¡Descarga Ejemplo Trabajo Vilafamés y más Ejercicios en PDF de Geografía Histórica solo en Docsity!
EIXIDA A
VILAFAMÉS
ÍNDEX
0.-Introducció
1.-Vilafamés
1.2.-Passat islàmic i reconquesta 1.3.-Castell i urbanisme fins al segle XVI 1.4.-Evolució dels segles XVII-XIX 1.5.-Trajecte pel segle XX
2.-Arc de Cabanes
3.-Pobla de Tornessa
4.- Annexe fotogràfic
0-Introducció
La excursió que va tindre lloc el 17 d’abril ens va portar al petit poble de Vilafamés com a principal parada del dia. Un poble amb molta història condensada en un espai molt reduït,on podem trobar una cova habitada per humans ja fa 80.000 anys,un castell d’origen islàmic, amb diferents ampliacions durant la reconquesta i segles posteriors a més d’altres estructures medievals com l’antiga església, i per últim a tir de pedra,en la esplanada de l’Est,també trobem el aeròdrom de Vilafamés,d’important paper durant la guerra Civil
Espanyola. Després d’una parada d’urgència per a recobrar forces després de la forta solana, ens dirigirem cap a l’arc de Cabanes,on el professor ens explicaria el seu origen romà i la seua actual conservació,per a que per últim ens dirigirem a la Pobla de Tornessa,on entraríem a la parròquia de Sant Miquel per a contemplar l’estructura i el gran retaule modernista que culmina la nau central d’aquesta.
1-Vilafamés
Vilafamés es un xicotet municipi amb uns 1.800 habitants,situat a la comarca de la Plana Alta,al interior de la província de Castelló (foto 1).Els restos més antics d’aquesta regió daten encara de la prehistòria, concretament parlem del jaciment de la Cova del Tossal,on trobem nombrosos restos tant dels humans que l’habitaren com de les seues activitats. Tot i açò,l’origen del nucli urbá es completament musulmà,on aprofitant una posició totalment defensiva que lis donava la colina per a poder controlar tota la planura de la regió. D’aquesta època conservem el castell(la base de les muralles,la resta ha sigut remodelada posteriorment) i l’estructura urbana,típica musulmana,desordenada i amb estrets carrers quasi laberíntics.
No serà fins a la reconquesta de Jaume I quan Vilafamés comença a adquirir identitat pròpia,al passar a formar part d’un senyoriu bais els furs de Saragossa.
Durant aquesta època tindrà especial rellevància per a ordres religioses com la dels Hospitalaris,o la de l’Alfama,que s’anirien tornant la seua propietat per incorporar-la als seus territoris,fins a quedar finalment dins de la diòcesi de l’ordre de l’Alfama,pel que resta podem considerar tranquil·la el pas per l’edat mitja.
No tornarem a escoltar de forma rellevant a Vilafamés fins a la primera guerra Carlista 1833-1840,on va adquirir la fama d’inpenetrable al resistir varis atacs per part dels Carlistes. I ja aribant als nostres dies,també va ser un important punt per als republicans durant la Guerra Civil,com ja he dit abans,a causa del aeròdrom que va servir a les tropes d’aquest bàndol.
1.2.-Passat islàmic i reconquesta
seus ciments. Té una conservació molt bona i hi dia està pràcticament sencer,cosa que es molt complicada si tenim en compte l’estat de preservació d’altres castells.
Al segle XVI va tindre lloc la primera expansió urbana,causada per una revolució positiva en l’economía,sobre tot gràcies a la llana,oli i cereals. Aquesta expansió es va caracteritzar per la creació d’un nou carrer,un nou estil de les cases que serien més amples i el canvi d’utilitat d’algunes d’aquestes.
Datat del mateix segle també tenim l’actual ajuntament,que originàriament va ser una casa senyorial d’algun noble,que incorporava a més un molí d’oli,producte molt especial en la zona i que va donar molta riquesa als comerciants del producte. S’observen a la fatxada característiques renaixentistes. Per últim,aquesta va ser donada per la família al poble,que la restauraria i faria d’ella l’actual ajuntament,des de 1962.
1.3.-Evolució dels segles XVII-XIX
Durant aquestos segles tindran lloc successos rellevants per al poble, transformant-lo en una versió més pareguda del que coneixem hui dia.
A finals dels segle XVI comença la construcció d’una nova església com a objectiu de substituir l’antiga església de la Sang,que ja s’estava quedant petita per albergar a tots els que anaven a missa. Va ser acabada i beneïda al 1610, i originàriament es va dedicar a la Nativitat de la Verge,posteriorment es va canviar a la Verge de la Assumpció degut a la falta de peregrinatge. Al la segona meitat del segle XVIII l’església patirà una sèrie de reformes,creant un nou presbiteri i unint la nau principal amb la capella de comunió, i també es va canviar de posició i per un model nou l’antic òrgan,y que com a curiositat hui dia té una reverberació major a quan tenia la posició original.
