa de les Punxes, Puig i Cadafalch Parc Güell, Gaudí 12 Història de Barcelona Cerdà, un visionari
L’EIXAMPLE I EL PLA CERDÀ
En el plànol proposat per Cerdà per a la ciutat destaca l'optimisme i la il·limitada previsió de creixement , l'absència programada d'un centre privilegiat, el seu caràcter matemàtic, geomètric i amb visió científica. Obsessionat pels aspectes higienistes va assignar un paper clau als parcs i als jardins interiors de les mansanes. Va fixar la ubicació dels arbres als carrers (1 cada 8 metres) i va triar el plàtan per a poblar la ciutat després d'analitzar quina espècie seria la més idònia per viure a la ciutat i donar bona ombra. Va analitzar la direcció dels vents i la posició del sol per millorar la neteja de l’aire i la il·luminació dels edificis També li va preocupar la mobilitat i va definir una amplada de carrers absolutament inusitada, pensant en un futur motoritzat amb uns espais propis separats dels de convivència social que els reservava per les zones interiors. La seva genialitat li va permetre anticipar-se als futurs conflictes de circulació urbana, 30 anys abans d'inventar-se l'automòbil. Va incorporar el traçat de línies ferroviàries soterrades i es va preocupar perquè cada barri tingués una zona dedicada als equipamentpúblics. Més de 150 anys després de l’aprovació del seu projecte d’eixample, Cerdà aconsegueix finalment el reconeixement internacional i unànime de la seva obra. Avui en dia és considerat un urbanista visionari.
13 Història de Barcelona