Dins de la parròquia trobem un gran retaule dedicat a la Nativitat de la Verge María,datat del segle XVII,coincideix amb el començament de l’interés en els moviments artístics per la representació de María,que ara es considerarà com una part fonamental de la religió,ja que es la mare de Déu. I per fora podem
trobar un estil renaixentista degut al començament de les obres encara en el segle XVI.
Per altra part,la resta del municipi va patir un boom econòmic degut al èxit de l’agricultura. Aquesta economia es basava en el cultiu de cereals, faves,vinya i olives entre les principals,a més de fruita i hortalisses. Les noves edificacions es caracteritzarien per la adaptació a aquesta forma d’economia,amb grans portes com atret més característics. Per altra part a les cases que s’havien construït durant el segle XVI varen patir nombroses modificacions com és l’adició de balcons,la construcció d’un pis més i fins i tot,la divisió d’algunes cases en 2 i 3,a causa de l’augment demogràfic que també va caracteritzar aquest període de dos segles.
Podem dir que el següent succés rellevant arribarà amb la primera Guerra Carlista(s.XIX).Com he dit abans,Vilafamés té una excel·lent posició defensiva a la cima d’una muntanya,així doncs va sofrir nombrosos atacs de les tropes carlistes sense èxit,gràcies a com he dit,la seua situació geogràfica,i la modificació de les muralles,adaptant-les a les noves tècniques de guerra i, la construcció del torreó que podem vore al mig del castell. (Foto 3)
1.4.-Trajecte pel segle XX
Començarem aquest segle amb la Guerra Civil com a aconteciment principal que va colpejar tots els racons d’Espanya. Així doncs, volia parlar del 442 Camp d’Aviació de Vilafamés,construït al 1937 pel govern Republicà amb la necessitat de recolzar les tropes aragoneses al front de Terol,que estava patint greus baixes davant les tropes feixistes. Al juliol del 1938, l’aeròdrom va ser finalment ocupat per les tropes franquistes,on establirien la seua Legión Cóndor,amb els materials alemanys nous com els Bombarders Heinkel 111 i el avançat Messereschmitt 109,que tenien una gran superioritat als avions russos que havia adquirit l’exèrcit republicà,com els famosos I-15 “mosca” i els I-16.Que també mesos anteriors havien tingut com a base aquest aeròdrom. A dia de hui aquest aeròdrom és un museu que va ser obert no fa més d’un any,que serveix com a recordatori de la funció que va tindre al seu context.
(foto 4)
Els combats al Maestrat danyaren algunes estructures,però el més important va ser l’exili rural o fins i tot estranger de la població,que veien com s’estava
important d’una possible vila situada prop d’aquest. També es diu que tindria més bé un caràcter honorífic-funerari.L’arc en sí no està acabat del tot,a aquest li falta la part superior que completaria l’estructura de l’arc.
Com a curiositat,fa uns anys després d’una excavació es determinà que l’amplària de la via seria d’uns 4-6 metres ja que aniria variant segons els terrens sobre el qual construïen,i seguint el traçat meridià de la via romana,podem trobar un gran poblat ibèric. Actualment s’ha construït damunt de la major part de la via una carretera per on circulen els cotxes.
3.-La Pobla de Tornesa
Com a última parada va tindre destí la Pobla de Tornesa, una localitat veïna de Vilafamés, amb antecedents des del paleolític amb jaciments trobats a la Coba Negra. El pla urbanístic va ser construït damunt d’una via romana,possiblement la via Augusta,pel que considerem la resta és un poble amb les típiques característiques d’aquestos,un carrer principal amb una petita plaça per albergar l’església de San Miquel,que limitava en les muralles que protegien el poblat. Posteriorment amb l’augment demogràfic es construïren dos carrers principals més anomenats el carrer de dal i d’en mig. Posteriorment es va tindre que adaptar també fins el cementiri,que es va convertir en la nova plaça de l’ajuntament. Arribant al segle XX i XXI les ecessitas de la població han fet que les construccions ja ‘en isquen del casc antic per a construir-les en un nou barri que anomenem Rabal.
També visitarem l’església de la que he parlat abans,la parròquia de San Miquel,un edifici construït al segle XVIII el qual el seu major tret es el retaule contemporani del pintor Amat Bellés,amb una composició molt novedosa,on principalment pareix que el quadre no tinga major significat religiós,podem trobar escenes bíbliques com en naixement de Crist just al centre,la mort d’aquest amb Maria resant als peus...i altres personatge com Adam i Eva.
4.-Anexe fotogràfic
FOTO 1Nota:no vaig poder fer més fotos perque em vaig quedar sense batería al mòbil
FOTO 2
